El frontal d’Avià

El Frontal d'Avià

Aquest frontal és una excel·lent representació de l’anomenat art del 1200, que es va caracteritzar per la influència, a l’Occident cristià, de l’art bizantí renovat al segle XII a través de la miniatura anglesa i de l’art dels Croats.

La peça original consisteix en una taula de fusta d’àlber de dimensions 105 x 175 x 7,5 cms pintada al tremp amb l’aplicació de relleus formats amb vernissats i estucats, numerada com la peça nº 123 dintre de l’àmbit XIII (corresponent a la secció de pintures del “estil 1200”) i catalogada com MNAC/MAC 15784; va ser adquirida en l’any 1903.

Els frontals d’altar, també nomenats antipendis, van aparèixer per la voluntat d’aprofitar la post de fusta situada davant dels altars com a suport d’imatges. Els primers frontals daten del segle IV dC. Amb el pas del temps van créixer de dimensions; llavors es va situar darrere del l’altar i es va dir tablum o retaule.

Els antipendis o frontals d’altar se situaven en les esglésies davant la taula de l’altar, d’enfront dels assistents a l’ofici. En alguns casos contava amb una peça frontal i dos laterals , que tancaven la taula de l’altar pels costats , quedant totes les cares pintades amb escenes referents a Crist, Maria o al sant o santa al que s’ advoca l’església . En el cas d’Avià es tracta solament del frontal dedicat a la Verge Maria dividit en 5 espais separats i enquadrats per uns marcs formats per una cinta de filigrana elaborada en relleu mitjançant estucat, el carrer central ocupa tota l’altura de l’antipendi i forma l’espai central principal , i els dos carrers laterals , mes amples que la primera, es divideixen verticalment en altres dos espais cadascuna i en les quals apareixen escenes de la vida de Maria.

Es data l’elaboració del frontal d’Avià entre els anys 1170 i 1200, i s’ assigna l’ obra al denominat ‘Mestre d’Avià’. L’ estil utilitzat pel mestre correspon ja a una pintura alguna cosa mes desenvolupada que l’estrictament romànica, relacionant-se amb un denominat estil bizantí o italo-bizantí , caracteritzat per l’absència d’hieratisme en algunes figures o la no simetria en les composicions detallades . Els colors predominants són el vermell i el blau fosc, els verds o grocs apareixen com secundaris i en menor mesura .

Escena de la presentació al Temple

Escena de la presentació al Temple

El frontal de l’altar d’Avià representa un dels exemplars finals del romànic tardà que ja ens permet parlar d’un moment de transició a l’estètica de l’estil gòtic. Aquests trets els podem localitzar tant en els aspectes referents a la composició com al seu caràcter narratiu. Així, són visibles, en primer lloc -tot i conservar la rigidesa de la composició característica de l’esperit didàctic del romànic-, l’estricta organització geomètrica i jeràrquica, que dóna a la part central tot el protagonisme que es mereix. Però el que confereix unes característiques més tardanes al frontal és el seu esperit narratiu. Així, són patents els elements d’expressió dels personatges, tots ells en estreta relació amb els que els acompanyen: l’Infant es gira a rebre les ofrenes dels Reis, l’àngel i la Mare de Déu semblen parlar entre ells, els tres Reis caminen vers l’escena principal, Simó ofereix l’Infant a la seva mare. Són característiques que el fan diferent dels primers frontals, molt més estàtics, i posant la seva atenció bàsicament en la presentació del tema bàsic.

Visita la meva web El frontal d’Avià on trobaràs una més ampla i detallada informació sobre aquesta obra d’art.

Detall de l'anunciació i la visitació

Detall de l’anunciació i la visitació

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s