Provocación

 
Portada del llibre Provocación de Stanislaw Lem
 

Aquest llibre de Stanislaw Lem (1921-2006) consta de dos pròlegs o comentaris a dos llibres imaginaris que conformen una forma literària que Stanislaw Lem ja havia conreat en el passat (per exemple a Un valor imaginario o Vacío perfecto). Aquest format, tan ben utilitzat per Lem, sempre va permetre a l’autor ser molt imaginatiu, incisiu, cínic i sarcàstic. Sempre lúcid i pessimista en parlar de la condició humana.

Als que no conegueu l’extraordinària obra de Lem us diré que algunes de les constants del seu treball són la mort, la violència i el patiment. Lem anteposa sempre l’error, l’absurd i la confusió dels personatges a les situacions insuperables que els toca viure.

La primera falsa obra de la que escriu en el llibre és ressenyada per Horst Aspernicus (un suposat historiador alemany de l’Holocaust) i es titula Der Völkermord (El genocidi). Com podeu suposar, essent Stanislaw Lem polonès d’origen jueu, parla sobre els orígens i les motivacions del nazisme que transporten al lector als més foscos horrors que poden habitar en l’ésser humà tot fent una anàlisi radical del genocidi.

Aquest primer assaig és un cop de destral directa al cervell del lector que no pot deixar de llegir.

La segona obra es titula One Human Minute (Un minut humà) i és el comentari a un (fals) estudi elaborat per Johnson & Johnson que recull mitjançant dades concretes i estadístiques tot el que succeeix a la Humanitat durant un únic minut, donant al lector un panorama inquietant sobre la nostra societat de consum i on Lem critica (amb un excel•lent humor negre) la insensibilitat social i l’individualisme. Les planes que dedica al màrqueting i la publicitat no tenen preu, com aquesta:

L’Arcàdia ja només existeix en els anuncis. Allà habiten dones boniques, homes fantàstics, nens feliços i ancians de mirada serena, generalment amb ulleres. Per l’entusiasme continu en tenen prou amb un flam en un embolcall nou, una llimonada d’aigua pura, un esprai contra la suor de peus, paper higiènic impregnat amb olor de violeta o un armari, encara que tampoc hi hagi res extraordinari en ell, a part del preu. L’expressió de felicitat en els ulls, en tota la cara, amb la qual una refinada bellesa contempla aquest rotllo de paper higiènic o obre aquest armari com si fos la porta de Sèsam, es contagia per un instant a tothom.”

O aquesta:

… a mesura que es perfeccionava en la lluita de les mercaderies per subsistir, la publicitat ens dominaria no perquè la qualitat de les coses fos cada vegada millor, sinó perquè la qualitat del món era cada vegada pitjor. Què ens queda a les ciutats abarrotades sota la pluja àcida després de la mort de Déu, dels alts ideals, de l’honor, dels sentiments desinteressats, a part de l’èxtasi de senyores i senyors dels anuncis de galetes, flams i lubricants com si contemplessin l’adveniment del regne celestial?”

La suma de les dues parts de la novel•la converteixen el llibre en un àcid i pessimista estudi de l’home contemporani que està ple de sentències lapidàries com ara aquesta:

El nostre món no està a mig camí de l’infern i del cel: sembla estar molt més a prop del primer.”

Un llibre imprescindible on hi trobareu la contundent llei de Lem:

Ningú llegeix res; si llegeix, no comprèn res; si comprèn, ho oblida de seguida.”

 
 

Stanislaw Lem

Stanislaw Lem


 
 
 
 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s