El nom dels mesos

 

Calendari Romà

Calendari Romà


 

L’origen del nom dels nostres mesos de l’any es remunta a l’antic calendari romà i per tant els noms dels mesos també tenen aquest origen. Originàriament el calendari primitiu de Roma es dividia en deu mesos. Segons la tradició, Numa Pompili al segle VII aC. va promulgar una reforma del calendari que ajustava els anys lunars i solars i l’any va passar de tenir deu mesos a tenir-ne dotze.

Amb els anys el calendari de Numa Pompili es va anar desfasant fins a oferir tres mesos de diferència sobre el temps real. Juli Cèsar va encarregar l’elaboració d’un nou calendari al filòsof i astrònom Sosígenes d’Alexandria el qual va ajustar el calendari a 365 dies anuals.

Aquest nou calendari, conegut com a julià, (i que comet un error de 7,5 dies cada 1000 anys raó per la qual es va canviar posteriorment pel gregorià) es va implantar l’any 46 aC. Des del 45 aC., es va acordar que tots els anys es comptaren de 365 dies i que únicament cada quatre anys se’n comptarien 366. Aquests anys s’anomenaren anys bisextils, perquè es dataven dos dies consecutius com 23 de febrer (últim dia del calendari romà en aquell moment).

 

Calendari conegut com el Fasti Antiates Maiores, anterior a la reforma del calendari julià, amb els mesos de juliol i agost anomenats Quintilis i Sextilis.

Calendari conegut com el Fasti Antiates Maiores, anterior a la reforma del calendari julià, amb els mesos de juliol i agost anomenats Quintilis i Sextilis.


 

Però anem a l’origen dels noms:

GENER (Januarius): Deu el seu nom a Janus el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes i més tard el guardià de les entrades de les cases. A vegades se’l representa amb el numero 365 inscrit a les mans per recordar l’any que ell “obre”.

FEBRER (Februarius): Februus va ser un déu romà en honor al qual, segons es va consagrar aquest mes. El febrer era el mes durant el qual es purificava la ciutat, calmant els morts amb sacrificis i ofrenes. Aquestes festes portaven el nom de Februalia (“les purificacions”), i sembla que Februus era la personificació d’aquesta festa.

MARÇ (Martius): En el primitiu calendari romà era el mes que obria l’any fins a la instauració del calendari julià, quan va passar a ser el tercer mes. El mes estava consagrat a Mart deu de la guerra.

ABRIL (Aprilis): El nom llatí aprilis està format a partir d’Apru, nom etrusc de la deessa grega Afrodita (la Venus dels romans). També es creu que evoca la paraula “obrir” en llatí, ja que s’obren més els dies, duren més, encara que també hi ha qui diu que es perquè en aquest mes és quan floreixen les plantes. Abril tenia trenta dies en el primitiu calendari romà, però va passar a tenir-ne 29 en el calendari lunar de Numa Pompili. El calendari julià li va restituir el trentè dia.

MAIG (Maius): El seu nom sembla provenir de la deessa grega Maia una de les Plèiades, la més gran en edat i també la més tímida. Filla d’Atles i de Plèione., identificada pels romans amb la Bona Dea que tenia el seu festival en aquest mes. La nostre paraula ‘mare’ deriva d’aquesta deessa i el seu culte ha arribat fins el nostre temps en que encara celebrem el dia de la mare el primer diumenge del mes de maig.

JUNY (Iunius): El seu nom en llatí ve donat per la deessa romana Juno, esposa i germana de Júpiter, protectora de les dones i encarregada de vetllar per la felicitat i la prosperitat domèstiques. Juny com abril, tenia 30 dies en el primitiu calendari romà, però va passar a tenir-ne 29 en el calendari lunar de Numa Pompili. Amb el calendari julià va recuperar la quantitat de 30 dies.

JULIOL (Iulius): mes anomenat així en honor del dictador Juli Cèsar. Va ser creat l’any 44 aC. per iniciativa de Marc Antoni. En l’antic calendari romà es deia quintilis perquè ocupava la cinquena posició.

AGOST (Augustus): En l’antic calendari romà es deia sextilis perquè ocupava la sisena posició, tenia 30 dies, però va passar a tenir-ne 29 amb el calendari lunar de Numa Pompili. El calendari julià li va restituir el nombre de 30. El mes es va consagrar a Octavi August, per iniciativa del Senat en el 23 aC., i se l’anomenà August, però per satisfer la vanitat del primer emperador romà li’n van afegir un dia més (que es va treure al mes de febrer) perquè no tingués menys dies que juliol, mes dedicat al seu pare adoptiu Juli Cèsar.

S’ha de dir que els mesos de Iulius i Augustus no van ser acceptats fàcilment entre la població i una bona prova d’això ho trobem en el fet de que en diferents escrits medievals encara es fa servir els noms originals de quintilis i sextilis.

SETEMBRE (Septembris): El nom li ve de septem que significa set en llatí, el setè mes del primitiu calendari romà abans la reforma de Numa Pompili.

OCTUBRE (Octobris): Prové de la paraula llatina octo, és a dir, 8, el vuitè mes de l’antic calendari romà abans la reforma de Numa Pompili.

NOVEMBRE (Novembris): Prové de la paraula novem, 9 en llatí, el novè mes de l’antic calendari romà abans la reforma de Numa Pompili .

DESEMBRE (Decembris): Prové de la paraula decem, que es 10 en llatí. Desè mes de l’antic calendari romà abans la reforma de Numa Pompili.

Emperadors romans posteriors a Octavi August van intentar modificar els noms d’alguns mesos durant el seu mandat i així Calígula va anomenar germanicus (pel nom del seu pare) al mes de setembre l’any 37. Neró va anomenar neroneus a l’abril, claudius a maig i germanicus a juny l’any 65. Domicià també va anomenar germanicus a setembre i domitianus a octubre l’any 84. Còmmode l’any 190 va reanomenar tot el calendari en honor seu i els mesos van passar a ser (de gener a desembre): Lucius, Aelius, Aurelius, Commodus, Augustus, Herculeus, Romanus, Exsuperatorius, Amazonius, Invictus, Felix i Pius.

Anteriorment Tiberi va rebutjar una proposta senatorial que pretenia anomenar setembre com a Tiberius i a octubre com a Livius en honor a la seva mare Lívia Drusil•la. De la mateixa manera Antoní Pius també va rebutjar un decret senatorial que rebatejava setembre com Antoninus i novembre com a Faustina en honor a la seva esposa i emperadriu Ànnia Galèria Faustina.

Afortunadament aquestes modificacions no van perdurar en el temps i van fracassar restablint-se els noms que han donat origen al nostre calendari.

 

Calendari romà

Calendari romà


 
 
 

Anuncis

5 thoughts on “El nom dels mesos

    • Gràcies Maria! Sentia interés per saber el noms dels mesos, alguns ja els coneixia, però d’altres no. Un cop satisfeta la meva curiosistat he decidit explicar-ho per si altres internautes compartien aquesta curiositat amb mi. Fins aviat.

  1. Fa força temps em va tocar fer una xerrada sobre l’origen del calendari actual i és un tema apassionant. Si et ve de gust, intenta esbrinar perquè el gener va passar a ser el primer any del calendari romà. Et sorprendrà saber que els culpables de que haguem de celebrar el cap d’any pelats de fred van ser 2000 sorians (de la província de Sòria, si) una mica revolucionaris!

    • Hola Xavi. El que dius em sembla molt interessant, ja em pica la curiositat de saber sobre aquests sorians revolucionaris, així que buscaré aquesta història que m’apuntes i que desconec. Gràcies.

  2. Retroenllaç: Els celtibers i l’1 de gener | arscultures

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s