Els jueus catalans

Portada d'Els jueus catalans de manuel forcano editat per cossetania

Títol: Els jueus catalans. La història que mai no t’han explicat
Autor: Manuel Forcano
Col•lecció: Inspira, 44. Angle Editorial
1a edició: octubre 2014

El llibre es un compendi de dos mil anys de presència jueva a Catalunya, la història cronològica del pas i de l’empremta del judaisme al nostre país des de l’arribada dels jueus, molt abans que es configuri l’actual Catalunya, fins al temps present.

Els jueus són presents a Catalunya des dels temps més remots, quan a les platges de les nostres costes es comercia amb fenicis i grecs i, posteriorment, quan els jueus pateixen la seva diàspora pel món arran de la expulsió dels seus territoris per part dels romans. Segons Forcano:

abans que Catalunya i els catalans existissin, ells ja hi eren.”

El desig de l’autor es:

que aquest llibre sigui un record i un homenatge a tots aquells als quals mai no es va considerar habitants d’aquest país, per bé que, certament, ho eren.”

Planell del call Major i el call Menor de Barcelona

Planell del call Major i el call Menor de Barcelona

Forcano rastreja els primers objectes trobats a Catalunya que en demostren la seva presència: una àmfora a Eivissa amb inscripció hebrea, algunes monedes trobades a Llívia i Empúries (totes elles del segle I d.C.) Repassa l’època visigòtica que constata com a molt dura pels jueus que vivien sota el seu domini i com, a partir del domini musulmà de la península ibèrica, els jueus troben una certa estabilitat, a més d’un intercanvi cultural enriquidor gràcies a la lliure circulació d’idees i llibres que van ser traduïts de l’àrab gràcies a ells.

És en temps dels àrabs que es forja la idea de Sefarad, un territori de feliç convivència entre cultures diferents, però, segons l’autor, els jueus de Catalunya es diferencien dels de Sefarad i conformen un territori diferent.

 Salomó Vidal, un prestamista jueu de Vic. Liber Iudeorum 1334-1340. Tinta sobre paper. Arxiu Episcopal de Vic (Cúria Fumada). Facsímil al Museu dels Jueus de Girona

Salomó
Vidal, un prestamista jueu de Vic. Liber Iudeorum 1334-1340.
Tinta sobre paper.
Arxiu Episcopal de Vic (Cúria Fumada).
Facsímil al Museu dels Jueus de Girona. Fotografia extreta de Bereshit: Terres d’Edom

Durant el segle XIII i sota la protecció dels reis catalans, les comunitats jueves viuen el seu moment més dolç. Els reis tenien els calls de tot el país sota la seva protecció. Una protecció interessada per que els jueus no pagaven el delme a l’església sinó a ells i aquest és un dels motius pel que l’església buscava conversions en massa, per tal de que aquests diners no anessin a la butxaca del rei sinó a les seves.

Els pogroms de 1391 i les conversions en massa en que derivaren, van provocar la pràctica extinció dels jueus a Catalunya un segle abans de l’expulsió el 1492. Encara que segons explica l’autor, els que van marxar van ser pocs, la majoria es van quedar, vigilats, això sí, per la Inquisició. Precisament degut a aquest control sorgeix la necessitat de demostrar que no es practica el judaisme d’amagat, i a partir del segle XVI, es fan matances del porc en públic, o es fa dissabte de neteja i treball ‘perquè tothom vegi que el šabbat treballo’ demostrant fervor cap a la religió cristiana.

Carrer del Call de Girona

Carrer del Call de Girona

El llibre ens ofereix gran quantitat d’informació, curiositats i anècdotes com ara que de les comunitats jueves catalanes van sorgir personalitats intel•lectuals rellevants (Maimònides per exemple) que encara avui en dia tenen un enorme prestigi i que són molt poc coneguts a casa nostra; que a Catalunya van néixer geògrafs, metges, filòsofs i cabalistes que parlaven en català però escrivien en hebreu; que els terrenys que avui són la plaça de Catalunya de Barcelona al segle XII eren propietat d’un jueu; que un dels primers batlles catalans de Lleida va ser un jueu i va exercir el càrrec durant divuit anys; que als calls de Barcelona i Girona existien dues escoles de càbala d’una gran influència a tot el món jueu; que un jueu de Tortosa va escriure al segle X el primer diccionari de la llengua hebrea; que la primera comunitat jueva moderna de l’Estat espanyol després de 1492 va ser la de Barcelona…

Molta informació en un llibre de to divulgatiu i entretingut que caldrà anar visitant sovint degut en que en una sola lectura ens es impossible de recordar-ho tot.

Portada del llibre 'Iggeret ha-Kodesh' popularment atribuida a Bonastruc ça Porta

Portada del llibre ‘Iggeret ha-Kodesh’ obra popularment atribuida a Bonastruc ça Porta

Per cert que un dels molts successos històrics esmentats en aquest llibre va ser objecte d’una entrada d’aquest bloc fa unes setmanes, es tracta de la carta del bisbe Sever de Menorca que documenta el primer cas de conversió forçada massiva de jueus, el primer cas de crema i destrucció d’una sinagoga i el primer escrit de polèmica cristiana contra els jueus.

Sobre l’autor

Manuel Forcano va néixer a Barcelona el 1968, és doctor en Filologia Semítica i ha treballat com a professor d’hebreu i d’arameu a la Universitat de Barcelona. Especialitzat en la història del judaisme ha publicat la Història de la Catalunya jueva (2010), així com l’assaig històric A fil d’espasa: Les Croades vistes pels jueus (2007), la traducció de l’opuscle hebreu El Llibre de la Creació (2012) i El Gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga (2013). Ha antologat i traduït poetes moderns israelians com Iehuda Amikhai, Pinkhas Sadé i Ronny Someck. També ha traduït la novel•la El mateix mar d’Amós Oz, Els viatges d’Ibn Battuta amb l’arabista Margarida Castells, Faros i Farelló: una evocació d’Alexandria d’E. M. Forster, i El Martiri de Sant Sebastià de Gabrielle D’Annunzio, així com el text integral de La descripció del món o Llibre de Meravelles de Marco Polo. De la seva pròpia producció poètica, destaquen els poemaris Corint, Com un persa, El Tren de Bagdad (premi Carles Riba de Poesia 2003), Llei d’estrangeria (2008) i Estàtues sense cap (2013). Des de 2004 és el director general de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall.

Fragment d'una obra de Bonastruc ça Porta

Fragment d’una obra de Bonastruc ça Porta

Anuncis

5 thoughts on “Els jueus catalans

  1. Retroenllaç: Ibrahim ibn Ya’qub (/II) | arscultures

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s