Hic et nunc

 
Portada del llibre divulgatiu Hic et nunc
 

Illo tempore és vox populi que no es parlava català, castellà, francès, italià, portuguès o romanès. En aquell temps a la major part de la Mediterrània només es parlava en llatí. Avui en dia totes aquestes llengües esmentades no són més que un llatí evolucionat respecte a l’ original que es va expandir gràcies a l’imperi romà al començament de la nostra era.

Utilitzem moltes expressions i frases llatines en la nostra parla diària que s’han conservat intactes des de l’antiguitat. Diré que aquest article no pretén ser una rara avis ni pretenc amb ell treure un cum laude. Heu de saber que si hi ha errors són mea culpa segurament deguts a un lapsus.

Hic et nunc (aquí i ara) és un llibre de Pere Led i Josep Manuel Udina il•lustrat per Toni Batllori, que presenta i explica més de dues-centes expressions llatines fortament presents en la nostra llengua. Les entrades són breus i de to divulgatiu. A cada entrada es tradueix l’expressió llatina i es donen alguns exemples del seu ús. Tot és explicat de forma planera i amena, sense càrrega erudita que en dificulti la lectura. Això sí, el llibre l’he llegit a petites dosis per tal de no saturar-me de llatinismes tot i que molts dels termes són coneguts pel gran públic.

Les il•lustracions de Toni Batllori creades ad hoc tenen relació amb les expressions llatines presentades i encara fan més passador el llibre a la vegada que ajuden a comprendre i reflexionar sobre una bona colla dels termes presentats.

Uns provenen del dret com dura lex sed lex (la llei és dura, però és la llei), de la filosofia: ex nihilo nihil fit (res surt del no-res); o la tradició cristiana: quo vadis? (on vas?); altres de la literatura com alea iacta est, o veni, vidi, vici; de la història com ave Caesar, morituri te salutant o el saber popular excusatio non petita, accusatio manifesta (una excusa no demanada és una acusació manifesta)…

Algunes expressions m’agraden força com annus horribilis tal qual han estat aquests últims anys de crisi gràcies als banquers i als corruptes que tot i ser agafats in flagranti delicto no entren ni a les presons per a més INRI, i sí, ja sabem que homo homini lupus (l’home és el llop de l’home) i que nihil novum sub sole (no hi ha res de nou sota el sol) i que tot això s’arreglarà ad calendas graecas, és a dir, mai (perquè els grecs no tenien calendes a diferència dels romans) o potser els ciutadans amb dignitas declarem un dies irae i els poderosos hauran de pregar a furore rusticorum libera nos domine.

Post data: no hi ha dubte, hic et nunc, aquí i ara, encara parlem llatí perquè és una part essencial del nostre patrimoni cultural.

Carpe diem amics. Tempus fugit. Jo per tal d’aprofitar-lo potser vagi a l’spa, és més, ho faré ipso facto.

 

Portada de l'edició castellana realitzada per Gedisa editorial.

Portada de l’edició castellana realitzada per Gedisa editorial.


 
 
 
 

Anuncis

4 thoughts on “Hic et nunc

  1. De les coses que més m’apenedeixo és de no haver aprofitat millor l’assignatura de llatí al BUP. Li vaig agafar mania i no li vaig donar l’oportunitat d’agradar-me. Malauradament.

    Salut i sort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s