Els celtibers i l’1 de gener

 
Hispània romana
 

Arrel de l’article que vaig publicar sobre el nom dels mesos en Xavi Novell, autor del bloc Notes de Balsareny, va fer un comentari a l’article en el que em llençava un amable repte: per què el mes de gener va passar a ser el primer mes del calendari romà? En Xavier apuntava en el comentari que la culpa la van tenir els habitants de Sòria. Ràpidament em va picar la curiositat sobre aquest tema del que no en sabia absolutament res. Això és el que he pogut aclarir:

La decisió de començar l’any el mes de gener té el seu origen en el segle II a.C. a l’antiga Roma. L’any romà començava tradicionalment el mes de març, un mes dedicat a Mart, el deu guerrer. Els idus de març marcavan l’inici de les campanyes militars romanes amb la designació dels cònsols pel Senat de Roma.

Quan les guerres es produïen a la península itàlica això permetia traslladar l’exèrcit al lloc de la confrontació, lliurar la batalla a l’estiu o a la tardor i tornar a casa abans de l’hivern.

L’any 154 a.C. la població de Sekaisa (Segeda), capital de la tribu dels bel•les, era una petita ciutat celtibera situada a la comarca de Calataiud entre l’actual Mara (ciutat vella) i Belmonte de Gracián (ciutat nova). Aquell any els dirigents de Sekaisa van decidir ampliar les muralles de la seva ciutat. Els Senat Romà va considerar les obres d’ampliació com una infracció als acords que mantenia amb la ciutat des de l’any 179 a.C. a més d’una amenaça als seus interessos a Hispània, és a dir, va ser el pretexta per declarar la guerra a la ciutat i començar les anomenades Segones Guerres Celtiberes per ampliar el poder que Roma ja tenia sobre la península ibèrica. Els bel•les es van aliar ràpidament amb una de les tribus més poderoses i properes que tenien, els arevacs, la ciutat més important dels quals era Numància, a l’actual província de Sòria.

Com que la campanya militar aquesta vegada quedava lluny de Roma, el general Quint Fulvi Nobílior va demanar al Senat de Roma que anomenés els cònsols amb antelació per tal de començar les activitats militars abans del que era habitual i poder així traslladar les tropes, preparar la campanya durant la primavera i aprofitar l’estiu per lliurar la batalla. L’any 153 a.C. es va fixar el començament de l’any per les calendes de Januarius (el dia 1 de gener) enlloc dels idus de març com era costum, és a dir, dos mesos abans del que era habitual.

 

Ruïnes de Numància

Ruïnes de Numància


 

El general Quint Fulvi Nobílior es va presentar a Sekaisa amb 30000 soldats. La ciutat estava indefensa perquè bona part de les muralles estaven derruïdes i la població va anar a refugiar-se amb els seus aliats a Numància on les forces combinades dels dos pobles (20000 soldats i 5000 genets) dirigides per Car (Carus) de Sekaisa, un dels refugiats, van saber aprofitar la superioritat que tenien en cavalleria, foners i el coneixement del terreny per atacar als romans de Quint Fulvi Nobílor als quals van vèncer donant mort a més de 6000 romans el dia 23 d’agost, dia de la Vulcanàlia. El desastre va ser tan gros que Roma va declarar el dia com a nefast i, en posterioritat, cap general romà lluitaria aquell dia a menys que es veiés obligat a fer-ho.

D’aquí neix la història que atribueix als celtibers el mèrit d’haver canviat el calendari més important de la seva època. No cal dir que el poble de Roma va continuar celebrant el començament de l’any pel mes de març, encara que des de l’any 153 a.C. l’any consular romà comencés oficialment l’1 de gener.

 
SPQR
 
 
 
 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s