Timbuctú

Portada del llibre Timbuctú

Autor: Marq de Villiers, Sheila Hirtle
Títol original: Timbuktu, The Sahara’s Fabled City of Gold
Any edició original: 2007
Editorial / Col•lecció: Península / Atalaya, 315
Gènere: Assaig
Any publicació espanyola: 2008
Traductor: Beatriz Iglesias
Idioma: Castellà

Timbuctú, el seu nom encara evoca un lloc exòtic, llunyà, de postes de sol en el desert i viatges en piragua pel riu Níger. Un lloc que convida a l’aventura, al misteri, a somniar. El seu nom ens transporta a un altre mon. Timbuctú. La realitat és que els seus dies de glòria han quedat enrere.

Timbuctú va ser fundada a principis dels anys 1100 pels nòmades tuareg que la van anomenar el ‘seu campament’ (que és el que vol dir Tin Buktu), i es va convertir, en menys de dos segles, en una metròpolis rica i en un nexe del comerç transsaharià. La sal del sud del Sàhara (anomenat ‘or blanc’), l’or de mines i rius de Ghana, i els diners dels mercats d’esclaus (anomenat ‘or negre’) la van fer rica. Per la seva riquesa, Timbuctú es va convertir també en un centre d’ensenyament islàmic i de religió que va comptar amb impressionants escoles, universitat i biblioteques que van atreure a erudits d’Alexandria, Bagdad, La Meca, i Marràqueix. Les arts van florir i Timbuctú va guanyar un renom gairebé mític a tot el món, capturant la imaginació dels forasters i, finalment, atraient l’atenció de sobirans hostils que van dominar i saquejar la ciutat mitja dotzena de vegades. L’antiga ciutat va ser envaïda per l’exèrcit del Marroc en 1600, moment que va començar la seva llarga decadència suportant des de llavors ocupacions de tuareg i de gihadistes varis, a més de suportar un terrible terratrèmol, diverses epidèmies, i nombroses èpoques de fam.

Mapa d'un atles del segle XIV mostrant Timbuctú

Mapa d’un atles del segle XIV mostrant Timbuctú

Aquest és sens dubte és un llibre molt ben documentat, d’una llarga i profunda investigació, però que no ha aconseguit captar la meva atenció de forma sostinguda. Tenia que llegir unes poques planes cada vegada i aparcar-lo. S’extén massa en l’espai i el temps. Hi ha masses ètnies (per les seves planes desfilen els bambara, tuareg, songhai, fulani, àrabs, fins i tot mandings) les històries dels quals costen de seguir si no tens unes nocions bàsiques d’aquests pobles.

La història és un punt laberíntica, no només parla de la ciutat, sinó de tot l’Àfrica Occidental i el Marroc. A més combina la història de la ciutat amb les històries d’una sèrie de viatges realitzats pels autors a la zona. De Villers contrasta la ciutat de color marró mig enrunada de 2005 amb la ciutat d’or de la llegenda on les caravanes que hi acampaven estaven formades per milers de camells. Els autors observen els tuareg amb els seus vels de color anyil, amb els que es tapen els rostres, pels mercats, portant espases però amb els telèfons mòbils a les butxaques d’uns vestits fets a Xina.

Els autors descriuen les seves visites a funcionaris locals, a diferents mesquites i biblioteques que tenen majoritàriament manuscrits àrabs, incloent la biblioteca Mamma Haidara. El veritable tresor de Timbuctú és constituït per un conjunt de prop de 100.000 manuscrits pertanyents a les grans famílies de la ciutat. Aquests manuscrits, alguns dels quals daten de l’època preislàmica, són conservats des de fa segles com a secrets de família. La majoria estan escrits en àrab o fulani, per savis originaris de l’Imperi de Mali i contenen un saber didàctic sobre astronomia, música, botànica, dret, història, religió o comerç.

Els autors escolten els imams locals, d’un islam tolerant, queixant-se de l’arribada de missioners islàmics procedents de Sudan i Aràbia Saudita predicant un islam intransigent i fonamentalista.

Apareixen, al llarg del llibre, algunes litografies del segle XIX que estan força bé, però les fotografies en blanc i negre dels autors no són prou atractives.

Timbuctú3

El que sí he trobat a faltar són alguns mapes una mica més detallats de la regió que m’ajudessin a saber en tot moment on estava situat cada poble i ciutat, els rius, els camins, les rutes d’invasió, les rutes comercials etc… que s’esmenten en el text però que no es mostren en un mapa.

Per altre banda, la arribada dels europeus a Timbuctú, fonamentalment els segles XIX i XX, és molt breu, de manera que a exploradors com Mungo Park o Laing se’ls dedica molt poc espai. I ja en el segle XX en prou feines es parla de les guerres civils i la crisi dels refugiats que afligeixen a la regió.

En resum, el llibre és una biografia històrica de Timbuctú, un recorregut per l’esplendor i decadència d’una de les més belles ciutats del món. Un llibre interessant i ben documentat, la lectura del qual és fa feixuga i que per tant no és apta a tots els paladars.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s