Bernat de Sarrià (III)

 

Dionís I de Portugal

Dionís I de Portugal


 

Les lluites internes i rivalitats pel poder que es dirimien a Castella durant aquests anys van acabar amb la victòria de Ferran IV, que immediatament qüestiona la legalitat de la possessió catalana del regne de Múrcia. L’acord arriba finalment quan Jaume II accepta l’arbitratge en el cas de tres personatges: Dionís, rei de Portugal (parent dels rei castellà i català), l’infant Joan de Castella i el bisbe de Saragossa Eiximén de Luna.

Aquests tres àrbitres junt amb Jaume II van reunir-se a la localitat aragonesa de Torrelles on es va firmar el tractat conegut com la Sentència arbitral de Torrelles, l’agost de 1304. A aquesta reunió va assistir i signar Bernat de Sarrià. Aquesta sentència arbitral, poc favorable a Castella, decreta la partició del Regne de Múrcia, delimitant el riu Segura com a frontera entre la corona d’Aragó i el Regne de Castella. Per tant s’abandona el Regne de Múrcia i s’incorporen al Regne de València ciutats com Alacant, Elx, Guardamar, Oriola i totes les viles de la vall del Vinalopó.

 

Carles II de Nàpols

Carles II de Nàpols


 

Bernat es nomenat de nou almirall l’any 1307 i dugué una gran activitat diplomàtica prop del rei angeví Carles II de Nàpols i Frederic III de Sicília.

A l’abril de 1308 Bernat realitza una gira diplomàtica a diverses ciutats de la Mediterrània per mantenir la pau amb els seus governants, per aquest motiu viatja a Marsella, Gènova, Nàpols, Palerm i Tunis.

El 19 de desembre de 1308 Bernat de Sarrià signa el tractat d’Alcalá de Henares on els reis de Castella i de la Corona d’Aragó es comprometen a atacar el regne de Granada l’any 1309 i a no signar una pau per separat amb el monarca granadí. El rei castellà aportaria deu galeres a l’expedició i altres tantes el rei aragonès. Es va aprovar amb l’anuència de les dues parts que les tropes del regne de Castella i Lleó atacarien les places d’Algesires i Gibraltar, mentre que els aragonesos conqueririen la ciutat d’Almeria.

 

Alcassaba d'Almeria

Alcassaba d’Almeria


 

El 1309, tal i com estava acordat al tractat d’Alcalá de Henares, l’almirall Bernat comanda la campanya militar contra al-Mariyya (Almeria) que fracassa per la falta de col•laboració dels castellans. La ciutat, segons la Crònica de Muntaner, va ser assetjada durant més de nou mesos. El 19 de desembre el rei de Granada presenta les seves credencials a Jaume II i li promet que si aixeca el setge alliberarà a tots els cristians captius d’Almeria, es convertirà en un amic fidel i, a més, permetrà el comerç amb la Corona d’Aragó.

Jaume II consulta amb la seva gent de confiança i considerant els beneficis decideix, el 26 de gener de 1310, aixecar el setge i tornar amb el seu exèrcit cap a Alacant primer i després a València.

Bernat s’havia casat i havia tingut un fill al que posà per nom Vidal de Sarrià (el mateix que el del seu pare). Pels voltants de 1310 Bernat, que està prop de la cinquantena, es casa en segones núpcies amb Isabel de Cabrera, vídua amb poc més de vint anys de Ramon Berenguer de Cabrera i neta de Sibil•la de Saga, ultima amant de Jaume I. El Conqueridor, l’any 1274, havia cedit amb caràcter vitalici el feu de Tàrbena, la vila de Terrassa i els drets reials a Gurb i a Tagamanent a Sibil•la de Saga. El 28 d’abril de 1297 Sibil•la encara és viva (de fet no farà testament i morirà fins el 1320) i com que sempre havia mantingut molt bona relació amb els hereus del Conqueridor, aconsegueix que Jaume II faci donació del feu de Tàrbena i les seves pertinences a Bernat de Cabrera, el seu fill.

Sembla que Bernat de Cabrera va morir abans que la seva mare Sibil•la, ja que durant els últims anys aquesta va pledejar amb la seva neta Isabel, filla de Guerau de Cabrera i muller de Bernat de Sarrià, sobre les possessions familiars. Degut a les fortes discussions mantingudes amb la seva neta, Sibil•la nomena successor al seu besnét Artal de Foces o de Cabrera.

 

Còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner a la Biblioteca de l'Escorial. Es pressuposa que l'escriba de la il·luminació és Muntaner redactant la Crònica i seria l'única imatge conservada del personatge.

Còdex del segle XIV de la Crònica de Ramon Muntaner a la Biblioteca de l’Escorial. Es pressuposa que l’escriba de la il·luminació és Muntaner redactant la Crònica i seria l’única imatge conservada del personatge.


 

Per un pergamí escrit en llatí i conservat a l’Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt sabem que el 13 de juliol de 1304 Bernat de Sarrià, conseller reial, presenta requesta a en Jaume de Sant Hipòlit, cavaller, demanant-li que en compliment dels compromisos signats per ell i per Sibil.la de Saga, vídua de n’Arnau de Cabrera, per raó del matrimoni entre en Vidal, fill del dit Bernat de Sarrià, i na Isabel, filla d’en Guerau de Cabrera i néta de la dita Sibil.la, li faci entrega de la possessió corporal dels castells de Voltregà i Cabrera i de la fortalesa de sa Bastida, que constituïen el dot de Isabel, i que ordeni que els seus habitants que els facin homenatge. Bernat de Sarrià també demana a Jaume de Sant Hipòlit que intercedeixi davant de Sibil.la perquè li doni a Isabel a qui s’havia endut per evitar el dit matrimoni. Aquestes possessions finalment passaren a Artal de Foces, quedant el castell i senyoriu de Tàrbena en mans de Bernat de Sarrià i la seva dona Isabel de Cabrera l’any 1310. Sembla prou clar que, en principi, Isabel de Cabrera estava casada, o s’anava a casar amb Vidal, fill de Bernat, que Sibil•la s’hi oposa i amaga la núvia i que anys després aquesta es casa amb el que hauria estat, en un principi, el seu sogre.

 

Robert I de Nàpols

Robert I de Nàpols


 

Bernat de Sarrià torna a Sicília l’any 1313 per defensar el rei Frederic II contra Robert I de Nàpols amb el comandament de les naus illenques (motiu pel qual es va veure obligat a empenyorar els seus senyorius). Obté victòries a Castellmar, Gerba a la costa sud-est de Tunísia i a l’arxipèlag de les illes Quèrquens, a tocar de Gerba, on governava el cronista Ramon Muntaner.

De tornada dugué a terme la preparació militar de la conquesta de Sardenya. Posteriorment resideix de manera quasi continua al regne de València i va acumulant propietats a la Marina com Polop, Tàrbena, Relleu, Finestrat i altres llocs. Es va fer construir una residència a Callosa, que es va convertir en la capital del seu feu i on va residir algunes temporades.

 

Mapa de la Marina Baixa

Mapa de la Marina Baixa


 
 
 
 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s