En el país de los mayas

portada del llibre

Títol: En el país de los mayas
Autor: Pierre Ivanoff
Títol original: Decouvertes chez les mayas
Traducció: Domingo Pruna
Col•lecció: Viajes y aventuras, 5. Plaza y Janés (1998)
Edició original: Robert Laffont, 1968

Pierre Ivanoff va néixer a França l’any 1924, i es convertí en explorador, aventurer, conferenciant, cineasta i escriptor. Va ser un dels dos francesos que van descobrir les fonts del riu Orinoco en 1952. Va dirigir una expedició francesa a Borneu i d’altres a Tailàndia i Bengala. L’autor confessa que la seva vocació de viatger va néixer al descobrir a la biblioteca familiar un àlbum gros i envellit il•lustrat amb gravats vells i evocadors que duia per títol Viatges d’exploració a Mèxic i Amèrica Central del gran viatger francès del segle XIX Désiré Charney.

L’autor, durant una temporada, va viure entre els lacandons ,un grup indígena del tronc maia que habita en la selva lacandona a la frontera entre Mèxic i Guatemala, més específicament en l’estat de Chiapas, Mèxic. En aquesta selva va descobrir una ciutat maia que ell va anomenar Dos Pozos però que en l’actualitat s’anomena Dos Pilas.

Retrat de Itzamnaaj K'awiil governant de Dos Pilas (698-726 d.C.)

Retrat de Itzamnaaj K’awiil governant de Dos Pilas (698-726 d.C.)

El primer informe sobre las ruïnes de Dos Pilas el van realitzar José i Lisandro Flores, (dos germans de Sayaxché), i data de 1953–1954, encara que és molt probable que els indígenes de la zona en coneguessin la seva existència. El 1960, Pierre Ivanoff va liderar una expedició al lloc i en va descriure la història en aquest llibre que comento. Una descripció més detallada de les ruïnes de Dos Pozos la va realitzar en una altre obra titulada Monuments of a Civilization: Maya (1973).

Portada del llibre en la col·lecció El arca de papel de Plaza y Janés del 1979

Portada del llibre en la col·lecció El arca de papel de Plaza y Janés del 1979

El centre de la ciutat maia de Dos Pilas es de tamany modest i cobreix al voltant d’un kilòmetre. quadrat. La ciutat va ser fundada en una zona amb poca ocupació prèvia, a una distància de només 4 kilòmetres de l’assentament preexistent de Arroyo de Piedra. L’estat de conservació general del lloc no es bo degut a la extracció desesperada de pedres dels edificis principals amb la finalitat de construir murs defensius immediatament abans de l’abandonament definitiu del lloc als inicis del segle IX, llavors la selva torna a reclamar els seus dominis i la ciutat va esperar mil a tornar a ser descoberta.

Portada de l'edició francesa realitzada per Laffont

Portada de l’edició francesa realitzada per Laffont

El llibre va ser escrit fa prop de 50 anys però continua sent un llibre interessant, divertit i tot un clàssic de les descobertes maies al segle XX, que ens explica de forma biogràfica les aventures d’Ivanoff explorant la jungla i el posterior descobriment de les ruïnes mencionades a la selva del Petén. Ivanoff ens parla de la dieta a base de lloros, tucans, curucús de coll roig, micos, llangardaixos i peixos que mengen per viure a la selva un cop se’ls hi ha acabat l’arròs de les seves motxilles. Ens diu que les més grans molèsties del viatge per terreny selvàtic no són ni els pumes, ni els jaguars, ni els mussols vampirs que la habiten, sinó els paràsits i els mosquits que els turmenten durant tot el dia i que desapareixen deu minuts abans de fer-se fosc, per ser substituïts per una nova onada d’insectes nocturns. També ens explica, de forma gairebé antropològica, la seva convivència diària amb algunes famílies lacandones i alguns divertits (pel lector) maldecaps per la possessió de les dones dins els nuclis familiars lacandons.

Portada d'una edició francesa realitzada per Laffont

Portada d’una edició francesa realitzada per Laffont

Hi ha a la narració algunes escenes gairebé surrealistes que tornen la lectura del llibre més interessant i que ens arranquen algun somriure. L’autor ens explica detalls i curiositats sobre les vida dels maies com ara que quan una mare perdia el seu fill es tallava un dit i el dipositava damunt de la seva tomba, que només la aristocràcia maia podien dur barba i per tant a tots nens dels poblats se’ls hi cremava la cara amb teixits molt calents per tal d’evitar en el futur la sortida del pel, que els homes estràbics se’ls rifaven les dones, que es deformaven els cranis des de petits… Ivanoff també ens explica el seu sistema de numeració, el temps i el calendari maia.

Les reflexions que fa sobre les seves anotacions de treball intentant desxifrar alguns del misteris d’aquesta cultura (potser la part menys reeixida de tot el llibre degut a que ha quedat una mica desfasada pels coneixements actuals) es pot fer una mica enrevessada especialment pel que fa al calendari maia que és una mica complicat i el seu coneixement pot no interessar al lector no especialista en el món maia.

Una llinda en una de les portes a l'Estructura 1 a Bonampak que va visitar Pierre Ivanoff

Una llinda en una de les portes a l’Estructura 1 a Bonampak que va visitar Pierre Ivanoff

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s