Stranded (Náufragos)

Portada del llibre editat per Suma de Letras
 

A l’any 2025 el mòdul de descens de la primera missió tripulada al planeta Mart s’estavella contra la superfície del planeta. Cinc dels sis astronautes aconsegueixen sortir-ne vius. Però la seva situació és desesperada: no disposen d’aigua, aire i menjar per esperar més de vint mesos una hipotètica missió de rescat des de la Terra. Sense esperances ni recursos comprenen que tres d’ells han de sacrificar-se per a que els altres dos puguin sobreviure.

Abans, però, hem vist com alguns dels protagonistes han hagut de superar les dures proves físiques i mentals per formar part d’aquesta tripulació internacional de la NASA-ESA integrada per tres nord-americans; el comandant Vishniac; Herbert el geòleg i la doctora Jenny; Fidel, un biòleg xilè; un enginyer italià, Luca; un pilot britànic que es queda a la nau Ares orbitant el planeta, Lovell i Susana una pilot espanyola encarregada de fer aterrar el mòdul Belos al planeta roig . Tots ells ens són presentats com persones normals però molt motivats per anar al quart planeta del sistema solar.

Davant la desesperada situació en la que es troben, la solució al problema de qui viu i qui mora és simple, ràpida i lògica. Aquells que són prescindibles un cop ha fracassat la missió principal, el geòleg, la pilot del mòdul d’aterratge, i el biòleg han d’abandonar la nau i morir. Qui viu? El tècnic, Luca, i la doctora que pot cuidar de la salut dels dos que no són condemnats a mort. Tots, mal que bé, accepten aquest raonament. Els que han de morir però, s’adjudiquen un últim objectiu diguem-ne científic, una excusa que doni una mica de sentit a la seva mort. Intentar arribar fins a la vall Marineris on se’ls esgotaran les seves reserves d’oxigen i moriran.

La sorpresa dels protagonistes en arribar al fons de la vall serà majúscula en descobrir una ciutat morta dels antics habitants del planeta. Una ciutat plena de morts momificats i que conserva mecanismes en marxa des de temps immemorials. Uns mecanismes que els astronautes no entenen, fets per unes ments que no són humanes, la finalitat dels quals desconeixen.

La curiositat, les ganes de no rendir-se davant de les dificultats i de sobreviure o adaptar-se a un entorn hostil (totes elles característiques pròpies de l’esser humà), faran que els protagonistes tinguin una possibilitat de sobreviure.

Portada de Náufragos a Sportula

Portada de Náufragos a Sportula


 

Comentari

No tots els personatges estan ben dibuixats, però els dos millors, sens dubte, són Luca i Herbert. Luca, l’enginyer italià, és un superdotat a l’hora de fer la seva feina, el seu cervell privilegiat (en aquest aspecte) és un autèntic ordinador que no deixa mai de tenir els peus a terra, és el que dona les notícies que ningú vol escoltar, té molt poca empatia emocional i certa propensió al fatalisme. Això el fa absolutament antipàtic per a tothom i tota una troballa dins la narració. En canvi Herbert, el geòleg, és el personatge que personifica l’afany de superació de l’espècie humana, sempre curiós, aventurer que no es rendeix mai i que busca solucions (per fantasioses o irrealitzables que siguin) als problemes que es presenten als protagonistes. Dos maneres d’entendre el món, dos personatges antagònics que són el millor de la novel•la.

Obra de l’anomenada ciència ficció ‘hard’ on destaca el tractament realista de tot el que està relacionat amb el viatge espacial, sense que en cap moment les clares, breus i ben exposades explicacions científiques o tècniques t’allunyin de la lectura. El llibre té bon ritme, bona ambientació, és de fàcil lectura i enganxa. En definitiva, una bona novel•la espanyola de ciència ficció que, tal i com es diu en el pròleg, no té res a envejar a les obres que es publiquen per autors estrangers. El llibre conté varis homenatges a la sèrie Barsoom, ambientada a Mart, protagonitzada per John Carter i escrita per Edgar Rice Burroughs en la que va ser la segona sèrie més coneguda de l’autor després de Tarzan.

Stranded (Náufragos) és la novel•lització realitzada per Juan Miguel Aguilera i Eduardo Vaquerizo del guió del film ‘Stranded’ escrit per Juan Miguel Aguilera l’any 2001. El llibre va ser editat per Suma de Letras, S.L. al número 265 de la col•lecció Punto de lectura. Als qui heu vist la pel•lícula vull dir-vos que el llibre és millor i en part diferent al film. El llibre potser és allò que hauria d’haver estat el film i que aquest no va arribar a aconseguir.

 
 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s