Lluna soviètica

 

Cara visible de la Lluna fotografiada l'any 2010 per Gregory H. Revera

Cara visible de la Lluna fotografiada l’any 2010 per Gregory H. Revera


 
Quan mirem de nit a la lluna el primer que veiem són unes àrees més fosques que es denominen ‘maria’ o ‘mars’. Aquestes zones han estat batejades amb noms evocadors com Mare Tranquilitatis (Mar de la Tranquil•litat), Mare Serenitatis (Mar de la Serenitat) o Mare Imbrium (Mar dels Ruixats) tot i que a la Lluna no hi plou. A la dreta de la lluna hi ha una gran plana desèrtica coneguda com a Oceanus Procellarum (Oceà de les Tempestats). Les serralades han estat batejades amb noms de muntanyes terrestres com ara els Alps, Carpats o Apenins.

Els cràters són denominats majoritàriament amb els noms dels grans filòsofs i científics del passat com ara Aristarc, Arquimedes, Plató, Copèrnic, Tycho, Kepler…

Però la cara fosca de la lluna porta nombrosos noms eslaus. Així, per exemple, hi ha un Mare Moscoviae (Mar de Moscou), el Mar de Schmidt (anomenat així en honor de l’influent astrònom soviètic), les muntanyes Soviètiques, el cràter de Lomonosov (famós científic i poeta rus del segle XVIII) o el cràter Ziolkovsky (un mestre d’escola rus que fou pioner en el desenvolupament de coets i els viatges espacials).
 

Cara oculta de la Lluna fotografiada per la sonda 'Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO)'

Cara oculta de la Lluna fotografiada per la sonda ‘Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO)’


 
La raó d’aquest fet és ben simple. Fins a l’any 1959 cap ésser humà no havia vist mai la cara que ens queda oculta de la Lluna. No va ser fins aquest any que l’hemisferi ocult va ser cartografiat per la sonda soviètica Lluna 3. La càmera fotogràfica va fer 29 fotografies en aproximadament 40 minuts a una distància al voltant dels 65.000 kilòmetres del nostre satèl•lit. De les 29 fotos 17 van ser transmeses a la Terra i 6 van ser publicades.
 
El satèl·lit soviètic Lluna 3

El satèl·lit soviètic Lluna 3


 
Els científics soviètics van catalogar al voltant de 500 accidents geogràfics i els van començar a donar noms. Un primer grup van ser noms de destacats científics soviètics o pioners de l’exploració espacial com ara Popov (inventor de l’antena i pioner de la tècnica de la ràdio), Komarov (pilot de proves, enginyer aeronàutic, primer cosmonauta a anar dos cops a l’espai i el primer ésser humà mort en un vol espacial), Tereskhova (la primera dona que va viatjar a l’espai), Titov (el segon home que va anar a l’espai). Per descomptat que hi ha un cràter Gagarin, en honor i record de Yuri Gagarin, el primer home que es va endinsar a l’espai. Els cràters al voltant del Mare Moscoviae van rebre els noms dels astronautes russos que van morir durant la carrera espacial d’aquells anys.

Un segon grup de noms, el més nombrós, va estar format per destacats científics internacionals i de diversos cosmonautes nord-americans que van participar en el programa Mercury. El nom dels astronautes morts en missions nord-americanes bategen cràters petits al voltant del gran cràter Apol•lo.

Un tercer grup de noms van ser extrets de referents mitològics.

L’any 1960 l’Acadèmia Soviètica de Ciències va publicar el primer Atles de la Cara Oculta de la Lluna recollint tots aquests nous topònims lunars.
 

Cràter Gagarin i els seus voltants.

Cràter Gagarin i els seus voltants.


 
Entre 1959 i 1976 l’URSS va llançar 24 sondes automàtiques en el programa aeroespacial Lluna (que a occident es va batejar de forma inadequada amb el nom Lunik). El Lluna 17 (1970) va transportar i dipositar en el nostre satèl•lit el vehicle espacial no tripulat Lunokhod I. El vehicle de vuit rodes i 756 quilos de pes estava teledirigit des de la Terra va explorar àmpliament el Mare Imbrium durant un any en què va recórrer més de deu kilòmetres i va enviar a la Terra més de 20.000 imatges. Durant quaranta-dos anys l’UAI (Unió Astronòmica Internacional) es va negar a aprovar els noms dels cràters lunars visitats pel vehicle soviètic perquè desconeixien amb precisió el lloc d’allunatge del Lunokhod I.

L’any 2010 la sonda LRO (Lunar Reconnaissance Orbiter) va aconseguir fotografiar al Lunokhod I i determinar amb exactitud la posició del vehicle sobre la superfície lunar. Per tal motiu l’UAI, l’any 2012, va aprovar la denominació de dotze petits cràters que fan entre 100 i 400 metres de diàmetre, amb els noms dels membres del programa Lunakhod i de les dues tripulacions que van dur a terme la missió: Albert, Leonid, Kolya, Valera, Borya, Vitya, Kostya, Gena, Ígor, Slava, Nikolya i Vasya.

 

Segell soviètic emès per commemorar la gesta del Lluna 3.

Segell soviètic emès per commemorar la gesta del Lluna 3.


 
 
 

Anuncis

La espada de Rhiannon

La espada de Rhiannon. Ed. Martínez Roca (1977)

La espada de Rhiannon. Ed. Martínez Roca (1977)

L’escriptora Leigh Brackett (1915-1978) és una de les grans autores de ciència-ficció proclamada com la reina del space opera. Els amants del bon cinema la coneixem pels guions cinematogràfics que va escriure, o en els que va col•laborar, com El son etern (1946) de Howard Hawks, escrit juntament amb William Faulkner. La seva col•laboració amb el director Howard Hawks va continuar amb films protagonitzats per John Wayne com Rio Bravo (1959), Hatari! (1962), El Dorado (1966), o Rio Lobo (1970). Per a Robert Altman va escriure el guió d’El llarg adéu(1973); però les generacions més joves, principalment els seguidors de la saga Star Wars, la coneixen per haver elaborat el primer guió de L’Imperi contraataca (1980) de Lawrence Kasdan, la millor pel•lícula, a parer meu, de tota la sèrie. Malauradament la col•laboració amb Kasdan va estar interrompuda per la mort de l’autora el 1978 i el guió va estar modificat i acabat per Kasdan.

Portada de l'edició d'Ace Books (1970)

Portada de l’edició d’Ace Books (1970)

Guions de cinema a part, Leigh Brackett, va escriure durant les dècades dels anys 40 i 50 del segle passat un bon nombre de novel•les pulp de ciència-ficció on fa un homenatge magnífic i sincer a l’escriptor Edgar Rice Burroughs en un cicle de novel•les marcianes a la qual pertany la novel•la que comento. Fins i tot el cognom del protagonista, Matt Carse, és un encreuament de noms del protagonista burroughsià de la sèrie de Barsoom, John Carter, i el protagonista de la sèrie de Venus, Carson. Sóc del parer que Brackett, posseïdora d’una gran cultura literària i un magnífic estil a l’hora d’escriure, és superior al mestre Burroughs.

La història original va ser publicada a la revista Thrilling Wonder Stories el juny de 1949 sota el títol de Sea-Kings of Mars. La espada de Rhiannon és el nom que va prendre en ser publicat en forma de llibre l’any 1953.

Portada de Thrilling Wonder Stories del mes de juny de 1949

Portada de Thrilling Wonder Stories del mes de juny de 1949

La novel•la és un bon exponent de les aventures fantàstiques que es publicaven a les revistes pulp d’aquells anys. Un breu i magnífic space opera que mescla sense complexos el gènere d’espasa i bruixeria amb la ciència-ficció. El protagonista sempre és monolíticament bo, els dolents, molt dolents, al límit de la paròdia. No hi ha matisos psicològics, les emocions són clares, diàfanes, primàries: amor, odi, venjança, gana, ànsies de poder, matar, sobreviure…

Però deixeu-me que us expliqui breument la història. Matt Carse és un explorador i aventurer que viu en el planeta Mart d’un futur indeterminat. Mart és tal com el coneixem ara, sec i desèrtic. Milions d’anys enrere Mart tenia oceans, vegetació i al planeta convivien diferents races humanoides. Entre aquestes races els híbrids i els quiru van marcar la història i mitologia marcianes. Un quiru anomenat Rhiannon va compartir la seva ciència amb els dhuvians, uns homes-serpent, que van utilitzar la tecnologia per dominar i sotmetre a la resta de races. Per aquest fet els quiru van condemnar Rhiannon a ser tancat en una cova i a viure eternament en un estat d’animació suspesa.

Amb els anys Rhiannon es converteix en llegenda i és anomenat el Maleït. I vet aquí que arriba Carse, descobreix la seva tomba, agafa la famosa espasa del títol i per obra d’una tecnologia desconeguda, fa un salt temporal d’un milió d’anys cap enrere i queda posseït parcialment per la ment de Rhiannon el Maleït que vol redimir-se de l’error comès en el passat.

Portada de la primera edició britànica de la novel·la (1955).

Portada de la primera edició britànica de la novel·la (1955).

A partir d’aquest moment les aventures no tenen fi, Carse és capturat i condemnat a galeres. Fuig, arriba a un nou continent, una malvada reina desperta el seu desig. Primer s’odien i després de demostrar la seva superioritat d’home blanc sobre la seva raça, s’estimen. Hi ha baralles i persecucions a dojo, escenaris fantàstics i imaginatius, morts, aliats que no ho són, éssers humanoides alats i éssers aquàtics que prenen part en les lluites. I quan tot sembla perdut per a Carse sempre succeeix algun fet que el fa reeixir de la complicada situació en què es troba. I sí, finalment Rhiannon es redimeix davant la seva raça i és perdonat, els dictadors dhuvians són aniquilats i Carson retorna al planeta Mart del futur acompanyat per la reina exmalvada per viure noves aventures.

Els diàlegs, com no podria ser d’altre forma en una guionista cinematogràfica, són fluids i amens. És literatura escapista, masclista, un punt racista, poc reflexiva i profunda però alhora és sentit de la meravella en estat pur. Un artefacte cultural confeccionat en una època ja desapareguda i amb uns paràmetres que no són del nostre temps. Una breu novel•la mortalment entretinguda i addictiva que es llegeixen en un no res.

 

Portada de l'edició d'Ace Books (1967)

Portada de l’edició d’Ace Books (1967)


 
 
 

Expedició a Punt (/III)

 
Flota egícia al país de Punt

Els texts que tradueixo a continuació són els que acompanyen a les escenes que recullen diverses instantànies de l’expedició a Punt al Temple de Deir el-Bahri i es basen principalment en el treball d’Édouard Naville (Deir el-Bahari, 111, p1s. 69, 72, 75, 76).

Algunes d’aquestes escenes del temple malauradament s’han perdut o degradat per l’acció del temps i el vandalisme. Si en coneixem el contingut es gràcies a que van ser copiades a finals del segle XIX per l’egiptòleg Auguste Mariette (Deir el Bahari, Leipzig, 1877) o el mateix Naville pocs anys després (1894-1898).

Navegant pel mar. Prenent el camí correcte cap a la Terra-de-déu. Atracada amb èxit a Punt per part de la tropa del senyor de les Dues Terres, segons les instruccions del senyor dels déus, Amon senyor dels trons de les Dues Terres, el primer de Karnak, perquè li siguin portades meravelles de totes les terres estrangeres, a causa que ell estima [la seva filla, la reina Maatkare, més que a cap rei de l’Alt Egipte, més que a cap predecessor, sense que això hagués passat] per cap altre rei (del Baix) Egipte que hagués existit en aquesta terra mai més.

Els vaixells arriben a Punt

Els vaixells arriben a Punt ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0046 )


 

Arribada del comissionat reial a la Terra-de-déu, juntament amb la tropa que anava amb ell, davant els caps de Punt. Venint amb tota mena de coses típiques de Palau -¡vida, prosperitat i salut! – per a Hathor, senyora de Punt, en nom de la vida, prosperitat i salut de sa majestat.

Arribada del comissionat reial

Arribada del comissionat reial (digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0043 )


 

Arribada per part dels caps de Punt, postrats, inclinant el cap, per rebre a la tropa del rei. Ells donen gràcies al senyor dels déus Amon-Ra, déu primordial de les Dues Terres, qui [recorre] les terres estrangeres. Ells diuen, sol•licitant pau:

«¿Per què heu arribat aquí, a aquesta terra que la gent ignora? Heu baixat pels camins de dalt? Heu viatjat per aigua i per terra? Quan afortunada és la Terra-de-déu al trepitjar-la el déu Ra per a vosaltres! No hi ha cap ruta que se li resisteixi a la majestat del rei de Ta-meri (significant l’Alt i Baix Egipte i els seus pobles vassalls), i nosaltres vivim de l’ [alè] que ell concedeix ».

Palhu, el cap de Punt i la seva esposa Aty

Palhu, el cap de Punt i la seva esposa Aty ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/mariette1877/0015 )


 

El cap de Punt (anomenat) Palhu, la seva esposa Aty, (seguits de) els seus dos fills, de la seva filla i l’ase que carrega a la seva dona.

El cap de Punt, la seva esposa i els seus fills

El cap de Punt, la seva esposa i els seus fills (digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/mariette1877/0006 )


 

Arribada del cap del Punt portant els seus regals al costat del mar, davant del [comissionat] reial […]

Regals del cap de Punt

Regals del cap de Punt ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/mariette1877/0006 )


 

Recepció dels regals del cap de Punt per part del comissionat reial.

Recepció dels regals

Recepció dels regals ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0043 )


 

Aixecant la tenda del comissionat real i la seva tropa al costat de la terrassa de mirra de Punt, al costat del mar, per rebre els caps d’aquesta terra estrangera. Oferint-los a ells pa, cervesa, vi, carn, fruites i tot el que hi ha a Ta-meri, com havia estat ordenat des de Palau -¡vida, prosperitat i salut!

Carregant el vaixell de mercaderies

Carregant el vaixell de mercaderies ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0048 )


 

Vaixells carregats de retorn a Egipte

Vaixells carregats de retorn a Egipte (digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0049)


 

Navegant. Arribada amb èxit i atracant a Karnak feliçment per part de la tropa del senyor de les Dues Terres i dels caps d’aquesta terra estrangera que els acompanyaven. Ells portaven el que no s’havia portat ni semblant per a un altre rei del Baix Egipte, consistent en meravelles de la terra de Punt, a causa dels poders d’aquest noble déu, Amon-Ra senyor dels trons de les Dues Terres.

[Saludant al rei Maatkare], besant el terra per la “Poderosa a kas” per part dels caps de Punt […] Els iuntiu de Núbia, de Khenthennefer i de totes les terres [del sud d’Egipte vénen amb reverències], capcots, portant els seus regals fins a on està sa majestat […] rutes que no havien estat trepitjades per ningú […] totes les terres estrangeres com serfs de sa majestat. [Les seves contribucions] són comptabilitzades [per al temple d’Amon-Ra] senyor de Karnak com l’impost anual [… com] li va ordenar a ella el seu pare Amon, que ha posat a totes les terres sota les seves sandàlies -que visqui eternament!

Els caps de Punt besant el terra

Besant el terra per la “Poderosa a kas” per part dels caps de Punt ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/mariette1877/0007 )


 

Els caps de Punt diuen, sol•licitant pau davant sa majestat:

«Salutacions a tu, oh rei de Ta-meri, Sol que brilla com el disc solar, la nostra senyora, la senyora de Punt, la filla d’Amon rei dels déus! El teu nom arriba fins on el cel abasta; els poders de la reina [Maatkare] circumden [l’oceà, … les Terres dels Fenkhu …] que nosaltres visquem entre els vius ».

La reina Hatxepsut oferint a Amon els productes de l'expedició

La reina Hatxepsut oferint a Amon els productes de l’expedició ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0052 )


 

Mesurant i pesant els productes portats de Punt

Mesurant i pesant els productes portats de Punt (digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/mariette1877/0010)


 

Arbres d'encens puntites plantats en el jardí d'Amon)

Arbres d’encens puntites plantats en el jardí d’Amon ( digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0050 )

 
 
Bibliografia i enllaços:

La traducció ha estat realitzada sobre el text extret de: Galán, José Manuel; El Imperio egipcio. Inscripciones, ca. 1550-1300 a.C. Ed. Trotta (2002).

Naville, Édouard; The temple of Deir el-Bahari, London (1898) Digitalitzat per la Universitat de Heidelberg.

Mariette, Auguste; Deir el-Bahari, Leipzig (1877) Digitalitzat per la Universitat de Heidelberg.

Jacq, Christian; El Egipto de los grandes faraones. Ed. Planeta DeAgostini (2001).

Hatxepsut, article de la Viquipèdia (en català).

Temple de Hatxepsut, article de la Viquipèdia (en català).

Hannu, article de la Wikipedia (en anglès).

País de Punt, article de la Wikipedia (en anglès).