Las barbas del profeta

Durant la postguerra civil espanyola dels anys quaranta i cinquanta a les escoles s’impartia l’assignatura Història Sagrada. Més tard, als anys seixanta i setanta del segle passat, es va conèixer simplement sota el nom de Religió. A Eduardo Mendoza li va tocar patir la primera. En aquells anys el règim franquista anava de la mà amb l’església catòlica i l’educació escolar era bastant avorrida i poc flexible.

Els estudiants de l’època recordaran que entre les assignatures obligatòries estaven les popularment conegudes com ‘les tres maries’: Formación del Espíritu Nacional, gimnàstica i religió.

En aquest llibre Eduardo Mendoza rememora la seva infància escolar a través de la Bíblia, en concret de l’assignatura Història Sagrada que li van impartir. En paraules seves:

La Historia Sagrada, por si alguien no lo sabe, era un resumen de los pasajes más relevantes de la Biblia. Quién decidía su relevancia, yo no lo sé. Tengo la impresión de que venía dada por una tradición que nadie se habría atrevido a disputar ni habría sabido cómo. También supongo que la finalidad de aquella enseñanza era reforzar nuestras creencias religiosas. Era obvio que nada en aquel libro singular reforzaba las creencias religiosas. Más bien lo contrario. Pero esto, como casi todo, no era objeto de debate.”

Mendoza revisa alguns dels passatges que més el van marcar i que segons reconeix li van provocar la fascinació per la paraula escrita i el món de la ficció. Mendoza parla sobre aquest conjunt de mites que tant han influït en la cultura occidental de forma irònica, amb bones dosis d’humor i un punt de nostàlgia. Així, per les planes del llibre, van desfilant diferents escenes de la Bíblia: la creació, Adam i Eva. Caín i Abel, el sacrifici d’Isaac, el diluvi universal, la torre de Babel, Josep i els seus germans, el rei David, el savi Salomó… i de pas reflexiona sobre temes com les creences, l’ètica, la moral, la incredulitat i de com l’art ha plasmat, al llarg de la història, aquests mites.

'La mort d'Abel' de Gustave Doré

‘La mort d’Abel’ de Gustave Doré

Mendoza, malgrat la conyeta, reivindica el respecte a tots els mites fundacionals que tenen per objectiu explicar el desconegut i d’incommensurable. Per a Mendoza la Bíblia: “és el compendi de mites fundacionals més gran que existeix”. I afegeix que “una societat s’explica millor si no es desvincula d’aquests mites”.

La seva visió del Jehovà de l’Antic Testament és la d’un personatge colèric, injust, arbitrari, violent i contradictori. Per exemple, un dels moments en què l’autor em fa riure de veritat és quan Jehovà, penedit d’haver mort a tota la humanitat amb el diluvi, promet a Noè no tornar a organitzar una matança semblant mai més:

Para celebrar esta declaración de buenas intenciones, Noé se emborrachó, no se sabe si por ignorancia o a sabiendas.”

Tot i que l’autor ja ens ha advertit que el seu llibre no és un assaig erudit, el lector agrairia una mica més de profunditat en els temes tractats.

En resum, el llibre és una obra irònica, un punt sarcàstica, divertida i entretinguda, però molt superficial i de poca empenta. Les seves 148 planes es llegeixen en un moment però em temo que s’oblidaran amb la mateixa rapidesa. El més destacable, amb diferència, és la seva introducció que sí paga la pena de llegir i en la qual l’autor llança una clara advertència:

El abandono de las humanidades en los planes de estudio causa un mal irreparable a los estudiantes, que ellos y la sociedad pagarán con creces si no lo están pagando ya”.

'La confusió de les llengües' de Gustave Doré

‘La confusió de les llengües’ de Gustave Doré

 
 
 

Anuncis

El juego de los Vor

 

 

El protagonista d’aquest space-opera és Miles Vorkosigan, un personatge polifacètic. Miles és un jove militar fill d’aristòcrates de la casa Vor, una de les famílies nobles del planeta Barrayar. És intel•ligent, rebel i sobretot un estrateg nat. Per culpa d’un atemptat químic que va patir la seva mare durant la seva gestació, Miles és un nan hiperactiu amb els ossos fràgils que constantment ha de lluitar contra els prejudicis que provoca la seva curta estatura perquè la majoria de la població el veu com un mutant.

Miles Workosigan és el genial personatge creat per l’escriptora nord-americana Lois McMaster Bujold protagonista d’una magnífica i multi premiada sèrie de ciència-ficció iniciada l’any 1986 amb la novel•la El aprendiz de guerrero. En aquesta novel•la veiem com un Miles amb divuit anys s’allista a l’exèrcit i comença a treballar per al servei d’intel•ligència militar de Barrayar. En una de les missions encomanades es converteix en el líder dels Dendarii i de la seva flota mercenària sota el nom d’almirall Naismith.

A El juego de los Vor Miles Vorkosigan obté el seu primer destí després de sortir de l’acadèmia militar. Per no semblar que és, com a fill de polític i aristòcrata, un privilegiat, les altes esferes l’envien a la pitjor destinació possible, la base Lazkowsky a la remota i gelada illa de Kyril, on haurà de defensar que tot i ser un tolit és un oficial competent i aprendre la rutina militar a la qual no és gaire propens. A l’illa Miles coneix a un comandant sense escrúpols i com podeu suposar s’acaba amotinant i és arrestat. Jutjat per insubordinat i traïdor, acaba, gràcies a algunes gestions diplomàtiques, entrant al servei secret de Barrayar.

Poc després, realitzant un simple treball com a correu, Miles descobreix que l’emperador Gregor Vorbarra (parent, amic i company de jocs a la infantesa), ha escapat del palau per veure món i ha estat segrestat per Cavilo, una dona jove, baixeta, bonica, intel•ligent i manipuladora, molt digna antagonista d’un Miles que no dubte en ficar-se en problemes per tal d’alliberar el seu amic. Per això, Miles es tornarà a reunir amb els mercenaris Dendarii i farà front a una situació que es complica en descobrir un pla secret de l’imperi cetagandès, enemic de Barrayar, per fer-se els amos del comerç a tot el sector de la galàxia on viuen.

 

El juego de los Vor en la seva edició de butxaca

El juego de los Vor en la seva edició de butxaca


 

La novel•la té dues parts massa diferenciades. La primera, amb l’aventura de la insubordinació de Miles a la gèlida illa Kyril, era un relat independent escrit per Bujold sota el títol de ‘L’home del temps‘ que després intenta enllaçar d’una forma poc convincent, o poc afortunada, amb la resta de la història que se’ns explica tot i recuperar alguns personatges de la primera part per fer-los servir de pont entre les dues parts.

Els personatges de Cavilo i Miles són exactament iguals a excepció del gènere, si bé el segon, com tot ésser humà, té dubtes i consciència. És d’agrair que l’autora faci servir molt més la diplomàcia en aquest món d’intrigues que no pas la violència, que és utilitzada en comptagotes durant tota la trama i només utilitzada obertament en l’episodi de la batalla final.

El juego de los Vor és una intriga interplanetària ben escrita per McMaster Bujold, plena d’aventures i girs dramàtics, però a la vegada és una novel•la amb poques idees malgrat el complicat de les intrigues i aventures progressivament poc creïbles. És divertida però massa lleugera. Evidentment serà una delícia per a tots els incondicionals de Miles Vorkosigan però, a parer meu, és una de les novel•les més prescindibles de tota la sèrie. És literatura escapista idònia per passar una estona entretinguda i poc més.

El juego de los Vor es va publicar l’any 1990 als Estats Units i incomprensiblement per a mi, l’any 1991 va guanyar el Premi Hugo a la millor novel•la de ciència-ficció deixant com a finalistes a les superiors Tierra (‘Earth’ de David Brin) o La caída de Hyperion (‘The Fall of Hyperion’ de Dan Simmons).

Si realment voleu gaudir d’una bona història d’en Miles, llegiu la primera de la saga: El aprendiz de guerrero.

 

Portada del llibre editat per Baen Books l'any 1990

Portada del llibre editat per Baen Books l’any 1990


 
 

Islas des-conocidas

 

 
Els oceans de tot món estan plens d’illes descobertes, després desaparegudes i d’illes conegudes que, amb el pas del temps, es tornen ‘des-conegudes’. Aquest llibre titulat ‘Islas des-conocidas’ i subtitulat “un arxipèlag de mites, misteris, fantasmes i fraus” ens explica la història de 24 illes que en algun moment van aparèixer en els mapes i cartes de navegació i que en l’actualitat ja no hi són. Algunes hi van estar dibuixades poc temps, altres van romandre als mapes durant centenars d’anys.

Cadascuna d’aquestes illes ‘des-conegudes’ té la seva pròpia història. Algunes no han despertat l’atenció de gairebé ningú, d’altres, en canvi, encara se’n parla avui dia. Un bon exemple d’aquestes últimes és l’Atlàntida que, tot i que només va existir en la ment de Plató amb propòsits al•legòrics, té avui en dia una bibliografia gairebé inabastable. Un cas similar, encara que molt més recent (de mitjans del segle XIX) és Lemuria o Mu proposada com hipòtesi científica pel zoòleg britànic Philip Sclater, que tot i reconeixent que no tenia evidències sòlides per la seva proposta, va ser acceptada per molta gent que, a més, la van adornar amb tot tipus de ximpleries extravagants.

Algunes d’aquestes illes són estranyes i fabuloses, altres són plenament inversemblants. Totes elles són el reflex del temps en què varen ser creades i totes han enriquit la geografia de la ment. No hem d’oblidar que els mites, la superstició i la religió formen part del nostre bagatge cultural com espècie humana.

Algunes d’aquestes illes van ser productes de la imaginació, altres d’enganys i encara altres, d’errors no malintencionats de mariners i navegants. Aquest llibre és un homenatge a totes aquestes illes perdudes que també han ajudat a crear la imatge que tenim del nostre món.

La llegendària Thule, anomenada Tile a la carta marina de Magnus

La llegendària Thule, anomenada Tile a la carta marina de Magnus


 

L’autor les agrupa en sis seccions. La primera reuneix les ‘Illes de vida i mort‘ confinades al món de la literatura. La segona secció, ‘Els pioners‘, presenta illes trobades pels primers navegants de mars i oceans. ‘L’era de l’exploració‘ és la tercera i neix quan els mariners europeus comencen a navegar pel globus. La quarta és la secció dedicada a les ‘Illes submergides‘ suposadament engolides pel mar. La cinquena parla de les ‘Illes fraudulentes‘, inventades per bromistes i mentiders. L’última secció la dedica als ‘Des-coneixements recents‘ realitzats durant el segle XX i XXI.

Així descobrim illes com Kibu on els habitants de les illes de l’estret de Torres creien que anaven els esperits dels difunts. O l’illa de Hufaidh, situada als aiguamolls de la confluència dels rius Tigris i Eufrates que habiten els Madan (protagonistes del llibre ‘Els àrabs dels aiguamolls‘ de Wilfred Thesiger), els quals encara creuen que qui veu l’illa queda embruixat i comença a parlar un idioma incomprensible.

La llegendària Thule, perduda en el nord llunyà, de la que ens parla el comerciant i navegant grec Píteas nascut a Massàlia (actual Marsella) el segle IV aC. que afirmà haver arribat més enllà de la Gran Bretanya i haver-la albirat.

L’illa de Fusang, on els emperadors xinesos creien que es trobava l’elixir de la immortalitat. Les Illes dels Benaventurats, on va desembarcar el monjo viatger irlandès Sant Brandan, coneguda pels canaris amb el nom de ‘Isla de San Borondón‘. I encara d’altres com la Terra de Davis, albirada i descrita pel pirata Lionel Wafer al segle XVII i que ningú no va trobar mai de nou.

Frislàndia és una altra de les anomenades illes fantasma que va aparèixer en la majoria de mapes i cartes nàutiques de l’oceà Atlàntic nord dibuixada entre els anys 1560 i 1660.

Frislàndia en un mapa de Nicolo Zeno de 1558

Frislàndia, a baix a l’esquerra, en un mapa de Nicolo Zeno de 1558


 

L’any 1875, la marina naval britànica va voler ficar ordre als seus mapes del Pacífic que estaven farcits d’inexactituds. Es van eliminar 123 illes fantasma (encara que posteriorment van descobrir que tres d’elles eren reals i les van haver de tornar al lloc que els hi corresponia).

El cop de gràcia a totes aquestes illes fantasma va arribar des de l’espai quan a la segona meitat del segle XX els satèl•lits artificials van començar a retratar la Terra en les seves òrbites al voltant del planeta.

Tot i això a finals del segle XX encara van haver-hi discussions diplomàtiques entre Mèxic i els Estats Units per l’illa inexistent de Bermeja. O, la més recent de totes, en ple segle XXI, Sandy Island va aparèixer en el Google Earth fins a l’any 2012.

És evident que avui en dia l’època de descobrir noves illes s’ha acabat i, com molt bé diu l’autor “també toca la seva fi l’era dels des-coneixements”. Malgrat tot l’escull fantasma Maria Teresa, al Pacífic Sud, i altres del mateix oceà, encara esperen ser esborrats dels mapes.

Un llibre breu i deliciós, meravellosament il•lustrat per Katie Scott. Escrit de forma clara i concisa per en Malachy Tallack i esplèndidament editat per Planeta l’any 2017.

L'illa de Brasil a l'oest d'Irlanda en el mapa d'Abraham Ortelius del 1572

L’illa de Brasil a l’oest d’Irlanda en el mapa d’Abraham Ortelius del 1572