Wilko Johnson: ‘Blow Your Mind’

 
Portada del disc de Wilko Johnson 'Blow Your Mind'
 

El passat dia 15 de juny Chess Rcords va publicar l’últim treball d’en Wilko Johnson: Blow Your Mind. El seu anterior treball amb material original datava del 1988 quan es va editar ‘Barbed Wire Blues‘ de la Wilko Johnson Band. Així doncs feia 30 anys que Wilko no publicava noves cançons.

Durant tots aquests anys no ha estat inactiu i als seus 70 anys ha vist com la seva música i figura ha estat revalorada en anys recents per motius ben diversos com ara protagonitzar el documental de Julien Temple ‘Oil City Confidential‘ sobre la història dels Dr. Feelgood rodat l’any 2009; publicar la seva autobiografia ‘Looking Back at Me‘ a començaments de l’any 2012; el càncer de pàncrees diagnosticat a finals del 2012 que l’havia de matar en deu mesos i del que sembla s’ha recuperat després d’extreure-li un tumor de tres quilos; el seu paper com a Ser Ilyn Payne, el botxí mut de la sèrie Joc de trons; l’edició del disc enregistrat en directe al costat de Roger Daltrey, ‘Going Back Home‘ que ha estat l’àlbum de més èxit de la seva carrera; un nou documental de Julien Temple titulat ‘The Ecstasy Of Wilko Johnson‘ (2015) que explora el diagnòstic de càncer terminal o l’homenatge musical que The Wave Pictures li fan a ‘Canvey Island Girl‘ el 2017 que han estat claus per reivindicar la seva música.

Com segurament ja sabeu Wilko va ser el guitarrista de Dr. Feelgood als primers quatre àlbums de la banda: “Down by the Jetty” (1975), “Malpractice” (1975), “Stupidity” (1976) i “Sneakin’ Suspicion” de 1977, l’any en què va abandonar la banda i es va plantar en solitari traient un únic Lp titulat amb el nom de la seva banda Solid Senders (1978). Anys després va entrar a formar part dels Blockheads de Ian Dury participant en el disc ‘Laughter‘ (1980).

Des de l’any 1981 és el líder de la Wilko Johnson Band, un trio format en aquests últims anys per Norman Watt Roy, brillant baixista que fou fundador dels Blockheads de Ian Dury i Dylan Howe a la bateria (també un ex-Blockheads).

 

Wilko Johnson (Fotografia de Lawrence Watson)

Wilko Johnson (Fotografia de Lawrence Watson)


 

Els que el coneixeu ja sabeu que la seva veu no és precisament el seu fort i ara que té setanta anys encara menys. Això no vol dir que no se’n surti prou bé de tots els temes. El britànic ens demostra que està en una forma esplèndida a la guitarra i en aquest treball es mostra més versàtil que mai, tot i que musicalment continua fidel a les seves tonades i ‘riffs‘. El seu fraseig segueix sent implacable, incansable i cru. Temes com ‘Beauty‘, que obre l’àlbum, ‘That’s the Way I Love You‘ (de ritme frenètic i amb un accentuat ritme de guitarra) o ‘I Love the Way You Do‘ (amb un bon riff de guitarra), encaixarien perfectament en la seva etapa a Dr. Feelgood.

Però Wilko, quan vol, també sap ser introspectiu i coneix la forma de fer un gir malenconiós a una peça com queda demostrat a ‘Marijuana‘, un tema més lent i elegant. Un blues on reflexiona sobre l’ansietat que sent quan cau la nit i està sol a casa seva, on part de la lletra ens diu:

Em sento tan bé, aquí a la meva misèria; home, m’assec aquí pensant això, pensant allò altra, pensant només en una última cosa i això és el meu final… Però en algun lloc de la nit, a la foscor, hi ha un rellotge marcant el meu temps.”

Una peça en el que l’harmònica picant i plena de sentiment de Steve Weston acompanya a la perfecció la veu de Wilko.

Low Down‘ és un blues meditatiu, condimentat amb l’harmònica de Steve Weston i l’orgue de l’ex-teclista de Style Council, Mick Talbot. ‘Take It Easy‘ és una cançó que ens parla de trobar el que desitja del teu cor i tot seguit perdre-ho, mentre que ‘It Don’t have to Give You the Blues‘ ens avisa sobre el perill de què la solitud ens torni bojos. ‘Lament‘ és un bell i amable instrumental al qual segueix ‘Say Goodbye‘ una peça atractiva, amb ritmes juxtaposats de baix, guitarra i bateria. Tanca l’àlbum ‘Slamming‘ un instrumental, divertit, punyent i frenètic a ritme de boogie-woogie.

Tot el treball està brillantment interpretat i el so que obté el trio és magnífic. El baix i la bateria tenen una solidesa poques vegades aconseguida. ‘Blow Your Mind‘ no és un disc trist, sinó una celebració festiva de la vida, del rock & roll i el rhythm & blues. Un regal per a tots els seguidors de Wilko i un clàssic instantani en el qual Wilko Johnson mira la glória dels passats anys setanta des del present. Com el mateix Wilko va dir en una recent declaració a la premsa:

Home, no hi ha res com dir-te que estàs morint per fer-te sentir viu”.

 

 
 
 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.