Islas des-conocidas

 

 
Els oceans de tot món estan plens d’illes descobertes, després desaparegudes i d’illes conegudes que, amb el pas del temps, es tornen ‘des-conegudes’. Aquest llibre titulat ‘Islas des-conocidas’ i subtitulat “un arxipèlag de mites, misteris, fantasmes i fraus” ens explica la història de 24 illes que en algun moment van aparèixer en els mapes i cartes de navegació i que en l’actualitat ja no hi són. Algunes hi van estar dibuixades poc temps, altres van romandre als mapes durant centenars d’anys.

Cadascuna d’aquestes illes ‘des-conegudes’ té la seva pròpia història. Algunes no han despertat l’atenció de gairebé ningú, d’altres, en canvi, encara se’n parla avui dia. Un bon exemple d’aquestes últimes és l’Atlàntida que, tot i que només va existir en la ment de Plató amb propòsits al•legòrics, té avui en dia una bibliografia gairebé inabastable. Un cas similar, encara que molt més recent (de mitjans del segle XIX) és Lemuria o Mu proposada com hipòtesi científica pel zoòleg britànic Philip Sclater, que tot i reconeixent que no tenia evidències sòlides per la seva proposta, va ser acceptada per molta gent que, a més, la van adornar amb tot tipus de ximpleries extravagants.

Algunes d’aquestes illes són estranyes i fabuloses, altres són plenament inversemblants. Totes elles són el reflex del temps en què varen ser creades i totes han enriquit la geografia de la ment. No hem d’oblidar que els mites, la superstició i la religió formen part del nostre bagatge cultural com espècie humana.

Algunes d’aquestes illes van ser productes de la imaginació, altres d’enganys i encara altres, d’errors no malintencionats de mariners i navegants. Aquest llibre és un homenatge a totes aquestes illes perdudes que també han ajudat a crear la imatge que tenim del nostre món.

La llegendària Thule, anomenada Tile a la carta marina de Magnus

La llegendària Thule, anomenada Tile a la carta marina de Magnus


 

L’autor les agrupa en sis seccions. La primera reuneix les ‘Illes de vida i mort‘ confinades al món de la literatura. La segona secció, ‘Els pioners‘, presenta illes trobades pels primers navegants de mars i oceans. ‘L’era de l’exploració‘ és la tercera i neix quan els mariners europeus comencen a navegar pel globus. La quarta és la secció dedicada a les ‘Illes submergides‘ suposadament engolides pel mar. La cinquena parla de les ‘Illes fraudulentes‘, inventades per bromistes i mentiders. L’última secció la dedica als ‘Des-coneixements recents‘ realitzats durant el segle XX i XXI.

Així descobrim illes com Kibu on els habitants de les illes de l’estret de Torres creien que anaven els esperits dels difunts. O l’illa de Hufaidh, situada als aiguamolls de la confluència dels rius Tigris i Eufrates que habiten els Madan (protagonistes del llibre ‘Els àrabs dels aiguamolls‘ de Wilfred Thesiger), els quals encara creuen que qui veu l’illa queda embruixat i comença a parlar un idioma incomprensible.

La llegendària Thule, perduda en el nord llunyà, de la que ens parla el comerciant i navegant grec Píteas nascut a Massàlia (actual Marsella) el segle IV aC. que afirmà haver arribat més enllà de la Gran Bretanya i haver-la albirat.

L’illa de Fusang, on els emperadors xinesos creien que es trobava l’elixir de la immortalitat. Les Illes dels Benaventurats, on va desembarcar el monjo viatger irlandès Sant Brandan, coneguda pels canaris amb el nom de ‘Isla de San Borondón‘. I encara d’altres com la Terra de Davis, albirada i descrita pel pirata Lionel Wafer al segle XVII i que ningú no va trobar mai de nou.

Frislàndia és una altra de les anomenades illes fantasma que va aparèixer en la majoria de mapes i cartes nàutiques de l’oceà Atlàntic nord dibuixada entre els anys 1560 i 1660.

Frislàndia en un mapa de Nicolo Zeno de 1558

Frislàndia, a baix a l’esquerra, en un mapa de Nicolo Zeno de 1558


 

L’any 1875, la marina naval britànica va voler ficar ordre als seus mapes del Pacífic que estaven farcits d’inexactituds. Es van eliminar 123 illes fantasma (encara que posteriorment van descobrir que tres d’elles eren reals i les van haver de tornar al lloc que els hi corresponia).

El cop de gràcia a totes aquestes illes fantasma va arribar des de l’espai quan a la segona meitat del segle XX els satèl•lits artificials van començar a retratar la Terra en les seves òrbites al voltant del planeta.

Tot i això a finals del segle XX encara van haver-hi discussions diplomàtiques entre Mèxic i els Estats Units per l’illa inexistent de Bermeja. O, la més recent de totes, en ple segle XXI, Sandy Island va aparèixer en el Google Earth fins a l’any 2012.

És evident que avui en dia l’època de descobrir noves illes s’ha acabat i, com molt bé diu l’autor “també toca la seva fi l’era dels des-coneixements”. Malgrat tot l’escull fantasma Maria Teresa, al Pacífic Sud, i altres del mateix oceà, encara esperen ser esborrats dels mapes.

Un llibre breu i deliciós, meravellosament il•lustrat per Katie Scott. Escrit de forma clara i concisa per en Malachy Tallack i esplèndidament editat per Planeta l’any 2017.

L'illa de Brasil a l'oest d'Irlanda en el mapa d'Abraham Ortelius del 1572

L’illa de Brasil a l’oest d’Irlanda en el mapa d’Abraham Ortelius del 1572


 
 
 
 

Anuncis

Uta-Napixtim: el diluvi sumeri

 

Tauleta XI de l l'Epopeia de Guilgameix conservada al Museu Britànic

Tauleta XI de l l’Epopeia de Guilgameix conservada al Museu Britànic. (Foto de Mike Peel (www.mikepeel.net).


 

La Biblioteca d’Assurbanipal és una col•lecció de milers de tauletes d’argila i fragments que contenen textos de tots tipus del segle VII aC. Aquestes tauletes van ser trobades a l’antiga ciutat de Nínive (capital d’Assíria) al nord de Mesopotàmia, a l’actual Iraq. Cap a l’any 1870, l’arqueòleg George Smith va descobrir en una d’aquestes tauletes un relat que avui dia coneixem com l’Epopeia de Guilgameix el qual ens va fer repensar tot el que sabíem sobre el relat bíblic del Diluvi.

L’Epopeia de Guilgameix és un poema èpic sumeri que descriu les aventures del rei mític Guilgameix d’Uruk en la seva recerca de la immortalitat. Aquest poema és considerat com l’obra literària mesopotàmica més important i és un dels texts més antics del món. El seu origen es remunta a fa uns 4.700 anys. Va ser escrit amb escriptura cuneïforme en tauletes d’argila que afortunadament han arribat fins al nostre temps.

El poema ha pogut ser reconstruït pràcticament en la seva totalitat a partir d’un conjunt de setanta-tres tauletes, trenta-cinc de les quals foren trobades a Nínive, vuit més a ciutats d’Assíria i les trenta restants a ciutats de la regió de Babilònia.

 

Figura de Guilgameix del palau de Sargon II (Museu del Louvre)

Figura de Guilgameix del palau de Sargon II (Museu del Louvre)


 

La influència d’aquest poema en alguns dels capítols de la Bíblia és més que notable. Recordem que bona part de la Bíblia es redacta en l’època de la captivitat dels jueus a Babilònia (segle VI aC.) o poc després de ser alliberats i retornar a Jerusalem. En l’exili babilònic els jueus van descobrir i aprendre els mites del Diluvi Universal, la Torre de Babel, la meretriu de Babilònia i altres relats.

Vull centrar-me en el mite del Diluvi Universal sumeri, antecedent clar de la història de Noè i la seva Arca que apareix en el llibre del Gènesi bíblic.

El poema de Guilgameix està format per uns tres mil dos-cents versos repartits en un total de dotze tauletes. El relat del Diluvi Universal apareix recollit a la tauleta XI que ens explica com l’heroi Guilgameix visita al savi Uta-Napixtim (o Utnapixtim) per interrogar-lo sobre com poder trobar la immortalitat i aquest explica la història del diluvi al qual va sobreviure.

La llegenda sumèria explica que el déu Enlil, fastiguejat pel soroll que feien els habitants de la terra, decideix eliminar l’espècie humana amb un diluvi. El déu Enki (déu de la saviesa, també conegut com a Ea), s’apiada dels humans i adverteix a Uta-Napixtim, rei de Xuruppak, del desastre que se li acosta. Li aconsella que construeixi una arca i que hi embarqui tota la seva família i una parella de cada espècie dels animals de la terra. Uta-Napixtim segueix el seu consell i salva així la humanitat.

Un cop acabades les terribles pluges, Uta-Napixtim surt de la nau, ofereix sacrificis als déus i el déu Enlil li atorga la immortalitat. Finalment va a viure en una illa situada a la desembocadura del Tigris i de l’Eufrates, més enllà de la mar dels Morts, on el va a visitar Guilgameix per a rebre’n la planta de l’eterna joventut.

 

Enki (Ea) detall del segell Adda, Museu Britànic 89115

Enki (Ea) detall del segell Adda, Museu Britànic 89115


 

Però anem al text original. A la tauleta I del text se’ns presenta a l’heroi Guilgameix i en els versos 42 i 43 ja se’ns parla d’Uta-Napixtim i el diluvi:

Tauleta I: 41 El qui va explorar els confins del món a la recerca de la vida,
42 el qui va aconseguir arribar, mitjançant la seva força, a Uta-Napixtim, el llunyà,
43 el qui va refundar els centres de culte que el diluvi havia destruït,
44 el qui va restablir els ritus per a la nombrosíssima humanitat.

Anem ara a la tauleta XI que és on comença el relat del diluvi que Uta-Napixtim explica a Guilgameix:

11 Shuruppak, la ciutat que tu coneixes,
12 la ciu[tat que] es troba [a la riba] de l’Eufrates,
13 aquesta ciutat és antiga i els deus habitaven al seu interior,
14 aleshores els grans deus van decidir enviar el diluvi.

Relat de l’acord previ per part dels déus a l’hora d’enviar el Diluvi Universal:

15 Llur pare Anu va jurar,
16 Llur conseller, Enlil el guerrer,
17 Llur visir, Ninurta,
18 Llur conestable, Ennugi,
19 El príncep Ea va jurar amb ell.

El déu Ea adverteix indirectament, a través d’una paret de canyes, a Uta-Napixtim del que ha de fer per salvar la vida:

22 Paret de canyes, escolta! Paret, estigues al cas!
23 Home de Shuruppak, fill d’Ubar-Tutu,
24 Enderroca la casa, construeix un vaixell!
25 Abandona les riqueses i busca la vida!
26 Refusa les propietats, salva la vida!
27 Fes pujar al vaixell la llavor de totes les criatures vivents!

Instruccions de com ha de ser el vaixell, de les quals es desprèn que ha de ser quadrat:

28 El vaixell que tu construiràs
29 ha de tenir les mides exactes:
30 que es corresponguin la seva manega i la seva eslora,
31 cobreix-lo amb un sostre, com el de l’Apsu.

Parlant de l’arca:
XI […]
61 vaig posar-li sis cobertes,
62 el vaig dividir en set parts,
[…]

La construcció del vaixell, segons el text, dura aproximadament una setmana i un cop ha finalitzat la seva construcció, Uta-Napixtim ofereix una gran festa:

70 Vaig sacrificar bous per als treba[lladors,]
71 vaig immolar bens diàriament.
72 Cerve[sa, begudes fer]mentades, oli i vi,
73 [vaig fer beure als meus] treballadors com si fos
74 l’aigua d’un riu,
75 feien festes com el dia de l’Any Nou.

Just abans del diluvi Uta-Napixtim prepara tot allò que s’ha d’endur:

81 Hi vaig carregar [tot el que tenia,]
82 hi vaig carregar tota la plata que tenia,
83 hi vaig carregar tot l’or que tenia,
84 hi vaig carregar la llavor de totes i cadascuna de les criatures vivents.
85 Vaig embarcar a dins del vaixell tota la meva família i parents,
86 vaig embarcar totes les bèsties de l’estepa, els animals salvatges i tota classe d’artesans.

Quan Uta-Napixtim comprèn que el moment del diluvi ha arribat puja ràpidament al vaixell:

87 Shamash va fixar una data:
88 “Al matí ell farà ploure pastissos, a la nit una pluja de blat.
89 Entra a dins del vaixell i segella la teva porta.”
90 Aquesta data ha arribat.
[…]

Uta-Napixtim embarca en el vaixell però deixa fora de la seva nau molta gent, entre els quals hi ha l’encarregat de tancar-la des de fora per tal que fos totalment hermètica:

95 A l’encarregat de segellar el vaixell, el mariner Puzur-Enlil,
96 li vaig donar el (meu) palau amb els seus béns.

Es detalla quin és el paper de cada divinitat durant el cataclisme on, per exemple, Adad és el déu de les tempestes i les inundacions:

97 En despuntar les primeres llums de l’albada,
98 es va aixecar al cel un núvol negre;
99 al seu interior, Adad no parava de bramar.
100 Shul•lat i Hanish anaven davant seu,
101 hi anaven els visirs per les muntanyes i per la terra.
102 Errakal va arrencar els troncs,
103 va arribar Ninurta, va fer desbordar els dics.
104 Els Anunnaku duien torxes,
105 amb la seva resplendor cremaven la terra.
106 La quietud mortal d’Adad va passar pel cel,
107 tot el que era brillant es va transformar en foscor.
[…]

Les primeres repercussions del Gran Diluvi:

112 Era impossible veure’s l’un a l’altre,
113 la gent no es reconeixia enmig del desas[tre].

Els humans no són els únics perjudicats pel cataclisme, el diluvi fins i tot sobrepassa els mateixos déus que l’han enviat:

114 Fins i tot els deus tenien por del diluvi!
115 Es van replegar i van pujar al cel d’Anu.
116 Els deus estaven cargolats com gossos, jeien al ras.
117 La deessa va cridar com una partera,
118 Belet-Ili, la de la veu dolça, es va lamentar:
[…]
121 Com és que jo vaig pronunciar iniquitats a l’assemblea dels déus,
122 i vaig declarar la guerra per destruir la meva gent?
123 Jo mateixa els vaig parir, són la meva gent!
124 Però ara, omplen el mar com peixos.
[…]

Els aiguats del Gran Diluvi duraren només sis dies i set nits i al setè dia es començaren a aturar:

130 En arribar el setè dia,
131 el diluvi anà minvant la batalla,
132 el mar es va calmar com una partera que havia lluitat,
133 la tempesta es va amansir, el diluvi es va aturar.
[…]

L’embarcació on viatja Uta-Napixtim embarranca a la muntanya Nimush (també anomenada Nisir). Uta-Napixtim espera set dies abans no obre la coberta de la nau:

147 En arribar el setè dia
148 vaig fer sortir i vaig alliberar un colom.
149 El colom va anar a buscar menjar,
150 no va trobar cap lloc on posar-se i va tornar.
151 Vaig fer sortir i vaig alliberar una oreneta.
152 L’oreneta va anar a buscar menjar,
153 no va trobar cap lloc on posar-se i va tornar.
154 Vaig fer sortir i vaig alliberar un corb.
155 El corb va marxar i va veure la baixada de les aigües.
156 Va menjar, es va moure amunt i avall, però no va tornar.

Uta-Napixtim, un cop s’ha assegurat que les aigües han baixat, fa desembarcar a tots aquells que l’havien acompanyat durant el periple i ofereix una libació i un sacrifici sobre la muntanya on han embarrancat:

158 […] vaig oferir una libació al cim de la muntanya.
159 Vaig situar set i set flascons,
160 davall seu vaig disposar canya, cedre i mirtal.

Els déus, en sentir l’olor agradable del sacrifici, es presenten al lloc:

161 Els deus van sentir l’olor,
162 els deus van sentir la bona olor,
163 els deus es van amuntegar com a mosques damunt del sacrificador.

Arriba el déu Enlil a qui tots culpen de la situació on han arribat. Enlil s’enfada en veure l’embarcació i al mateix Uta-Napixtim que ha escapat amb vida del diluvi. Però, finalment, el déu Ea demana indulgència a Enlil i aquest decideix recompensar el protagonista i la seva esposa concedint-los la immortalitat. Uta-Napixtim, a partir de llavors, és anomenat ‘el Llunyà’ ja que és portat a viure lluny amb la seva dona, a la desembocadura dels rius Tigris i Eufrates on els visita Guilgameix.

La ciutat de Nínive imaginada i pintada per l'arqueòleg Henry Layard

La ciutat de Nínive imaginada i pintada per l’arqueòleg Henry Layard


 

Bibliografia i enllaços:

Ramírez, Esperança; Berosos de Babilònia i el Gran Diluvi (Anàlisi i estudi en relació amb d’altres relats diluvians de tradició oriental i grecollatina). Universitat Autònoma de Barcelona. Setembre 2009. (PDF en català).

Uta-Napixtim. Article de la Viquipèdia. Consultat 20-6-2018 (en català).

Utnapishtim. Article de la Wikipedia. Consultat el 20-6-2018 (en castellà).

Guilgameix. Article de la Viquipèdia. Consultat el 20-6-2018 (en català).

Auneau, Joseph; Autané, Maurice; Gruson, Philippe; Thirion, Jean Luc: Llegir l’antic Testament (Una iniciació. Primera part: Abans de l’exili) Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997 (en català).

Biblioteca d’Assurbanipal. Article de la Viqupèdia. Consultat el 20-6-2018 (en català).

Anònim; Poema de Gilgamesh. Biblioteca Personal Borges. Ediciones Orbis, (1986).

Kramer, Samuel Nathan; La história empieza en Sumer. Ediciones Orbis (1985).

 

Tauleta sobre el diluvi de l'epopeia de Guilgameix, escrita en accadi

Tauleta sobre el diluvi de l’epopeia de Guilgameix, escrita en accadi

 
 
 
 

La espada de Rhiannon

La espada de Rhiannon. Ed. Martínez Roca (1977)

La espada de Rhiannon. Ed. Martínez Roca (1977)

L’escriptora Leigh Brackett (1915-1978) és una de les grans autores de ciència-ficció proclamada com la reina del space opera. Els amants del bon cinema la coneixem pels guions cinematogràfics que va escriure, o en els que va col•laborar, com El son etern (1946) de Howard Hawks, escrit juntament amb William Faulkner. La seva col•laboració amb el director Howard Hawks va continuar amb films protagonitzats per John Wayne com Rio Bravo (1959), Hatari! (1962), El Dorado (1966), o Rio Lobo (1970). Per a Robert Altman va escriure el guió d’El llarg adéu(1973); però les generacions més joves, principalment els seguidors de la saga Star Wars, la coneixen per haver elaborat el primer guió de L’Imperi contraataca (1980) de Lawrence Kasdan, la millor pel•lícula, a parer meu, de tota la sèrie. Malauradament la col•laboració amb Kasdan va estar interrompuda per la mort de l’autora el 1978 i el guió va estar modificat i acabat per Kasdan.

Portada de l'edició d'Ace Books (1970)

Portada de l’edició d’Ace Books (1970)

Guions de cinema a part, Leigh Brackett, va escriure durant les dècades dels anys 40 i 50 del segle passat un bon nombre de novel•les pulp de ciència-ficció on fa un homenatge magnífic i sincer a l’escriptor Edgar Rice Burroughs en un cicle de novel•les marcianes a la qual pertany la novel•la que comento. Fins i tot el cognom del protagonista, Matt Carse, és un encreuament de noms del protagonista burroughsià de la sèrie de Barsoom, John Carter, i el protagonista de la sèrie de Venus, Carson. Sóc del parer que Brackett, posseïdora d’una gran cultura literària i un magnífic estil a l’hora d’escriure, és superior al mestre Burroughs.

La història original va ser publicada a la revista Thrilling Wonder Stories el juny de 1949 sota el títol de Sea-Kings of Mars. La espada de Rhiannon és el nom que va prendre en ser publicat en forma de llibre l’any 1953.

Portada de Thrilling Wonder Stories del mes de juny de 1949

Portada de Thrilling Wonder Stories del mes de juny de 1949

La novel•la és un bon exponent de les aventures fantàstiques que es publicaven a les revistes pulp d’aquells anys. Un breu i magnífic space opera que mescla sense complexos el gènere d’espasa i bruixeria amb la ciència-ficció. El protagonista sempre és monolíticament bo, els dolents, molt dolents, al límit de la paròdia. No hi ha matisos psicològics, les emocions són clares, diàfanes, primàries: amor, odi, venjança, gana, ànsies de poder, matar, sobreviure…

Però deixeu-me que us expliqui breument la història. Matt Carse és un explorador i aventurer que viu en el planeta Mart d’un futur indeterminat. Mart és tal com el coneixem ara, sec i desèrtic. Milions d’anys enrere Mart tenia oceans, vegetació i al planeta convivien diferents races humanoides. Entre aquestes races els híbrids i els quiru van marcar la història i mitologia marcianes. Un quiru anomenat Rhiannon va compartir la seva ciència amb els dhuvians, uns homes-serpent, que van utilitzar la tecnologia per dominar i sotmetre a la resta de races. Per aquest fet els quiru van condemnar Rhiannon a ser tancat en una cova i a viure eternament en un estat d’animació suspesa.

Amb els anys Rhiannon es converteix en llegenda i és anomenat el Maleït. I vet aquí que arriba Carse, descobreix la seva tomba, agafa la famosa espasa del títol i per obra d’una tecnologia desconeguda, fa un salt temporal d’un milió d’anys cap enrere i queda posseït parcialment per la ment de Rhiannon el Maleït que vol redimir-se de l’error comès en el passat.

Portada de la primera edició britànica de la novel·la (1955).

Portada de la primera edició britànica de la novel·la (1955).

A partir d’aquest moment les aventures no tenen fi, Carse és capturat i condemnat a galeres. Fuig, arriba a un nou continent, una malvada reina desperta el seu desig. Primer s’odien i després de demostrar la seva superioritat d’home blanc sobre la seva raça, s’estimen. Hi ha baralles i persecucions a dojo, escenaris fantàstics i imaginatius, morts, aliats que no ho són, éssers humanoides alats i éssers aquàtics que prenen part en les lluites. I quan tot sembla perdut per a Carse sempre succeeix algun fet que el fa reeixir de la complicada situació en què es troba. I sí, finalment Rhiannon es redimeix davant la seva raça i és perdonat, els dictadors dhuvians són aniquilats i Carson retorna al planeta Mart del futur acompanyat per la reina exmalvada per viure noves aventures.

Els diàlegs, com no podria ser d’altre forma en una guionista cinematogràfica, són fluids i amens. És literatura escapista, masclista, un punt racista, poc reflexiva i profunda però alhora és sentit de la meravella en estat pur. Un artefacte cultural confeccionat en una època ja desapareguda i amb uns paràmetres que no són del nostre temps. Una breu novel•la mortalment entretinguda i addictiva que es llegeixen en un no res.

 

Portada de l'edició d'Ace Books (1967)

Portada de l’edició d’Ace Books (1967)