La croada dels fills del rei (La croada catalana / IV)

Detall del Setge d'Acre de Dominique-Louis Papéty (1815 - 49)

Detall del Setge d’Acre de Dominique-Louis Papéty (1815 – 49)

Malgrat tot, onze naus que van sortir en direcció ‘al mar de Sitges’, es a dir, que duien una orientació diferent a la de la galera reial, van trobar vents favorables i van aconseguir arribar finalment a Sant Joan d’Acre dirigides per Ferran Sanxis de Castre i Pere Ferrandis d’Híxar.

Coneixem part de la croada a Palestina gràcies a que en l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona es conserva el registre de la comptabilitat de l’exèrcit croat català. És conegut com el Llibre de racions d’Orient i, gràcies a ell, sabem el que cobraven els cavallers, els ballesters, peons, carnissers, ferrers i altres membres de l’expedició.

També sabem les quantitats de faves, cigrons, llenties, bacons, farratge pels cavalls i altres mercaderies que transportaran. I, finalment, també sabem que Jaume Alaric hi era present com ambaixador a sou de Miquel Paleòleg.

Port d'Acre on van desembarcar els croats catalans

Port d’Acre on van desembarcar els croats catalans

La primera nau que arribà al regne croat ho va fer el 16 d’octubre de 1269, quaranta-dos dies després de salpar de Barcelona, però la major part de les naus van arribar a partir del dia 22.

La gent que va desembarcar a Acre no era gaire nombrosa. Es calcula que estava composta per 440 cavalls armats, 20 ballesters a cavall i 163 ballesters a peu. Els cavallers desembarcats van restar a Acre esperant la vinguda de Jaume I o les seves ordres i en no arribar, l’expedició es dividí automàticament en dues, el cap de cadascuna foren evidentment els fills bastards del Conqueridor.

Sabem els noms d’alguns participants que van aconseguir arribar com ara els de tres ballesters a cavall, Ramon Serradella i els germans Vallobar i quatre cavallers: Guillem de Pujalt, Ponç i Bernat de Foix i Bartomeu de Togores. Els seus noms es coneixen per que es conserven els contractes que van firmar quan el rei passà en la seva gira recaptatòria per Lleida. La resta de noms els coneixem per l’esmentat Llibre de racions d’Orient hi inclouen nobles cavallers com Ramon de Saguàrdia, Galceran de Pinós, Hug de Bellpuig, Ramon de Montalt, Bernat d’Orriols, Hug d’Aiguaviva, els cavallers de Pero Martines de Luna, Gil de Tarascon…

Castell dels hospitalers a Acre

Castell dels hospitalers a Acre

L’arribada d’aquests reforços cristians no va ser molt ben rebuda per la resta de croats a Terra Santa degut a que a ple hivern les hostilitats eren poques i l’arribada d’aquest contingent podia fer que les forces mameluques s’inquietessin i ataquessin Acre, cosa que efectivament va succeir. Baibars I va respondre amb un atac sobre la ciutat que va causar moltes baixes en els croats.

Una part de la gent que havia rebut la tercera paga mensual se’n tornà aviat, entre ells Ferran Sanxis de Castre, 254 cavallers, 68 homes a peu i diversos homes d’ofici. Les forces que restaren amb Pere Ferrandis anaren minvant en els mesos següents per efecte dels combats en que intervingueren encara que des del punt de vista de les baixes personals no sembla que la croada fos un gran desastre.

Setge d'Acre el 1191

Setge d’Acre el 1191

Durant l’estada a Acre els expedicionaris reberen missatgers del Khan dels tàrtars i del rei d’Armènia. Miquel Paleòleg els trameté diners i grans. Al mateix temps van sortir de Barcelona 18 navilis carregats de blat i llegums. Empobrits i decebuts, Pere Ferrandis i els seus homes van abandonar Acre dos mesos després, el febrer del 1270, possiblement a bord d’aquestes naus, sense haver aconseguit res de res.

A començament de juliol Pere Ferrandis ja estava a la cort catalana.

El pagament dels deutes de la croada es perllongà durant més de dos anys.

Bibliografia:

Jaume I el Conqueridor; Llibre dels fets. Ed. Proa. Barcelona, 2008. (La Crònica en una adaptació al català actual)
Jaume I; Crònica o Llibre dels feits. Edicions 62 i ‘la Caixa’. Barcelona, 1982 (La Crònica en català medieval)
Rovira i Virgili, Antoni; Història de Catalunya. Vol. 4 Edicions Pàtria. Barcelona, 1926.
Belenguer Cebrià, Ernest; Jaume I i el seu regnat. Pagès Editors. Lleida, 2007.
Marcos Hierro, Ernest; La croada catalana (L’exèrcit de Jaume I a Terra Santa) Ed. L’esfera dels llibres. Barcelona, 2007.

Enllaços web:

Jacme Alaric Article de la Viquipèdia.
Jacme Alaric de Perpinyà Article a la pàgina web Cathalonia.
Llibre del fets Article de la Viquipèdia.
L’ambaixada xinesa a Ripoll Web del Cercle Català d’Història.
Jaume el Conqueridor Article de la Viquipèdia.
Jordi Bilbeny; Marco Polo vs. Jacme Alaric Article de la web La vaca cega.
Un poco de historia Notes al Facebook d’El klan del Lobo
Aliança francomongola Article de la Viquipèdia.
L’intent frustrat de croada catalana de 1269 A la pàgina web Recerca en Acció de la Fundació Catalana per a la Recerca i la innovació.
Croada de Jaume I Article de la Viquipèdia.
Despoblado Ademuz A Historia de Villaluenga plana web de l’Ayuntamiento de Villaluenga de la Sagra
John Forster (trad); De Gavangos, Pascual (Introd.) The Chronicle of James I, King of Aragon, Surnamed The Conqueror Edició digital del Llibre dels fets A The Library of Iberian Resources Online (en anglès).

Vista aèria de la ciutat antiga d'Acre

Vista aèria de la ciutat antiga d’Acre

Advertisements

5 thoughts on “La croada dels fills del rei (La croada catalana / IV)

  1. M’he llegit amb molt d’interès aquesta magnífica sèrie d’articles i em queda un dubte, crec que principal: per què? El mòbil era només rapinyar riquesa a Palestina?
    Penso que tant guanyar algun territori com una possible aliança amb els mongols no eren opcions reals: Palestina era molt lluny (més en aquella època) i la diferència de mida entre les possessions d’en Jaume i l’imperi mongol no cal comentar-les.
    Prestigi?

    Salut i sort.

    • Hola Ivan. Sens dubte hi havia una qüestió de prestigi, a l’època era de bon to anar a fer la guerra a l’infidel. Pensa que aquesta no va ser l’única vegada que ho va intentar. En el Concili de Lió, l’any 1274 el rei Jaume es va oferir de nou a ‘portar la creu’ (que era l’expressió que feien servir per intervenir en una croada) a terra santa, encara que ningú del Concili es va fer ressò del convit. Però més important que el prestigi, al rei Jaume el preocupaven els pecats comesos per la carn pels quals havia estat amonestat pel Papa (havia tingut 3 dones, 6 amants documentades i altres relacions esporàdiques). Pel rei anar a batallar a terra santa significava la remissió dels seus pecats terrenals. Però no deixem de banda la qüestió econòmica, obrir mercat a la zona d’Egipte i Palestina també era interessant per a la corona.
      Salut!

      • Doncs mira, la qüestió religiosa, precisament perquè sabia de la vida dissoluta del Rei Jaume, l’havia deixada de banda. No em creia pas que fos un ‘home pietòs’. Ara que ‘temeròs de Déu’ és un concepte diferent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s