La mort de Reinald de Châtillon

Reinald de Châtillon (Rainaldus Princeps Antiochenus)

Reinald de Châtillon (Rainaldus Princeps Antiochenus)

Reinald de Châtillon, nascut al voltant de 1125 i mort el 4 de juliol de 1187 fou un cavaller francès que es va unir el 1147 a la Segona Croada en busca de fortuna. Malgrat el fracàs d’aquesta croada va romandre a Terra Santa convertint-se en príncep d’Antioquia entre 1153 i 1160 gràcies al seu matrimoni amb Constança d’Antioquia, l’hereva del principat a qui es va unir secretament el 1153. Ni el rei Balduí III de Jerusalem, ni el Patriarca d’Antioquia, Aimery de Llemotges, van veure amb bons ulls aquest matrimoni amb un personatge de llinatge inferior.

En 1156 Reinald decideix atacar l’illa de Xipre com a represàlia per no haver rebut uns diners del emperador bizantí Manel I Comnè. Per finançar l’expedició demana diners al Patriarca Aimery de Llemotges que en negar-se a sufragar les despeses és despullat, torturat, les seves ferides cobertes amb mel i exposat al sol per ésser picat pels insectes. Després d’aquest turment Aimery està disposat a pagar i la projectada expedició es duu a terme. Les tropes de Reinald arrasen Xipre tot matant, violant i saquejant.

Reinald i tortura d'Aimery. Il·lustració de Guillem de Tir

Reinald i la tortura d’Aimery. Il·lustració al llibre de Guillem de Tir ‘Història i continuació’

L’emperador bizantí decideix marxar amb el seu exèrcit cap Antioquia i Reinald, enfrontat amb unes forces molt superiors, decideix humiliar-se i demanant públicament perdó davant Manel I Comnè. A partir d’aquest moment és Reinald qui pagarà tribut a l’emperador.

El 1160 en una expedició de saqueig contra camperols siris i armenis a les proximitats de Marash, Reinald és capturat pels musulmans i confinat a la ciutat d’Alep durant 17 anys, transcorreguts els quals és alliberat pagant la extraordinària quantitat de 120.000 dinars d’or.

Reinald fet pressoner (Il·lustració del mestre de Fauvel)

Reinald fet pressoner (Il·lustració del mestre de Fauvel)

Reinald retorna del llarg captiveri més ambiciós i assedegat de sang que mai. Degut a que la seva dona havia mort el 1163 i que el seu fillastre havia heretat el Principat d’Antioquia, Reinald contreu matrimoni amb una altra vídua rica, Estefanía de Milly, hereva del senyoriu de Transjordània, incloent els castells de Kerak i Montreal, al sud de la mar Morta. Aquestes fortaleses controlaven la ruta de les caravanes entre Egipte i Damasc, i permetien l’accés al mar Roig. Reinald es va fer famós per la seva crueltat, doncs sovint despenyava als seus enemics des de dalt del castell perquè s’estavellessin a les roques al peu de la fortalesa.

En 1181, violant la treva que s’havia signat entre cristians i musulmans, Reinald de Châtillon es va dedicar a assaltar les caravanes àrabs que passaven per les rodalies de Kerak. Malgrat el soldà Saladí va exigir al rei de Jerusalem que castigués a Reinald, Balduí IV es va confessar impotent per controlar al seu vassall.

En 1182 Reinald va posar en pràctica un projecte que havia acariciat feia temps: llançar una esquadra pel mar Roig per atacar les riques caravanes marítimes que anaven a la Meca i fins i tot atacar la mateixa Ciutat Santa de l’islam.

Representació artística del soldà Saladí

Representació artística del soldà Saladí

La seva flota va resseguir la costa africana del mar Roig, atacant les petites ciutats costaneres per on passaven. Finalment van atacar i saquejar Aidib, el gran port nubi davant de La Meca. Allà van capturar diversos mercants carregats amb riqueses que procedien d’Aden i de l’Índia i un grup de desembarcament va saquejar una enorme caravana indefensa que havia passat pel desert procedent de la vall del Nil. Des Aidib els corsaris van saltar a Aràbia on van incendiar les embarcacions dels ports de Medina, i van penetrar fins ar-Raghib, un dels ports de la mateixa Meca. Tot seguit van enfonsar un vaixell de pelegrins destinat a Gidda. Tot el món musulmà va ser presa de l’horror. Fins i tot els prínceps d’Alep i Mossul, que havien sol•licitat ajuda franca, estaven avergonyits de tenir aliats que feien semblants ultratges a la fe.

El germà de Saladí va prendre mesures i va enviar una flota tripulada per mariners marroquins en persecució dels francs. La flota musulmana i la flota corsària de Reinald es van enfrontar en aigües d’al-Hawra. Els musulmans s’imposaren i van fer presoners a gairebé tots els homes a bord de les naus. Alguns d’ells van ser enviats a la Meca, per ser cerimoniosament executats. Els presoners restants se’ls van endur al Caire, on tots van ser decapitats. Saladí va jurar solemnement que Reinald no seria perdonat mai per l’ultratja comès i, si calia, el mataria amb les seves pròpies mans.

Aquest mateix any, el soldà va atacar Kerak. El setge va ser aixecat gràcies a la intervenció de Ramon III de Trípoli, i Reinald va poder tornar a estar tranquil fins 1186 quan es va aliar amb Guiu de Lusignan i la seva esposa Sibil•la de Jerusalem contra Ramon III de Trípoli aconseguint el reconeixement de Guiu com a nou rei de Jerusalem. També en 1186 Reinald va atacar una caravana en la qual viatjava la germana de Saladí tornant a trencar la treva entre el soldà i els creuats dient que ell no havia signat cap acord de pau amb els musulmans.

Miniatura per a la batalla de Cresson, dos mesos abans de la batalla de Hattin (Bibliothèque Nationale FR. 5594 Fol. 197, Sebastián Mamerot, Les Passages Fait ultramar, vers 1490)

Miniatura per a la batalla de Cresson, dos mesos abans de la batalla de Hattin (Bibliothèque Nationale FR. 5594 Fol. 197, Sebastián Mamerot, Les Passages Fait ultramar, vers 1490)

En 1187, Saladí va envair el regne de Jerusalem i va derrotar als creuats a la batalla de Hattin. Tant Reinald com el rei Guiu van ser fets presoners a la batalla. El cronista, poeta i historiador persa Imad al-Din, secretari personal de Saladí refereix el que va passar a continuació:

Saladí va convidar al rei [Guiu] a seure al seu costat i, quan va entrar Arnat [a les cròniques àrabs Reinald és anomenat Arnat], el va instal•lar prop del seu rei i li va recordar les seves malifetes: “Quantes vegades has jurat i després has violat els teus juraments, quantes vegades has signat acords que no has respectat! ” Arnat li va manar contestar a l’intèrpret: “Tots els reis s’han comportat sempre així. No he fet res més del que fan ells.” Mentrestant, Guiu panteixava de set, donava cops de cap com si estigués borratxo i el seu rostre traslluïa un gran temor. Saladí li va dirigir paraules tranquil•litzadores i va manar que li portessin aigua gelada, que li va oferir. El rei va beure i després li va tendir la resta a Arnat que va apagar la set al seu torn. El sultà li va dir llavors a Guiu: “No m’has demanat permís abans de donar-li de beure. No estic obligat, per tant, a concedir-li la gràcia. Després d’haver pronunciat aquestes paraules, el soldà va sortir, va muntar a cavall i després es va allunyar, deixant als captius presa del terror. Va supervisar el retorn de les tropes i després va tornar a la seva tenda. Un cop allà, va manar portar Arnat, va avançar cap a ell amb el sabre a la mà i el va colpejar entre el coll i l’omòplat. Quan Arnat va caure a terra, li van tallar el cap i després van arrossegar el seu cos pels peus davant el rei, que es va posar a tremolar. En veure’l tan impressionat, el soldà li va dir amb to tranquil•litzador: “Aquest home només ha mort per la seva maldat i la seva perfídia. “

 

Mort de Reinald de Châtillon, il·lustració al llibre de Guillem de Tir, Història i continuació (manuscrits BNF Richelieu francès 68, foli 399)

Mort de Reinald de Châtillon, il·lustració al llibre de Guillem de Tir, Història i continuació (manuscrits BNF Richelieu francès 68, foli 399)

Al rei Guiu se li va perdonar la vida i va estar presoner a Damasc fins 1188 quan Saladí es va adonar que, alliberant-lo, causaria problemes en el camp dels creuats, ja que Guiu era un cap menys capaç que els que en aquell moment governaven.
 
 
 

Bibliografia i enllaços:

Reinaldo de Châtillon. Article de la Wikipedia (en castellà).

Aimery de Llemotges. Article de la Wikipedia (en anglès).

Saladí. Article de la Viquipèdia (en català).

Guiu de Lusignan. Article de la Viquipèdia (en català).

Sibil·la de Jerusalem. Article de la Wikipedia (en castellà).

Imad al-Din. Article de la Wikipedia (en castellà).

Batalla de Hattin. Article de la Viquipèdia (en català).
 
 
 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s