Lluna soviètica

 

Cara visible de la Lluna fotografiada l'any 2010 per Gregory H. Revera

Cara visible de la Lluna fotografiada l’any 2010 per Gregory H. Revera


 
Quan mirem de nit a la lluna el primer que veiem són unes àrees més fosques que es denominen ‘maria’ o ‘mars’. Aquestes zones han estat batejades amb noms evocadors com Mare Tranquilitatis (Mar de la Tranquil•litat), Mare Serenitatis (Mar de la Serenitat) o Mare Imbrium (Mar dels Ruixats) tot i que a la Lluna no hi plou. A la dreta de la lluna hi ha una gran plana desèrtica coneguda com a Oceanus Procellarum (Oceà de les Tempestats). Les serralades han estat batejades amb noms de muntanyes terrestres com ara els Alps, Carpats o Apenins.

Els cràters són denominats majoritàriament amb els noms dels grans filòsofs i científics del passat com ara Aristarc, Arquimedes, Plató, Copèrnic, Tycho, Kepler…

Però la cara fosca de la lluna porta nombrosos noms eslaus. Així, per exemple, hi ha un Mare Moscoviae (Mar de Moscou), el Mar de Schmidt (anomenat així en honor de l’influent astrònom soviètic), les muntanyes Soviètiques, el cràter de Lomonosov (famós científic i poeta rus del segle XVIII) o el cràter Ziolkovsky (un mestre d’escola rus que fou pioner en el desenvolupament de coets i els viatges espacials).
 

Cara oculta de la Lluna fotografiada per la sonda 'Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO)'

Cara oculta de la Lluna fotografiada per la sonda ‘Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO)’


 
La raó d’aquest fet és ben simple. Fins a l’any 1959 cap ésser humà no havia vist mai la cara que ens queda oculta de la Lluna. No va ser fins aquest any que l’hemisferi ocult va ser cartografiat per la sonda soviètica Lluna 3. La càmera fotogràfica va fer 29 fotografies en aproximadament 40 minuts a una distància al voltant dels 65.000 kilòmetres del nostre satèl•lit. De les 29 fotos 17 van ser transmeses a la Terra i 6 van ser publicades.
 
El satèl·lit soviètic Lluna 3

El satèl·lit soviètic Lluna 3


 
Els científics soviètics van catalogar al voltant de 500 accidents geogràfics i els van començar a donar noms. Un primer grup van ser noms de destacats científics soviètics o pioners de l’exploració espacial com ara Popov (inventor de l’antena i pioner de la tècnica de la ràdio), Komarov (pilot de proves, enginyer aeronàutic, primer cosmonauta a anar dos cops a l’espai i el primer ésser humà mort en un vol espacial), Tereskhova (la primera dona que va viatjar a l’espai), Titov (el segon home que va anar a l’espai). Per descomptat que hi ha un cràter Gagarin, en honor i record de Yuri Gagarin, el primer home que es va endinsar a l’espai. Els cràters al voltant del Mare Moscoviae van rebre els noms dels astronautes russos que van morir durant la carrera espacial d’aquells anys.

Un segon grup de noms, el més nombrós, va estar format per destacats científics internacionals i de diversos cosmonautes nord-americans que van participar en el programa Mercury. El nom dels astronautes morts en missions nord-americanes bategen cràters petits al voltant del gran cràter Apol•lo.

Un tercer grup de noms van ser extrets de referents mitològics.

L’any 1960 l’Acadèmia Soviètica de Ciències va publicar el primer Atles de la Cara Oculta de la Lluna recollint tots aquests nous topònims lunars.
 

Cràter Gagarin i els seus voltants.

Cràter Gagarin i els seus voltants.


 
Entre 1959 i 1976 l’URSS va llançar 24 sondes automàtiques en el programa aeroespacial Lluna (que a occident es va batejar de forma inadequada amb el nom Lunik). El Lluna 17 (1970) va transportar i dipositar en el nostre satèl•lit el vehicle espacial no tripulat Lunokhod I. El vehicle de vuit rodes i 756 quilos de pes estava teledirigit des de la Terra va explorar àmpliament el Mare Imbrium durant un any en què va recórrer més de deu kilòmetres i va enviar a la Terra més de 20.000 imatges. Durant quaranta-dos anys l’UAI (Unió Astronòmica Internacional) es va negar a aprovar els noms dels cràters lunars visitats pel vehicle soviètic perquè desconeixien amb precisió el lloc d’allunatge del Lunokhod I.

L’any 2010 la sonda LRO (Lunar Reconnaissance Orbiter) va aconseguir fotografiar al Lunokhod I i determinar amb exactitud la posició del vehicle sobre la superfície lunar. Per tal motiu l’UAI, l’any 2012, va aprovar la denominació de dotze petits cràters que fan entre 100 i 400 metres de diàmetre, amb els noms dels membres del programa Lunakhod i de les dues tripulacions que van dur a terme la missió: Albert, Leonid, Kolya, Valera, Borya, Vitya, Kostya, Gena, Ígor, Slava, Nikolya i Vasya.

 

Segell soviètic emès per commemorar la gesta del Lluna 3.

Segell soviètic emès per commemorar la gesta del Lluna 3.


 
 
 

Anuncis

2 thoughts on “Lluna soviètica

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.