Sunifred Llobet

 

Feinejant a un Scriptorium. Il·lustració del Llibre dels Jocs d’ Alfons X (segle XIII)

 

Lupitus Barchinonensis o Sunifred Llobet, va ser un religiós i astrònom català nascut al voltant de l’any 950, possiblement a Olèrdola a l’Alt Penedès. Poques coses es coneixen amb certesa sobre Sunifred però sembla que era parent del bisbe Vives i oncle del bisbe Deodat ambdós de Barcelona. Des de l’any 975 fins al 995 va ser ardiaca de la catedral de Barcelona. Estigué ben relacionat i considerat a la cort comtal sent home de confiança del comte Borrell II. Tingué importants possessions a Barcelona, vora el Besòs, a Mataró i a Olèrdola. Els seus estudis d’astronomia li donaren renom europeu.

Es té constància de que es va dedicar a traduir i adaptar al llatí algunes obres àrabs d’astronomia, entre elles se li atribueix el Manuscrit 225 del Monestir de Ripoll sobre la construcció i l’ús de l’astrolabi esfèric i planisfèric. Per aquest motiu es pensa que va construir l’astrolabi més antic del món amb caràcters carolingis que ha sobreviscut a occident. És conegut com l’astrolabi de Barcelona i fou descobert per l’investigador francès Marcel Destombes que el llegà a l’institut du Monde Arabe de París el 1983. Fa uns anys l’Acadèmia de Ciències de Barcelona va demanar l’astrolabi en préstec a aquest institut i en va fer una còpia.

 

Astrolabi carolingi de Barcelona (vers 980)

 

Les inscripcions d’aquest astrolabi són en llatí i en ell s’indiquen divuit estrelles, deu de boreals i vuit d’australs, els noms de les quals no s’han gravat sobre el llautó. Al costat de les paraules, gravades en caràcters llatins, Roma i França (recordem que Catalunya en aquell moment encara era, nominalment, part de la França carolíngia) apareixen els números 41-30 en xifres aràbigues que expressen en graus i minuts (41° 30′) la latitud exacte de la ciutat de Barcelona.

Sunifred Llobet probablement fou mestre de Gerbert d’Orlhac, (que més tard va esdevenir Papa amb el nom de Silvestre II) durant els seus tres anys de formació a Vic i a Ripoll. Anys després, Gerbert, que ja era bisbe de Reims, va escriure una carta a un monjo del Scriptorium del Monestir de Ripoll, datada l’any 984, en que li demana un llibre d’astrologia traduït de l’àrab per Lupitus Barchinonensis (molt probablement el ja esmentat Ms.225);

Gerbert li demanava:

Per bé que no mereixo res de la teva part, la teva noblesa i la teva afabilitat em porten a fer-te confiança i abusar de la teva amabilitat. Per això et demano el llibre d’astrologia que tu has traduït. En compensació d’això, demana’m el que vulguis de mi sense cap dubte.”

 

Silvestre II a la dreta d’Otó III (Mestre de l’escola de Reichenau, vers any 1000)

 
El to afectuós de la carta suggereix que els dos homes es coneixien prou bé. Pensem que el que demana Gerbert no és poca cosa, els llibres són un bé molt escàs a l’època. Sabem per un inventari de béns eclesiàstics efectuat per Miró Bonfill, comte de Besalú i bisbe de Girona a l’any 979, que l’escriptori del Monestir de Ripoll tenia 65 manuscrits. Aquesta biblioteca era considerada com una de les més importants del seu temps. L’any 1008, gràcies a la tasca de traducció i còpia dels monjos, ja disposava de 121 manuscrits i el doble, 240, l’any 1046. Al costat de la Bíblia i les obres d’autors clàssics com Virgili, Horaci, Ciceró, Terenci,…hi havia textos de música, aritmètica, astronomia i altres temes que no es podien trobar a d’altres cèlebres abadies europees com foren les de Saint Gall, Bobbio o Reichenau. A Ripoll varen arribar manuscrits de Toledo, Silos, Córdova i els regnes de Taifes.

La traducció al llatí d’obres científiques àrabs durant la segona meitat del segle X va ser un procés originat als monestirs catalans gràcies a la seva proximitat amb al-Andalus i a la presència documentada de monjos mossàrabs que sabien comprendre i traduir els textos. En concret el Monestir de Santa Maria de Ripoll, fundat l’any 888 per Guifré I de Barcelona, anomenat el Pelós, jugaria un paper molt important en la transmissió de la cultura oriental a Occident. A través de Ripoll la ciència grega enriquida per brillants aportacions àrabs faria la seva entrada a Europa. Sunifred Llobet és un dels pocs protagonistes coneguts d’aquest important moviment de transmissió cultural.

L’ultima notícia que tenim de Sunifred Llobet, és que va anar a Roma en pelegrinatge, però no hi ha cap registre de que en tornés.

 

Dues planes de l’anomenat Manuscrit 225 de Ripoll

 

Bibliografia i enllaços:

Astrolabium Barchinonensis. Article de la web La vaca cega.

Astrolabio carolingio a la plana web de Qantara, Patrimonio Mediterráneo (en castellà).

Farré i Olivé, Eduard (2004). El quadrant amb cursor del Manuscrit 225 de Ripoll (text PDF, en català).

Farré i Olivé, Eduard. El rellotge de sol del Manuscrit 225 de Ripoll. (text PDF, en català).

Lupitus Barchinonensis Article de la Viquipèdia (en català).

Pratt Lattin, Harriet. Lupitus Barchinonensis. Speculum. Volum 7, Num. 1 (Gener, 1932), Pàgines 58-64. (en anglès).

Sunifred Llobet Article de la Gran Enciclopèdia Catalana publicat a Enciclopèdia.cat.

Puigvert i Planagumà, Gemma. Astronomia i Astrologia al Monestir de Ripoll. Universitat Autònoma de Barcelona Servei de Publicacions. Bellaterra (2000).

Sanmamed, Armand. (2009) Sunifred Llobet, autor de l’astrolabi més antic d’Europa. Al web Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya.