Bernat de Sarrià (I)

 

Nuova cronica. f.123v (1.VIII,60) ms. Chigiano L VIII 296. Preparatius de Pere III d'Aragó per anar cap a Sicília. El rei rep la visita de dos frares dominics enviats pel papa Martí IV.

Nuova cronica. f.123v (1.VIII,60) ms. Chigiano L VIII 296. Preparatius de Pere III d’Aragó per anar cap a Sicília. El rei rep la visita de dos frares dominics enviats pel papa Martí IV.


 

Bernat de Sarrià (Sarrià, 1266 – Xàtiva, 31 de desembre de 1335) va ser un important cavaller, militar i almirall al servei de la Corona d’Aragó per a la qual va exercir funcions diplomàtiques i militars.

La família de Bernat de Sarrià procedia de la vila de Sarrià (avui barri de Barcelona), fill del militar Vidal de Sarrià que havia acompanyat Jaume I el Conqueridor en la conquesta del regne de València i a qui el rei Jaume va atorgar beneficis (com a molts dels col•laboradors en la conquesta i consolidació del regne de València). Vidal va rebre una donació de terres a la Vall de Guadalest el 1249 i va ser l’arrendatari del castell de Confrides el 1260. Castell del que era alcaid el 1264.

Un fill de Vidal, anomenat Bernat, és esmentat per primera vegada en un llistat de cavallers heretats al regne de València de 1277 i es suposa que va heretar Confrides i Guadalest a la mort del seu pare el 1272.

 

Castell de Confrides

Castell de Confrides


 

L’any 1282 un molt jove Bernat de Sarrià i el seu germà Vidal, van salpar junt amb l’armada que portava Pere el Gran a la conquesta de Sicília. Una conquesta que es va veure afavorida per la revolta dels illencs i que és coneguda com les Vespres Sicilianes. Els sicilians s’oposaven a Carles I d’Anjou (germà de Carles IX de França) a qui el papa Climent IV havia donat l’illa. El regne es va dividir en el Regne insular de Sicília i el Regne peninsular de Nàpols, entre els que va esclatar una llarga guerra.

Camí de Sicília ja destaca en la batalla d’Alcoll (a Berberia). A Sicília esdevé un dels militars més importants de les tropes catalanes, tant en batalles de terra com nàutiques. Muntaner parla d’ell a la seva Crònica, al capítol 148 diu:

[…] lo senyor rei En Jacme pres la corona del realme de Sicília […] si les gents de Sicília e Calabria sembrassen pedres, s’hi colliren bell forment e bell ordi […] E con la festa fo passada, ell s’en tornà a Messina, e tantost féu armar vint galees, e féu-ne capità un cavaller que ell amava molt, per nom en Bernat de Sarrià; qui segurament podia hom dir que ells eren dos germans, la un per nom En Bernat de Sarrià, e l’altre En Vidal de Sarrià, que de cascú […] pogra hom fer un libre de llurs proeses, e de llurs cavalleries, e de tots feyts darmes. E majorment del dit En Bernat, qui era, e es estat, e es encara lo pus llarch de cors [=gran de cos] que cavallers qui hanch [=mai] fos en Espanya […]”

 

Guerra de Sicília (1282-1289) Desembarcament de Pere II el Gran a Trapani (s'identifica al rei per la corona) Nuova cronica. f.127r (1.VIII,69) ms. Chigiano L VIII 296 a la Biblioteca Apostòlica Vaticana

Guerra de Sicília (1282-1289) Desembarcament de Pere II el Gran a Trapani (s’identifica al rei per la corona) Nuova cronica. f.127r (1.VIII,69) ms. Chigiano L VIII 296 a la Biblioteca Apostòlica Vaticana


 

El Papa Martí IV qualifica els expedicionaris catalans com a “vertaders diables”. L’estiu de 1286, Bernat de Sarrià i Berenguer de Vilaragut ataquen la costa de Pulla com a venjança per la invasió que els francesos havien realitzat un mesos abans en terres catalanes i que tenia com objectiu minvar les possibilitats d’aprovisionament de naus i homes per al bàndol angeví en la guerra siciliana. Bernat de Sarrià, amb dotze galeres va atacar Capri, Procida, Gaeta, Sorrento, Possitano i va calar foc a Astura, mentre que Berenguer de Vilaragut, amb vint galeres, després de bloquejar tres dies el port de Brindisi, va atacar Corfú i va retornar a Messina.

L’infant de la Corona d’Aragó, el futur Jaume II, es va asseure al tron de Sicília i va nomenar Bernat de Sarrià conseller i tresorer. Durant la resta de la seva vida va ser home de confiança d’aquest rei, i va participar activament en assumptes militars, econòmics i diplomàtics.

 

Roger de Llúria captura al Príncep de Salerno, Carles d'Anjou. Pintura de Ramon Tusquets i Maignon (1885)

Roger de Llúria captura al Príncep de Salerno, Carles d’Anjou. Pintura de Ramon Tusquets i Maignon (1885)


 

Com a recompensa pels seus serveis rebé possessions importants al Regne de València, per setembre de 1290 compra el castell, la vila i els ravals de Castell de Castells. El novembre, per 40.000 sous adquireix Callosa, posteriorment coneguda com Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa) . Per 25.000 sous adquireix els castells de Calp i Altea el 1291. Compra Orxeta i Torres (un enclavament de l’orde de Sant Jaume) el 1293. El 1295 Jaume II li cedeix la vall d’Aiora que havia estat de la taifa de Múrcia. Taifa que el rei Jaume II, el febrer de 1296, li encarrega conquerir.

El 1294, l’almirall, Roger de Llúria el va desposseir dels castells de Calp i Altea. Bernat recorre al rei qui el 26 de febrer de 1294 ordena que li tornin les dues possessions. No obstant el 1297 el mateix Jaume II fa donació de per vida dels dos castells a Roger de Llúria. Bernat de Sarrià i Roger de Llúria (senyor de Cocentaina, Alcoi i Calp), eren veïns mal avinguts, van tenir sempre mala relació personal i van litigar llargament per les seves possessions.

Aquestes disputes pels límits territorials es van allargar fins i tot desprès de la mort de Roger de Llúria ocorreguda l’any 1305. En una relació d’aquesta disputa, datada en el 1310, Tàrbena comptava com a propietat d’en Bernat de Sarrià.

 

Estàtua de Roger de Llúria, situada a Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella (Foto de Josep Renalias)

Estàtua de Roger de Llúria, situada a Barcelona, davant del Parc de la Ciutadella (Foto de Josep Renalias)


 
 
 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s