Denari

 

Denari de Pomponi Molo de l'any 97 dC
 

El denari (en llatí denarius, en plural: denarii) fou una antiga moneda romana de plata encunyada aproximadament entre els anys 268 aC. i el 360 dC. Un denari tenia al començament 4,55 grams de plata però, després del 130 aC., es va rebaixar a 3,85 grams i progressivament es va encara abaixar més fins arribar a fer-la de bronze i només banyada en plata.

En el seu moment era una moneda tan forta que fins i tot s’utilitzava fora de l’Imperi Romà. Durant el segle I dC. als mercats de l’Índia eren acceptades aquestes monedes romanes tot i que Roma estava a milers de kilòmetres, a l’altra punta del món conegut. Fins i tot quan els sobirans de l’Índia van començar a encunyar moneda pròpia van respectar les imatges dels emperadors romans a les monedes.

La moneda d’or coneguda com la dinara es va introduir a l’Índia al segle I dC, i va ser adoptada per l’imperi Gupta i els seus successors fins al segle VI.

El nom denari es va convertir en un nom genèric per referir-se a les monedes.

Els califes musulmans van arabitzar-ne el nom i van posar en circulació els dinars i dinar es denomina a l’antiga moneda musulmana d’or que el califa omeia Abd al-Malik ibn Marwan va encunyar entre els anys 691 i 692. En els inicis imitava els denaris d’or bizantins, però ben aviat va ser imitat a la vegada fora dels territoris califals, com fou el cas del mancús a la Catalunya del segle XI.

Als antics comtats catalans els dinars cordovesos hi circulaven àmpliament i es van arribar a encunyar quarts de dinar a la taifa de València que van ser coneguts com a roals, rovals o “or de València”. També diverses fraccions de dinar es van encunyar a la taifa de Lleida.

El diner va ser la moneda de menys valor de l’imperi Carolingi. A Catalunya, per exemple, en van encunyar Carlemany i Lluís I anomenat el Pietós.

En el passat havien utilitzat dinars Abu Dhabi, Bòsnia i Hercegovina, la Federació d’Aràbia del Sud, Croàcia, Iemen del Sud, Iugoslàvia, la República de Sèrbia i Sudan. En l’actualitat encara el fan servir Algèria, Bahrain, Iran, Iraq, Jordània, Kuwait, Líbia, Sèrbia i Tunísia. Per cert que a la República de Macedònia el fan servir i l’anomenen denar.

Com ja podeu sospitar la paraula italiana denaro, la castellana dinero, la portuguesa dinheiro, l’eslovena denar i la catalana diner signifiquen totes el mateix i deriven totes del llatí denarius.

Com podem veure tot i que el denari ja té més de dos mil anys d’existència continua ben viu, no tan sols per els numismàtics sinó també a la parla quotidiana dels ciutadans de nombrosos països, als diccionaris i a les butxaques d’alguns afortunats.

 

Denari de Carlemany

Denari de Carlemany

 
 
 

Anuncis

One thought on “Denari

  1. Retroenllaç: Ibrahim ibn Ya’qub (/II) | arscultures

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s