La leyenda del esclavo

 
Portada de La leyenda del esclavo
 

El planeta té tres llunes. Diu la llegenda que la lluna roja, la més gran, és la lluna de les sensacions. La groga, la mitjana, és la de les emocions. La blanca, la més petita, és la de l’amor.

Quan la lluna vermella i la lluna groga estan juntes al cel, això significa aventura. Quan apareixen alhora la vermella i la blanca, vol dir canvi. Quan s’uneixen la groga i la blanca, vol dir un amor apassionat.

Quan les tres llunes s’ajunten al cel, vol dir sang.”

 
Aquest primer paràgraf de la novel•la ens dona a conèixer tots els ingredients que hi trobarem: sensacions, emocions, aventures, canvi, erotisme i molta sang. Evidentment no és alta literatura, però és una història escrita de forma honesta que no aspira a res més que fer-nos passar una bona estona sense que el lector s’hagi de trencar el cap en cap moment. Sabem qui són els bons i el que els motiva i sabem qui són els dolents i perquè han de ser castigats. Tot explicat de manera lineal, simple i sense floritures. Pur entreteniment.

El llibre explica la història de la venjança del jove Kuhal, cap d’una tribu de caçadors, que després de realitzar un ritus anual i tornar al seu poblat, descobreix aquest saquejat i en flames per uns esclavistes que, a més, torturen, violen i maten la seva esposa. Ell és apressat i marcat a foc com un esclau més. Kuhal jura venjança, fuig amb l’ajuda d’una esclava, persegueix el negrer i finalment mata l’home que ha destrossat la seva vida.

Els autors utilitzen per firmar l’obra el nom de Nomanor en homenatge i record al primer heroi espanyol de fantasia heroica, de tan forta musculatura com curta vida a causa de la censura franquista. En realitat, darrera el pseudònim de Nomanor s’amaguen dos barcelonins nascuts l’any 1941: Domingo Santos i Luis Vigil directors de la mítica revista de ciència ficció Nueva Dimensión.

Domingo Santos és el pseudònim de Pedro Domingo Mutiñó patriarca de la ciència ficció espanyola, prolífic escriptor, traductor, articulista i editor que, de jovenet, va utilitzar diferents pseudònims per firmar novel•les populars de ciència ficció, westerns o de lladres i serenos com Peter Danger o Peter Dean.

Luis Vigil Garcia és un crític, escriptor, traductor i director editorial especialitzat en cultura popular i erotisme. Va impulsar les revistes de ciència ficció Anticipación i la ja mencionada Nueva Dimensión. Va dirigir l’edició espanyola de Playboy i durant setze anys va ser el director de la revista fetitxista Tacones altos.

Aquests dos autors varen decidir escriure una sèrie de fantasia èpica clarament influenciats per l’obra de Edgar Rice Burroughs i les Cròniques de la Contraterra de John Norman, més coneguda amb el nom de Saga o Cròniques de Gor. Recordem que aquesta saga, que consta de 33 llibres va ser molt popular durant la dècada dels anys setanta i vuitanta del segle passat i que en l’actualitat encara té fidels seguidors no tant sols en el sentit literari i lúdic (com ara jocs de rol), sinó també seguidors com a forma de vida. Els autodenominats goreans són exacerbadament masclistes i amants de practicar el BDSM tal i com es descriu en els llibres de la Saga de Gor. Però aquesta, com deia aquell, és una altra història.

La leyenda del esclavo va ser editat per Ultramar Editores l’any 1989 dins la col•lecció Erotic & Fantasia, número 101. Va ser la primera de les novel•les del cicle Las leyendas de la Luna Roja que es va completar amb altres tres títols: La leyenda del dios insecto, La leyenda del fantasma i La leyenda del hacedor de sueños.

 
 
 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s