Karl Bodmer

 

Campament dels indis Peikann

Campament dels indis Peikann


 

Karl Bodmer (1809–1893) va ser un artista gràfic, litògraf, dibuixant, il•lustrador i pintor nascut a Suïssa. Membre de l’Escola de Barbizon és conegut a Alemanya per les seves aquarel•les, dibuixos i aiguatintes de ciutats i paisatges dels rius Rin, Mosel•la i Lahn. A Estats Units és molt conegut com un dels pintors que va capturar l’oest americà del segle XIX amb representacions molt precises dels seus habitants.

 

Indi Missouri, indi Oto i cap dels Puncas

Indi Missouri, indi Oto i cap dels Puncas


 

Entre els anys 1832 i 1834 va acompanyar al príncep, explorador i botànic alemany Maximilian zu Wied-Neuwied en la seva expedició a nord-amèrica. Maximilian el va contractar com a artista per documentar amb imatges les ciutats, rius, pobles i persones que veurien al llarg del recorregut, incloent els nadius americans.

 

Guerrer Moenitarri en el vestit de la dansa del gos

Guerrer Moenitarri en el vestit de la dansa del gos


 

El pintor i el príncep van recórrer els rius d’Ohio, el riu Missouri i el riu Mississipí. Karl Bodmer, llavors amb 23 anys d’edat, va pintar nombroses aquarel•les que van ser de gran influència en la imatge que els europeus es van fer dels amerindis.

 

Indi Saki i indi Musquake

Indi Saki i indi Musquake


 

Les litografies de Bodmer, editades per les Éditions Arthus-Bertrand a París, són una font important d’informació per als actuals amerindis desitjosos de trobar dades del seu passat. Bodmer va deixar un extraordinari llegat sobre les armes, les eines i els costums dels autòctons nord-americans que constitueixen un autèntic document antropològic.

 

Dansa del bisó dels indis Mandan davant de la seva casa de medicaments

Dansa del bisó dels indis Mandan davant de la seva casa de medicaments


 

Pintant va documentar la cultura de moltes de les tribus americanes natives que va trobar, en particular els mandans i hidatses, que vivien en els pobles assentats a les ribes del Missouri, però també pobles nòmades com els dakotes, assiniboines, Crees de les planes, Gros ventres i Peus negres.

 

Indis Mandan

Indis Mandan


 

Les pintures a l’aquarel•la de Bodmer de persones, objectes i costums entre els indígenes són reconeguts com dels més precisos i informatius que s’han fet mai.

 

Indi Assiniboine i indi Yanktonan

Indi Assiniboine i indi Yanktonan


 

Molts dels treballs de Bodmer van ser plasmats en el llibre del príncep Maximilian titulat Maximilian Prince of Wied’s Travels in the Interior of North America, during the years 1832–1834.

 

Mandeh-Pahchu Un jove indi Mandan

Mandeh-Pahchu Un jove indi Mandan


 
 
 
 

Anuncis

La mort de Reinald de Châtillon

Reinald de Châtillon (Rainaldus Princeps Antiochenus)

Reinald de Châtillon (Rainaldus Princeps Antiochenus)

Reinald de Châtillon, nascut al voltant de 1125 i mort el 4 de juliol de 1187 fou un cavaller francès que es va unir el 1147 a la Segona Croada en busca de fortuna. Malgrat el fracàs d’aquesta croada va romandre a Terra Santa convertint-se en príncep d’Antioquia entre 1153 i 1160 gràcies al seu matrimoni amb Constança d’Antioquia, l’hereva del principat a qui es va unir secretament el 1153. Ni el rei Balduí III de Jerusalem, ni el Patriarca d’Antioquia, Aimery de Llemotges, van veure amb bons ulls aquest matrimoni amb un personatge de llinatge inferior.

En 1156 Reinald decideix atacar l’illa de Xipre com a represàlia per no haver rebut uns diners del emperador bizantí Manel I Comnè. Per finançar l’expedició demana diners al Patriarca Aimery de Llemotges que en negar-se a sufragar les despeses és despullat, torturat, les seves ferides cobertes amb mel i exposat al sol per ésser picat pels insectes. Després d’aquest turment Aimery està disposat a pagar i la projectada expedició es duu a terme. Les tropes de Reinald arrasen Xipre tot matant, violant i saquejant.

Reinald i tortura d'Aimery. Il·lustració de Guillem de Tir

Reinald i la tortura d’Aimery. Il·lustració al llibre de Guillem de Tir ‘Història i continuació’

L’emperador bizantí decideix marxar amb el seu exèrcit cap Antioquia i Reinald, enfrontat amb unes forces molt superiors, decideix humiliar-se i demanant públicament perdó davant Manel I Comnè. A partir d’aquest moment és Reinald qui pagarà tribut a l’emperador.

El 1160 en una expedició de saqueig contra camperols siris i armenis a les proximitats de Marash, Reinald és capturat pels musulmans i confinat a la ciutat d’Alep durant 17 anys, transcorreguts els quals és alliberat pagant la extraordinària quantitat de 120.000 dinars d’or.

Reinald fet pressoner (Il·lustració del mestre de Fauvel)

Reinald fet pressoner (Il·lustració del mestre de Fauvel)

Reinald retorna del llarg captiveri més ambiciós i assedegat de sang que mai. Degut a que la seva dona havia mort el 1163 i que el seu fillastre havia heretat el Principat d’Antioquia, Reinald contreu matrimoni amb una altra vídua rica, Estefanía de Milly, hereva del senyoriu de Transjordània, incloent els castells de Kerak i Montreal, al sud de la mar Morta. Aquestes fortaleses controlaven la ruta de les caravanes entre Egipte i Damasc, i permetien l’accés al mar Roig. Reinald es va fer famós per la seva crueltat, doncs sovint despenyava als seus enemics des de dalt del castell perquè s’estavellessin a les roques al peu de la fortalesa.

En 1181, violant la treva que s’havia signat entre cristians i musulmans, Reinald de Châtillon es va dedicar a assaltar les caravanes àrabs que passaven per les rodalies de Kerak. Malgrat el soldà Saladí va exigir al rei de Jerusalem que castigués a Reinald, Balduí IV es va confessar impotent per controlar al seu vassall.

En 1182 Reinald va posar en pràctica un projecte que havia acariciat feia temps: llançar una esquadra pel mar Roig per atacar les riques caravanes marítimes que anaven a la Meca i fins i tot atacar la mateixa Ciutat Santa de l’islam.

Representació artística del soldà Saladí

Representació artística del soldà Saladí

La seva flota va resseguir la costa africana del mar Roig, atacant les petites ciutats costaneres per on passaven. Finalment van atacar i saquejar Aidib, el gran port nubi davant de La Meca. Allà van capturar diversos mercants carregats amb riqueses que procedien d’Aden i de l’Índia i un grup de desembarcament va saquejar una enorme caravana indefensa que havia passat pel desert procedent de la vall del Nil. Des Aidib els corsaris van saltar a Aràbia on van incendiar les embarcacions dels ports de Medina, i van penetrar fins ar-Raghib, un dels ports de la mateixa Meca. Tot seguit van enfonsar un vaixell de pelegrins destinat a Gidda. Tot el món musulmà va ser presa de l’horror. Fins i tot els prínceps d’Alep i Mossul, que havien sol•licitat ajuda franca, estaven avergonyits de tenir aliats que feien semblants ultratges a la fe.

El germà de Saladí va prendre mesures i va enviar una flota tripulada per mariners marroquins en persecució dels francs. La flota musulmana i la flota corsària de Reinald es van enfrontar en aigües d’al-Hawra. Els musulmans s’imposaren i van fer presoners a gairebé tots els homes a bord de les naus. Alguns d’ells van ser enviats a la Meca, per ser cerimoniosament executats. Els presoners restants se’ls van endur al Caire, on tots van ser decapitats. Saladí va jurar solemnement que Reinald no seria perdonat mai per l’ultratja comès i, si calia, el mataria amb les seves pròpies mans.

Aquest mateix any, el soldà va atacar Kerak. El setge va ser aixecat gràcies a la intervenció de Ramon III de Trípoli, i Reinald va poder tornar a estar tranquil fins 1186 quan es va aliar amb Guiu de Lusignan i la seva esposa Sibil•la de Jerusalem contra Ramon III de Trípoli aconseguint el reconeixement de Guiu com a nou rei de Jerusalem. També en 1186 Reinald va atacar una caravana en la qual viatjava la germana de Saladí tornant a trencar la treva entre el soldà i els creuats dient que ell no havia signat cap acord de pau amb els musulmans.

Miniatura per a la batalla de Cresson, dos mesos abans de la batalla de Hattin (Bibliothèque Nationale FR. 5594 Fol. 197, Sebastián Mamerot, Les Passages Fait ultramar, vers 1490)

Miniatura per a la batalla de Cresson, dos mesos abans de la batalla de Hattin (Bibliothèque Nationale FR. 5594 Fol. 197, Sebastián Mamerot, Les Passages Fait ultramar, vers 1490)

En 1187, Saladí va envair el regne de Jerusalem i va derrotar als creuats a la batalla de Hattin. Tant Reinald com el rei Guiu van ser fets presoners a la batalla. El cronista, poeta i historiador persa Imad al-Din, secretari personal de Saladí refereix el que va passar a continuació:

Saladí va convidar al rei [Guiu] a seure al seu costat i, quan va entrar Arnat [a les cròniques àrabs Reinald és anomenat Arnat], el va instal•lar prop del seu rei i li va recordar les seves malifetes: “Quantes vegades has jurat i després has violat els teus juraments, quantes vegades has signat acords que no has respectat! ” Arnat li va manar contestar a l’intèrpret: “Tots els reis s’han comportat sempre així. No he fet res més del que fan ells.” Mentrestant, Guiu panteixava de set, donava cops de cap com si estigués borratxo i el seu rostre traslluïa un gran temor. Saladí li va dirigir paraules tranquil•litzadores i va manar que li portessin aigua gelada, que li va oferir. El rei va beure i després li va tendir la resta a Arnat que va apagar la set al seu torn. El sultà li va dir llavors a Guiu: “No m’has demanat permís abans de donar-li de beure. No estic obligat, per tant, a concedir-li la gràcia. Després d’haver pronunciat aquestes paraules, el soldà va sortir, va muntar a cavall i després es va allunyar, deixant als captius presa del terror. Va supervisar el retorn de les tropes i després va tornar a la seva tenda. Un cop allà, va manar portar Arnat, va avançar cap a ell amb el sabre a la mà i el va colpejar entre el coll i l’omòplat. Quan Arnat va caure a terra, li van tallar el cap i després van arrossegar el seu cos pels peus davant el rei, que es va posar a tremolar. En veure’l tan impressionat, el soldà li va dir amb to tranquil•litzador: “Aquest home només ha mort per la seva maldat i la seva perfídia. “

 

Mort de Reinald de Châtillon, il·lustració al llibre de Guillem de Tir, Història i continuació (manuscrits BNF Richelieu francès 68, foli 399)

Mort de Reinald de Châtillon, il·lustració al llibre de Guillem de Tir, Història i continuació (manuscrits BNF Richelieu francès 68, foli 399)

Al rei Guiu se li va perdonar la vida i va estar presoner a Damasc fins 1188 quan Saladí es va adonar que, alliberant-lo, causaria problemes en el camp dels creuats, ja que Guiu era un cap menys capaç que els que en aquell moment governaven.
 
 
 

Bibliografia i enllaços:

Reinaldo de Châtillon. Article de la Wikipedia (en castellà).

Aimery de Llemotges. Article de la Wikipedia (en anglès).

Saladí. Article de la Viquipèdia (en català).

Guiu de Lusignan. Article de la Viquipèdia (en català).

Sibil·la de Jerusalem. Article de la Wikipedia (en castellà).

Imad al-Din. Article de la Wikipedia (en castellà).

Batalla de Hattin. Article de la Viquipèdia (en català).
 
 
 

Viaje a Palestina

Portada del llibre Viaje a Palestina d'Ediciones B

Luis Reyes Blanc (autor d’ Historias del África perdida) va començar a conèixer Palestina als anys 60 quan va treballar durant un temps en un kibbutz israelià,:

más como la experiencia progre del que vive en una comuna que no como un sentimiento pro sionista.”

Recordem que els kibbutz eren aquelles granges comunistes gestionades per jueus d’esquerres procedents d’Europa que van ser decisives per la colonització d’Israel. Posteriorment a aquesta experiència va visitar sovint aquestes terres com a periodista per cobrir els diferents conflictes sorgits a l’Orient Mitjà i el 1996 va estar enviat per la Unió Europea com observador internacional a cobrir les primeres eleccions palestines. Explico això per tal de clarificar que l’autor coneix profundament Palestina i el seu poble del qual n’ha vist la seva evolució al llarg de quaranta anys.

El llibre és una barreja de crònica de viatges i guia turística, especialment de la ciutat de Jerusalem. L’autor no ens atabala amb un allau de llocs, dates i noms, encara que n’hi ha, i molts. En curts capítols ens va portant per les diferents parts de la ciutat de Jerusalem i mentre ens explica la seva història no dubte en recomanar-nos un bon hotel, un lloc on fer nit i estar ben atès per pocs diners o dir-nos on podem menjar una bona pizza. La narració es amena, a vegades fins i tot, divertida, però també dura quan el tema que toca ho requereix.

 

Jerusalem vista des de la Muntanya de les Oliveres

Jerusalem vista des de la Muntanya de les Oliveres


 

La ciutat de Jerusalem te un llarg passat (i també un present) de matances i destrucció, de guerres de religió i racisme.

Jerusalem vuelve loco” escriu l’autor al començament del seu llibre. Et torna boig per la concentració d’història, religió i mitologia que posseeix cada pedra, cada metre quadrat de la ciutat. Una ciutat compartida per àrabs, jueus, grecs, armenis, coptes i etíops que conviuen en un precari equilibri i on han de compartir els seus llocs sagrats. Una bogeria que queda retratada perfectament en el capítol que dedica al Sant Sepulcre custodiat per un armeni, un grec i un franciscà que cada nit són tancats a l’interior del recinte per un àrab. Una ciutat on tenen presència les tres grans religions monoteistes del món: la jueva, la cristiana i la musulmana. Una ciutat amb molta tensió ambiental on es celebren tres nits de Nadal diferents: la cristiana, que guiada pel calendari gregorià es celebra el 24 de desembre i la ortodoxa i l’armènia, que guiades pel calendari julià, es celebra el 5 de gener.

 

El Mont del Temple, on es troben situats el Mur de les Lamentacions i la Cúpula de la Roca, santuaris per al judaisme i l'islam, respectivament

El Mont del Temple, on es troben situats el Mur de les Lamentacions i la Cúpula de la Roca, santuaris per al judaisme i l’islam, respectivament


 

De la mà de l’autor visitem Jerusalem, Betlem, la Vall d’Hebron, Jericó i altres ciutats i llocs representatius on l’autor aprofita per parlar-nos amb eficàcia de nombrosos temes com: la massacre d’un milió d’armenis per part dels turcs l’any 1915 (aquest mateix any ja centenària, un genocidi que les autoritats turques segueixen sense reconèixer); el paper d’Isaac Rabin a la Guerra del Sis Dies; Iàssir Arafat; Moshe Dayan; el doctor Goldstein (un terrorista que va assassinar quaranta palestins a Hebron i que és subjecta de culte per determinats elements de la dreta ultraortodoxa); Menahem Beguín (premi Nobel de la Pau amb centenars de morts a les seves espatlles); Netanyahu i altres. També aprofita per explicar-nos la troballa dels rotllos de la mar Morta; Massada, la fortalesa en la que es van suïcidar els jueus zelotes assetjats per la X legió romana; el començament de la primera ‘Intifada’ al desembre de 1987; les mesures adoptades per Israel de prohibir banyar-se i pescar als àrabs a la Mediterrània; la prohibició de recollir les escombraries dels territoris ocupats de Gaza (unes prohibicions que van estar vergonyosament vigents fins juny de 1994)…

També ens dona la trista dada de que un quinze per cent de la població es planteja abandonar el país per la impossibilitat d’aconseguir la pau, farta d’integrisme radical i ultraortodòxia.

Viaje a Palestina que destaca per la seva capacitat descriptiva, la seva fàcil lectura i la seva amenitat, va estar guardonada amb el premi ‘Grandes Viajeros’ convocat per Ediciones B i Iberia. Va estar editada per Ediciones B dins la col•lecció ‘Biblioteca Grandes Viajeros’ l’any 1999.

 

Portada de l'edició de butxaca

Portada de l’edició de butxaca

 
 

Sunifred Llobet

 

Feinejant a un Scriptorium. Il·lustració del Llibre dels Jocs d' Alfons X (segle XIII)

Feinejant a un Scriptorium. Il·lustració del Llibre dels Jocs d’ Alfons X (segle XIII)

 

Lupitus Barchinonensis o Sunifred Llobet, va ser un religiós i astrònom català nascut al voltant de l’any 950, possiblement a Olèrdola a l’Alt Penedès. Poques coses es coneixen amb certesa sobre Sunifred però sembla que era parent del bisbe Vives i oncle del bisbe Deodat ambdós de Barcelona. Des de l’any 975 fins al 995 va ser ardiaca de la catedral de Barcelona. Estigué ben relacionat i considerat a la cort comtal sent home de confiança del comte Borrell II. Tingué importants possessions a Barcelona, vora el Besòs, a Mataró i a Olèrdola. Els seus estudis d’astronomia li donaren renom europeu.

Es té constància de que es va dedicar a traduir i adaptar al llatí algunes obres àrabs d’astronomia, entre elles se li atribueix el Manuscrit 225 del Monestir de Ripoll sobre la construcció i l’ús de l’astrolabi esfèric i planisfèric. Per aquest motiu es pensa que va construir l’astrolabi més antic del món amb caràcters carolingis que ha sobreviscut a occident. És conegut com l’astrolabi de Barcelona i fou descobert per l’investigador francès Marcel Destombes que el llegà a l’institut du Monde Arabe de París el 1983. Fa uns anys l’Acadèmia de Ciències de Barcelona va demanar l’astrolabi en préstec a aquest institut i en va fer una còpia.

 

Astrolabi carolingi de Barcelona (vers 980)

Astrolabi carolingi de Barcelona (vers 980)


 

Les inscripcions d’aquest astrolabi són en llatí i en ell s’indiquen divuit estrelles, deu de boreals i vuit d’australs, els noms de les quals no s’han gravat sobre el llautó. Al costat de les paraules, gravades en caràcters llatins, Roma i França (recordem que Catalunya en aquell moment encara era, nominalment, part de la França carolíngia) apareixen els números 41-30 en xifres aràbigues que expressen en graus i minuts (41° 30′) la latitud exacte de la ciutat de Barcelona.

Sunifred Llobet probablement fou mestre de Gerbert d’Orlhac, (que més tard va esdevenir Papa amb el nom de Silvestre II) durant els seus tres anys de formació a Vic i a Ripoll. Anys després, Gerbert, que ja era bisbe de Reims, va escriure una carta a un monjo del Scriptorium del Monestir de Ripoll, datada l’any 984, en que li demana un llibre d’astrologia traduït de l’àrab per Lupitus Barchinonensis (molt probablement el ja esmentat Ms.225);

Gerbert li demanava:

Per bé que no mereixo res de la teva part, la teva noblesa i la teva afabilitat em porten a fer-te confiança i abusar de la teva amabilitat. Per això et demano el llibre d’astrologia que tu has traduït. En compensació d’això, demana’m el que vulguis de mi sense cap dubte.”

 

Silvestre II a la dreta d'Otó III (Mestre de l'escola de Reichenau, vers any 1000)

Silvestre II a la dreta d’Otó III (Mestre de l’escola de Reichenau, vers any 1000)

 
El to afectuós de la carta suggereix que els dos homes es coneixien prou bé. Pensem que el que demana Gerbert no és poca cosa, els llibres són un bé molt escàs a l’època. Sabem per un inventari de béns eclesiàstics efectuat per Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona a l’any 979, que l’escriptori del Monestir de Ripoll tenia 65 manuscrits. Aquesta biblioteca era considerada com una de les més importants del seu temps. L’any 1008, gràcies a la tasca de traducció i còpia dels monjos, ja disposava de 121 manuscrits i el doble, 240, l’any 1046. Al costat de la Bíblia i les obres d’autors clàssics com Virgili, Horaci, Ciceró, Terenci,…hi havia textos de música, aritmètica, astronomia i altres temes que no es podien trobar a d’altres cèlebres abadies europees com foren les de Saint Gall, Bobbio o Reichenau. A Ripoll varen arribar manuscrits de Toledo, Silos, Córdova i els regnes de Taifes.

La traducció al llatí d’obres científiques àrabs durant la segona meitat del segle X va ser un procés originat als monestirs catalans gràcies a la seva proximitat amb al-Andalus i a la presència documentada de monjos mossàrabs que sabien comprendre i traduir els textos. En concret el Monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat l’any 888 per Guifré I de Barcelona, anomenat el Pelós, jugaria un paper molt important en la transmissió de la cultura oriental a Occident. A través de Ripoll la ciència grega enriquida per brillants aportacions àrabs faria la seva entrada a Europa. Sunifred Llobet és un dels pocs protagonistes coneguts d’aquest important moviment de transmissió cultural.

L’ultima notícia que tenim de Sunifred Llobet, és que va anar a Roma en pelegrinatge, però no hi ha cap registre de que en tornés.

 

Dues planes de l'anomenat Manuscrit 225 de Ripoll

Dues planes de l’anomenat Manuscrit 225 de Ripoll

 

Bibliografia i enllaços:

Astrolabium Barchinonensis. Article de la web La vaca cega.

Astrolabio carolingio a la plana web de Qantara, Patrimonio Mediterráneo (en castellà).

Farré i Olivé, Eduard (2004). El quadrant amb cursor del Manuscrit 225 de Ripoll (text PDF, en català).

Farré i Olivé, Eduard. El rellotge de sol del Manuscrit 225 de Ripoll. (text PDF, en català).

Lupitus Barchinonensis Article de la Viquipèdia (en català).

Pratt Lattin, Harriet. Lupitus Barchinonensis. Speculum. Volum 7, Num. 1 (Gener, 1932), Pàgines 58-64. (en anglès).

Sunifred Llobet Article de la Gran Enciclopèdia Catalana publicat a Enciclopèdia.cat.

Puigvert i Planagumà, Gemma. Astronomia i Astrologia al Monestir de Ripoll. Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Publicacions. Bellaterra (2000).

Sanmamed, Armand. (2009) Sunifred Llobet, autor de l’astrolabi més antic d’Europa. Al web Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya.

 
 

LES INSTRUCCIONS DE XURUPPAK

 

Instruccions de Xuruppak

Instruccions de Xuruppak (Foto extreta de Teaching the Middle East)

 

Xuruppak fou una ciutat estat de l’antiga Mesopotàmia que al començament de la civilització sumèria va exercir per un temps l’hegemonia. Cap al 2800 aC s’esmenta com a rei a Ziusudra, a l’època del qual un poble semita, que després s’anomenaran acadians, va envair el país.

Xuruppak va ser coneguda en la tradició mesopotàmica posterior per haver estat llar de l’heroi del Diluvi mesopotàmic: Ziusudra (anomenat Utnapishtim en el poema de Gilgamesh o Atrahasis en la tradició babilònica).

Les instruccions de Xuruppak són el text més antic que es conserva de la història. És un text de saviesa sumeri mitjançant el qual es pretenia inculcar virtuts i mantenir els valors de la comunitat. Els preceptes són atribuïts al rei Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu, últim rei de Sumèria abans del diluvi universal. Les instruccions consisteixen en admonicions dirigides al seu fill Ziusudra.

La tauleta d’Abu Salabikh de la meitat del III mil•lenni aC, n’era la còpia més antiga que existia (sembla ser que es va perdre durant la invasió americana d’Iraq l’any 2003), però les còpies múltiples, realitzades per escolars de l’època, trobades en jaciments arqueològics demostren que aquesta va continuar sent una obra venerada del cànon literari sumeri i acadi.

Les Instruccions de Xuruppak contenen preceptes que mil cinc-cents anys després s’inclourien entre els Deu Manaments de la Biblia:

La línia 50 del text diu : ‘No has de maleir amb vehemència’ molt similar al tercer manament ‘No juris en fals pel nom del Senyor’; la línia 40 diu: ‘No has d’enfonsar la mà en la sang’ equivalent al sisè manament ‘No mataràs’; les línies 33–34 diuen: ‘No has de jugar amb una dona jove casada: la calúmnia podria ser greu. Fill meu, no has de seure sol en una cambra amb una dona casada.’, és a dir, el setè manament: ‘No cometis adulteri’; les línies 28–31 diuen: ‘No has de robar res… no has de cometre robatori’ idèntic al vuitè manament: ‘No robaràs’ ; i la línia 36 (presumiblement): ‘No has [de dir] mentides’ idèntic al novè manament: ‘No mentiràs’ .

La curiositat per aquest text m’ha portat a buscar-lo a la xarxa. La meva sorpresa ha estat majúscula en veure que (aparentment) no existeix cap traducció del text ni en castellà ni en català que pugui ser consultada. Com a resultat m’he decidit a realitzar la meva traducció personal a partir d’una traducció anglesa que trobareu a la bibliografia. He de dir que no sóc traductor professional, ni conec a fons la cultura sumèria, per tant, poden existir greus errors en la transcripció que realitzo o en el sentit que hi dono. Això sí, he intentat ser fidel al text original i concedir-me el mínim de llicències literàries.

Veureu que el text conté moltes llacunes degut a que no ens ha arribat de forma íntegre. Els nombrosos interrogants que apareixen al text acompanyen a paraules que els mateixos especialistes no gosen a donar per segures. M’he atrevit a comentar algunes de les frases del text de la forma en que jo les entenc, aquestes frases són clarament identificables per que les he posat entre claudàtors i comencen totes per la paraula ‘Entenc’.

Agrairé per endavant qualsevol aportació que rebi per tal de millorar la traducció del text o el sentit de les frases.

 

Tauleta amb el llistat dels reis sumeris anteriors al diluvi

Tauleta amb el llistat dels reis sumeris anteriors al diluvi (Foto extreta de ReydeKish)

 

LES INSTRUCCIONS DE XURUPPAK
 

1-13 En aquells dies, en aquells llunyans dies remots, en aquelles nits, en aquelles nits llunyanes, en aquells anys, en aquells anys remots i llunyans, en aquell moment, el savi que sabia parlar amb paraules complicades vivia a la Terra ; Xuruppak, el savi, que sabia com parlar amb paraules elaborades va viure a la Terra. Xuruppak va donar instruccions al seu fill; Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu va donar instruccions al seu fill Ziusudra: Fill meu, deixa’m donar-te consells: presta atenció! Ziusudra, deixa’m dir-te unes paraules: presta atenció! No descuidis les meves instruccions! No transgredeixis les paraules que parlo! Les instruccions d’un ancià són precioses; has de complir-les!

14 No has de comprar un ruc que brama; es dividirà [o partirà] (?) el seu estómac (?).

15-18 No has de col·locar un camp en un camí; ……. No has llaurar un camp al (un manuscrit afegeix: una carretera o) camí; ……. No has de fer un pou al teu camp: la gent te’l farà malbé. No has de construir la teva casa al costat d’una plaça pública: sempre hi ha una multitud (?) allà.

19-20 No has de donar fe d’algú: aquest home tindrà poder sobre tu; i tu mateix, no has de deixar que algú respongui per tu (un manuscrit afegeix:.: ‘aquell home et menysprearà’) (?).

21 No has de realitzar una inspecció (?) en un home: la inundació (?) et retornarà (?). [Entenc: ‘No has de jutjar un home o seràs jutjat’]

22-27 No has de perdre el temps pledejant; no has de deixar que una baralla et converteixi en testimoni. No has de permetre (?) tu mateix …… ficar-te en plets. No has de provocar una baralla; ……. …… La porta del palau ……. Fes-te a un costat en una baralla, …… no has de prendre (?) un altre camí.[Entenc: ‘no has d’actuar d’altra manera’]

28-31 No has de robar res; no has de …… tu mateix. No has d’entrar en una casa; no desitjaràs els diners d’una cartera (?). Un lladre és un lleó, però després d’haver estat capturat, serà un esclau. Fill meu, no has de cometre robatori; no has de tallar-te amb una destral. [Entenc: ‘no et vulguis fer mal a tu mateix robant’]

32-34 No has de fer un jove millor home. No has …… tu mateix. No has de jugar amb una dona jove casada: la calúmnia podria ser greu. Fill meu, no has de seure sol en una cambra amb una dona casada.

35-38 No has de buscar brega; no et deshonris a tu mateix. No has …… mentides; ……. No has de presumir; llavors es podrà confiar en les teves paraules. No has de deliberar durant massa temps (?); no pots suportar …… mirades.

39-41 No has d’endrapar menjar robat amb ningú (un manuscrit té el seu lloc: ‘un lladre’). No has d’enfonsar (?) la mà en la sang. Després d’haver repartit els ossos, se li va fer per restaurar el bou, se li va fer per restaurar les ovelles.

42-43 No ha de parlar incorrectament; més tard es convertirà en un parany per a tu.

44-46 No has de dispersar les teves ovelles en pastures desconegudes. No has de contractar el bou d’algú per a un incert ……. Un segur …… significa un viatge segur.

47 No has de viatjar durant la nit: si pot amagar tant el bé com el mal.

48 No has de comprar un ase: dura (?) només fins al final del dia.

49 No has de tenir relacions sexuals amb la teva esclava: et mastegarà i et destruirà (?).

50 No has de maleir amb vehemència: et rebotarà.

51-52 No has d’aturar l’aigua a la que no puguis arribar (un manuscrit diu : ‘conquerir’): et farà feble.
(Una línea indesxifrable)

53 No has de fer fora a un deutor: et serà hostil.

54-57 No has d’establir una llar amb un home arrogant: farà que la teva vida sigui com la d’una esclava. No podràs deambular per la vivenda sense que t’escridassin: “Cal anar! Cal fer!”

58-59 No s’ha de desfer el …… la tanca de canya del jardí; et diran “Repara-la! Repara-la!”.

60 No has de proporcionar menjar a un estrany (?); no has d’acabar (?) amb una baralla.

61-62 Fill meu, no has d’utilitzar la violència (?); ……. No has de violar la filla d’algú; el tribunal aprendrà d’això. [Entenc: ‘el tribunal en prendrà nota’ o bé ‘el tribunal ho tindrà en compte’]

63-64 No has d’espantar un home poderós (un manuscrit utilitza : ‘fort’); no has de destruir els murs. No has d’espantar a un jove; no has de fer que es torni contra la ciutat.

65-66 Els ulls del calumniador sempre es mouen al voltant tan ràpidament com un fus. Mai has de romandre en la seva presència; no hauries de permetre que les seves intencions (?) tinguin efecte (?) en la teva vida.

67 No has de presumir en salons de cervesa (un manuscrit fa servir : ‘cerveseries’) com un home d’engany: (un manuscrit afegeix : ‘llavors, les teves paraules seran fiables’.)

68-72 Havent arribat a l’esfera de la virilitat, no has de saltar (?) amb la mà. [Entenc ‘no t’has de masturbar’] El guerrer és únic, només ell és l’igual de molts; Utu és únic, només ell és l’igual de molts. En la teva vida sempre has d’estar al costat del guerrer; en la teva vida sempre has d’estar al costat d’Utu.

73-75 Xuruppak va donar aquestes instruccions al seu fill. Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu, va donar aquestes instruccions al seu fill Ziusudra.

 
 

II

76-82 Una segona vegada, Xuruppak va donar instruccions al seu fill. Xuruppak, fill d’ Ubara-Tutu va donar instruccions al seu fill Ziusudra: Fill meu, et vaig a donar consells: presta atenció! Ziusudra, deixa’m dir-te unes paraules: presta atenció! No descuidis les meves instruccions! No transgredeixis les paraules que parlo! (un manuscrit afegeix la línia: ‘Les instruccions d’un ancià són precioses, així que hauries de complir amb elles!’)

83-91 La boca del bevedor de cervesa ……. La meva petita ……. La boca del bevedor de cervesa ……. Ninkasi …….
(cinc línies indesxifrables)

92-93 El teu propi home no tornarà a pagar (?) per tu. Els canyars es ……, poden amagar (?) la calúmnia.

94-96 El palau és com un riu poderós: el seu mitjà son cornades de toro; el que n’emana mai és suficient per omplir, i el que en flueix mai es pot aturar.

97-100 Quan es tracta del pa d’un altre , és fàcil dir “te’l donaré”, però el temps de lliurament real pot estar tan lluny com el cel. Si vas després rere l’home que va dir: “Te’l donaré”, dirà “No puc donar-te’l, el pa s’ha acabat”.

101-102 La propietat és una cosa per ampliar (?); però res pot igualar els meus petits.

103-105 La boca artística recita paraules; la boca dura porta documents de litigi; la boca dolça recull herbes dolces.

106-108 El xerraire (un manuscrit diu: ‘mentider’) omple (?) la seva bossa de pa; l’altiu porta una bossa buida i pot omplir la boca buida només amb jactància.

109 Qui treballa amb cuir eventualment (?) treballarà amb la seva pròpia pell.

110 El fort pot escapar (?) de la mà de qualsevol.

111-114 El neci perd alguna cosa. En dormir, el ximple perd alguna cosa. “No em lligui!” suplica; “Deixi’m viure!” suplica.

115-117 L’imprudent decreta el destí; el desvergonyit amuntega (?) coses damunt els altres: “Jo sóc de tal manera que em mereixo admiració”.

118 Una dona feble sempre és arravatada (?) pel destí.

119-123 Si contractes un treballador, que compartirà el sarró de pa amb tu; menja amb tu de la mateixa bossa i esgota el sarró amb tu. Llavors deixarà de treballar amb tu i, tot dient “He de viure d’alguna cosa”, servirà al palau.

124-125 Li dius al teu fill que vingui a casa teva; li dius a la teva filla que vagi al pavelló de dones.

126 No has de jutjar quan beus cervesa.

127 No has de preocupar-te massa pel que surt de la casa.

128-130 El cel es llunyà, la terra és més preuada, però és amb el cel que es multipliquen els teus béns, i totes les terres estrangeres respiren sota ell.

131-133 Al moment de la collita, en el moment més preuat, recull com una esclava, menja com una reina; fill meu, recollir com una esclava, menjar com una reina, així és com ha de ser.

134-142 Qui insulta pot fer mal només a la pell; els ulls cobdiciosos (?) però, poden matar. El mentider, cridant, llàgrimes a les seves robes. Els insults assessoren als malvats. Parlar amb arrogància és com un abscés: una herba que fa mal d’estómac.
(una línia indesxifrable)
Les meves pregaries portaràn abundància. L’oració és l’aigua freda que refreda el cor. Només (?) els insults i la parla estúpid reben l’atenció de la Terra.

143-145 Xuruppak va donar aquestes instruccions al seu fill. Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu, va donar aquestes instruccions al seu fill Ziusudra.

 

Tauleta amb part de les Instruccions de Xuruppak

Tauleta amb part de les Instruccions de Xuruppak (Foto extreta de Earth Ancient History)


 
 

III

146-152 Una tercera vegada, Xuruppak va donar instruccions al seu fill. Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu va donar instruccions al seu fill Ziusudra: Fill meu, et vaig a donar consells: presta atenció! Ziusudra, deixa’m dir-te unes paraules: presta atenció! No descuidis les meves instruccions! No transgredeixis les paraules que parlo! (alguns manuscrits afegeixen la línia: ‘Les instruccions d’un ancià són precioses, així que hauries de complir amb elles!’)

153 No colpegis al fill d’un granger: ha construït (?) terraplens i rases.

154-164 No has de comprar una prostituta: ella és una boca que mossega. No has de comprar un esclau nascut a casa: és una herba que fa mal d’estómac. No has de comprar un home lliure: sempre es recolzarà a la paret [Entenc: ‘No treballarà gaire’]. No has de comprar una esclava de palau: sempre serà el fons del barril (?). Fes-te dur un estranger de les muntanyes, o fes-te portar a algú d’un lloc on sigui estranger; fill meu, llavors ell abocarà l’aigua per tu, quan el sol s’aixequi [Entenc: ‘tindràs aigua preparada per a la teva higiene matinal’] i caminarà davant teu [Entenc: ‘s’avançarà a les teves necessitats’ ]. No pertany a cap família, de manera que no vol tornar a la seva família; no pertany a cap ciutat, de manera que no vol anar a la seva ciutat. (un manuscrit afegeix dues línies: ‘No pot trucar a la porta de ……, no pot entrar …….) Ell no …… amb tu, no serà presumptuós amb tu.

165-167 Fill meu, no hauries de viatjar sol cap a l’est. El teu coneixement no ha de ……

168-169 Un nom col•locat en un altre ……; no has d’amuntegar una muntanya en una altra.

170-171 El destí és un monticle mullat; et pot fer relliscar.

172-174 El germà gran és de fet com un pare; la germana gran és de fet com una mare. Escolta per tant al teu germà gran, i hauries de ser obedient amb la teva germana gran, com si fos la teva mare.

175-176 No has de treballar només amb els ulls; no es multiplicaran les teves possessions fent servir només la teva boca.

177 El negligent arruïna (?) la seva família.

178-180 La necessitat d’aliments fa que algunes persones pugin muntanyes; també porta traïdors i estrangers, ja que la necessitat d’aliments fa que una altra gent baixi de les muntanyes.

181-182 Una petita ciutat ofereix (?) al seu rei amb un vedell; una ciutat enorme cava (?) una parcel•la (?).

183-188…… està ben equipat. El pobre infligeix tota mena de malalties a l’home ric. L’home casat està ben equipat; el solter fa el seu llit en un paller (?). Qui vol destruir una casa seguirà endavant i la destruirà; aquell que desitja aixecar-la seguirà endavant i l’aixecarà.

189-192 Agafant el coll d’un bou gros, es pot creuar el riu. En moure’t al llarg (?) del costat dels poderosos de la teva ciutat, fill meu, sens dubte ascendiràs (?).

193-201 Quan portes una esclava dels turons, tant pot portar el bé com el mal amb ella. El bé és a les mans; el mal està en el cor. El cor no deixa anar el bé; però el cor no pot deixar de banda el mal tampoc. Com si es tractés d’un lloc aquós, el cor no abandona el bo. El mal és un traster …….
(un manuscrit afegeix dos línies indesxifrables)
Que el vaixell amb el mal s’enfonsi al riu! Que el seu odre rebenti al desert!

202-203 Un cor amorós manté una família; un cor maligne la destrueix.

204-207 Tenir autoritat, tenir possessions i ser ferms són principescs poders divins. T’has de sotmetre als respectats; has de ser humil davant els poderosos. Fill meu, llavors sobreviuràs (?) contra els malvats.

208-212 No has de triar una esposa durant un festival. El seu interior és il•lusori (?); el seu exterior és il•lusori (?). La plata que llueix és prestada; el lapislàtzuli que porta es prestat (un manuscrit té la línia: ‘……, les joies que porta són prestades, la joieria que porta és prestada’). El vestit que porta és prestat; el vestit de lli que vesteix és prestat. Amb …… res (?) és comparable.

213-214 No has de comprar un …… toro. No has de comprar un toro viciós; …… Un forat (?) al corral de bestiar …….

215 Un assigna (?) [Entenc ‘tria’ o ‘escull’] una dona fiable per una bona llar.

216-217 No has de comprar un ruc en el moment de la collita. Un ruc que menja …… …… farà …… amb un altre ruc.

218-219 Un ruc viciós penja del seu coll; però, un home viciós, fill meu, …….

220 Una dona amb béns propis arruïna la casa.

221 Un borratxo ofegarà [Entenc: ‘malmetrà’] la collita.

222-234 Una lladre (?) …… escala; vola a les cases com una mosca. Una burra …… al carrer. Una truja alleta al seu fill al carrer. Una dona que s’ha punxat comença a plorar i sosté el fus amb el que s’ha punxat (?) a la mà. Entra a totes les cases; mira amb cura en tots els carrers. …… segueix dient “Fora!” Mira al seu voltant (?) des de tots els parapets. Panteixa (?) on hi ha una baralla.
(Dues línies indesxifrables)

235-241 Casa’t (?) …… que el seu cor odia (?). Fill meu, ……
(quatre línies indesxifrables)
Un cor que es desborda d’alegria …….

242-244 Res en absolut ha de ser valorat, però la vida ha de ser dolça. No has de servir a les coses; les coses han d’estar al teu servei. Fill meu, …….

245 No has …… gra; el seu …… són nombrosos.

246-247 No s’ha d’abusar d’una ovella; en cas contrari, tindràs una filla. No has de tirar un tros de terra a la cartera (?); en cas contrari, tindràs un fill.

248-249 No has de segrestar una dona; no l’has de fer plorar (?). El lloc on la dona és segrestada …….

251 “Correm en cercles (?), dient :” Oh, el meu peu, oh, el meu coll “, permeteu-nos, unint forces (?), fer un arc poderós!”

252-253 No has de matar a un ……, ell és un nen nascut per ……. No has de matar …… …… com……; no l’has d’embolcallar.

254 Les dides a les habitacions de les dones determinen el destí del seu senyor.

255-260 No has de parlar amb arrogància a la teva mare; et faràs odiós. No has de qüestionar les paraules de la teva mare ni del teu déu personal. La mare, com Utu, dóna a llum a l’home; el pare, com un déu, el fa brillar (?). El pare és com un déu: les seves paraules són fiables. Les instruccions del pare han de ser respectades.

261 Sense suburbis una ciutat tampoc no té un centre.

262-263 Fill meu, un camp situat a un terraplè, ja sigui humit o sec, és tanmateix una font d’ingressos.

264 És inconcebible (?) que alguna cosa es perd per sempre.

265 …… de Dilmun. …..

266-271 Perdre’s és dolent per a un gos; però terrible per a un home (un manuscrit conté la variant: ‘Un lloc desconegut és terrible; perdre’s és vergonyós (?) per a un gos’). En el camí poc familiar vora les muntanyes, els déus de les muntanyes són devoradors d’homes. Allà no construeixen cases com les dels homes; allà no construeixen ciutats com les dels homes.
(una línia indesxifrable)

272-273 Per al pastor, que va deixar de cercar, que va deixar de tornar les ovelles. Per l’agricultor (?), que va deixar de llaurar el camp.
(una línia indesxifrable)

274-276 Aquest do de la paraula és quelcom que calma la ment ……; quan entra al palau, calma la ment ……. El do de moltes paraules ….. estrelles.

277 Aquestes són les instruccions donades per Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu.

278-280 Lloada sigui la senyora que va completar les grans tauletes, la donzella Nisaba, a qui Xuruppak, fill d’Ubara-Tutu va donar les seves instruccions!

 

Tauleta amb part de les Instruccions de Xuruppak

Tauleta amb part de les Instruccions de Xuruppak (Foto extreta del blog d’Ana Vazquez Hoys)

 

Bibliografia i enllaços:

Black, J.A., Cunningham, G., Robson, E., and Zólyomi, G.; The instructions of Shuruppag: composite text a The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature publicat per la Facultad d’Estudis Orientals, Universitat d’ Oxford (1998). (Text original sumeri).

Black, J.A., Cunningham, G., Robson, E., and Zólyomi, G.; The instructions of Shuruppag: composite text a The Electronic Text Corpus of Sumerian Literature publicat per la Facultad d’Estudis Orientals, Universitat d’ Oxford (1998). (Text en anglès).

The Instructions of Shuruppag (Text PDF en anglès).

Biggs, Robert D. (1974): Inscriptions from Tell Abū Ṣalābīkh. Oriental Institute Publications (99). University of Chicago Press. (Text PDF en anglès).

Lambert W.G.; (1996) Instructions of Shuruppak al llibre Babylonian Wisdom Literature. (Eisenbrauns, Winona Lake, Indiana)(Llibre al Google Books, en anglès).

Instructions of Shuruppak Article de la Wikipedia (en anglès).

Dilmun Article de la Viquipèdia (en català).

Ninkasi Article de la Viquipèdia (en castellà).

Nisaba Article de la Viquipèdia (en català).

Ubara-Tutu Article de la Viquipèdia (en català).