Els ulls al mirall

Els ulls al mirall
 

Després de perdre a la seva dona en un accident d’aviació, l’egiptòleg John Hadley pateix una depressió. Per tal de superar aquesta crisi anímica decideix llogar una casa a Blackdawn, un petita localitat propera a Worcester on vol instal•lar-se uns mesos fugint del neguit de la ciutat de Londres, retrobar la tranquil•litat d’esperit i superar la mort de la seva dona.

A Blackdawn coneix la família Forsythe, els seus llogaters; Perkins, el taxista del poble; la vidua Morley i Mistress Archer, la assistenta que cuinarà per ell. La casa on s’instal•la està aïllada molt a les afores del poble. El paisatge sempre queda amagat per pluges i boires constants a la contrada. John no trigarà ni un sol dia en veure’s envoltat per aparicions i fets paranormals que tenen a veure amb l’antic manicomi de Blackdawn, un casalot abandonat vuit anys enrere, després de que els pacients i els cuidadors van morir tots en el decurs d’una nit en misterioses circumstàncies, mai aclarides pels investigadors de la policia.

Quan en John Hadley descobreix una tomba oberta al cementiri abandonat del manicomi amb el seu nom a una làpida, decideix demanar ajuda al seu bon amic Henry Saville, un famós detectiu expert en qüestions sobrenaturals.

Un cop arribat Saville investigaran junts el manicomi, intentaran reunir informació sobre el que va succeir vuit anys enrere i començaran a fer front als espectres i manifestacions sobrenaturals. John haurà d’escapar de temptatives d’assassinat i fugir d’un taüt on els seguidors d’un culte satànic l’han tancat per ser sacrificat a una criatura infernal amb la finalitat de que es manifesti en el nostre món per, posteriorment, ficar-la al servei del nazisme.

Els ulls al mirall de l’escriptor i crític cinematogràfic José María Latorre va ser publicada l’any 2008 i és la segona aventura de John Hadley i Henry Saville després del seu debut a Una mortalla d’heura. L’autor ens ofereix una esplèndida novel•la de terror gòtic, intriga i misteri que recorda el clàssics britànics decimonònics. D’estil acurat, precís, sempre ajustat a la trama, on no hi ha espai per descripcions o personatges superflus, Latorre ens presenta una història curta d’ambient asfixiant, ideal per llegir en un parell de sessions lectores. Una història que acaba per dir el mateix que la sàvia estanquera d’El cabaret galàctic d’en Jaume Sisa: “No tingueu por dels morts, cal témer els vius”.

 
 
 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s