Cent

 Numero cent

Cent, deu vegades deu, noranta-nou més un. 100.

● La paraula cent prové del llatí cĕntum.
● Cent per cent vol dir totalment, d’una maneta completa.
● De cada cent els noranta-nou es diu per indicar que són pocs els qui s’exceptuen d’una regla.
● Dir o fer més de cent vegades una cosa vol dir o fer moltes vegades aquesta.
● Parlar de cents i milers és parlar de grandeses.
● Anar a cent per hora, és anar molt ràpid, amb presses.
● El nombre 100 és el nombre natural que segueix al noranta-nou i precedeix al cent un.
● Es pot escriure 100 en el sistema de numeració àrab, C en nombres romans, H en numeració àtica o ρ’ en numeració jònica.
● La seva representació binària és 1100100.
● És el quadrat de deu (en notació científica s’escriu com 10²).
● És la base per calcular els percentatges sent 100% un import total.
● La seva factorització en nombres primers és 2²×5²; altres factoritzacions són 1×100 = 2×50 = 4×25 = 5×20 =10².
● Es pot representar com a la suma de dos nombres primers consecutius: 47 + 53 = 100.
● És la suma dels nou primers nombres primers: 2 + 3 + 5 + 7 + 11 + 13 + 17 + 19 + 23 = 100.
● És un nombre octadecagonal.
● És un nombre de Leyland degut a que 6 elevat a 2 + 2 elevat a 6 = 100.
● És la suma dels cubs dels primers quatre nombres enters (100 = 1 elevat al cub + 2 elevat al cub + 3 elevat al cub + 4 elevat al cub).
● Està relacionat al teorema de Nicomachus pel fet que 100 també és igual al quadrat de la suma dels primers quatre nombres enters: 100 = 10² = (1 + 2 + 3 + 4)².
● És el nombre d’anys d’un segle.
● Designa l’any 100 i el 100 aC.
● En graus Celsius, és la temperatura a la qual bull l’aigua al nivell del mar.
● A la major part del món les monedes es divideixen en 100 subunitats; per exemple, un euro es divideix en cent cèntims, un dòlar es divideix en cent centaus o una lliura esterlina en cent penics.
● A Grècia , l’Índia , Israel i el Nepal , 100 és el número de telèfon de la policia.
● A Bèlgica , 100 és el número de telèfon d’ambulàncies i bombers.
● Al Regne Unit , 100 és el operador del número de telèfon.
● Els 100 és una sèrie de TV.
● És el nombre atòmic del Fermi.
● La línia de Karman es troba a una altitud de 100 quilòmetres sobre el nivell del mar de la Terra i s’utilitza comunament per definir el límit entre l’atmosfera terrestre i l’espai exterior.
● Per l’any nou jueu hi ha cent tocs de xofar (un instrument musical de vent format per una banya de boc).
● S’espera que un jueu religiós pronunciï almenys cent benediccions cada dia.
● En la mitologia hindú, segons el Mahabharata, Dhritarastra tenia cent fills coneguts com els Kauravas.
● El Senat dels Estats Units té cent senadors.

Algunes dites populars catalanes amb la paraula cent són:

● A cent anys, coteta verda.
● De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers.
● Abril, abriló, de cada cent un de bo; la vella que això deia en tenia cent un, i no n’havia vist ni un.
● Cent anys de guerra i no un dia de brega.
● Cent anys ha que és mort el mut, i encara el cul li put
● D’ací a cent anys tots serem calbs.
● No hi ha mal que duri cent anys.
● Per un dia bo, cent de dolents.
● Tant put un all com cent cabeces.
● Cent en boca i guarda la bossa.
● D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
● Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una.

Si heu tingut la paciència d’arribar fins aquí sense desistir de la lectura d’aquest article permeteu-me encara afegir un últim cent que explicarà al lector el perquè d’aquesta entrada:

● cent és el nombre d’entrades que a dia d’avui té el blog que esteu llegint.

 
 
 
 

Anuncis

Hic et nunc

 
Portada del llibre divulgatiu Hic et nunc
 

Illo tempore és vox populi que no es parlava català, castellà, francès, italià, portuguès o romanès. En aquell temps a la major part de la Mediterrània només es parlava en llatí. Avui en dia totes aquestes llengües esmentades no són més que un llatí evolucionat respecte a l’ original que es va expandir gràcies a l’imperi romà al començament de la nostra era.

Utilitzem moltes expressions i frases llatines en la nostra parla diària que s’han conservat intactes des de l’antiguitat. Diré que aquest article no pretén ser una rara avis ni pretenc amb ell treure un cum laude. Heu de saber que si hi ha errors són mea culpa segurament deguts a un lapsus.

Hic et nunc (aquí i ara) és un llibre de Pere Led i Josep Manuel Udina il•lustrat per Toni Batllori, que presenta i explica més de dues-centes expressions llatines fortament presents en la nostra llengua. Les entrades són breus i de to divulgatiu. A cada entrada es tradueix l’expressió llatina i es donen alguns exemples del seu ús. Tot és explicat de forma planera i amena, sense càrrega erudita que en dificulti la lectura. Això sí, el llibre l’he llegit a petites dosis per tal de no saturar-me de llatinismes tot i que molts dels termes són coneguts pel gran públic.

Les il•lustracions de Toni Batllori creades ad hoc tenen relació amb les expressions llatines presentades i encara fan més passador el llibre a la vegada que ajuden a comprendre i reflexionar sobre una bona colla dels termes presentats.

Uns provenen del dret com dura lex sed lex (la llei és dura, però és la llei), de la filosofia: ex nihilo nihil fit (res surt del no-res); o la tradició cristiana: quo vadis? (on vas?); altres de la literatura com alea iacta est, o veni, vidi, vici; de la història com ave Caesar, morituri te salutant o el saber popular excusatio non petita, accusatio manifesta (una excusa no demanada és una acusació manifesta)…

Algunes expressions m’agraden força com annus horribilis tal qual han estat aquests últims anys de crisi gràcies als banquers i als corruptes que tot i ser agafats in flagranti delicto no entren ni a les presons per a més INRI, i sí, ja sabem que homo homini lupus (l’home és el llop de l’home) i que nihil novum sub sole (no hi ha res de nou sota el sol) i que tot això s’arreglarà ad calendas graecas, és a dir, mai (perquè els grecs no tenien calendes a diferència dels romans) o potser els ciutadans amb dignitas declarem un dies irae i els poderosos hauran de pregar a furore rusticorum libera nos domine.

Post data: no hi ha dubte, hic et nunc, aquí i ara, encara parlem llatí perquè és una part essencial del nostre patrimoni cultural.

Carpe diem amics. Tempus fugit. Jo per tal d’aprofitar-lo potser vagi a l’spa, és més, ho faré ipso facto.

 

Portada de l'edició castellana realitzada per Gedisa editorial.

Portada de l’edició castellana realitzada per Gedisa editorial.