El periple d’Hannó (II)

 

Periple d'Hannó en la seva versió llarga

Periple d’Hannó en la seva versió llarga


 

La motivació del periple

La hipòtesi majoritàriament acceptada sobre el periple, ha estat la possibilitat de Cartago d’accedir a rutes caravaneres que portaven or, o inclusivament, per a aquells que defensen la prolongació del periple fins a latituds equatorials, l’accés directe a les fonts del or del Golf de Guinea i la recerca de matèries primeres. Altres interessos s’observen quan es parla de l’obtenció de fustes de luxe, ivori pells i animals salvatges per als espectacles públics o fins i tot encens.

La segona tesi predominant és un interès en la colonització del litoral atlàntic nord-africà.

La tercera alternativa estudiada considera que aquesta colonització buscaria principalment una expansió territorial, que ajudaria a incrementar la producció agrícola i alliberaria a Cartago de part de la seva pressió demogràfica.

Un quart grup d’investigadors ressalten l’interès de l’explotació de les pesqueries de túnids al banc canari-saharià.

Finalment, entre les tesis més recents s’ha introduït la recerca d’esclaus negres.

Aquesta narració va ser profusament citada per autors de l’antiguitat com ara l’historiador Polibi de Megalòpolis, Xenofont de Làmpsac, Plini el Vell (que cita els dos primers), Pseudo Aristòtil o Flavi Arrià. El text que va redactar Polibi està perdut, encara que els experts suposen que l’essència del mateix es troba en els treballs de Plini el Vell.

La menció en el Periple d’Hannó de selves, tribus salvatges, volcans en erupció i les dones peludes que anomena goril•les sembla indicar-nos que l’expedició de Hannó hauria arribat fins l’Àfrica tropical. Però va ser realment així?

 

Essaouira antiga Mogador, segons alguns autors el Fort Cari del periple

Essaouira antiga Mogador, segons alguns autors el Fort Cari del periple


 

Els experts i el periple

Respecte al periple en sí, la opinió dels experts està dividida entre els partidaris d’un itinerari curt, que no aniria més enllà del sud de Marroc. Els partidaris d’un periple llarg, que hauria portat a Hannó fins la desembocadura del riu Senegal o fins el Golf de Guinea. I els partidaris d’un periple inventat i imaginat per els quals el text només seria una obra de ficció grega.

Del text es desprenen clarament dos moments distints en el viatge. Una primera part del text que comprèn la fundació d’una sèrie de colònies a la costa Atlàntica del Marroc, i una segona clarament exploratòria a partir de l’illa de Cerne, actualment identificada con Herne (al Sahara occidental) que ja era un lloc conegut pels cartaginesos i que va ser el lloc més allunyat de Cartago al que varen arribar. El nom grec de Kerne deriva del fenici Khermaa o ‘últim estatge’. Aquesta segona part és la que acumula totes les mencions controvertides, com la navegació a la badia de Guinea, les dones peludes o el volcà en activitat.

 

Ruines de Lixus al Marroc

Ruines de Lixus al Marroc


 

Els partidaris d’un periple llarg proposen i correlacionen les colònies fundades per Hannó amb indrets de la costa atlàntica. En aquest sentit les correlacions més freqüents en la bibliografia són:

Timiateri amb la població de Mehdya (al Marroc, mencionat al paràgraf 2);

Cap Solunte amb Cap Cantín (al Marroc, mencionat al paràgraf 3);

Fort Cari seria l’antiga Mogador; Acra s’identifica amb Agadir; Gite seria l’actual Cotta; Melita seria la portuguesa Mazagan, actual Al-Djadida o el riu Massa; Arambis l’identifiquen amb Azemmour o el riu Assaka (tots els indrets dins el modern Marroc, mencionats al paràgraf 5).

El riu Lixus és identificat amb el riu Drâa (Sahara, paràgraf 6);

Cerne té dues candidatures, una es l’Illa d’Herne a Rio de Oro (Sahara), la segona candidata és l’Illa de la badia d’Arguin (Mauritània, paràgraf 8);

 

Illla de Mogador

Illla de Mogador


 

el riu Cretes seria el riu Senegal (frontera de Mauritània i Senegal, al paràgraf 9);

el promontori rocallós seria Cap Verd (Senegal, paràgraf 12); el Gran Golf seria la desembocadura del riu Gàmbia (Gàmbia, al paràgraf 13);

la Banya de l’Oest seria l’actual Badia Bissagos i l’illa de la Banya de l’Oest seria l’illa Orango (ambdós indrets a Guinea Bissau, al paràgraf 14);

‘Suport del déus’ tindria també dos llocs candidats, el primer seria la muntanya Kalukima (Guinea) o, el segon lloc candidat, Mont Camerun prop del Golf de Guinea (Camerun, al paràgraf 16);

la ‘Banya del Sud’ seria el Golf de Sherbro (Sierra Leone, paràgraf 17);

i finalment l’illa de salvatges i femelles peludes és identificada com l’Illa de Macauley al Golf de Sherbro (Sierra Leone, paràgraf 18).

 

Ruines de Cotta identificada per alguns autors com l'antiga Gite

Ruines de Cotta identificada per alguns autors com l’antiga Gite


 
 
 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s