Orió

 

Orió dibuixat per Sidney Hall. Una de les 32 cartes estel·lars publicades com Urania's Mirror l'any 1824

Orió dibuixat per Sidney Hall. Una de les 32 cartes estel·lars publicades com Urania’s Mirror l’any 1824


 

Els vespres, després de sopar, surto a la galeria a fumar-me un cigarro. Orientat cap el sud com estic fa mesos que veig, quan la combinació de la contaminació atmosfèrica i lumínica, els núvols o la boira ho permeten, la constel•lació d’Orió. Amb el pas dels mesos he vist com s’ha anat desplaçant pel cel nocturn de l’est a l’oest.

La llegenda d’Orió, el caçador, va ser narrada probablement en una obra perduda d’Hesíode anomenada Astronomia. Orió era fill del deu Posidó i Euríale, filla de Minos, rei de Creta. Orió era bell i fort. Ja gran i durant una de les seves llegendàries caceres es jactà de que no hi havia animal sobre la terra que no pogués matar. La deessa Gea (o Gaia, la mare terra) que ho va escoltar es va alarmar de tal manera que envià un escorpí gegant per matar-lo. Un cop mort per l’escorpí un grup de deesses demanaren al totpoderós Zeus que el posés entre les constel•lacions del cel, a la qual cosa Zeus accedí afegint-hi també la constel•lació d’Escorpí de forma i manera que quan una apareix en el cel nocturn, l’altra s’amaga, en una persecució eterna que els impedeix veure’s l’un a l’altre.

A part de l’obra perduda d’Hesíode la constel•lació es menciona en altres obres com les Odes d’Horaci, a la Ilíada i l’Odissea d’Homer i a l’Eneida de Virgili. Orió és representat habitualment com un guerrer que alça un arc i una espasa o garrot i que es protegeix de l’enemic amb un velló o un escut.

En algunes versions de la bíblia la constel•lació d’Orió és anomenada Kesil i la relacionen amb Nimrod que segons la tradició jueva i musulmana va ser el fundador de Babilònia i el constructor de la famosa torre de Babel. S’ha suggerit que Orió ve de l’accadi Uru–anna, ‘la llum del cel’, passant després el nom a la mitologia grega.

 
Constel·lació d'Orió
 

Orió és potser la constel•lació més coneguda perquè les estrelles que la conformen són molt brillants i fàcilment identificables en el cel nocturn. A l’hemisferi nord la constel•lació és visible durant tot l’hivern i part de la primavera. Les estrelles més visibles són:

Betelgeuse, anomenada pels astrònoms α Orionis, és l’espatlla dreta del caçador. És una estrella supergegant vermella de tipus variable (la seva brillantor oscil•la entre les magnituds 0,5 i 1,3). La seva grandària vindria a ser com la de l’òrbita de Venus al voltant del nostre sol. Malgrat té la denominació Alfa (és a dir la més brillant del conjunt d’estrelles de la constel•lació), Rigel és més brillant. A la mitologia egípcia estava associada al deu de la mort Osiris i a la mitologia selknam (més coneguts com els onas de l’illa Gran de la Terra del Foc) Betelgeuse era el seu deu Kwányip.

Rigel , anomenada com β Orionis, seria el genoll esquerra del caçador, té una magnitud de 0,12 i és per això l’estrella més brillant de la constel•lació. Malgrat a simple vista la veiem com un punt brillant a l’espai, en realitat és un sistema estel•lar triple on la principal de les tres és una estrella supergegant blava molt lluminosa que té 60 vegades el diàmetre del nostre Sol.

Bellatrix, anomenada pels astrònoms γ Orionis, és coneguda popularment com la dona guerrera o l’amazona. És l’espatlla esquerra d’Orió i la tercera estrella més brillant de la constel•lació amb magnitud 1,64 . Bellatrix és una gegant blava situada a 240 anys llum del nostre planeta.

Alnitak , Alnilam i Mintaka (anomenades ζ , ε i δ Orionis respectivament) conformen el conegut popularment com cinturó d’Orió. Són tres estrelles brillants gairebé en línia recta per les quals es pot reconèixer clarament a la constel•lació. A les illes balears aquestes tres estrelles són conegudes popularment com Les Tres Maries.

 

Cinturó d'Orió retratat amb binocles (Foto de Roberto Mura)

Cinturó d’Orió retratat amb binocles (Foto de Roberto Mura)


 

Mintaka (δ Orionis), és una estrella múltiple que està a 915 anys llum de la Terra. El seu nom prové de l’àrab i deriva de la paraula cinturó, manţaqah. És 90.000 vegades més lluminosa que el Sol.

Alnilam (ε Orionis), és una estrella supergegant blava i té unes quaranta vegades la massa del nostre sol, la seva magnitud és 1,7 i és l’estrella més brillant de les tres que formen el cinturó d’Orió tot i que és la més llunyana de les tres al estar situada a 1340 anys llum de la Terra. La seva lluminositat és 375.000 vegades la del nostre sol el que fa que perdi massa 20.000.000 de vegades més ràpid. El seu nom en àrab és An-niżām que significa ‘collaret de perles’.

Alnitak (ζ Orionis) la estrella situada més al sud és un sistema estel•lar triple de magnitud 1,89. Està a 700 anys llum del nostre planeta i el seu nom prové de l’àrab an-niṭāq que significa ‘el cinturó’. La seva estrella principal Alnitak A és 10.000 vegades més lluminosa que el nostre sol i la seva massa és una vintena de vegades superior. Tot i que és una estrella molt jove a la que se li calculen un sis milions d’anys (el nostre sol té al voltant d’uns quatre mil milions) el seu nucli ja ha esgotat la fusió de l’hidrogen i està en camí de convertir-se en una supergegant vermella.

 

Comparació de la grandària del Sol i Alnitak

Comparació de la grandària del Sol i Alnitak


 

Saiph és el genoll dret d’Orió. És també anomenada κ Orionis o 53 Orionis. És la sisena estrella més brillant de la constel•lació d’Orió amb magnitud 2,06. El seu nom prové de l’àrab saif l’Jabbar, que significa ‘espasa del gegant’. Es troba a uns 720 anys llum de distància de la Terra, és una supergegant blava, la seva lluminositat és 65.000 vegades major que la del Sol i te de 15 a 17 vegades la massa solar.

Sota el cinturó i entre les dues cames del caçador hi ha una gegantesca estructura de pols, hidrogen, plasma i estrelles en formació situada a uns 1.500 anys llum de la Terra. Hi ha també un grapat de nebuloses de les quals dues són destacables:

La primera és la M42, anomenada Nebulosa d’Orió, un objecte espectacular fet de gas lluminós, estrelles joves i pols que es pot veure a simple vista o amb l’ajuda de binocles (jo he de dir que a simple vista no l’he vist mai i que potser hauria d’anar al Montseny, als Pirineus o algun lloc ben allunyat de la contaminació lumínica de les grans ciutats per apreciar-lo).

 

La nebulosa M42 en una foto feta pel Telescopi espacial Hubble de la Nasa-Esa

La nebulosa M42 en una foto feta pel Telescopi espacial Hubble de la Nasa-Esa


 

La segona és la M43, una nebulosa difusa coneguda també com NGC 1982 o com a Nebulosa de Mairan (degut a que Jean-Jacques Dortous de Mairan la va descobrir el 1769).

Orió es molt útil per localitzar altres estrelles del firmament. Si allarguem la línea del cinturó cap el sud-est veurem Sírius; i si ho fem cap el nord-est, Aldebaran. Una línea imaginaria en direcció est que passi per les espatlles del caçador ens indicarà la direcció a Procyon que és l’estrella α de Canis Minor. Una línea de Rigel a Betelgeuse ens marcarà el camí a Càstor i Pòl•lux, estrelles α i β de la constel•lació dels Bessons.

 

Guia per localitzar altres estrelles a partir de la constel·lació d'Orió

Guia per localitzar altres estrelles a partir de la constel·lació d’Orió


 
 
 
 

Advertisements

2 thoughts on “Orió

  1. “I’ve seen things you people wouldn’t believe. Attack ships on fire off the shoulder of Orion. I watched C-beams glitter in the dark near the Tannhäuser Gate. All those moments will be lost in time, like tears…in…rain. Time to die.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s