El amanecer del planeta de los simios

cartell

Títol original: Dawn of the Planet of the Apes
Any: 2014
Durada: 130 min.
País: Estats Units
Director: Matt Reeves
Guió: Rick Jaffa, Amanda Silver, Mark Bomback
Música: Michael Giacchino
Fotografia: Michael Seresin
Intèrprets: Andy Serkis (César), Jason Clarke (Malcolm), Gary Oldman (Dreyfus), Keri Russell (Ellie), Toby Kebbell (Koba), Kodi Smit-McPhee (Alexander), Enrique Murcià (Kemp), Kirk Acevedo (Carver ), Judy Greer (Cornelia), Doc Shaw (Ash)
Productora: 20th Century Fox / Chernin Entertainment
Gènere: Ciència ficció.

Sinopsi

En aquesta seqüela del film L’origen del planeta dels simis se’ns narra com després del devastador “virus dels simis” que va ser desenvolupat en un laboratori i que gairebé acaba amb la raça humana, un grup de simis liderats per César sobreviu en boscos de les afores de la ciutat de San Francisco. L’única amenaça per al seu desenvolupament el representa un grup d’éssers humans immunes al virus que viuen entre les restes de la ciutat. Els homes necessiten l’energia elèctrica que generarà una presa abandonada situada en territori del campament simi. Cèsar, accedeix a que els humans posin en marxa la maquinària gairebé rovellada de la presa, per mantenir la pau i evitar que esclati una guerra entre les dues comunitats. Les seves bones intencions seran sabotejades per ambdós bàndols que finalment s’enfrontaran per determinar quina de les dues espècies serà la dominant.

Cartell de la pel·lícula

La pel•lícula

Aquesta costosa producció estiuenca pensada com objecta de consum de masses (blockbusters en diuen) neix a partir de la que probablement es la pitjor pel•lícula de la saga primigènia Battle for the Planet of the Apes (1973, Batalla por el planeta de los simios, en el seu títol en castellà).

Tècnicament la pel•lícula és extraordinària, veure com es mouen els micos és gairebé hipnòtic, el millor de la funció. Realment veure els diàlegs entre els simis i el seu llenguatge mímic és sorprenent. Si bé el protagonista del film es Cèsar, el líder del campament simi, interpretat per un Andy Serkis de forma molt convincent i per el qual ja hi ha qui demana un Oscar; el personatge més ben trobat i elaborat és Koba, el ximpanzé que havia estat objecte de proves de laboratori i que té raons suficients per odiar als humans.

El director Matt Reeves es mostra competent amb el material que té entre mans i junt amb el director de fotografía, Michael Seresin aconsegueixen alguns moments de bon cine, o simplement, del que jo entenc com a cine. Un exemple en pot ser la seqüència final on l’humà Malcolm recula cap a l’interior d’una cova quedant primer en penombra i finalment desapareixent a la foscor i que és un resum perfecta del que espera a la raça humana en el futur, que no és recuperar la antiga grandesa sinó deixar pas a la nova raça de primats evolucionats que comencen a controlar el seu entorn per convertir-se en la nova espècie dominant del planeta. Altres bons moments, de gran força expressiva, són alguns dels primers plans dedicats al venjatiu Koba, del rostre del qual emana autèntic odi i aconsegueix realment fer por a l’espectador.

El ximpanzé Koba

El ximpanzé Koba

Els problemes que fan que aquesta no sigui una gran pel•lícula són altres. Per una banda està el guió, fluixet, per caure sovint en els llocs comuns i els tòpics, en ser poc creïble en el seu ecologisme light, en carregar les tintes en l’importància de la família, en voler fer creure que el que succeeix a dos petites comunitats als voltants de San Francisco té validesa mundial, en que uns centenars de micos puguin fer front, en un futur immediat, a un exèrcit que s’acosta en socors dels humans…

Per altre banda està el greu problema de les interpretacions que representa al grup humà. Els personatges humans son plans, no transmeten emoció, com també són planes les seves interpretacions, pràcticament no tenen interès comparats amb els molt més estimulants micos. Es com si haguessin abocat el sac en la creació digital dels simis i haguessin oblidat dotar d’un mínim de motivació o d’ànima als humans. Fins i tot un actor competent, a vegades extraordinari, i de llarga trajectòria com Gary Oldman està desdibuixat i el seu personatge com a líder de la comunitat humana no va gaire més enllà del tòpic.

En resum, no negaré que la pel•lícula és molt entretinguda, tecnològicament extraordinària i que conté alguns moments perdurables a la memòria de l’espectador, però no és bon cinema malgrat que ho intenta (cosa que amb els temps cinematogràfics que corren, i més sabent que aquest producte està destinat al gran públic, és d’agrair).

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s