El cavaller, la mort i el diable

El cavaller, la mort i el diable (gravat de Albrecht Dürer, 1513)

Fes clic sobre el gravat per engrandir la imatge.

 
Els tres personatges principals: un cavaller, la Mort i el diable donen títol a aquest meravellós gravat que Albrecht Dürer va realitzar l’any 1513. Sembla que la seva inspiració va néixer de la lectura del llibre d’Erasme de Rotterdam titulat Enchiridion militis christiani (Manual del cavaller cristià) publicat l’any 1504. En concret en aquest paràgraf:

Perquè no et deixis apartar del camí de la virtut perquè et sembli abrupte i temible, perquè potser hagis de renunciar a les comoditats del món, i perquè constantment has de combatre contra tres enemics en lluita desigual, que són la carn, el dimoni i el món, et serà proposada aquesta tercera norma: tots aquests espectres i fantasmes que s’abaten sobre tu (…) has de tenir-los en res”

A més dels tres personatges principals que donen nom a l’obra, hi ha dibuixats un gran nombre d’elements que omplen aquesta magnífica i meticulosa composició molt carregada de significats i que passo a intentar comentar un per un.

 
El cavaller

El cavaller, fort, viril i seré, porta sobre l’espatlla dreta una llarga llança que divideix la representació en dues parts, una superior esquerra on s’ubica la Mort i una part dreta amb la resta de la representació. El cavaller és la figura central, va completament armat i va muntant un cavall que camina al pas guarnit amb unes boniques corretges. Aquest soldat de Crist està preparat per la batalla i exemplifica la virtut moral. Segons algunes interpretacions, aquest personatge es dirigeix cap a la mort basant-se, en primer lloc, en què la Mort l’acompanya i li indica que el seu temps s’ha acabat, fet que queda remarcat, en segon lloc, pel crani de la calavera a la part inferior esquerra.

El cavaller, el rostre del qual sembla una màscara, ignora per igual al diable i la Mort i passa pel costat d’aquestes figures espectrals sense veure-les, com si no hi fossin. Mentrestant el cavaller travessa una vall amb un bosc tenebrós que transporta la ment a un ambient gòtic. Alguns autors veuen en aquesta vall la Vall de la Mort també anomenada d’Hinnom que està situada en les proximitats de Jerusalem. Una vall on la tradició jueva situa la Gehenna, l’infern jueu.

 
La mort

La figura de la Mort és horrible. Aquest genet cadavèric en descomposició, sense galtes, nas ni llavis que porta al cap una corona de serpents és talment un espant. L’aparició barbuda cavalca sobre un cavall vell i inestable al costat del cavaller i tracta d’espantar-lo mostrant-li una clepsidra, símbol de la inexorabilitat del temps.

 
El gos

El cavaller cavalca acompanyat per un bonic gos de caça de pèl llarg. Aquest animal sempre s’associa a la lleialtat i la fe (fides, paraula de la qual en deriva ‘fidelitat’). Per tant el gos és la personificació de la fe, la principal arma de tot cristià.

 
El cavall

Dürer va dibuixar el cavall tenint com a model els estudis que Leonardo da Vinci va fer pel monument a Francesc Sforza. És un cavall imponent, dur, ferm. Si el mirem, amb una mica de deteniment, veurem que unes branques de roure decoren el seu cap i la cua, són símbol del cavaller cristià victoriós.

 
El diable

A la part inferior dreta, apareix la figura del diable representat en posició frontal. Segons els motius iconogràfics medievals més difosos, el diable apareix armat amb una pica. Aquest dimoni és una creació particularment imaginativa de l’artista, mescla de diferents animals que està dotat d’una llarga banya, potes de cabró, llargues orelles punxegudes, morro de senglar i unes flàccides ales de ratpenat. Tot i el seu esperpèntic aspecte no sembla que espanti el cavaller que passa immutable pel seu costat. I si ens hi fixem, veurem com el diable somriu fent una macabra ganyota.

 
El crani de calavera

A la part inferior esquerra podem veure la placa on l’artista ha estampat la seva firma, les inicials del seu nom i cognom (A, D) i l’any en què va realitzar aquesta obra. Aquest monograma, molt similar al que feia servir fins llavors, és nou perquè va precedit d’una ‘S’, que significa Salus, salutacions). Per damunt de la placa hi ha el crani d’una calavera, un altre símbol de la mort que atreu l’atenció de la muntura sobre la qual cavalca la Mort. Alguns autors l’interpreten com una al•lusió al fet que aquest cavaller, orgullosament assegut sobre el seu cavall, aviat pot matar a d’altres o ser ell mateix víctima de la Mort.

 
El castell i la ciutat

Lluny i al fons, sobre un paratge feréstec i costerut es veu una ciutat que envolta un castell. Alguns autors pensen que la ciutat s’assembla a Nuremberg i que és el símbol de la virtut inexpugnable. Altres autors interpreten que la ciutat podria ser la Jerusalem celeste, el paradís, el destí del cavaller.

 
El llangardaix

A la part inferior de la composició un llangardaix fuig en direcció contrària a la marxa del cavaller. És una de les imatges de més difícil interpretació, perquè és evident que si tots els elements del gravat tenen un significat, aquest llangardaix també n’ha de tenir un. Podríem interpretar que l’animal fuig de l’escena perquè algun fet terrible i obscur està a punt de produir-se. També podríem opinar que en anar en sentit contrari al del cavaller podria ser un element simbòlic contrari al cavaller, podríem pensar que el genet busca la salvació de la seva ànima i tal vegada el covard llangardaix busca la salvació del seu cos. També podria ser interpretat com el desig del mateix cavaller de canviar de direcció i abandonar el seu destí. El diccionari de símbols que he consultat explica que el llangardaix és el símbol de l’ànima que busca la llum, un símbol de recerca del coneixement i d’evolució espiritual. Una explicació que sembla encaixar bastant bé en el context de la representació que veiem.

Si a la suma de totes aquestes interpretacions que s’han fet (i d’altres que es podrien fer) hi afegim la genial composició de l’obra i la destresa del mestre Dürer en realitzar el gravat, comprenem que estem al davant d’una obra mestra de l’art.

 
Bibliografia i enllaços:

Battistini, Matilde; Símbolos y alegorías. Col. Los Diccionarios del Arte. Editorial Mondadori Electa (2002).

Giorgi, Rosa; Ángeles y demonios. Col. Los Diccionarios del Arte. Editorial Mondadori Electa (2004).

El caballero, la muerte y el diablo. Article de la Wikipedia (consultat el 12 de febrer de 2018, en castellà).

González Gómez, Julián; Alberto Durero. El caballero, la muerte y el demonio. Plana web del Departamento de Educación de la Univeridad Francisco Marroquín de Guatemala. (Consultat el 15 de febrer de 2018).

El Caballero, la Muerte y el Diablo. Article al web Artehistoria (consultat el 15 de febrer de 2018).

 
 
 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s