La carta del bisbe Sever

Sever fou bisbe de Menorca que residia a la ciutat de Iamona (Ciutadella) al començament del segle V, quan un gran nombre de jueus residien a l’illa i es van convertir al cristianisme, cosa que fou atribuïda pel bisbe a la presència de les relíquies de Sant Esteve el protomàrtir, que havien estat dipositades a l’església de Magó (Maó) per Orosi quan va retornar de l’orient i ho va anunciar en una epístola a tots els eclesiàstics del món. La carta és un pur document antijueu.

Invenció del cos de Sant Esteve (Un dels plafons del retaule de Sant Esteve de Granollers). Tremp sobre fusta del taller Vergós (1495-1500) MNAC

Invenció del cos de Sant Esteve (Un dels plafons del retaule de Sant Esteve de Granollers). Tremp sobre fusta del taller Vergós (1495-1500) MNAC

Aquesta carta encíclica del bisbe Sever documenta el primer cas de conversió forçada massiva de jueus, el primer cas de crema i destrucció d’una sinagoga (també anomenades schola o scola) i el primer escrit de polèmica cristiana contra els jueus.

Iamona era el centre del cristianisme insular. La comunitat jueva de l’illa posseïa terres i es dedicava a activitats comercials, residien majoritàriament a Magona, on monopolitzava els càrrecs polítics i administratius.

Sever ho explica així a la seva carta:

L’illa de Menorca és una de les Balears el nom de les quals ha estat divulgat entre tots els pobles per autors profans. Està situada a la meitat del braç que hi ha entre Mauritània cesarenca i la Hispània. Es tancada per unes dimensions bastant estretes, és a dir, té una llargada de trenta mil passos per una amplada de quasi deu mil. […] En aquesta illa, que és l’última de totes per la seva petitesa […] els cartaginesos fundaren dues ciutats, una a cada extrem, Iamona a ponent i Magona a llevant. Fa poc que a mi, el darrer dels mortals,m’han imposat el pes de l’ofici episcopal per aquests indrets.

Ara bé, Iamona encara conserva l’antic do de Déu que no hi puguin habitar els jueus. Molts ho han pretès temeràriament; però, com diuen els antics, o be els ha expulsat una malaltia imprevista, o els ha fet desaparèixer una mort sobtada, o potser un llamp els ha partit per la meitat, de tal manera que la fama notòria d’aquests fets ha provocat tanta por als jueus que no tornaran a intentar-ho.[…]

Doncs, mentre a Iamona, encara que sigui de passada, no s’atreveix a viure cap jueu –els quals per la seva ferocitat i malícia, amb raó són comparats amb els llops i les guineus-, al contrari, Magona està tant infestada de jueus –que són com serps i escorpins- que diàriament l’església de Crist era mortificada per ells. Ara bé, aquell privilegi corporal se’ns ha convertit en espiritual, de manera que –com està escrit- aquella cria d’escorpins, de sobte ferida per una força divina, ha vomitat aquell verí de la incredulitat”

Representació medieval de dos jueus alemanys, amb els típics barrets que els identificaven

Representació medieval de dos jueus alemanys, amb els típics barrets que els identificaven

La disputa entre jueus i cristians anà pujant de to, segons Sever:

… ens abrasava el zel de la fe i ens excitava l’esperança de salvar aquella multitud (de jueus) […] de seguida deixàrem de saludar-nos i no sols rompérem el tracte familiar, ans més encara el dany de l’antiga aparença de caritat s’ha convertit en un odi temporal; però per amor de la salvació eterna. A totes les places hi havia bregues contra els jueus sobre la Llei i a totes les cases es mantenien disputes sobre la fe”

Finalment cristians i jueus s’enfrontaren físicament. Tal i com explica Sever:

Ens encaminàrem cap a la sinagoga i, plens d’immensa alegria, cantàvem per la plaça l’himne a Crist […] però, abans que arribéssim a la sinagoga, algunes dones jueves, crec que per voluntat de Déu, feren exhibició de gran valentia, per tal d’excitar la nostre mansuetud, des d’una altura començaren a tirar damunt nosaltres pedres esfereïdores. I, cosa admirable, caient com una calabruixada sobre una gernació ben apinyada, no feriren ni tan sols tocaren cap de nosaltres.”

Tot seguit són els cristians qui tiren les pedres als jueus, encara que, segons Sever:

…cap dels jueus fou atès (per cap pedrada) ni tan sols cap d’ells maliciosament gosà fingir-lo, com solen fer[…] Havent-se retirat els jueus, prenguérem la sinagoga i ningú no tan sols no agafà res, sinó que ni els passà per l’enteniment. Tots els seus objectes, exceptuant els llibres i l’argent [sagrat], feren flamarada amb la mateixa sinagoga. Per tal que no fossin malmenats pels jueus, nosaltres prenguérem els llibres sants, en canvi els tornàrem la plata per tal de no donar-los motiu de queixa pel nostre lladronici o pel dany seu.”

Crema de jueus durant la Pesta Negra. Imatge de la Crònica de Nuremberg

Crema de jueus durant la Pesta Negra. Imatge de la Crònica de Nuremberg

En posterioritat i després de diversos prodigis atribuïts a Sant Esteve, els jueus es convertiren en massa. Sever ho explica així:

…veiérem que ens venia a l’encontre una gran multitud de jueus. Tots unànimement demanaven rebre de mi, indigne pastor, el signe de Crist. Retornats, per tant, a l’església i donant gràcies al Senyor misericordiós, a l’instant signàrem els seus fronts amb el senyal de la salvació.”

D’aquesta ‘cristiana’ manera van convertir als jueus de Menorca. Mentre que els jueus, a canvi de la seva conversió, aconseguiren mantenir les seves propietats i posició econòmica a l’illa.

Diu la tradició que sobre les runes d’aquella sinagoga s’erigí la basílica paleocristiana de Son Bou.

Menorà (canelobre de set braços un dels elements rituals del judaisme)

Menorà (canelobre de set braços un dels elements rituals del judaisme)

Bibliografia i enllaços:

Totes les cites textuals han estat extretes de: Sever, Epístola. Traducció de Josep Amengual, Els orígens del cristianisme a les Balears (Palma, 1991).

Amengual i Batle, Josep; Consentius/Severus de Menorca vint-i-cinc anys d’estudis (1975-2000) Butlletí bibliogràfic de l’Arxiu de Textos Catalans Antics (ATCA).

Sever; Epistola Ad Omnem Ecclesiam De Virtutibus Ad Judaeorum Conversionem Text complet de la carta de Sever en llatí (text PDF).

Sever; Amengual i Batle, Josep (Traducció); Versió catalana de la carta-encíclica del bisbe Sever (s.V) Revista LLUC, 694 (Text PDF).

Muntaner, Lleonard; La carta-encíclica del bisbe Sever de Menorca Revista LLUC, 694 (Text PDF).

Sever de Menorca Article de Viquipèdia.

Sever de Menorca Article de la Gran Enciclopèdia Catalana

Lascorz, Andreu; Els jueus a les terres catalanes fins al 1492. DivÈrsia 1, juliol 2012. Universitat Pompeu Fabra (text PDF)

Advertisements

One thought on “La carta del bisbe Sever

  1. Retroenllaç: Els jueus catalans | arscultures

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s