Astronomia àrab medieval (I)

L’astronomia va tenir un paper molt important als països islàmics entre els segles VIII i XIV, fins el punt que es conegut com el període islàmic. Durant el mateix, els savis musulmans van enriquir el llegat que en tal matèria havien rebut dels clàssics grecs i ho van transmetre al seu torn a l’Europa del Renaixement.

Aquesta florida de la ciència àrab va ser possible gràcies al contacte de diverses cultures als territoris conquistats per l’islam, principalment l’herència grecollatina de l’imperi Bizantí, el saber científic persa i l’astronomia hindú. Aquest conjunt de coneixements, sumats a la relativa calma i prosperitat d’aquesta zona durant aquest interval de temps van fer possible un renaixement científic i filosòfic, al que també va contribuir l’interès cap a l’astronomia de l’estament religiós degut a que els era útil per esbrinar el començament del mes del Ramadà, marcar les hores d’oració, ajustar el calendari i conèixer l’orientació de la Meca (observant la posició del sol i la lluna), i el propis fidels també hi estaven interessats, principalment els mercaders del Mediterrani, els camellers del desert i els fidels de països llunyans.

Dibuix d'astrònoms àrabs

També va ser decisiu l’interès personal de determinats líders polítics. L’astrologia-astronomia eren considerades com a ciència i els sobirans tenien els seus astròlegs-astrònoms personals que guiaven moltes de les decisions d’estat. Entre aquests líders destaca el califa Al-Ma’mun (809-833). Aquest monarca abasí va fundar a Bagdad la famosa Casa de la Saviesa (Bayt al-Hikma), veritable centre del coneixement de l’època on van treballar figures de la talla d’Al-Khwarizmí, el matemàtic “inventor” de l’àlgebra. Posteriorment al segle XI, el califa fatimí al-Hakim fundaria al Caire la Casa de la Ciència (Donar al-‘Ilm), un altre centre que va contribuir, entre altres coses, a la difusió de l’astronomia ptolemaica.

Van aparèixer observatoris públics i privats pertot arreu i amb el decurs del temps es construirien altres importants observatoris com el de Maragha a l’Azerbaidjan l’any 1265 i a Samarcanda l’any 1420.

Visita la meva web Astrònoms àrabs i perses medievals on trobaràs una més ampla i detallada informació sobre aquest tema.

Imatge de la teoria de les esferes ptolemaica

Imatge de la teoria de les esferes ptolemaica

Anuncis

One thought on “Astronomia àrab medieval (I)

  1. Retroenllaç: Sunifred Llobet | arscultures

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s