El carter (‘The Postman’ de David Brin, 1985)

 

Portada de l'edició d'Acervo

Portada de l’edició d’Acervo


 

El protagonista d’aquesta novel•la, Gordon Krantz, és un supervivent d’un desastre nuclear ocorregut vint anys enrere que va provocar els Tres Anys Obscurs durant els quals no es va veure el sol. En aquest període les malalties i les radiacions van acabar amb gran part de la població i la civilització va col•lapsar. No hi ha govern, ni lleis, ni institucions, ni moneda.

Els bandits supervivencialistes, uns grups dispersos i armats que només es guien per la llei del més fort i que competeixen pels pocs recursos disponibles, ataquen a Gordon i li prenen totes les seves pertinences. Fugint d’ells es refugia en una furgoneta de correus enterrada entre la vegetació amb el cadàver d’un carter mort molts anys abans. Per protegir-se del fred, Gordon agafa l’uniforme del funcionari i la bossa amb les cartes per poder escriure el seu diari.

Gordon, que fins llavors es dedicava a anar de poblet en poblet fent de joglar, cantant i interpretant obres teatrals que recorda de la seva joventut a canvi de menjar i un lloc on dormir aixoplugat, descobreix que l’uniforme de carter l’investeix d’una autoritat que els supervivents creien desapareguda anys enrere. Idealista, melancòlic i una mica actor com és, entra en el personatge d’un carter que és el representant legal d’uns ficticis Estats Units Restablerts en veure que la seva sola presència dona esperança i il•lusió a les petites comunitats per les quals va passant. Gordon, per enllà on passa, va fundant estafetes de correus i anomenant nous carters i ajudants que de mica en mica creen una xarxa de comunicacions, d’ajuda mútua i d’incipient comerç.

En el seu viatge per Oregon arriba a la localitat de Corvallis on descobreix una computadora intel•ligent anomenada Ciclops, que amaga una mentida tan gran com la de Gordon. La màquina està espatllada i els científics simulen que encara funciona per mantenir l’aparença d’ordre a la seva comunitat.

Amenaçats pels supervivencialistes que volen atacar el poble, Gordon buscarà l’ajut de George Powhatan (un personatge inspirat en la figura històrica del general i cònsol romà Luci Quint Cincinnat), un antic líder militar mitificat per la població que ara viu retirat en un poblet muntanyós cultivant la terra i criant bestiar.

El llibre encara ens explicarà un mite més, el de la jove Denna, una científica feminista enamorada de Gordon , líder d’un grup de joves lluitadores que assumiran la responsabilitat de triar quins homes val la pena salvar per les seves qualitats i quins homes han de morir per ser sanguinaris. Aquest grup sacrificarà la seva vida donant temps a què el general Powhatan, en realitat un guerrer modificat genèticament, lluiti i guanyi la batalla per la llibertat de tots els pobladors d’Oregon.

 

Portada de l'edició del Círculo de Lectores

Portada de l’edició del Círculo de Lectores


 

Aquest llibre de David Brin està dividit en quatre parts: les dues primeres es van publicar per separat com “El carter” (The Postman, 1982) i “Ciclops” (Cyclops, 1984) a la revista Isaac Asimov’s Science Fiction Magazine i configuren els primers dos capítols del llibre al qual l’autor n’hi va afegir dos més fins a completar la novel•la. Aquests dos primers contes varen ser nominats al premi Hugo a la millor novel•la curta. En publicar-ne la novel•la complerta va obtenir el premi John W. Campbell Memorial i el premi Locus l’any 1986. També fou nominada al premi Nébula a la millor novel•la curta.

El carter és considerada per molts lectors com una de les millors novel•les de ciència ficció dels anys 80, però no és l’obra mestre que molts diuen. És una bona novel•la, agradable, ben escrita, entretinguda i de fàcil lectura malgrat es pugui veure onejant la bandera dels Estats Units al llarg de tota la història. El seu interès no decau en cap moment i permet a l’autor desenvolupar conceptes socials i polítics a través del viatge que fem per aquesta Nord-amèrica postapocalíptica i rural, tot fent una defensa de la civilització enfront de la barbàrie, parlant de la moral, la societat i la necessitat d’esperança per poder renéixer de les cendres i continuar endavant.

L’any 1997 es va realitzar una adaptació cinematogràfica de la novel•la titulada Missatger del futur que estava dirigida i protagonitzada per Kevin Costner. El film va ser un fracàs comercial i de crítica. La pel•lícula no va recuperar la gran inversió que s’havia fet en ella, però realment no era tan dolenta com sempre s’ha dit. Això sí, sobrava la meitat del metratge i qualsevol director de sèrie B l’hauria pogut fer per una dècima part del que va costar.

 

Portada d'Ediciones B amb el títol 'Mensajero del futuro'

Portada d’Ediciones B amb el títol ‘Mensajero del futuro’


 
 
 
 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s