La llegenda de Suakin

 

Suakin representada en un mapa de 1885

Suakin representada en un mapa de 1885


 

Suakin és un petit port situat al nord-est de Sudan, al Mar Roig. Antigament fou el port més important de la regió. Encara que la seva identificació no és segura, sembla que els romans van establir un port en aquest lloc i el van nomenar Evangelon Portus (Port de les Bones Notícies). Al segle X ja s’esmenta el port amb el seu nom i durant l’Edat Mitjana, a banda dels comerciants musulmans, sabem que hi van residir alguns mercaders venecians. Aquest port fou punt de partida dels peregrins etíops en els seus viatges a Jerusalem fins que en 1517 va ser conquerit per Selim I.

Durant els segles XVII i XVIII la ruta per la mar Roja va entrar en crisi degut a l’obertura de la ruta marítima pel Cap de Bona Esperança, però encara restava el comerç africà amb Aràbia.

La introducció dels vaixells de vapor des de 1829 va fer augmentar la importància de Suakin com a port per la importació de la goma, el marfil, els esclaus i per la venda de productes europeus. L’obertura del Canal de Suez el 1869 va permetre als comerciants europeus fer competència efectiva als mercaders indis i àrabs. Suakin va ser l’últim lloc on es va practicar el tràfic d’esclaus.

Degut a la poca fondària de les seves aigües, entre 11 i 15 metres de fondària, que feia que el port fos apte per vaixells tradicionals, però no per els vaixells més grans, a començament del segle XX es va haver de buscar un indret on construir un port nou. Finalment es construí Port Sudan a uns 35 km. al nord i la antiga i una vegada rica ciutat de Suakin va quedar gairebé abandonada després del 1922. Actualment i viuen unes 20.000 persones i la majoria de cases i edificis estan en ruïnes.

 

Mesquita d'al-Geyf a Suakin

Mesquita d’al-Geyf a Suakin


 

La tradició diu que el nom de la ciutat deriva de que set noies que eren enviades a un rei d’Aksum (a Etiòpia) van quedar embarassades dels jinns (dimonis) quan van fer nit a la població; el nom derivaria doncs de sakan al-djinn (habitació del dimoni) i els habitants serien els descendents dels fills nascuts de les set noies.

Però la llegenda, una mica més explícita, alhora que molt similar a la tradició, ens explica que fa molts anys la reina de Sabà va noliejar un vaixell amb un valuós regal per Nabi Suleiman (el profeta Salomó), que havia de solcar tot el Mar Roig en direcció al golf d’Àqaba. L’ofrena consistia en set donzelles verges, belles com sols. El viatge transcorria sense major novetat, però una tarda el vent va bufar amb força i aviat es van alçar onades grans com muntanyes, que van començar a sacsejar la fràgil embarcació. Per fortuna un dels intrèpids mariners coneixia un refugi natural, que era l’únic lloc on podien protegir-se. Amb grans dificultats van arribar a aquell port, on van romandre set dies amb les seves nits fins que les aigües per fi es van calmar. Llavors el viatge va prosseguir sense més incidents i el preciós regal va poder ser lliurat a Jerusalem. Però els israelites van descobrir que les verges estaven en estat. Les joves es van disculpar, adduint que en aquell remot refugi habitava un terrible jinn (dimoni) anomenat Suakin, que les havia forçat. Des de llavors aquest indret rep el seu nom.
 
 
 

Anuncis

One thought on “La llegenda de Suakin

  1. Retroenllaç: Los árabes del mar | arscultures

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s