Un noi de Geòrgia

 

Portada del llibre Un muchacho de Georgia

 

Recordo que la primera vegada que vaig topar amb el nom d’Erskine Caldwell va ser a través del cinema. Un divendres nit havia anat a la Filmoteca a veure Tobacco Road el film de John Ford estrenat el 1941. D’aquell dia recordo haver fet dos grans descobertes.

La primera de les descobertes va ser l’actriu Gene Tierney. El seu rostre lluminós, càndid gairebé angelical em va captivar del tal manera que gairebé em vaig enamorar (jo tenia divuit anys i ella, salvant les distàncies temporals, en rodar la pel•lícula, vint). Era el seu tercer film i el seu paper com a Ellie Mae Lester filla de Jeeter Lester, un camperol blanc arruïnat que viu d’il•lusions en la més absoluta de les misèries materials i morals em va captivar. Per això (i aquí ve la segona descoberta), en acabar el film vaig esperar a veure en els títols de crèdit el nom de l’autor de la novel•la en la qual s’inspirava el film. No va trigar a aparèixer: Erskine Caldwell.

Dies desprès ja tenia el meu exemplar del llibre La ruta del tabaco que vaig llegir en un tres i no res. El llibre em va encantar, fins i tot més que la pel•lícula amb la que guardava certes diferències, i va ser el tret de sortida en les meves lectures d’aquest autor bastant desconegut a casa nostra.

Erskine Caldwell va néixer a White Oak, Geòrgia l’any 1903 i va morir a Paradise Valley, Arizona l’any 1987. Aquest genial escriptor nord-americà, fill d’un ministre de l’església presbiteriana, va estudiar a la universitat sense arribar a graduar-se. Va començar a escriure l’any 1926 i l’any 1940 ja havia venut més de divuit milions d’exemplars de les seves obres. Caldwell ha estat comparat amb William Faulkner o John Steinbeck i va ser contemporani a d’altres dels grans com Ernest Hemingway o Scott Fitzgerald.

En castellà es van anar publicant un bon nombre de les seves novel•les als anys seixanta i setanta principalment a les editorials Caralt i Plaza y Janés. Uns exemplars de la seva obra que al llarg dels anys he anat perseguint i col•leccionant en trobar-los a llibreries de segona mà i a les fires de llibre antic. En tinc un bon grapat i cap d’ells m’ha decebut, més ben dit, sempre m’han entusiasmat.

L’any 2009 a la col•lecció Reencuentros de l’editorial Navona van apostar per tornar a publicar alguns dels seus llibres: El camino del tabaco, La parcela de Dios, Tumulto en julio, Historias del Norte y del Sur i Un muchacho de Georgia.

Aquesta última encara no l’havia llegit i en ella Caldwell torna a retratar magistralment la misèria moral del sud profund dels Estats Units a l’època de la gran depressió (una constant a la seva obra).

El narrador del llibre és William, un noiet de dotze anys que viu amb els seus pares a una granja situada a les afores del petit poble de Sycamore a Geòrgia. Els Strout són la típica família de blancs pobres. La mare es desviu nit i dia rentant i planxant la roba dels veïns del poble i guanyar així uns diners per donar de menjar i vestir els seus, mentre que el pare és un gandul tarambana i enredador, amb molts pardalets al cap que serveix per a no res i que es fica en grans negocis per tal de viure sense treballar. No cal dir que William idolatra el seu pare a qui veu com un heroi aventurer i d’idees extraordinàries, mentre que la seva mare, sempre implacable i amb bon seny, els arruïna les diversions. Amb ells també viu Handsome Brown, un noi negre orfe de pares que fan servir com a criat per a tot.

El llibre narra catorze històries còmiques aparentment amables i iròniques. Però la majoria d’aquestes històries contenen l’univers temàtic d’Erskine Caldwell: la denúncia implícita de la ignorància, la violència i el racisme. Per exemple el pobre Handsome és, en els diferents relats, estafat, robat, colpejat i obligat a jugar-se la vida en diverses ocasions (tot i que també el jove William és robat i explotat pel seu pare).

El lector riurà, com jo ho fet, en les diferents aventures amoroses del pare, o en la delirant i surrealista escena en que els gitanos arriben a la casa dels Strout, o quan les cabres pugen a la teulada de la casa.. però aquest riure es congela quan, entre línies i darrera l’aparent senzillesa del text, comprens el dolor, la injustícia i la ignorància que està en la base d’aquestes històries explicades.

Un llibre, i sobretot un autor, absolutament recomanables.

 

Erskine Caldwell l'any 1975

Erskine Caldwell l’any 1975

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s