Ibrahim ibn Ya’qub (I)

 

Castell de la Suda a Tortosa

Castell de la Suda a Tortosa


 

Ibrahim ibn Ya’qub al Isra’ilí al-Turtuixí, és a dir, ‘el de Tortosa’ va ser un intel•lectual i comerciant del Califat omeia de Còrdova, natural de Tortosa, que viatjà per l’Europa central, oriental i occidental durant la segona meitat del segle X en missió comercial i diplomàtica.

Tradicionalment s’ha cregut que era jueu però actualment hi ha qui dubta de si ja era un convers a l’islam descendent de jueus nascut en data indeterminada durant el segon quart del segle X.

Durant els anys 960-970 viatjà, per ordre del califa de Còrdova, al Hàkam II, per a comerciar amb esclaus, per a rebre audiència d’Otó I el Gran, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i de presentar-se davant el Papa de Roma Joan XII.

 

Otto I del Sacre Imperi Germànic dibuixat per Lucas Cranach el Vell

Otto I del Sacre Imperi Germànic dibuixat per Lucas Cranach el Vell


 

L’informe que va escriure aquest tortosí un cop retornat del viatge és el primer document escrit sobre les ciutats de Praga i de Cracòvia (actual Polònia). En aquest explica amb detall la vida i costums dels pobles eslaus. La profunditat del coneixement i habilitat que ibn Ya’qub mostra en les seves discussions sobre assumptes mèdics suggereixen que també era metge.

El relat original no ha arribat fins nosaltres però en coneixem fragments del mateix gràcies al geògraf Abu Abdullah al-Bakrí (1014-1094) que al seu llibre Kitâb al-Masâlik wa’l-Mamâlik (El Llibre dels camins i dels regnes) en transcriu algunes parts. L’informe també va ser utilitzat pel cronista persa Al-Quazwiní (mort el 1283) autor del llibre Ajā’ib al-makhlūqāt wa’āthār albilād (Les meravelles de la creació i peculiaritats de les coses existents) quan en els seus textos descriu el món centreeuropeu.

Ibrahim va conèixer de primera mà les informacions que ens han arribat, ho va fer directament per observació, però també per relats orals dels autòctons i en part per algunes obres escrites. Per enllà on passava en feia una descripció fiable dels articles de comerç, els seus preus, les manufactures locals, la situació militar, els costums de les persones, la vida jueva i els comerciants. Va parlar de la història de Rússia, de l’agricultura, les condicions sanitàries, el menjar i begudes de diferents pobles. Dona dades topogràfiques i descripcions generals de les regions visitades. També parla de temes religiosos, descriu esglésies i rituals pagans.

 

Possible viatge d'Ibrahim per terres de francs i eslaus.

Possible viatge d’Ibrahim per terres de francs i eslaus.


 

Desconeixem la ruta que va seguir Ibn Ya’qub però és raonable suposar que va travessar la frontera nord de l’Espanya cristiana i va viatjar per Catalunya, sortí cap a la costa atlàntica i atenyé Bordeus, l’illa de Noirmoutier, Saint-Malo i Rouen.

Al seu pas per França (‘Ifrandiya’), va observar:

el fred és molt fort i el clima és brutal. No obstant això, el país és ric en cereals, fruites, cultius, rius […] Els exèrcits francs són valents i les espases dels seus soldats més fortes que les disponibles de l’Índia.”

El tortosí va quedar menys impressionat, però, per la higiene personal dels francs:

No veuràs ningú més bruts que ells, a més a més que són gent traïdora i de condició vil que no es netegen ni es renten només que una vegada o dues l’any, i amb aigua freda. No es renten mai els vestits mentre els porten, d’ençà que els estrenen fins que se’ls esquincen.”

El seu viatge va continuar i possiblement va arribar fins a Irlanda, dels habitants de la qual explica que:

es vesteixen com els víkings, i la seva principal activitat econòmica és la caça de balenes.”

Saltant el canal de la Mànega visità Aquisgrà. Al seu pas per la ciutat de Magúncia se sorprèn del fet que:

És extraordinari que es pugui trobar a Magúncia, a l’extrem oest d’occident, perfums i espècies que provenen de l’extrem més profund de l’est .”

 

Imatge de Magúncia realitzada per Franz Behem l'any 1565

Imatge de Magúncia realitzada per Franz Behem l’any 1565


 

Va trobar la ciutat de Fulda particularment impressionant i la va descriure com una gran ciutat construïda en pedra amb l’església més gran que havia vist mai.

Va visitar les ciutats de Soest, Paderborn i Magdeburg, la capital de l’Imperi on va arribar l’any 966 i on va conèixer als ambaixadors búlgars a la cort de l’emperador Otó I. Amb tota probabilitat, va rebre permís per visitar àrees de l’oest i el nord d’Alemanya.

També és conegut per la seva descripció dels víkings que viuen a Hedeby i per ser el primer en parlar de la ciutat de Vineta, la llegendària ciutat i gran centre de comerç eslau a la desembocadura del riu Older (al Bàltic). Segons una llegenda la ciutat es va enfonsar al mar durant una tempesta, bé per culpa dels pecats dels seus habitants o bé perquè aquests van rebutjar convertir-se al cristianisme i ser batejats. Es desconeix amb exactitud la seva localització geogràfica, però sabem del cert que a la illa de Wolin, o als seus voltants, existí un gran centre de comerç eslau.

Curiosament Ibn Ya’qub (que és un cronista molt fiable) es deixa ensarronar per l’emperador Otó I amb l’història de les amazones que en el decurs d’una conversa li va explicar:

A l’oest del Rus hi ha una ciutat de dones. Posseeixen terra i esclaus, i quan una d’elles infanta un fill el maten. Munten cavalls, van al camp de batalla i tenen valentia i coratge.” Diu Ibn Ya’qub: “La informació sobre aquest poble és certa. M’ho va dir Huta (Otó), el rei dels romans.”

 

Amazones a la Crònica de Núremberg

Amazones a la Crònica de Núremberg (f 28v 2)


 
 
 
 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s