Un policia en la Luna

Portada d'Un policia en la Luna

Portada d’Un policia en la Luna

Amb només tres llibres, Tom Gould s’ha consagrat com un dels artistes de còmic més interessants del panorama internacional. La seva primera obra va ser ‘Goliat’ on parlava de l’art de la guerra. La segona ‘Todo el mundo tiene envidia de mi mochila voladora’ és un recull de tires de premsa on parodia el món de la literatura i la tercera és aquesta ‘Mooncop’, titulada a Espanya ‘Un policia en la Luna’.

La colònia lunar on viu el policia protagonista ha conegut temps millors, com un d’aquests pobles en els quals ha deixat de passar la carretera principal i la seva població es redueix dia rere dia. Les rondes del nostre heroi, el poli lunar, són cada vegada més curtes, i els casos per resoldre, menys emocionants: una noia que fuig de casa, una anciana que perd el seu gos, un autòmat que s’escapa del Museu de la Lluna… mentrestant tots els veïns van tornant cap a la Terra, ell continua lliscant silenciosament amb el seu vehicle pel satèl·lit a la recerca d’un cafè, un dònut i bona companyia.


L’estil sobri, minimalista, de l’autor em recorda el que ja fa un bon grapat d’anys veia setmanalment al diari El País de la ploma d’en Calpurnio i el seu personatge ‘Cuttlas’.

El dibuix de Gauld, a més de sobri, és intel•ligent i expressiu. Gauld només necessita unes quantes traçades simples i algunes vinyetes per capturar el nostre interès per aquesta història senzilla trufada de sentiments de pèrdua, abandonament, soledat i nostàlgia. Una història amable impregnada de malenconia i humor una mica tristoi.

Un policia en la Luna de Tom Gauld ha estat editat per l’editorial Salamandra Graphic l’any 2017 i és un tendre relat de només 96 planes, absolutament recomanable per a tothom.

El resurgir (The Wake)

Portada de 'El resurgir'

El resurgir‘ és un meravellós còctel de ciència-ficció, terror i fantasia que ens atrapa des de les primeres planes pels magnífics dibuixos i una història prou enrevessada i exigent pel lector.

El primer destacable d’aquest còmic és la qualitat dels seus artistes: el guionista Scott Snyder, famós per haver elaborat nombrosos còmics de Batman, Superman o American Vampire. Però igualment destacable és el meticulós treball de l’il•lustrador Sean Murphy que va treballar també a la sèrie d’American Vampire: Selecció natural, Joe el bàrbar o Punk Rock Jesus. Aquest àlbum va guanyar el premi Eisner al millor dibuixant i a la millor sèrie limitada l’any 2014.

La primera part del còmic ens explica com davant l’alarma suscitada per una sorprenent troballa en les profunditats del cercle polar àrtic, el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units sol•licita l’ajuda de la biòloga marina Lee Archer. I encara que aquesta biòloga respon inicialment amb reticència a la crida, aviat comprèn l’abast d’una missió que potser permet desentranyar aterridors misteris relacionats amb la mitologia, el folklore marins, l’origen de la humanitat … i el seu descoratjador futur.

La segona part del còmic transcorre 200 anys després de la ‘troballa’ i és on acabem sent testimonis del naixement de diferents espècies, una de les quals té la possibilitat de plorar i oblidar tot el mal que ha fet com espècie. Una història que va començar fa 3800 milions d’anys enrere. Aquesta segona part ens dibuixa un futur distòpic en el qual les ciutats més importants estan submergides pels oceans de tot el món i on la civilització, tal qual la coneixem ara, ja no existeix.

 

 

Si us en voleu fer una idea a partir de referents cinematogràfics podríem dir que la història conté elements de The Abyss de James Cameron, Alien de Ridley Scott, Creature from the Black Lagoon (La dona i el monstre a casa nostra) de Jack Arnold, Esfera de Barry Levinson, Waterworld de Kevin Reynolds, La cosa de John Carpenter… i alguna altra que hi vulgueu afegir.

També és destacable que cadascuna de les dues parts del còmic tenen com a protagonista a un personatge femení molt potent. Són dues dones valentes, fortes i intel•ligents que són capaces de moure’s per escenaris perillosos i hostils, cosa la qual és d’agrair.

 

 

L’acció salta del present al passat i al futur. En un primer moment els lectors no acabem d’entendre com aniran encaixant aquestes peces amb la trama, però, al final, encaixaran. El relat, a més d’aquests salts temporals, ens descol•loca amb un cert to oníric on la realitat dóna pas a escenes de somnis o a al•lucinacions induïdes per les neurotoxines que secreten els ‘monstres’.

Les vinyetes són obscures i detallistes, fetes amb una traçada plena d’angles que t’obliga a admirar l’estructura de cada plana. En aquestes vinyetes hi conviuen sense gaires problemes d’encaix pirates amb elements futuristes steampunk. Les imatges panoràmiques són fascinants (els anglosaxons ho denominen ‘splash page’ que és quan el dibuix pren l’espai d’una o dues planes senceres). L’ús de llums i ombres és perfecta.

 

 

Però, per ficar alguna pega, diré que després d’una magistral primera part, la segona, sense deixar de ser entretinguda, decau en algun moment. Això sí, el final de la història és massa obert i per mi, fins i tot, decebedor en no donar una resposta clara a certs interrogants plantejats al llarg de la història. Es poden buscar errors científics o històrics, que n’hi ha (per exemple les sirenes grecollatines no eren meitat peixos, meitat dones, com ara les coneixem popularment, sinó aus) però és millor que ens ho prenguem com a part de les llibertats que el guionista es pot prendre per portar la trama a bon port.

Un bon còmic per a tots els amants del novè art, especialment indicat pels amants del terror i la ciència-ficció que explica una història èpica i profunda amb preguntes com ¿qui som? i d’on venim? Un guió que abraça tota la història de la humanitat des de l’origen de la vida humana al desconeixement actual de la vida que habita en els fons marins amanit amb històries mitològiques. Una història que ens enganxa fins al final amb les aventures que ens va explicant.

I com he dit abans, un còmic exigent, que requereix més d’una lectura per comprendre’l en la seva totalitat, una història que et demana constantment passar planes enrere per entendre realment el que està explicant i encaixar les peces presentades.

Aquest tomo de ‘El resurgir‘ ha estat publicat per ECC Ediciones en cartoné de tapa dura. Conté 256 pàgines a color i inclou els 10 números originals de la sèrie ‘The wake‘.

 

 
 
 

Belleville Story

 
Portada de Belleville Story
 

Aquest còmic d’Arnaud Malherbe i Vincent Perriot és un thriller d’acció que transcorre en el barri Belleville de París, un barri popular que té una part obscura i sinistre. L’obra és l’adaptació al còmic d’una pel•lícula televisiva francesa del 2009 dirigida pel mateix Arnaud Malherbe.

El protagonista és Freddy, un petit mafiós que acaba de sortir de la presó. Freddy rep un encàrrec que degenerarà en un gran problema: o es carrega a un turista xinès a qui no coneix de res abans que torni a sortir el sol o els sicaris del mafiós Wang el pelaran a ell. Freddy accepta l’encàrrec per ajudar a pagar el deute que la seva amant, una jove forçada a exercir la prostitució, té amb la màfia parisenca. Freddy, després d’un gir argumental, acabarà fent costat a la que hauria de ser la seva víctima per tal de rescatar a una altra noia.

Com veieu estem en ple territori del gènere negre, o del polar francès, si preferiu. Aquesta història trepidant que transcorre en un sol dia, es va publicar en dues entregues l’any 2010, la primera es titulava ‘Abans de mitjanit‘ i la segona ‘Després de mitjanit‘. El guió, que alterna l’acció amb moments més intimistes, potser no destaca per la seva originalitat, però on sí que destaca és en la posada en escena i en l’estil gràfic de Vincent Perriot. La veritat és que els seus dibuixos ens transporten a la multiculturalitat dels barris baixos i a la gent que hi habita. Les escenes d’acció són molt dinàmiques, els personatges semblen volar a les vinyetes que, a vegades, ens ofereixen perspectives una mica forçades. Tampoc no hi ha gaires diàlegs, els justos per fer avançar l’acció.

Malherbe i Perriot ens fan explícita la mala vida dels protagonistes que viuen al marge de la societat benestant en un ambient malsà i opressiu. Malgrat l’obra té sentit de l’humor, guionista i dibuixant ens fan palesa, a vegades de forma cruel, la prostitució, la tracta de blanques, els assassinats i els segrestos, aconseguint humanitzar-ho tot amb la història d’amor dels protagonistes i el naixement d’una curta i sorprenent amistat.

 

 

Belleville Story no és una obra mestra del còmic, però aquest thriller de mafiosos assassins amb cert to de denúncia social, és un molt bon treball, amb personalitat pròpia i força recomanable que us divertirà del començament al final. Un còmic ple de girs i sorpreses que no us deixarà indiferents. De lectura obligatòria per a tots els aficionats al còmic francobelga.