El Periple d’Hannó (I)

 

El periple d'Hannó segons Pedro Rodriguez de Campomanes, 1756

El periple d’Hannó segonsn Pedro Rodriguez de Campomanes, 1756

 

El Periple d’Hannó és la breu crònica d’un viatge, realitzat en data indeterminada (finals del segle VI aC. o començaments del segle V aC.), per una flota cartaginesa comandada per Hannó a l’Àfrica atlàntica. Durant l’expedició es colonitzà i explorà una part de la costa atlàntica d’Àfrica.

Suposadament l’obra fou originalment escrita en llengua púnica pel propi Hannó, que hauria narrat el seu viatge en un breu memoràndum per ser inscrit després en una estela de pedra consagrada en el temple de Cronos a Cartago. Aquesta estela fou traduïda al grec. L’original púnic s’ha perdut.

Tot i això es conserva en dos còdexs, un del segle IX, , el Còdex Palatinus (o Heidelbergensis) Graecus 398, fols. 55r-56r, i un altra del segle XIV, depenent del anterior, el Còdex Vatopedinus 655.

El Codex Palatinus conté el següent relat:

Periple d’Hannó

1. Aquest és el periple d’Hannó, rei dels cartaginesos, relatiu a les zones de Líbia situades a l’oest de les Columnes d’Hèracles, que va consagrar, així mateix, en el santuari de Cronos i les dades del qual són les següents: Els cartaginesos van decidir que Hannó navegués més enllà de les Columnes d’Hèracles i que fundés ciutats de Libifenicis. I va salpar amb seixanta penteconteras i amb un contingent d’homes i de dones que aconseguia les trenta mil persones, així com provisions i altres pertrets.

2. I quan, després fer-nos a la mar, varem haver depassat les Columnes i navegat, amb rumb Oest, una singladura de dues jornades, varem fundar la primera ciutat, a la qual anomenàrem Timiateri (als seus peus, per cert, s’estenia una vasta plana).

3. I, tot seguit, ens varem fer a la mar rumb a Ponent i varem arribar tots a Solunte, un cap de Líbia cobert d’arbres.

4. Després d’haver erigit allí un santuari en honor de Posidó, varem tornar a embarcar amb rumb Est per espai de mitja jornada, fins que varem arribar a un llac, situat no lluny del mar i ple d’abundants i grans joncs (en ell, per cert , també hi havia elefants i moltíssims d’altres animals salvatges que es trobaven pasturant).

5. Després de deixar enrere, navegant gairebé una jornada, el llac, varem fundar a la costa unes ciutats anomenades Fort Cari, Gite, Acra, Melita i Arambis.

Fortalesa portuguesa de Mazagan a el Jadida. Alguns historiadors sostenen que correspon al lloc d'Acra citat en el periple

Fortalesa portuguesa de Mazagan a el Jadida. Alguns historiadors sostenen que correspon al lloc d’Acra citat en el periple


 

6. I, des d’allà, ens varem fer novament a la mar i varem arribar a un gran riu, el Lixus, que procedeix de Líbia. En els seus voltants pastura els seus ramats un poble nòmada, els lixites, amb els qui varem romandre cert temps i entaularem amistat.

7. I per cert que en el rerepaís d’aquests nòmades, residien uns etíops poc hospitalaris que ocupaven un territori ple de feres i solcat per grans muntanyes de les que, segons diuen, procedeix el Lixus i en els voltants del qual habiten unes gents de singular aspecte , els troglodites, que, a la carrera, avantatgen als cavalls, segons testimoni dels lixites.

8. Tot seguit ens varem procurar uns intèrprets entre aquests últims i, en direcció sud, vorejàrem el desert per espai de dos dies, per, posteriorment, continuar rumb a Llevant per espai d’una jornada, durant la qual, en el fons d’una badia , varem trobar una petita illa (de cinc estadis de perímetre) que colonitzàrem, denominant-la Cerne. I, a jutjar pel nostre periple, varem deduir que es trobava a l’altura de Cartago, ja que la durada de la travessia des de Cartago a les Columnes i d’aquestes a Cerne era similar.

9. Des d’allà, i navegant per un gran riu (el Cretes), varem arribar a un llac, que contenia tres illes majors que Cerne. Partint d’elles, varem trigar una jornada de navegació per arribar al fons del llac, que es trobava dominat per enormes muntanyes plenes de salvatges, abillats amb pells d’animals, que ens van llançar pedres i ens van obligar a allunyar-nos, impedint-nos desembarcar.

10. Salpàrem d’allà i varem arribar a un altre riu, gran i ample, ple de cocodrils i hipopòtams. Davant d’aquesta circumstància, doncs, varem tornar a virar de bord i varem tornar a Cerne.

11. I, des d’allà, navegàrem amb rumb Sud, per espai de dotze dies, vorejant el litoral, que es trobava, íntegrament, habitat per etíops, qui, davant la nostra presència, fugien sense esperar-nos (per cert que el seu idioma resultava inintel•ligible fins per als lixites que viatjaven amb nosaltres).

12. Doncs bé, durant l’últim dia, varem fondejar en els voltants d’unes grans i frondoses muntanyes (per cert que la fusta dels arbres era fragant i de diversos colors).

13. Després d’haver circumnavegat aquestes muntanyes per espai de dues jornades, varem arribar a un immens espai de mar obert, a un dels costats del qual -a la part de la costa- hi havia una plana en la qual, a la nit, varem veure alçar-se per tot arreu focs a intervals, de major o menor intensitat.

 

Penteconteras cartaginesa (Millingen, Vases Grecs de Sir John Coghill, pl. lii.)

Penteconteras cartaginesa (Millingen, Vases Grecs de Sir John Coghill, pl. lii.)


 

14. I, després de aprovisionar-nos d’aigua, salpàrem d’allà, prosseguint la nostra singladura, per espai de cinc dies, al llarg de la costa, fins que varem arribar a una gran badia que els intèrprets van manifestar que es deia “Banya de l’Oest”. En aquesta badia hi havia una gran illa i en ella un llac format pel mar; al seu torn, al llac hi havia una altra illa en la qual varem desembarcar, sense que de dia veiéssim una altra cosa que no fos selva, però, a la nit, varem advertir que s’encenien nombroses fogueres i escoltàrem so de flautes, així com soroll de címbals i timbals, i una incessant cridòria, de manera que el terror es va apoderar de nosaltres i els endevins van recomanar que abandonéssim l’illa.

15. Varem salpar, doncs, amb celeritat i varem passar al costat d’una costa ardent, plena d’emanacions i de la qual enormes torrents de lava desembocaven al mar; per aquest motiu, a causa de la calor, la terra resultava inabordable.

16. En conseqüència també salpàrem amb celeritat d’allà preses del pànic. Durant quatre dies de travessia albiràrem, a la nit, la costa plena de flames, enmig de les quals hi havia una mena d’altíssima foguera, més gran que les altres, que donava la impressió que tocava les estrelles. De dia, però, varem poder veure que es tractava d’una enorme muntanya anomenada “Suport dels déus”.

17. Després de dos dies de navegació des d’aquesta zona, vorejant torrents de lava, varem arribar a una badia que rep el nom de “Banya del Sud”.

18. En el seu interior, per cert, hi havia una illa semblant a la primera: tenia un llac i en ell hi havia una altra illa, plena de salvatges. Les femelles, que tenien el cos pelut i a les que els intèrprets denominaven “goril•les”, eren molt més nombroses. Doncs bé, malgrat perseguir-los, no aconseguirem capturar mascles: tots fugien, aprofitant la seva facilitat per a l’escalada, i es defensaven amb el que tenien a mà; en canvi, ens varem apoderar de tres femelles, que es van dedicar a mossegar i a esgarrapar els seus capturadors, ja que es resistien a seguir-los; així que les varem matar i les escorxàrem, transportant les seves pells a Cartago. La veritat és que ja no prosseguirem el nostre periple, atès que ens van faltar les provisions.”

La meva traducció al català està realitzada sobre la traducció de C. Schrader, a ID., “El mundo conocido y las tentativas de exploración: los orígenes de la geografía descriptiva en Grecia“, en F. J. GOMEZ ESPELOSIN y J. GOMEZ-PANTOJA (eds.), Pautas para una seducción. Ideas y materiales para una nueva asignatura: Cultura Clásica, Ediciones Clásicas, Madrid, 1991, pp. 81-149, 102-106.

 
2
 
 
 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s