Any 844 (Els víkings a Espanya, II)

La península Ibèrica a principis del Segle IX

La península Ibèrica a principis del Segle IX

L’expedició normanda de 844 fou un atac dels normands al regne d’Astúries i l’emirat de Qurtuba (Còrdova).

El 844 les naus normandes dels víkings (també anomenats urdumaniyyun o madjus), procedents d’una incursió pel riu Garona que va arribar fins a Tolosa, foren dispersades per una tempesta en direcció a la costa cantàbrica i arribaren a Gijón, que reconegueren però no atacaren, i seguiren en direcció a Galícia fins arribar a l’actual Torre d’Hèrcules (en aquell temps anomenada Farum Brigantium prop de A Coruña), on foren derrotades per les tropes que el rei Ramir I va enviar i on sembla que van ser cremades setanta de les naus normandes.

Farum Brigantum, actual Torre d'Hèrcules (A Coruña)

Farum Brigantium, actual Torre d’Hèrcules (A Coruña)

Les 54 naus i més de 50 barques de l’estol restant van passar per Lisboa i la van saquejar durant 13 dies entre l’agost i el setembre, fins que un exèrcit musulmà es va apropar per combatre’ls. Llavors els víkings es van desplaçar cap a l’Algarve i el golf de Cadis. Van pujar amb les seves naus pel Guadalquivir i el 25 de setembre van derrotar els cordovesos a la Batalla de Cabtal, saquejant les afores d’Isbiliya (Sevilla) mentre els ciutadans no presentaven batalla i fugien a Carmona, i els normands establiren un fortí a Tablada, d’on es van retirar el 28 de setembre quan van arribar 15 naus cordoveses.

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam (quart emir omeia de Còrdova) va preparar un contingent per enfrontar-se als víkings que havien conquerit i saquejat Isbiliya un mes abans, amb la tropa d’Isbiliya, voluntaris de les marques, i l’exèrcit de les marques capitanejat per Musa ibn Qasi. Els normands es van dividir en quatre grups, un d’uns dos centenars de normands que va atacar Morón, un segon que va atacar Benilaiz, un tercer va atacar Fuente de Cantos i un quart a Còrdova. El gruix de l’exèrcit cordovès, de 16.000 homes va destruir el primer grup (a la batalla de Morón), i va atacar el campament de Tablada, amb el que els invasors van patir mil baixes, mentre uns altres quatre-cents van ser fets presoners i executats, i unes trenta de naus van ser destruïdes, sent els ostatges alliberats, però un grup, en veure la cavalleria enemiga va poder fugir entre Morón i Carmona, embarcant en les naus i finalment van negociar alliberar els presoners que quedaven a canvi de menjar i robes, i van continuar el seu viatge pel mediterrani, atacant territori bizantí fins a arribar a Alexandria en un viatge de catorze anys.

Amb el temps, el reduït nombre de supervivents víkings es va convertir a l’islamisme instal•lant-se com a grangers a la zona de Coria del Río, Carmona i Morón.

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam va reconstruir les muralles i edificis d’Isbiliya, que havien quedat malmesos per la incursió, va fer construir naus a les drassanes de Cadis, Cartagena i Tarraquna (Tarragona) per la defensa del litoral, i va establir que en les capitanies hi hauria correus a cavall per poder transmetre amb rapidesa les notícies.

Estàtua en record de les incursions víkings a Catoira (Galicia)

Estàtua en record de les incursions víkings a Catoira (Galicia)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s