El fugitivo

 
El fugitivo escrita per Stephen King sota el pseudònim de Richard Bachman
 

L’argument

L’any 2025, els Estats Units estan escindits en dos classes socials: pobres i rics. El país pateix greus problemes de contaminació ambiental, els pobres en atur estan abandonats a la seva sort i habiten les zones més brutes i degradades de les ciutats. No tenen al seu abast filtres nasals eficaços que els protegeixin del ambient contaminat que és la causa dels càncers i emfisemes pulmonars que acaben amb la vida d’aquests pobres desgraciats sense recursos. Viuen sota un règim polític indefinit, autoritari i manipulador, possiblement dictatorial.

Per tenir-los entretinguts, l’estat, a través del mitjans de comunicació, ha creat tot un sistema de concursos televisius. El programa estrella de les nits és ‘El fugitiu’, un concurs on el principal atractiu és la persecució i mort en directa dels seus participants.

Ben Richards, el protagonista, és considerat pel sistema un inadaptat, un busca-raons, un antisocial que no segueix les normes i que, a més, llegeix llibres. Es el pare d’una nena malalta que està enfonsat en la més profunda misèria, la seva dona es prostitueix per guanyar alguns diners. Ben només aspira a donar a la seva esposa i a la seva filla una vida decent. Per això decideix presentar-se a concursar a la televisió atret pels extraordinaris premis, tot i sabent que no sobreviurà.

Com diu el responsable del programa televisiu:

El nostre programa és també un dels mitjans més segurs que disposa la Cadena per desempallegar-se de persones potencialment problemàtiques com vostè, senyor Richards. Portem sis anys en antena, i fins a la data no hi ha hagut supervivents. Si vol que li sigui brutalment sincer, no esperem que n`hi hagi.”

Per ‘gent problemàtica’ fan referència a persones intel•ligents, que no callen, reivindicatives i que lluiten pel que creuen.

El rècord de supervivència el té un concursant en vuit dies (i com descobrirà el protagonista, el concurs fa trampes i està dissenyat de forma que cap concursant guanyi). Es cobra cent dòlars per hora de supervivència i si el concursant dura un mes el premi és de mil milions de dòlars. Un cop passades les proves de selecció de concursants comença el joc i Ben és sotmès a una implacable persecució. Ben Richards només té un objectiu: resistir tants dies com pugui per augmentar el premi i assegurar la subsistència de la seva família i la curació de la seva filla.

 

Portada d'una edició americana

Portada d’una edició americana


 

El comentari

Es diu que ‘El fugitiu’ va estar escrita per Stephen King en el terme d’una setmana. Una escriptura massa ràpida fins i tot si ho comparem amb el propi autor que dedica un tres mesos de mitjana a cadascun dels seus llibres.

El llibre té un bon començament retratant aquest aterrador futur distòpic (ben mirat no gaire allunyat del nostre present) on es critica l’abús de poder i la manipulació del mitjans de comunicació per desviar la atenció dels problemes que són importants.

El problema comença a mig llibre on personatges secundaris comencen a desdibuixar-se per les preses. Per exemple el d’Amèlia, la dona segrestada per Ben i que pertany a la classe alta. Aquesta senyora ajuda al protagonista en la seva fugida sense que el lector en pugui entendre els motius. No existeixen el síndromes d’Estocolm sobtats, la evolució dels personatges ha d’obeir a uns motius fonamentats i intel•ligibles pel lector encara que aquests siguin mínims, però no inexistents com és el cas. Stephen King ho fia tot a uns diàlegs ràpids i concisos (més propis de les novel•les de gènere negra) i a una acció que no s’atura per entabanar el lector. Afegirem que el final és excessivament sagnant i truculent (no calia fer-li arrossegar al protagonista els budells per terra).

Malgrat tot la novel•la aconsegueix complir meravellosament amb l’objectiu de entretenir, divertir i fer disfrutar al lector. L’argument és lineal. El seu llenguatge és clar, senzill i directe. La lectura ràpida i addictiva.

Com a curiositat macabra mencionaré que la utilització d’un avió com a arma de destrucció feta per Stephen King en el llibre va precedir en vint anys a l’atemptat a les Torres Bessones de l’any 2001.

El fugitivo (The Running Man) va ser escrita per Stephen King sota el pseudònim de Richard Bachman l’any 1982. Va estar traduïda per Hernán Sabaté al castellà i ha estat reeditada al llarg dels anys nombroses vegades per les editorials Martínez Roca, Círculo de Lectores, RBA o Plaza y Janés.

 

Portada de 'El fugitivo' a la col·lecció Jet de Debolsillo

Portada de ‘El fugitivo’ a la col·lecció Jet de Debolsillo


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s