Wulfstan d’Hedeby

 

Mapa de la Dinamarca vikinga

La Dinamarca vikinga

Wulfstan d’Hedeby va ser un comerciant i viatger de finals del segle IX. Les cites i notes sobre els seus viatges van ser incloses en la traducció de l’obra Historiae Adversus Paganos de Paulus Orosius realitzada per Alfred el Gran, rei del regne anglosaxó de Wessex a les darreries del segle IX.

Làmina d'un còdex de Pau Orosi del segle VI conservat a la Biblioteca Laurenziana de Florència.

Làmina d’un còdex de Pau Orosi del segle VI conservat a la Biblioteca Laurenziana de Florència.

Alguns autors pensen que Wulfstan era anglosaxó, i és possible que fos un comerciant anglès que, a diferència dels seus compatriotes, no només viatjava a Hedeby, sinó també s’atrevís a anar més a l’est. La ciutat d’Hedeby (que visitarà prop de noranta anys més tard el també viatger Ibrahim ibn Ya’qub al-Turtuixí), era el principal enclavament comercial escandinau de l’època (actualment emplaçada al nord d’Alemanya). D’altra banda, altres autors pensen que també és possible que fos de Dinamarca (de la mateixa ciutat d’Hedeby), i que el nom de Wulfstan sigui el resultat de l’adaptació del seu nom a l’anglosaxó. Aquests autors pensen que en un dels seus viatges a Anglaterra va narrar la seva història al rei Alfred.

El rei Alfred el Gran d'Anglaterra en un vitrall de la catedral de Bristol.

El rei Alfred el Gran d’Anglaterra en un vitrall de la catedral de Bristol.

Segons la seva història, Wulfstan es va embarcar a Hedeby i va navegar al centre comercial de Truso al voltant de l’any 880.

La localització exacta de Truso va ser una incògnita durant molts anys, però actualment sembla localitzada a pocs kilòmetres al sud d’Elblag, ciutat del nord de Polònia, a la vora del riu Elbląg, que desemboca en la Llacuna del Vístula, una entrada del Mar Bàltic. Truso va ser un important centre comercial del Bàltic a causa de la seva ubicació entre les tribus prussianes, eslaves i el mar. Segons les dades arqueològiques, la ciutat va tenir un gran port i gaudia d’una gran activitat artesanal i comercial.

Wulfstan va mantenir nombroses trobades amb els danesos, i es creu que va ser el primer a utilitzar la paraula Dinamarca en els seus escrits.

Segons Karl Bauman, Wulfstan no només va visitar Truso i la península de Sambia (situada en la costa sud-oriental del Mar Bàltic) sinó que hi hauria fet una llarga estada. Segons Bauman, Wulfstan hauria après els hàbits i costums dels seus amfitrions dels quals hauria conservat un excel•lent record.

Reconstrucció gràfica de la ciutat comercial d'Hedeby.

Reconstrucció gràfica de la ciutat comercial d’Hedeby. (Foto: Les raids des vikings)

Tot seguit presento la traducció que he realitzat d’aquest viatge de Wulfstan recollit i escrit, molt probablement, pel rei Alfred:

Wulfstan va dir que anava des d’Hedeby a Truso en set dies i set nits navegant sempre amb la vela desplegada. Weonodland (la terra dels vends) estava a la seva dreta (és a dir, a estribord), i Langland, Laeland, Falster i Sconey, a l’esquerra, tota la terra que està subjecta a Dinamarca. Més enllà, a la nostra esquerra (a bavor) teníem la terra dels borgonyons, que tenen el seu propi rei. Llavors, després de la terra dels borgonyons, teníem a la nostra esquerra les terres que s’han anomenat des de l’època més primerenca Blekingey, i Meore, i Eowland, i Gotland, tot el territori que pertany als suions; i Weonodland estava tot el camí a la nostra dreta, fins a la desembocadura del Vístula. El Vístula és un riu molt gran, i prop d’ell es troben Witland i Weonodland. Witland pertany a la gent d’Eastland (els estonians); el Vístula flueix des de Weonodland, que després es desfà a Estmere (Estònia). Aquest llac, anomenat Estem, té unes quinze milles d’ample. Ve després el (riu) Ilfing (Elbing) a l’est (del Vístula) cap a Estmere, el llac a la vora del qual es troba Truso. Aquests dos rius desemboquen junts a Estmere, l’Ilfing a l’est d’Eastland, i el Vístula al sud de Weonodland. A continuació, el Vistula pren el nom a l’Ilfing i flueix al llac per l’oest i el nord, fins a arribar al mar en el punt conegut amb el nom de desembocadura del Vístula. Aquest país anomenat Eastland (Estònia) és molt extens, i hi ha moltes ciutats, i a cadascuna hi ha un rei. Hi ha una gran quantitat de mel i peix; i fins i tot el rei i els homes més rics beuen llet d’euga, mentre que els pobres i els esclaus beuen aiguamel. Hi ha constants guerres entre les diferents tribus d’aquesta nació. Els estonians no beuen cervesa, però tenen aiguamel en abundància.

Mapa amb els territoris mencionats per Wulfstan en el seu relat.

Mapa amb els territoris mencionats per Wulfstan en el seu relat.

Entre els estonians hi ha el costum que quan algú mor, el cadàver es deixa sense incinerar en companyia d’amics i familiars durant almenys un mes, de vegades dos; i els cossos dels reis i els homes il•lustres, segons la seva riquesa respectiva, es troben de vegades fins i tot durant mig any al sòl de la casa i durant aquest temps el joc i la beguda es perllonguen fins al dia que el cos és incinerat. Després, quan es trasllada el difunt a la pila funerària, es reparteixen els béns del mort que resten després d’aquestes festes de beguda i jocs, i es divideix en cinc o sis munts; de vegades en més, d’acord amb la proporció del que val la pena (la quantia). Aquests munts estan disposats de manera que el muntatge més gran ha de ser aproximadament a una milla de distància de la ciutat i, per tant, a poc a poc, la més petita a intervals inferiors, fins que tota la riquesa es divideix, de manera que la part més petita és la més propera a la ciutat on descansa el cos del difunt.

Aleshores es convoca a tots aquells que tenen els cavalls més ràpids del país a una prova d’habilitat, en un lloc que dista cinc o sis milles d’aquests munts; i tots fan una carrera cap als béns repartits del difunt. A continuació, l’home que té el cavall més ràpid es queda amb el primer i més gran munt, i així, cadascun després d’un altre, fins que s’apoderen de tots els béns. Procuren, però, que el munt més petit a prendre sigui el que està més proper al poble; i després tothom s’allunya amb la part dels béns aconseguida que es queden per a ells. A causa d’aquest costum, els cavalls a aquest país són molt estimats. Quan la riquesa del difunt s’ha esgotat d’aquesta forma, treuen el cadàver de la casa i el cremen, juntament amb les seves armes i roba; i generalment utilitzen la major part de la riquesa del difunt desaprofitant-la durant el llarg període de la seva estesa al terra de la casa i el que posen a la vora del camí on els forasters passen i prenen.

També és un costum establert entre els estonians que els cossos morts de qualsevol tribu o família han de ser incinerats, i si algú troba un sol os sense consumir, són multats amb una quantitat considerable. Aquests estonians també tenen el poder de produir fred artificial; i per això és que el cos mort està tant temps a sobre el terra sense podrir-se, perquè deixen actuar el fred sobre el cos; i, tot i que un home tiri un parell de gots plens de cervesa o d’aigua, calculen que quedarà completament congelat; i això és igual a l’estiu que a l’hivern.

 

Dibuix que reconstrueix l'assentament de Truso (Fig. A. Szwemiński)

Dibuix que reconstrueix l’assentament de Truso (Fig. A. Szwemiński)


 
Bibliografia i enllaços:

Baumann, Karl; Die Prussen. Ein sympathisches Volk zwischen Weichsel und Memel Ed. Rautenberg, 1991 (en alemany).

Wulfstan de Hedeby. Article de la Wikipedia. (Consultat el 31-1-2018)

Les cròniques de Wulfstan. Text complet en anglès utilitzat per aquesta traducció al català extret de Project Gutemberg.
 

Vista general de la reconstrucció vikinga d'Hedeby a l'actualidat.

Vista general de la reconstrucció vikinga d’Hedeby a l’actualidat.


 
 
 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.