Islas des-conocidas

 

 
Els oceans de tot món estan plens d’illes descobertes, després desaparegudes i d’illes conegudes que, amb el pas del temps, es tornen ‘des-conegudes’. Aquest llibre titulat ‘Islas des-conocidas’ i subtitulat “un arxipèlag de mites, misteris, fantasmes i fraus” ens explica la història de 24 illes que en algun moment van aparèixer en els mapes i cartes de navegació i que en l’actualitat ja no hi són. Algunes hi van estar dibuixades poc temps, altres van romandre als mapes durant centenars d’anys.

Cadascuna d’aquestes illes ‘des-conegudes’ té la seva pròpia història. Algunes no han despertat l’atenció de gairebé ningú, d’altres, en canvi, encara se’n parla avui dia. Un bon exemple d’aquestes últimes és l’Atlàntida que, tot i que només va existir en la ment de Plató amb propòsits al•legòrics, té avui en dia una bibliografia gairebé inabastable. Un cas similar, encara que molt més recent (de mitjans del segle XIX) és Lemuria o Mu proposada com hipòtesi científica pel zoòleg britànic Philip Sclater, que tot i reconeixent que no tenia evidències sòlides per la seva proposta, va ser acceptada per molta gent que, a més, la van adornar amb tot tipus de ximpleries extravagants.

Algunes d’aquestes illes són estranyes i fabuloses, altres són plenament inversemblants. Totes elles són el reflex del temps en què varen ser creades i totes han enriquit la geografia de la ment. No hem d’oblidar que els mites, la superstició i la religió formen part del nostre bagatge cultural com espècie humana.

Algunes d’aquestes illes van ser productes de la imaginació, altres d’enganys i encara altres, d’errors no malintencionats de mariners i navegants. Aquest llibre és un homenatge a totes aquestes illes perdudes que també han ajudat a crear la imatge que tenim del nostre món.

La llegendària Thule, anomenada Tile a la carta marina de Magnus

La llegendària Thule, anomenada Tile a la carta marina de Magnus


 

L’autor les agrupa en sis seccions. La primera reuneix les ‘Illes de vida i mort‘ confinades al món de la literatura. La segona secció, ‘Els pioners‘, presenta illes trobades pels primers navegants de mars i oceans. ‘L’era de l’exploració‘ és la tercera i neix quan els mariners europeus comencen a navegar pel globus. La quarta és la secció dedicada a les ‘Illes submergides‘ suposadament engolides pel mar. La cinquena parla de les ‘Illes fraudulentes‘, inventades per bromistes i mentiders. L’última secció la dedica als ‘Des-coneixements recents‘ realitzats durant el segle XX i XXI.

Així descobrim illes com Kibu on els habitants de les illes de l’estret de Torres creien que anaven els esperits dels difunts. O l’illa de Hufaidh, situada als aiguamolls de la confluència dels rius Tigris i Eufrates que habiten els Madan (protagonistes del llibre ‘Els àrabs dels aiguamolls‘ de Wilfred Thesiger), els quals encara creuen que qui veu l’illa queda embruixat i comença a parlar un idioma incomprensible.

La llegendària Thule, perduda en el nord llunyà, de la que ens parla el comerciant i navegant grec Píteas nascut a Massàlia (actual Marsella) el segle IV aC. que afirmà haver arribat més enllà de la Gran Bretanya i haver-la albirat.

L’illa de Fusang, on els emperadors xinesos creien que es trobava l’elixir de la immortalitat. Les Illes dels Benaventurats, on va desembarcar el monjo viatger irlandès Sant Brandan, coneguda pels canaris amb el nom de ‘Isla de San Borondón‘. I encara d’altres com la Terra de Davis, albirada i descrita pel pirata Lionel Wafer al segle XVII i que ningú no va trobar mai de nou.

Frislàndia és una altra de les anomenades illes fantasma que va aparèixer en la majoria de mapes i cartes nàutiques de l’oceà Atlàntic nord dibuixada entre els anys 1560 i 1660.

Frislàndia en un mapa de Nicolo Zeno de 1558

Frislàndia, a baix a l’esquerra, en un mapa de Nicolo Zeno de 1558


 

L’any 1875, la marina naval britànica va voler ficar ordre als seus mapes del Pacífic que estaven farcits d’inexactituds. Es van eliminar 123 illes fantasma (encara que posteriorment van descobrir que tres d’elles eren reals i les van haver de tornar al lloc que els hi corresponia).

El cop de gràcia a totes aquestes illes fantasma va arribar des de l’espai quan a la segona meitat del segle XX els satèl•lits artificials van començar a retratar la Terra en les seves òrbites al voltant del planeta.

Tot i això a finals del segle XX encara van haver-hi discussions diplomàtiques entre Mèxic i els Estats Units per l’illa inexistent de Bermeja. O, la més recent de totes, en ple segle XXI, Sandy Island va aparèixer en el Google Earth fins a l’any 2012.

És evident que avui en dia l’època de descobrir noves illes s’ha acabat i, com molt bé diu l’autor “també toca la seva fi l’era dels des-coneixements”. Malgrat tot l’escull fantasma Maria Teresa, al Pacífic Sud, i altres del mateix oceà, encara esperen ser esborrats dels mapes.

Un llibre breu i deliciós, meravellosament il•lustrat per Katie Scott. Escrit de forma clara i concisa per en Malachy Tallack i esplèndidament editat per Planeta l’any 2017.

L'illa de Brasil a l'oest d'Irlanda en el mapa d'Abraham Ortelius del 1572

L’illa de Brasil a l’oest d’Irlanda en el mapa d’Abraham Ortelius del 1572


 
 
 
 

Anuncis

Uta-Napixtim: el diluvi sumeri

 

Tauleta XI de l l'Epopeia de Guilgameix conservada al Museu Britànic

Tauleta XI de l l’Epopeia de Guilgameix conservada al Museu Britànic. (Foto de Mike Peel (www.mikepeel.net).


 

La Biblioteca d’Assurbanipal és una col•lecció de milers de tauletes d’argila i fragments que contenen textos de tots tipus del segle VII aC. Aquestes tauletes van ser trobades a l’antiga ciutat de Nínive (capital d’Assíria) al nord de Mesopotàmia, a l’actual Iraq. Cap a l’any 1870, l’arqueòleg George Smith va descobrir en una d’aquestes tauletes un relat que avui dia coneixem com l’Epopeia de Guilgameix el qual ens va fer repensar tot el que sabíem sobre el relat bíblic del Diluvi.

L’Epopeia de Guilgameix és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d’Uruk en la seva recerca de la immortalitat. Aquest poema és considerat com l’obra literària mesopotàmica més important i és un dels texts més antics del món. El seu origen es remunta a fa uns 4.700 anys. Va ser escrit amb escriptura cuneïforme en tauletes d’argila que afortunadament han arribat fins al nostre temps.

El poema ha pogut ser reconstruït pràcticament en la seva totalitat a partir d’un conjunt de setanta-tres tauletes, trenta-cinc de les quals foren trobades a Nínive, vuit més a ciutats d’Assíria i les trenta restants a ciutats de la regió de Babilònia.

 

Figura de Guilgameix del palau de Sargon II (Museu del Louvre)

Figura de Guilgameix del palau de Sargon II (Museu del Louvre)


 

La influència d’aquest poema en alguns dels capítols de la Bíblia és més que notable. Recordem que bona part de la Bíblia es redacta en l’època de la captivitat dels jueus a Babilònia (segle VI aC.) o poc després de ser alliberats i retornar a Jerusalem. En l’exili babilònic els jueus van descobrir i aprendre els mites del Diluvi Universal, la Torre de Babel, la meretriu de Babilònia i altres relats.

Vull centrar-me en el mite del Diluvi Universal sumeri, antecedent clar de la història de Noè i la seva Arca que apareix en el llibre del Gènesi bíblic.

El poema de Guilgameix està format per uns tres mil dos-cents versos repartits en un total de dotze tauletes. El relat del Diluvi Universal apareix recollit a la tauleta XI que ens explica com l’heroi Guilgameix visita al savi Uta-Napixtim (o Utnapixtim) per interrogar-lo sobre com poder trobar la immortalitat i aquest explica la història del diluvi al qual va sobreviure.

La llegenda sumèria explica que el déu Enlil, fastiguejat pel soroll que feien els habitants de la terra, decideix eliminar l’espècie humana amb un diluvi. El déu Enki (déu de la saviesa, també conegut com a Ea), s’apiada dels humans i adverteix a Uta-Napixtim, rei de Xuruppak, del desastre que se li acosta. Li aconsella que construeixi una arca i que hi embarqui tota la seva família i una parella de cada espècie dels animals de la terra. Uta-Napixtim segueix el seu consell i salva així la humanitat.

Un cop acabades les terribles pluges, Uta-Napixtim surt de la nau, ofereix sacrificis als déus i el déu Enlil li atorga la immortalitat. Finalment va a viure en una illa situada a la desembocadura del Tigris i de l’Eufrates, més enllà de la mar dels Morts, on el va a visitar Guilgameix per a rebre’n la planta de l’eterna joventut.

 

Enki (Ea) detall del segell Adda, Museu Britànic 89115

Enki (Ea) detall del segell Adda, Museu Britànic 89115


 

Però anem al text original. A la tauleta I del text se’ns presenta a l’heroi Guilgameix i en els versos 42 i 43 ja se’ns parla d’Uta-Napixtim i el diluvi:

Tauleta I: 41 El qui va explorar els confins del món a la recerca de la vida,
42 el qui va aconseguir arribar, mitjançant la seva força, a Uta-Napixtim, el llunyà,
43 el qui va refundar els centres de culte que el diluvi havia destruït,
44 el qui va restablir els ritus per a la nombrosíssima humanitat.

Anem ara a la tauleta XI que és on comença el relat del diluvi que Uta-Napixtim explica a Guilgameix:

11 Shuruppak, la ciutat que tu coneixes,
12 la ciu[tat que] es troba [a la riba] de l’Eufrates,
13 aquesta ciutat és antiga i els deus habitaven al seu interior,
14 aleshores els grans deus van decidir enviar el diluvi.

Relat de l’acord previ per part dels déus a l’hora d’enviar el Diluvi Universal:

15 Llur pare Anu va jurar,
16 Llur conseller, Enlil el guerrer,
17 Llur visir, Ninurta,
18 Llur conestable, Ennugi,
19 El príncep Ea va jurar amb ell.

El déu Ea adverteix indirectament, a través d’una paret de canyes, a Uta-Napixtim del que ha de fer per salvar la vida:

22 Paret de canyes, escolta! Paret, estigues al cas!
23 Home de Shuruppak, fill d’Ubar-Tutu,
24 Enderroca la casa, construeix un vaixell!
25 Abandona les riqueses i busca la vida!
26 Refusa les propietats, salva la vida!
27 Fes pujar al vaixell la llavor de totes les criatures vivents!

Instruccions de com ha de ser el vaixell, de les quals es desprèn que ha de ser quadrat:

28 El vaixell que tu construiràs
29 ha de tenir les mides exactes:
30 que es corresponguin la seva manega i la seva eslora,
31 cobreix-lo amb un sostre, com el de l’Apsu.

Parlant de l’arca:
XI […]
61 vaig posar-li sis cobertes,
62 el vaig dividir en set parts,
[…]

La construcció del vaixell, segons el text, dura aproximadament una setmana i un cop ha finalitzat la seva construcció, Uta-Napixtim ofereix una gran festa:

70 Vaig sacrificar bous per als treba[lladors,]
71 vaig immolar bens diàriament.
72 Cerve[sa, begudes fer]mentades, oli i vi,
73 [vaig fer beure als meus] treballadors com si fos
74 l’aigua d’un riu,
75 feien festes com el dia de l’Any Nou.

Just abans del diluvi Uta-Napixtim prepara tot allò que s’ha d’endur:

81 Hi vaig carregar [tot el que tenia,]
82 hi vaig carregar tota la plata que tenia,
83 hi vaig carregar tot l’or que tenia,
84 hi vaig carregar la llavor de totes i cadascuna de les criatures vivents.
85 Vaig embarcar a dins del vaixell tota la meva família i parents,
86 vaig embarcar totes les bèsties de l’estepa, els animals salvatges i tota classe d’artesans.

Quan Uta-Napixtim comprèn que el moment del diluvi ha arribat puja ràpidament al vaixell:

87 Shamash va fixar una data:
88 “Al matí ell farà ploure pastissos, a la nit una pluja de blat.
89 Entra a dins del vaixell i segella la teva porta.”
90 Aquesta data ha arribat.
[…]

Uta-Napixtim embarca en el vaixell però deixa fora de la seva nau molta gent, entre els quals hi ha l’encarregat de tancar-la des de fora per tal que fos totalment hermètica:

95 A l’encarregat de segellar el vaixell, el mariner Puzur-Enlil,
96 li vaig donar el (meu) palau amb els seus béns.

Es detalla quin és el paper de cada divinitat durant el cataclisme on, per exemple, Adad és el déu de les tempestes i les inundacions:

97 En despuntar les primeres llums de l’albada,
98 es va aixecar al cel un núvol negre;
99 al seu interior, Adad no parava de bramar.
100 Shul•lat i Hanish anaven davant seu,
101 hi anaven els visirs per les muntanyes i per la terra.
102 Errakal va arrencar els troncs,
103 va arribar Ninurta, va fer desbordar els dics.
104 Els Anunnaku duien torxes,
105 amb la seva resplendor cremaven la terra.
106 La quietud mortal d’Adad va passar pel cel,
107 tot el que era brillant es va transformar en foscor.
[…]

Les primeres repercussions del Gran Diluvi:

112 Era impossible veure’s l’un a l’altre,
113 la gent no es reconeixia enmig del desas[tre].

Els humans no són els únics perjudicats pel cataclisme, el diluvi fins i tot sobrepassa els mateixos déus que l’han enviat:

114 Fins i tot els deus tenien por del diluvi!
115 Es van replegar i van pujar al cel d’Anu.
116 Els deus estaven cargolats com gossos, jeien al ras.
117 La deessa va cridar com una partera,
118 Belet-Ili, la de la veu dolça, es va lamentar:
[…]
121 Com és que jo vaig pronunciar iniquitats a l’assemblea dels déus,
122 i vaig declarar la guerra per destruir la meva gent?
123 Jo mateixa els vaig parir, són la meva gent!
124 Però ara, omplen el mar com peixos.
[…]

Els aiguats del Gran Diluvi duraren només sis dies i set nits i al setè dia es començaren a aturar:

130 En arribar el setè dia,
131 el diluvi anà minvant la batalla,
132 el mar es va calmar com una partera que havia lluitat,
133 la tempesta es va amansir, el diluvi es va aturar.
[…]

L’embarcació on viatja Uta-Napixtim embarranca a la muntanya Nimush (també anomenada Nisir). Uta-Napixtim espera set dies abans no obre la coberta de la nau:

147 En arribar el setè dia
148 vaig fer sortir i vaig alliberar un colom.
149 El colom va anar a buscar menjar,
150 no va trobar cap lloc on posar-se i va tornar.
151 Vaig fer sortir i vaig alliberar una oreneta.
152 L’oreneta va anar a buscar menjar,
153 no va trobar cap lloc on posar-se i va tornar.
154 Vaig fer sortir i vaig alliberar un corb.
155 El corb va marxar i va veure la baixada de les aigües.
156 Va menjar, es va moure amunt i avall, però no va tornar.

Uta-Napixtim, un cop s’ha assegurat que les aigües han baixat, fa desembarcar a tots aquells que l’havien acompanyat durant el periple i ofereix una libació i un sacrifici sobre la muntanya on han embarrancat:

158 […] vaig oferir una libació al cim de la muntanya.
159 Vaig situar set i set flascons,
160 davall seu vaig disposar canya, cedre i mirtal.

Els déus, en sentir l’olor agradable del sacrifici, es presenten al lloc:

161 Els deus van sentir l’olor,
162 els deus van sentir la bona olor,
163 els deus es van amuntegar com a mosques damunt del sacrificador.

Arriba el déu Enlil a qui tots culpen de la situació on han arribat. Enlil s’enfada en veure l’embarcació i al mateix Uta-Napixtim que ha escapat amb vida del diluvi. Però, finalment, el déu Ea demana indulgència a Enlil i aquest decideix recompensar el protagonista i la seva esposa concedint-los la immortalitat. Uta-Napixtim, a partir de llavors, és anomenat ‘el Llunyà’ ja que és portat a viure lluny amb la seva dona, a la desembocadura dels rius Tigris i Eufrates on els visita Guilgameix.

La ciutat de Nínive imaginada i pintada per l'arqueòleg Henry Layard

La ciutat de Nínive imaginada i pintada per l’arqueòleg Henry Layard


 

Bibliografia i enllaços:

Ramírez, Esperança; Berosos de Babilònia i el Gran Diluvi (Anàlisi i estudi en relació amb d’altres relats diluvians de tradició oriental i grecollatina). Universitat Autònoma de Barcelona. Setembre 2009. (PDF en català).

Uta-Napixtim. Article de la Viquipèdia. Consultat 20-6-2018 (en català).

Utnapishtim. Article de la Wikipedia. Consultat el 20-6-2018 (en castellà).

Guilgameix. Article de la Viquipèdia. Consultat el 20-6-2018 (en català).

Auneau, Joseph; Autané, Maurice; Gruson, Philippe; Thirion, Jean Luc: Llegir l’antic Testament (Una iniciació. Primera part: Abans de l’exili) Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997 (en català).

Biblioteca d’Assurbanipal. Article de la Viqupèdia. Consultat el 20-6-2018 (en català).

Anònim; Poema de Gilgamesh. Biblioteca Personal Borges. Ediciones Orbis, (1986).

Kramer, Samuel Nathan; La história empieza en Sumer. Ediciones Orbis (1985).

 

Tauleta sobre el diluvi de l'epopeia de Guilgameix, escrita en accadi

Tauleta sobre el diluvi de l’epopeia de Guilgameix, escrita en accadi

 
 
 
 

Lluna soviètica

 

Cara visible de la Lluna fotografiada l'any 2010 per Gregory H. Revera

Cara visible de la Lluna fotografiada l’any 2010 per Gregory H. Revera


 
Quan mirem de nit a la lluna el primer que veiem són unes àrees més fosques que es denominen ‘maria’ o ‘mars’. Aquestes zones han estat batejades amb noms evocadors com Mare Tranquilitatis (Mar de la Tranquil•litat), Mare Serenitatis (Mar de la Serenitat) o Mare Imbrium (Mar dels Ruixats) tot i que a la Lluna no hi plou. A la dreta de la lluna hi ha una gran plana desèrtica coneguda com a Oceanus Procellarum (Oceà de les Tempestats). Les serralades han estat batejades amb noms de muntanyes terrestres com ara els Alps, Carpats o Apenins.

Els cràters són denominats majoritàriament amb els noms dels grans filòsofs i científics del passat com ara Aristarc, Arquimedes, Plató, Copèrnic, Tycho, Kepler…

Però la cara fosca de la lluna porta nombrosos noms eslaus. Així, per exemple, hi ha un Mare Moscoviae (Mar de Moscou), el Mar de Schmidt (anomenat així en honor de l’influent astrònom soviètic), les muntanyes Soviètiques, el cràter de Lomonosov (famós científic i poeta rus del segle XVIII) o el cràter Ziolkovsky (un mestre d’escola rus que fou pioner en el desenvolupament de coets i els viatges espacials).
 

Cara oculta de la Lluna fotografiada per la sonda 'Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO)'

Cara oculta de la Lluna fotografiada per la sonda ‘Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO)’


 
La raó d’aquest fet és ben simple. Fins a l’any 1959 cap ésser humà no havia vist mai la cara que ens queda oculta de la Lluna. No va ser fins aquest any que l’hemisferi ocult va ser cartografiat per la sonda soviètica Lluna 3. La càmera fotogràfica va fer 29 fotografies en aproximadament 40 minuts a una distància al voltant dels 65.000 kilòmetres del nostre satèl•lit. De les 29 fotos 17 van ser transmeses a la Terra i 6 van ser publicades.
 
El satèl·lit soviètic Lluna 3

El satèl·lit soviètic Lluna 3


 
Els científics soviètics van catalogar al voltant de 500 accidents geogràfics i els van començar a donar noms. Un primer grup van ser noms de destacats científics soviètics o pioners de l’exploració espacial com ara Popov (inventor de l’antena i pioner de la tècnica de la ràdio), Komarov (pilot de proves, enginyer aeronàutic, primer cosmonauta a anar dos cops a l’espai i el primer ésser humà mort en un vol espacial), Tereskhova (la primera dona que va viatjar a l’espai), Titov (el segon home que va anar a l’espai). Per descomptat que hi ha un cràter Gagarin, en honor i record de Yuri Gagarin, el primer home que es va endinsar a l’espai. Els cràters al voltant del Mare Moscoviae van rebre els noms dels astronautes russos que van morir durant la carrera espacial d’aquells anys.

Un segon grup de noms, el més nombrós, va estar format per destacats científics internacionals i de diversos cosmonautes nord-americans que van participar en el programa Mercury. El nom dels astronautes morts en missions nord-americanes bategen cràters petits al voltant del gran cràter Apol•lo.

Un tercer grup de noms van ser extrets de referents mitològics.

L’any 1960 l’Acadèmia Soviètica de Ciències va publicar el primer Atles de la Cara Oculta de la Lluna recollint tots aquests nous topònims lunars.
 

Cràter Gagarin i els seus voltants.

Cràter Gagarin i els seus voltants.


 
Entre 1959 i 1976 l’URSS va llançar 24 sondes automàtiques en el programa aeroespacial Lluna (que a occident es va batejar de forma inadequada amb el nom Lunik). El Lluna 17 (1970) va transportar i dipositar en el nostre satèl•lit el vehicle espacial no tripulat Lunokhod I. El vehicle de vuit rodes i 756 quilos de pes estava teledirigit des de la Terra va explorar àmpliament el Mare Imbrium durant un any en què va recórrer més de deu kilòmetres i va enviar a la Terra més de 20.000 imatges. Durant quaranta-dos anys l’UAI (Unió Astronòmica Internacional) es va negar a aprovar els noms dels cràters lunars visitats pel vehicle soviètic perquè desconeixien amb precisió el lloc d’allunatge del Lunokhod I.

L’any 2010 la sonda LRO (Lunar Reconnaissance Orbiter) va aconseguir fotografiar al Lunokhod I i determinar amb exactitud la posició del vehicle sobre la superfície lunar. Per tal motiu l’UAI, l’any 2012, va aprovar la denominació de dotze petits cràters que fan entre 100 i 400 metres de diàmetre, amb els noms dels membres del programa Lunakhod i de les dues tripulacions que van dur a terme la missió: Albert, Leonid, Kolya, Valera, Borya, Vitya, Kostya, Gena, Ígor, Slava, Nikolya i Vasya.

 

Segell soviètic emès per commemorar la gesta del Lluna 3.

Segell soviètic emès per commemorar la gesta del Lluna 3.