Elisabet d’Hongria

 

Santa Elisabet d'Hongria representada a la cel·la de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes

Santa Elisabet d’Hongria representada a la capella de Sant Miquel del Monestir de Pedralbes


 

Fa uns dies vaig visitar el Monestir de Pedralbes de Barcelona i donant una volta pel claustre del Monestir vaig topar amb la capella de Sant Miquel.

Aquesta capella va ser la cel•la d’oració privada de l’abadessa Francesca Saportella, neboda de la fundadora del monestir, la reina Elisenda de Montcada. Saportella va ser abadessa de 1336 fins la data de la seva mort el 1364. Va ser aquesta senyora la que va encarregar el conjunt de 25 pintures murals a l’oli al pintor Ferrer Bassa (1285-1348) anomenat el ‘Giotto’ català que treballava a les ordres del rei Pere el Cerimoniós. Les pintures són reconegudes com un testimoni excepcional de la pintura gòtica catalana i la seva realització es va allargar durant 240 dies entre abril i novembre de 1346.

Tot badant, mirant el conjunt mural, vaig reconèixer fàcilment algunes escenes de la Passió de Crist o els Set Goigs de Maria que estan acompanyats per tota una col•lecció de retrats de sants dels quals, llavors em vaig adonar, no en sabia res en absolut a banda dels noms que indicaven els plafons explicatius: Honorat, Agnès, Bàrbara, Esteve…Elisabet d’Hongria.

Va ser aquí on em va picar la curiositat. Elisabet d’Hongria? Qui era aquella senyora esvelta i aristocràtica de rostre tranquil i mirada baixa la qual jo contemplava i que em mirava des de la paret? Per què duia tot de roses a la faldilla del seu vestit? Per què estava representada en aquella cel•la?

Al arribar a casa vaig començar a buscar informació sobre aquella pintura i la seva protagonista, el resultat n’és aquesta entrada al blog.

Santa Elisabet d’Hongria (o de Turíngia, com també se la coneix) va néixer el 1207 a Sárospatak al regne d’Hongria. Elisabet era filla del rei Andreu II d’Hongria ‘el de Jerusalem’ i de Gertrudis de Merània. El 1211, quan aquesta princesa tenia quatre anys, la van prometre a un tal Hermann, primogènit del langrave de Turíngia. Va ser enviada a Wartburg, seu de la cort de Turíngia, on va ser educada per la seva futura sogra Sofia de Baviera. Dos anys després va morir el seu promès. Als catorze anys (el 1221) es va casar amb un germà petit del Hermann, Lluís IV, anomenat ‘el Sant’ amb el qual va tenir un fill i dues filles.

Quan l’any 1223 els franciscans arribaren a Turíngia, Elisabet i el seu marit, que eren molt pietosos, van donar-los suport i van començar a viure en el seu esperit de pobresa i caritat. En 1226 Elisabet va multiplicar les seves obres de caritat i va fer construir un hospital amb 28 llits al costat del seu Castell de Wartburg que visitava diàriament.

El 1227 el seu marit decideix anar cap a Terra Santa per participar a la Tercera Croada però mor a la ciutat d’Òtranto mentre esperava per embarcar-se. El seu germà Enric va assumir la regència del regne durant la minoria d’edat del fill d’Elisabet: Hermann II.

 

Santa Elisabet d'Hongria. Pintura del 1525 al dom de Beschreibung, Quelle

Santa Elisabet d’Hongria. Pintura del 1525 al dom de Beschreibung, Quelle


 

Elisabet, ja vídua, va abandonar la cort i va marxar a Marburg on es va ficar sota la direcció espiritual del teòleg Conrad de Marburg i va fer vots solemnes similars als d’una monja. Finalment, va ingressar al Tercer Orde Franciscà i es va retirar a l’hospital que havia fet aixecar on va dedicar-se a tenir cura dels malalts fins a la seva mort el 1231 (als 24 anys d’edat), ja sigui per malaltia o a causa de les penitències que feia. Va ser enterrada a l’església de l’hospital.

Poc després de la seva mort, van començar a circular notícies de miracles esdevinguts a la seva tomba, que van causar, amb l’ajut de la seva influent família, la seva ràpida canonització el 1235.

A Santa Elisabet se la representa habitualment com una dama vestida amb robes reials i corona carregant un cistell ple de roses. Això és una al•legoria al miracle de les roses que, segons la llegenda, va ocórrer quan un dia la jove, en companyia de les seves serventes, baixava del castell de Wartburg al poble de Eisenach, carregada de queviures per distribuir-los entre els pobres. Pel camí va ser sorpresa pel seu cunyat Conrad de Turíngia que no veia amb bons ulls tanta caritat. Segons aquesta llegenda, Déu va convertir el contingut de la cistella en roses per tal de que el noble no li pogués retreure res.

La seva presència a la cel•la del Monestir es relaciona amb la semblança entre les vides de Santa Elisabet d’Hongria, Santa Isabel de Portugal (rebesnéta de la santa d’Hongria i de la que s’explica un miracle de les roses idèntic), ja que les dues es varen casar joves, varen enviudar i es varen retirar a un monestir.

La devoció a aquesta santa hongaresa es va escampar ràpidament per l’imperi germànic, Hongria i altres terres inclosa Catalunya on es va difondre el seu culte perquè, motius religiosos apart, era cunyada de Jaume I. Violant d’Hongria, segona esposa del Conqueridor, era germana d’Elisabet per part de pare. A Palma de Mallorca es fundà un convent de monges dedicat a Santa Elisabet d’Hongria al segle XIV que avui dia es conegut com el convent de Sant Jeroni.

Si bé ja he satisfet la meva curiositat sobre aquesta santa senyora, m’adono de que continuo sense saber res dels altres sants representats a la cel•la: Agnès, Esteve, Honorat… doneu la culpa a la forta calor d’aquest estiu i a la mandra que hi va associada però estic segur de que no me’n recordaré de Santa Bàrbara fins que troni.

 

Santa Elisabet d'Hongria i Lluis IV de Turingia. Vitrall de la basílica de Sant Patrici d' Ottawa realitzat per Franz Borgias Mayer el 1898

Santa Elisabet d’Hongria i Lluis IV de Turingia. Vitrall de la basílica de Sant Patrici d’ Ottawa realitzat per Franz Borgias Mayer el 1898


 
 
 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s