El viatge de Toledo a València per rebre l’ambaixada mongol (La croada catalana II)

L’endemà de l’encontre entre Jaume I i Alfons X de Castella, el rei abandona Toledo per anar a València a donar audiència els missatgers d’Abaqa. La crònica reial descriu minuciosament aquest viatge. La primera jornada, el rei va a Illescas que dista 35 km de Toledo. A Illescas rep l’oferiment d’alts dignataris i vassalls castellans per organitzar la croada. L’endemà va d’Illescas a Daymuz, o Daimús. I aquí se’ns presenta un primer problema: on és Daymuz?, o bé, on era?

El rei Jaume I durant la conquesta de Mallorca (MNAC)

El rei Jaume I durant la conquesta de Mallorca (MNAC)

És evident que no és el poble d’aquest nom de la província de València. Investigadors han suggerit que el nom es pot traduir com Ademuz, però aquest castell està a la província de Conca, molt a prop del poble de Moia, una de les etapes mencionades a la Crònica dels fets però bastant posterior a la que fem referència. Doncs bé, l’únic Daimuz que he pogut localitzar i que proposo com el que va pernoctar Jaume I i els seus acompanyants és un lloc abandonat prop de Villaluenga de la Sagra. En la web del seu Ajuntament és descrit com un despoblat entre Cobeja i Villaluenga, en el terme d’aquesta última.

En una escriptura mossàrab del 1261, se cita una alqueria anomenada Aldimuz que, segons González Palencia, podria transcriure’s com Ademuz. Nom que en aquest cas significaria la cova (‘cobeja’), la cisterna, o el racó, segons Asín Palacios. En aquesta alqueria tenien propietats alguns mossàrabs, entre ells una anomenada donya Inés, filla de l’agutzil don Pedro Juanes, que havia mort ja l’any 1261. Era una vella família de mossàrabs toledans. També en el mapa del cardenal Portocarrero es localitza, al nord de Cobeja, una entitat anomenada Adamuz. Aquest indret va haver de despoblar-se aviat, perquè en la relació de Villaluenga de l’any 1576 no es fa referència a aquesta població ni tan sols com arruïnada. En canvi, en 1752, s’esmenta Adamuz, en el cadastre de l’Ancorada, en referir-se als límits de Villaluenga: “El cabildo primado tenía posesiones en Cobeja y Ademuz”.

Aquí, en aquest Daimús, a 10 km d’Illescas, es tornen a trobar els dos reis i el de Castella torna a parlar amb Jaume I per dir-li que li entregarà de cent mil morabatins d’or i cent cavalls per a l’empresa.

Jurament de fidelitat dels vasalls a Jaume I. Miniatura del 'Llibre verd' de Barcelona, s. XIV

Jurament de fidelitat dels vasalls a Jaume I. Miniatura del ‘Llibre verd’ de Barcelona, s. XIV

La Crònica ens diu: “i l’altre dia passarem per Uclés”, com donant a entendre que en només una jornada anaren de Daimús a Uclés. La distància entre ambdues localitzacions és de 105 km. Tenint present que aquest camí el recorria un Jaume I de 60 anys (per molts considerat ja ancià), a finals del mes de desembre, és a dir, a ple hivern amb molt baixes temperatures; on la llum solar diària és només de poc mes de 9 hores (exactament de 9 hores i 13 minuts a 31 de desembre), no crec que el Conqueridor estigués per aquestes cavalcades. En principi s’accepta que un home a peu i moderadament carregat camini de 25 a 30 km diaris. De 30 a 35 km. si va en carro, i uns 50 km si va a cavall. No és que no es puguin fer 100 km en una jornada a cavall, es poden fer amb cavalls molt entrenats o amb cavalls de refresc (i no li envejo al vell rei el mal de cul després de semblant jornada).

El més normal és que fessin el camí en dues o tres jornades resseguint i remuntant el riu Tajo a estones, i arribessin a Uclés, on sembla que van restar més d’un dia. Uclés era a la frontera amb el Regne de València on els dos reis, sogre i gendre se separaren no abans de que el monarca de Castella fes un primer pagament de seixanta mil besants (que li havien arribat com a tribut del rei de Granada) a conta dels cent mil morabatins promesos.

Deixen finalment Uclés per anar a Moia (l’actual Moya, a la província de Conca) que dista 166 km. De nou penso que van trigar un mínim de tres dies per cobrir tal distància i, com a mínim, dos més per arribar finalment a València que dista 121 km des de Moia.

Ruta que proposo com la més probable entre Toledo i València.

Ruta que proposo com la més probable entre Toledo i València.

Jacme Alaric va tornar a Catalunya a mitjans de desembre de 1268 i com hem vist va enviar un correu a Toledo on es trobava el rei Jaume. En Jacme Alaric va tornar acompanyat d’una ambaixada mongol. Aquesta ambaixada dels tàrtars a la cort catalana (o potser la anterior de 1267 a Perpinyà) deuria tenir un cert ressò entre les elits del país, car sembla que dos mongols són esculpits al claustre del monestir de Ripoll.

Ambaixador tàrtar en un capitell del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll (Fotografia extreta de la pàgina web Cercle Català d'Història

Ambaixador tàrtar en un capitell del claustre del monestir de Santa Maria de Ripoll (Fotografia extreta de la pàgina web Cercle Català d’Història

Un cop a València el rei Jaume rep els ambaixadors i el monarca així ens ho narra en la seva Crònica:

E nós que érem en ualencia uench-nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Grècia que y havia, e dixeren-nos de part del gran cha, qui era Rei dels tartres, que ell hauia cor e volentat d’ajudar-nos, e que venguéssem a alayas o en altre loc e que ell eixiria a nós, e per sa terra trobaríem ço que mester auríem e així poríem ab ells ensems conquerir lo Sepulcre. E deïa que ell nos bastaria de “genys”, e ens bastaria de conduit. E dix-nos l’altre missatge de Palialogo, emperador dels grechs, que ell nos enviaria per mar conduit.”

Plana del Llibre dels feits que conté la cita textual: "E nós que érem en València..."

Plana del Llibre dels feits que conté la cita textual: “E nós que érem en València…”

El rei clou aquí el seu relat de primera mà sobre aquesta missió diplomàtica. Jaume I i l’infant Pere van remetre presents als tàrtars. El 27 de març de 1269 l’infant els va fer ofrena d’un cavall i des d’aquest moment els preparatius per a l’expedició van prendre una gran activitat malgrat Abaqa estava ocupat amb les guerres a altres seccions de l’imperi Mongol, i només va fer vagues promeses d’assistència.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s