Estendard d’Ur

Una de les peces més boniques de l’art sumeri és aquest estendard anomenat d’Ur que va ser trobat destrossat entre les restes dels servents i tresors en una cantonada de la tomba de la reina Puabi. El va descobrir l’arqueòleg britànic L. Woolley l’any 1928 a la necròpolis reial de l’antiga ciutat d’Ur, al sud de l’actual Bagdad a l’Iraq.

Aquesta peça està exposada al Museu Britànic de Londres i té una antiguitat aproximada de 4500 anys. És una capsa de fusta de forma trapezoidal on els panells anterior i posterior mesuren 21,7 cm d’alt per 50,4 cm de llarg, l’ample a la base és de 11,6 cm i l’amplada a la part superior és de 5,6 cm. Es desconeix la seva funció. Podria tractar-se efectivament d’un estendard que es col•locava damunt d’un pal per a ser exhibit en determinades processons cerimonials o a l’entrada d’algun temple o palau (el que explicaria el forat que té a la base), però també podria ser la caixa de ressonància d’un instrument musical (possiblement un arpa) o fins i tot, part d’un moble que no s’ha conservat.

Està fet de fusta on s’han incrustat petites peces de marfil, petxines de l’oceà Índic i cornalina que destaquen del fons blau intens realitzat amb lapislàtzuli. Totes les peces del mosaic estan subjectades amb betum.

Quan Woolley el va trobar estava totalment destrossat a causa del pas del temps, les diferents peces estaven soltes i despreses per la pressió de la terra sota la qual estava sepultat. La fusta estava descomposta. Per tant el que veiem avui és el resultat d’una minuciosa reconstrucció que es creu aproximada al que era originalment.

Els dos panells són anomenats ‘Cara de la guerra‘ i ‘Cara de la Pau‘, els dos panells estan emmarcats per una sanefa. Cadascun es divideix en tres bandes que han de ser llegides de baix d’alt i d’esquerra a dreta.

 

La cara de la guerra:
Aquesta cara ens narra una victòria militar. A la banda inferior estan representats uns carros de guerra de quatre rodes de fusta massissa (les rodes varen ser un invent sumeri però les rodes amb radis, molt més lleugeres, encara no s’havien inventat. Pel que fa als carros, tot i que aquests cotxes grans eren poc manejables en combat eren utilitzats com transport o defensa si havien de fugir amb rapidesa). Els carros estan tibats per ases ja que els cavalls encara no eren coneguts a sumèria en aquella època. El rei i el seu escuder armats amb llances i fletxes avancen atropellant als enemics que gosen barrar-li el pas. L’escena està representada en quatre posicions diferents (que es poden llegir com si fossin dibuixos animats) i ens mostren una progressió que va des del moviment lent fins al galop.

A la banda del mig els guerrers vencedors de la batalla van abillats amb capes i cascs que deixen la cara descoberta. Els soldats condueixen els presoners davant la presència del rei.

Al mig de la banda superior el rei ja ha baixat del carro i està aturat dempeus amb un ceptre a la mà veient com se li presenten els presoners lligats i en parella, mentre l’escuder subjecta les regnes dels quatre ases, que apareixen perfectament indicades amb línies desdoblades que repeteixen les cues, potes i caps.

 

La cara de la pau:
A les dues bandes inferiors podem observar una processó d’animals i serfs o criats que transporten aliments (o tributs) al rei per celebrar la victòria anterior. A la fila superior esquerra podem observar el rei assegut en el decurs d’un àpat on els nobles convidats parlen i beuen asseguts davant d’ell, aixequen les seves copes i són servits per uns criats que estan dempeus. A la banda superior dreta podem veure un cantant amb les mans sobre el pit acompanyat per un músic tocant una arpa, la caixa de la qual està decorada amb un cap de toro.

Tots els personatges estan representats parcialment de perfil (rostre i orelles) i parcialment de front (espatlles i ulls), mentre que els animals estan col•locats gairebé completament de perfil (a excepció dels cuirs en els bovins). El seu lloc a la societat és representat per la mida del personatge (com més gros més poderós), la roba i la posició. Tots ells van nusos del cap a la cintura, vesteixen unes faldilles gruixudes i arrodonides de llana pròpia dels sacerdots. Tots ells porten el cap rapat. El seu aspecte és rodanxó i segueixen el cànon sumeri que tenia com a longitud del cos la mida de 4 o 5 caps. La representació de qualsevol personatge sumeri presentava ulls, orelles i nas prominents.

Els panells extrems triangulars mostren escenes fantasioses amb un heroi (tal vegada el mateix rei) matant una gasela, una àguila amb cap de lleó clavant les seves urpes en un toro androcèfal ajupit, cabres rampants (una d’elles amb una copa a la mà) i representacions de la natura silvestre.

Aquest valuós document ens ofereix una magnífica visió de la forma de vida de la societat sumèria que fou la primera civilització urbana.

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Bibliografia i enllaços:

Martos Rubio, Ana; Breve historia de los Sumerios. Ed. Nowtilus (2012)

Ascalone, Enrico; Mesopotamia. Col. Grandes Civilizaciones. Ed. Mondadori Electa (2005)

Estendard d’Ur. Article de la Viquipèdia (consultat 5-8-2018)

Rodriguez Campillo, Ramón; El estandarte real de Ur al blog http://historiarrc.blogspot.com/

The Standard of Ur plana web del British Museum.

 

Detall de l'arpista i el cantant

Detall de l’arpista i el cantant

 
 
 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.