El periple d’Hannó (/ III)

 

Reconstrucció del Oikoumene (món conegut) basat en la descripciò d'Heròdot (segle V aC.)

Reconstrucció del Oikoumene (món conegut) basat en la descripciò d’Heròdot (segle V aC.)


 

El periple inventat

Seguint l’obra ‘El descubrimiento del mundo’ de F. Javier Gómez Espelosín, resumeixo les principals pegues que el professor troba a la veracitat dels fets narrats en el periple al que descriu com una obra de ficció que narra aventures.

En primer lloc és estrany que els navegants púnics fiquessin per escrit les rutes de les seves navegacions degut a que serien fàcilment accessibles als seus possibles competidors. Les rutes es mantenien en secret i fins i tot la estratègia era la contrària: intentar enganyar i confondre als competidors.

En el text l’almirall púnic fa menció a les vacil•lacions i temors que van assaltar els expedicionaris en més d’una ocasió. Aquesta confessió de debilitats contrasta amb el to triomfalista i apologètic dels documents oficials de caràcter commemoratiu de les civilitzacions semites i orientals.

La seqüència de topònims que apareix en la primera part del periple no sembla gaire convincent. Aquests llocs presenten enormes dificultats de localització arqueològica. Fins i tot i ha un moment en que són citats en bloc, oblidant la seva situació precisa, les distàncies de navegació o les avantatges d’alguns indrets concrets. Els noms només hi serien com a funció decorativa i per donar un cert to de veracitat al relat.

 

Dues reconstruccions del viatge d'Hannnó ubicant la ciutat de Cerne

Dues reconstruccions del viatge d’Hannnó ubicant la ciutat de Cerne


 

La presencia de salvatges que els llencen pedres, platges desolades, illes boscoses amb llacunes interiors, volcans en erupció, carenes d’altes muntanyes i monstres s’ajusten més al quadre imaginari que la mentalitat grega tenia de les regions remotes dels confins de la terra que a la geografia i etnografia real.

Els grecs pensaven que l’Àfrica era el continent més petit (dels tres que coneixien) i que tenia forma trapezoïdal o triangular. Aquesta concepció errònia permetia la possibilitat de circumnavegar tot el continent i ficar els extrems oriental i occidental del continent en estret contacte. Per els grecs la ‘terra dels aromes’ era el sud de la península aràbiga, per tant una terra molt pròxima al extrem oriental del continent africà.

Entre les raons de tipus tècnic que resten veracitat al periple està el fet de que el règim de vents i corrents marines a les costes occidentals africanes tenen un component nord-sud. El retorn només hauria resultat viable a través d’alta mar, una circumstància per a la qual no estaven preparades les naus d’aquella època. A efectes pràctics era impossible retornar utilitzant la mateixa ruta de cabotatge en sentit contrari.

Per altra banda la arqueologia no confirma de forma efectiva cap de les colònies suposadament fundades en el decurs del viatge d’Hannó: Timiateri, Gite, Melita, Acra i Arambis. Així com tampoc s’ha pogut localitzar el temple suposadament construït en el cap Solunte. A més, les diferents prospeccions realitzades (anys 1973-74 i 1977-78) a l’illa d’Herne de la badia del Rio de Oro (on els partidaris d’un periple llarg creuen que va arribar Hannó i que identifiquen amb la Cerne del text) han posat de manifest la inconsistència d’aquesta atribució.

 

Un cremador d'encens que representa Baal-Hamon, segle II aC identificat amb Cronos al periple

Un cremador d’encens que representa Baal-Hamon, segle II aC identificat amb Cronos al periple


 

Punts dubtosos

Altres punts dubtosos, citats per altres investigadors són:

L’atribució que rep Hannó de rei o ‘basileus’ no està confirmada per cap document o testimoni arqueològic. Així també la valoració ètnica dels colons com libifenicis, esmentada a l’inici del document, no es pròpia d’aquell temps, és una valoració feta amb posterioritat per algun autor anònim que va reelaborar el text.

Es fica en dubte l’elevada participació de trenta mil colons i la atípica participació tant d’homes com de dones (les expedicions d’aquell temps eren majoritàriament d’homes). Alguns autors han rebaixat la xifra a tres mil participants dient que els trenta mil esmentats eren un error de traducció (un zero de més). Per altre banda una flota de seixanta embarcacions per a una expedició era un estol molt gran fins i tot per a una potència marítima com Cartago. A més, el tipus de vaixell emprat, els penteconteras, eren vaixells de guerra de cinquanta rems, no gaire aptes per transportar trenta mil colons i les seves pertinences. Per aquest motiu alguns autors no han dubtat en augmentar el nombre de vaixells fins a varis centenars per tal de poder transportar tota l’expedició.

Segons ens explica el professor Fernando López Pardo a ‘El empeño de Heracles’, els fragments que han arribat fins el nostres dies incorporen elements d’altres obres que no tenen res a veure amb el periple cartaginès, així alguns passatges estan contaminats amb la llegenda de Perseu i les Gorgones, amb referències al llibre V d’Heròdott i d’altres periples. A més, alguns autors, com Heròdot, Estrabó o Ptolemeu, importants per conèixer la toponímia antiga de Libya (nom pel que es coneixia Àfrica a l’antiguitat), ignoraren o silenciaren aquestes informacions, i altres, com Plini i Eli Aristides titllaren de faula tot el periple.

Per tant, per aquests autors, tot apunta en contra de la possible realitat històrica de l’expedició cartaginesa.

 
El-descubrimiento-del-mundo
 

Bibliografia i enllaços:

Gómez Espelosín, F. Javier; El descubrimiento del mundo (Geografía y viajeros en la antigua Grecia) Ediciones Akal, Madrid (2000).

López Pardo, Fernando; El empeño de Heracles (La exploración del Atlántico en la Antigüedad) Cuadernos de Historia 73, Arco Libros, Madrid (2000).

Faber-Kaiser, Michael; Historia de la navegación. Biblioteca Cultural RTVE, 58. Editorial Planeta, Barcelona (1976).

Zaragoza, Cristóbal; El descubrimiento del mundo. Biblioteca Cultural RTVE, 78. Editorial Planeta, Barcelona (1976).

Hannó el navegant. Article de la Viquipèdia (en català).

Periplo de Hannón. Article de la Wikipedia (en castellà).

Santos, José Luis; Circunnavegación de África y Periplo de Hannón. Article al apartat Terrae Antiqvae del web eListas.net (2003, en castellà).

El periplo de Hannón. Al web Qarthadasht (en castellà).

Periplos africanos. Los viajes de Hannón el navegante. Al web Anábasis histórica (en castellà).

El periplo de Hannón. Article al blog d’Ana Vázquez Hoys (en castellà, 2009)

 
El empeño de Heracles (1)
 
 
 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s