Rito de cortejo

Portada de rito de cortejo en la edició espanyola

Autor: Donald Kingsbury
Títol original: Courtship Rite
Any publicació original: 1982
Editorial: Ed. B
Col•lecció: Nova Ciencia Ficción nº 82
Traducció: Adriana Oklander
Any publicació espanyola: març 1996
ISBN: 978-84-406-6070-1

Finalista del premi HUGO.
Premi LOCUS a la millor primera novel•la

Rara i original… una increïble i meravellosa novel•la d’aventures… un excepcional grup de personatges masculins i femenins. Amb Rito de Cortejo la ciència ficció avança un pas endavant i adquireix nova bellesa.
A. E. Van Vogt

L’argument

Fa milers d’anys que els humans van arribar al planeta Geta. Els seus descendents conserven gran part de coneixements sobre biologia i enginyeria genètica però han retrocedit molt en altres coneixements científics. No obstant això, gràcies a uns cristalls de dades que van sobreviure a la nau colonitzadora, lentament redescobreixen l’electricitat, les ones de radio, les armes lleugeres…

Portada de la primera edició americana

Portada de la primera edició americana

La seva societat està fragmentada en diferents clans: els kaiel, intel•ligents, sofisticats, hedonistes, engalipadors i negociadors gràcies a la seva habilitat per fer prediccions. La seva ambició i afany expansionista no té límits. Els mnankrei, bel•licistes i expansionistes, dominen els mars i volen acabar amb l’hegemonia dels kaiel. Els stgal, més rudimentaris, són un poble sedentari i sense afany de conquestes que es converteix en l’objectiu dels dos clans anteriors. Les liethe, una mescla de mercenàries i cortesanes bellíssimes, clonades i idèntiques, amb un entrenament i una disciplina gairebé religiosa i que tant executen a les seves víctimes, com les sotmeten mitjançant una intel•ligent i subtil manipulació mental, sentimental i sexual. Els o´Tghalie, clan amb una capacitat matemàtica extraordinària. Els ivieth, enormes i musculosos, sense gaire intel•ligència, però amb una gran sensibilitat per a les arts.

Edició de l'obra pel Science Fiction Book Club el 2006

Edició de l’obra pel Science Fiction Book Club el 2006

Tots ells viuen sota els costums d’una cultura que gravita entorn al concepte ‘kalothi’, que defineix l’aptitud genètica dels individus (i el clan) i que els habitants del planeta Geta tracten d’incrementar mitjançant selecció genètica.

Geta és un món de dura ecologia on trobar aliment és difícil. Això provoca que l’alimentació sigui molt complicada i periòdicament es pateixin fams generalitzades. Els seus habitants poden menjar uns pocs cereals i cap carn. Com a conseqüència està generalitzada l’antropofàgia. El canibalisme és més que un ritus, és una obligació religiosa, un mitjà que garanteix la supervivència i la millora de l’espècie. Les lleis marquen quan i com poden menjar-se a un altre; de manera que els habitants de Geta es mengen ritualment a les criatures amb un quocient intel•lectual baix, a l’ancià que ha arribat a la fi dels seus dies, al criminal convicte o a l’enemic vençut. A més, després del festí carnívor, aprofiten totes les restes de la víctima i amb la pell dels seus avantpassats es confeccionen robes, tapissos que pengen de les parets, cinturons, botes… i tot això és considerat pels seus propietaris com a venerables possessions ja que les víctimes van donar la seva vida pel ben del clan i la seva millora genètica. Altres costums d’aquests clans contemplen l’escarificació del cos, la poligàmia (que és la que dóna nomeni títol de l’obra) i l’esclavitud.

Portada de la revista Analog on es va publicar la novel.la per entregues

Portada de la revista Analog on es va publicar la novel.la per entregues

Els protagonistes són un matrimoni de cinc, tres homes: Hoemei, que és un profeta, Joesai, home d’acció, i Gaet, pacificador i equilibri entre els dos anteriors; i dues dones Noè i Teenae. Tots ells busquen al sisè integrant per completar el nombre ideal d’un matrimoni. No obstant això, Aesoe, el Primer Profeta kaiel, s’encapritxa de la dona que anava a completar el sextet i els obliga a casar-se amb una heretge d’una regió de la costa que pretenen dominar, Oelita, la qual predica que el Déu dels habitants de Geta (una brillant lluna), no és més que un tros de roca en l’espai i que, a més, s’oposa a les pràctiques antropòfagues.

Portada de rito de cortejo

Els sis es veuran involucrats en les conspiracions dels diferents clans per la primacia de Geta, que enfronten als Mnankrei i els Stgal contra els Kaiel, i les seductores dones Liethe sempre tractant de controlar-los a tots, mentre els protagonistes tracten de trobar l’equilibri entre els quals han de formar el matrimoni. És evident que la sexualitat dels protagonistes jugarà un paper important al llarg de l’obra. El llibre posseeix, a més, un rerefons ideològic que critica les polítiques i els successos de principis de segle XX, centrades bàsicament en la figura de Lenin i la història bèl•lica del nostre món.

La versió britànica va sortir al mercat sota el mom de Geta

La versió britànica va sortir al mercat sota el mom de Geta

El comentari

L’obra, malgrat ser brillant, és irregular, a estones es converteix en desmanegada i li sobren un centenar llarg de planes, però és ambiciosa i original. No es decanta pel ‘hard’ ni pel ‘space opera’, i tal vegada la seva millor definició podria ser la de ciència ficció antropològica. Se l’ha comparat amb el Dune de Frank Herbert, i tal vegada podríem comparar a les Leithe amb les Ben Gesserit, a Geta amb Arrakis i buscar altres similituds, però personalment penso que són només això, coincidències argumentals.
Malgrat tot, el plausible i estrany argument té en els seus ingredients d’aventura, estranys ritus tribals, problemes amorosos, intrigues polítiques, enginyeria genètica, descobriments i de relació entre els seus personatges una gran dosi d’interès que es va diluint progressivament cap a un final feliç i una miqueta trivial. L’autor, Donald Kinsgbury, es mostra com el gran i original creador de Geta, un món coherent, creïble i, en alguns moments, enlluernador. Una obra que si bé no és la obra mestre que molts prediquen , és ja un clàssic molt recomanable de la ciència ficció.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s