El resurgir (The Wake)

Portada de 'El resurgir'

El resurgir‘ és un meravellós còctel de ciència-ficció, terror i fantasia que ens atrapa des de les primeres planes pels magnífics dibuixos i una història prou enrevessada i exigent pel lector.

El primer destacable d’aquest còmic és la qualitat dels seus artistes: el guionista Scott Snyder, famós per haver elaborat nombrosos còmics de Batman, Superman o American Vampire. Però igualment destacable és el meticulós treball de l’il•lustrador Sean Murphy que va treballar també a la sèrie d’American Vampire: Selecció natural, Joe el bàrbar o Punk Rock Jesus. Aquest àlbum va guanyar el premi Eisner al millor dibuixant i a la millor sèrie limitada l’any 2014.

La primera part del còmic ens explica com davant l’alarma suscitada per una sorprenent troballa en les profunditats del cercle polar àrtic, el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units sol•licita l’ajuda de la biòloga marina Lee Archer. I encara que aquesta biòloga respon inicialment amb reticència a la crida, aviat comprèn l’abast d’una missió que potser permet desentranyar aterridors misteris relacionats amb la mitologia, el folklore marins, l’origen de la humanitat … i el seu descoratjador futur.

La segona part del còmic transcorre 200 anys després de la ‘troballa’ i és on acabem sent testimonis del naixement de diferents espècies, una de les quals té la possibilitat de plorar i oblidar tot el mal que ha fet com espècie. Una història que va començar fa 3800 milions d’anys enrere. Aquesta segona part ens dibuixa un futur distòpic en el qual les ciutats més importants estan submergides pels oceans de tot el món i on la civilització, tal qual la coneixem ara, ja no existeix.

 

 

Si us en voleu fer una idea a partir de referents cinematogràfics podríem dir que la història conté elements de The Abyss de James Cameron, Alien de Ridley Scott, Creature from the Black Lagoon (La dona i el monstre a casa nostra) de Jack Arnold, Esfera de Barry Levinson, Waterworld de Kevin Reynolds, La cosa de John Carpenter… i alguna altra que hi vulgueu afegir.

També és destacable que cadascuna de les dues parts del còmic tenen com a protagonista a un personatge femení molt potent. Són dues dones valentes, fortes i intel•ligents que són capaces de moure’s per escenaris perillosos i hostils, cosa la qual és d’agrair.

 

 

L’acció salta del present al passat i al futur. En un primer moment els lectors no acabem d’entendre com aniran encaixant aquestes peces amb la trama, però, al final, encaixaran. El relat, a més d’aquests salts temporals, ens descol•loca amb un cert to oníric on la realitat dóna pas a escenes de somnis o a al•lucinacions induïdes per les neurotoxines que secreten els ‘monstres’.

Les vinyetes són obscures i detallistes, fetes amb una traçada plena d’angles que t’obliga a admirar l’estructura de cada plana. En aquestes vinyetes hi conviuen sense gaires problemes d’encaix pirates amb elements futuristes steampunk. Les imatges panoràmiques són fascinants (els anglosaxons ho denominen ‘splash page’ que és quan el dibuix pren l’espai d’una o dues planes senceres). L’ús de llums i ombres és perfecta.

 

 

Però, per ficar alguna pega, diré que després d’una magistral primera part, la segona, sense deixar de ser entretinguda, decau en algun moment. Això sí, el final de la història és massa obert i per mi, fins i tot, decebedor en no donar una resposta clara a certs interrogants plantejats al llarg de la història. Es poden buscar errors científics o històrics, que n’hi ha (per exemple les sirenes grecollatines no eren meitat peixos, meitat dones, com ara les coneixem popularment, sinó aus) però és millor que ens ho prenguem com a part de les llibertats que el guionista es pot prendre per portar la trama a bon port.

Un bon còmic per a tots els amants del novè art, especialment indicat pels amants del terror i la ciència-ficció que explica una història èpica i profunda amb preguntes com ¿qui som? i d’on venim? Un guió que abraça tota la història de la humanitat des de l’origen de la vida humana al desconeixement actual de la vida que habita en els fons marins amanit amb històries mitològiques. Una història que ens enganxa fins al final amb les aventures que ens va explicant.

I com he dit abans, un còmic exigent, que requereix més d’una lectura per comprendre’l en la seva totalitat, una història que et demana constantment passar planes enrere per entendre realment el que està explicant i encaixar les peces presentades.

Aquest tomo de ‘El resurgir‘ ha estat publicat per ECC Ediciones en cartoné de tapa dura. Conté 256 pàgines a color i inclou els 10 números originals de la sèrie ‘The wake‘.

 

 
 
 

Anuncis

Belleville Story

 
Portada de Belleville Story
 

Aquest còmic d’Arnaud Malherbe i Vincent Perriot és un thriller d’acció que transcorre en el barri Belleville de París, un barri popular que té una part obscura i sinistre. L’obra és l’adaptació al còmic d’una pel•lícula televisiva francesa del 2009 dirigida pel mateix Arnaud Malherbe.

El protagonista és Freddy, un petit mafiós que acaba de sortir de la presó. Freddy rep un encàrrec que degenerarà en un gran problema: o es carrega a un turista xinès a qui no coneix de res abans que torni a sortir el sol o els sicaris del mafiós Wang el pelaran a ell. Freddy accepta l’encàrrec per ajudar a pagar el deute que la seva amant, una jove forçada a exercir la prostitució, té amb la màfia parisenca. Freddy, després d’un gir argumental, acabarà fent costat a la que hauria de ser la seva víctima per tal de rescatar a una altra noia.

Com veieu estem en ple territori del gènere negre, o del polar francès, si preferiu. Aquesta història trepidant que transcorre en un sol dia, es va publicar en dues entregues l’any 2010, la primera es titulava ‘Abans de mitjanit‘ i la segona ‘Després de mitjanit‘. El guió, que alterna l’acció amb moments més intimistes, potser no destaca per la seva originalitat, però on sí que destaca és en la posada en escena i en l’estil gràfic de Vincent Perriot. La veritat és que els seus dibuixos ens transporten a la multiculturalitat dels barris baixos i a la gent que hi habita. Les escenes d’acció són molt dinàmiques, els personatges semblen volar a les vinyetes que, a vegades, ens ofereixen perspectives una mica forçades. Tampoc no hi ha gaires diàlegs, els justos per fer avançar l’acció.

Malherbe i Perriot ens fan explícita la mala vida dels protagonistes que viuen al marge de la societat benestant en un ambient malsà i opressiu. Malgrat l’obra té sentit de l’humor, guionista i dibuixant ens fan palesa, a vegades de forma cruel, la prostitució, la tracta de blanques, els assassinats i els segrestos, aconseguint humanitzar-ho tot amb la història d’amor dels protagonistes i el naixement d’una curta i sorprenent amistat.

 

 

Belleville Story no és una obra mestra del còmic, però aquest thriller de mafiosos assassins amb cert to de denúncia social, és un molt bon treball, amb personalitat pròpia i força recomanable que us divertirà del començament al final. Un còmic ple de girs i sorpreses que no us deixarà indiferents. De lectura obligatòria per a tots els aficionats al còmic francobelga.

 

 
 
 
 

Hard Boiled

 

Portada de l'edició de Norma Ed. (2008)

Portada de l’edició de Norma Ed. (2008)


 
Aquest magistral còmic, provocatiu i violent, presentat en tres episodis, va ser escrit per Frank Miller i dibuixat per Geof Darrow entre setembre de 1990 i març de 1992. És una de les obres clàssiques de Miller que en va escriure el guió entre les sèries de Daredevil i Batman i abans d’una altra obra mestra: Sin City.

Aparentment la història que ens explica és simple: Nixon (més tard Carl Seltz i després Harry Seltz) treballa com a recaptador d’impostos (o inspector d’assegurances o oficinista) per a una gran companyia. És un home feliçment casat amb una dona meravellosa i dos fills petits, però darrere la seva idíl•lica vida s’amaga un malson inquietant que Nixon anirà descobrint de mica en mica fins a arribar a saber una horrible veritat que serà incapaç d’afrontar; la vida que creu viure no és la seva, ell només és un robot assassí al servei d’una multinacional que està programat amb implants falsos de memòria per eliminar la competència no desitjada del negoci. Un cobrador del frac amb molt mala llet, més encara, letal.

Nixon viu en un futur pròxim controlat per màquines i corporacions multinacionals on la nombrosa població no és res més que un ramat d’ovelles consumista disposat al sacrifici, la gent viu entre grans edificis de formigó, embussos de cotxes, autopistes, contaminació, publicitat omnipresent i on al carrer només hi ha violència, drogues i un ambient eròtic enrarit (reclams sexuals, prostitució, gent despullada que practica sexe a les cantonades i a plena llum del dia, orgies macabres dins grans discoteques…) Un futur on la humanitat ha perdut el nord en una voràgine escapista de tecnologia i consumisme que, en realitat, no està tan allunyat del nostre present.

 
hard_boiled_2_2
 

En les seves planes descobrim les nombroses influències rebudes pels autors en confeccionar la seva obra i que, sense ànim de ser exhaustius, van des de films com Blade Runner, Terminator o Robocop; els films de David Cronenberg i la ‘Nova Carn‘; les novel•les noir clàssiques; Neuromantic de William Gibson; el ciberpunk en general; i, per damunt de tot, l’ombra allargada de Philip K. Dick amb les seves obsessions habituals sobre la identitat pròpia, la construcció de la realitat i el control al qual estem sotmesos (de fet es diu que el seu conte curt La formiga elèctrica va ser el detonant del còmic).

El seu dibuixant, Geof Darrow, és, en aquesta obra, detallista, barroc i sobrecarregat fins al punt que a moltes vinyetes de les seves planes et pots tirar uns quants minuts per descobrir tota la informació que contenen. Darrow és de l’escola de Moebius, guanyador d’alguns premis Eisner, un precisament per aquest treball que va ser la seva primera gran obra. En ella hi trobem increïbles planes dobles amb un sol dibuix i planes que en contenen 29. Els dibuixos on retrata aquest món cibernètic, decadent i brut són espectaculars i poderosos.

Hard Boiled és una obra amb un final terriblement pessimista i humiliant per la raça humana. Una obra desmesurada, excessiva, saturada de violència en totes i cadascuna de les seves planes, on l’acció trepidant regna com mai: accidents de cotxe, persecucions salvatges, vidres trencats, trets constants i sang a dojo. És un espectacle macabre i hipnòtic de destrucció apocalíptica. Un còmic brutal que aclapara al lector i que grava en el seu inconscient imatges que perduraran en el temps. En definitiva, una obra mestra del novè art.

 
hard_boiled_3_3