Moisès de Creta

 

Mapa venecià de l'illa de  Creta.

Mapa venecià de l’illa de Creta.


 
El Moisès de Creta va ser un profeta apocalíptic jueu del segle V que va saber explotar la credulitat i l’esperança del poble jueu vers la vinguda d’un messies. L’esperança d’aquesta arribada estava fonamentada en la creença estesa entre el poble del fet que el Messies arribaria al jubileu 805 (aproximadament entre els anys 440-470) que es desprenia de certes interpretacions del Talmud (Sand. 97b, i Ab. Zarah 9b).

I és en aquesta època quan apareix aquest autoproclamat Moisès a l’illa de Creta per afirmar que conduirà al poble jueu a la terra promesa a través del mar Mediterrani. Un mar que havia d’obrir-se a requeriment del profeta.

Hi ha dues fonts que ens narren aquest episodi.

La primera és la relatada per l’orador, advocat i escriptor religiós grec Sòcrates Escolàstic (també conegut com a Sòcrates de Constantinoble), autor d’una Història eclesiàstica. Aquesta obra va ser completada aproximadament cap a l’any 439, però amb certesa abans de l’any 450.

La segona és la narrada per Joan de Nikiû (una localitat situada en el delta del Nil) que va ser nomenat administrador general dels monestirs de l’alt Egipte l’any 696. Joan de Nikiû va escriure una crònica que comprèn des d’Adam i Eva fins a la conquesta musulmana d’Egipte i inclou detalls històrics importants no coneguts per cap altra font.

Seguidament us presento les traduccions que he realitzat d’un i altre.

Episodi narrat per Sòcrates Escolàstic a la seva obra Història eclesiàstica (Llibre VII, 38):

En aquest període un gran nombre de jueus que habitaven a Creta es van convertir al cristianisme, a causa de les següents desastroses circumstàncies. Un cert impostor jueu va tenir la imprudència d’afirmar que era Moisès i que havia estat enviat des del cel per dirigir els jueus que habitaven aquesta illa i conduir-los a través del mar. Perquè va dir que ell era la mateixa persona que anteriorment havia liderat i conduït els israelites pel mar Roig. Durant tot un any va deambular per les diverses ciutats de l’illa i va convèncer els jueus a confiar en el que ell assegurava. A més, els va proposar renunciar als seus diners i altres béns, comprometent-se a guiar-los a través d’un mar sec a la terra promesa. Il•lusionats per aquestes expectatives, van descuidar negocis de tota mena, menyspreant el que posseïen, i permetent agafar a qualsevol el que volgués prendre. Quan el dia de la sortida designat per aquest farsant va arribar, ell mateix va prendre la iniciativa, i tots, seguits amb les seves dones i fills, van avançar fins que van arribar a un promontori que sobresortia del mar, des del qual els va ordenar que s’hi tiressin de cap.

Aquells que van arribar primer al precipici ho van fer, i es van matar immediatament, una part d’ells es van esmicolar a trossos contra les roques, i altres es van ofegar a les aigües. I més n’haurien mort, de no ser per alguns pescadors i mercaders cristians que providencialment estaven presents. Aquestes persones van extreure i salvar alguns que estaven gairebé ofegats, els quals, llavors, en la seva perillosa situació, es van fer conscients de la bogeria de la seva conducta. La resta van impedir que es tiressin explicant-los el destí dels que havien fet el primer salt.

Quan, finalment, els jueus van percebre de quina forma tan temerària havien estat enganyats, van culpar a la seva pròpia credulitat indiscreta i van intentar buscar al pseudo-Moisès per matar-lo. Però van ser incapaços d’agafar-lo, perquè va desaparèixer sobtadament, el que va induir la creença general que era un dimoni maligne que havia assumit una forma humana per a la destrucció de la seva nació en aquest lloc. Com a conseqüència d’aquesta experiència, molts dels jueus de Creta, en aquell moment, van abandonar el judaisme i s’adheriren a la fe cristiana.

Edició francesa de la Història Eclesiàstica de Sòcrates de Constantinoble.

Edició francesa de la Història Eclesiàstica de Sòcrates de Constantinoble.

I aquesta és la descripció dels fets narrats al capítol LXXXVI de la Crònica per en Joan de Nikiû:

Capítol LXXXVI. 1. I va haver un jueu anomenat Fiskis que, en la seva pròpia persona, exercia el paper d’impostor, dient: “Sóc Moisès, cap dels profetes; he estat enviat del cel per Déu. 2. He vingut a conduir els jueus que habiten en aquesta illa a través del mar, i jo us establiré a la terra promesa”. 3. I d’aquesta manera, els va dur per mal camí i els va dir: “Jo sóc el qui va lliurar els vostres pares de la mà del Faraó quan eren esclaus dels egipcis”. 4. Va dedicar tot un any a recórrer Creta proclamant aquest esdeveniment i portant totes les ciutats i pobles pel mal camí. 5. Els va convèncer d’abandonar les seves indústries i menysprear els seus béns i possessions. I així van dissipar tot el que tenien. 6. I quan el dia que havia fixat per liderar-los es va acostar, els va ordenar que vinguessin amb les seves dones i els seus fills, que el seguissin a la costa i que es llancessin al mar. I molts van morir, alguns degut a la caiguda i d’altres van ser engolits a la profunditat del mar. 7. Però Déu, que estima a la humanitat, va tenir compassió de les seves criatures i els va salvar perquè no tots morissin d’aquest cruel destí. 8. I molts cristians que estaven presents en aquell lloc i moment per veure (el que passaria) en van salvar un gran nombre d’ofegar-se al mar. La resta que no s’havia llançat al mar es van salvar gràcies a això. 9. I quan van veure que el fals profeta havia mort ofegat al mar, van reconèixer que aquell era un impostor i immediatament van abandonar la seva creença errònia. 10. D’aquesta manera, molts jueus es van dirigir cap a nostre Senyor Jesucrist, van rebre la llum del baptisme i van creure en nostre Senyor Jesucrist. 11. (Aquest esdeveniment va tenir lloc) en temps del devot emperador Teodosi el Jove i d’Àtic, patriarca de la gran ciutat de Constantinoble.

Crònica de Joan, Bisbe de Nikiû en edició anglesa.

Crònica de Joan, Bisbe de Nikiû en edició anglesa.

Com podem veure les diferències entre els dos texts són mínimes, però no deixa de ser curiós que el text més allunyat a la data dels fets ens doni el nom del fals profeta, Fiskis, mentre que la font més propera als fets en desconegui el nom. També és curiós que en la primera font Sòcrates de Constantinoble ens digui que aquest Moisès va desaparèixer, és a dir, va fugir immediatament després dels fets, mentre que la Crònica de Joan de Nikiû afirma que va morir al mar.

 
Bibliografia i enllaços:

Moisès de Creta. Article de la Wikipedia (en anglès).

Pseudo-Messies. Enciclopèdia jueva, 1906. Article al web Jewish Encyclopedia (en anglès).

Sòcrates Escolàstic, Història Eclesiàstica Text PDF en anglès del qual he realitzat la traducció al català.

John, Bishop of Nikiu: Chronicle. London, 1916 (en anglès) D’on he extret el text traduit al català: Capítol LXXXVI, 1-11.

 
 
 
 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s