Expedició a Punt (II)

 

Parlament del déu Amon a la reina Hatxepsut

Parlament del déu Amon a la reina Hatxepsut ( http://digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0058 )


 

En aquesta entrada us presento la primera part de la traducció al català del text de l’expedició a Punt gravada en els murs del temple mortuori d’Hatxepsut a Deir el-Bahri i que s’integra en una escena en què es representa a la reina davant del déu Amon (Naville, Deir el-Bahri, III, pls. 83-84):

L’Horus “Poderosa a kas” les dues Senyores “Afortunada en anys”, l’Horus d’or “Divina en aparicions”, el rei d’Egipte Maatkare, imatge [sagrada] d’Amon, a qui ell ha triat perquè estigui sobre el seu tron. Ell li ha assignat a ella l’herència de les Dues Terres, la reialesa de l’Alt i del Baix Egipte. Ell li ha atorgat a ella el que Aton circumda, el que engloben Geb i Nut. No hi ha oponents seus entre els del sud, no hi ha contrincants seus entre els del nord.

El cel i totes les terres estrangeres que déu ha creat treballen únicament per a ella, ells vénen fins a ella amb respecte, els seus cabdills amb el cap cot, els seus presents sobre l’esquena, els súbdits com ofrenes per a ella, sol•licitant que els sigui concedit l’alè de vida, a causa dels poders del seu pare Amon, qui ha posat totes les terres sota les seves sandàlies.

El mateix rei, el rei d’Egipte Maatkare, la majestat de Palau -vida, prosperitat i salut! -, va preguntar cap a l’escalinata del senyor dels déus. Es va escoltar un pronunciament des del tron, un anunci del mateix déu:

«Exploraré les rutes cap a Punt, descobriré els camins cap a les terrasses de mirra, després de guiar la tropa per aigua i per terra per portar meravelles de la Terra-de-déu per a aquest déu que ha creat les seves perfeccions (d’Hatxepsut)».

(La reina respon:) «Faré per a tu d’acord amb tot el que ha pronunciat la majestat d’aquest noble déu (doncs) això és el que vol fer sa majestat (Hatxepsut) -que se li concedeixi vida, renovació i autoritat, com a Ra per sempre! -».

Paraules pronunciades per Amon [senyor dels trons de les Dues Terres]:

«Benvinguda!, dolça filla, qui està en el meu cor, rei d’Egipte Maatkare, que ha construït un monument perfecte, purificat el lloc de la gran Ennèade i [omplert] el meu santuari amb els records que ella va voler.

Tu ets el rei, que ha pres les Dues Terres, Hatxepsut- “Engendrada per Amon”, rica en ofrenes, pura en viandes. Satisfàs el meu desig en tot moment (pel que) t’he concedit tota la vida i l’autoritat de la meva part, tota renovació de la meva part, tota salut de la meva part, tota felicitat de la meva part.

T’he concedit totes les terres planes i totes les terres muntanyenques (per) que estiguis contenta amb elles. Jo te les vaig anunciar ja des de fa temps, i les observarà l’eternitat dels incomptables anys que jo transcorreré gloriosament.

 

Fragment ampliat del Parlament del déu Amon

Fragment del Parlament del déu Amon ( http://digi.ub.uni-heidelberg.de/diglit/naville1898bd3/0058 )

T’he concedit Punt sencer fins a les terres dels déus, la Terra-de-déu que no ha estat trepitjada, les terrasses de mirra que la gent ignora. Un ho ha escoltat de boca en boca, en relats dels [avant] passats, que es portaven meravelles i productes d’allà sota (el regnat dels) teus antecessors, cadascun dels reis del Baix Egipte, des dels temps dels ancestres, els reis de l’Alt Egipte, els que van existir primer, a canvi de nombrosos pagaments, (doncs) no s’assoleixen excepte pels teus intermediaris. Així, faré que les teves tropes les trepitgin, després de guiar-los per aigua i per terra, descobrint per ells les rutes ocultes, després de penetrar les terrasses de mirra. Aquesta és la regió més apartada de la Terra-de-déu; és el meu lloc d’esbarjo. Jo ho he creat per a gust meu juntament amb Mut i Hathor, senyora de la corona blanca i de Punt, senyora del [cel], gran en màgia, senyora de tots els déus. Ells recullen mirra al seu gust i carreguen vaixells amb arbres de mirra fresca i amb tot tipus de productes típics d’aquesta terra estrangera fins a quedar satisfets. Jo vaig predisposar als habitants de Punt que la gent ignora, als barbats de la Terra-de-déu, perquè ells et lloessin com a un déu, ja que els teus poders creuen la terra estrangera. Els he conegut: jo sóc el seu senyor. Tinc el coneixement: jo sóc el progenitor, Amon-Ra, i la meva filla és qui envolta la totalitat, el rei d’Egipte [Maatkare], a qui he creat.

Jo sóc el teu pare, qui estableix el respecte cap a tu en els Nou Arcs. Així, ells vénen en pau [fins a Karnak]. Porten moltes meravelles i tota mena de productes típics de la Terra-de-déu pels que la seva majestat els va enviar: munts de terrossos de mirra i arbres de mirra fresca amb pa d’arrels, plantats al pati de cerimònies per ser vistos per tots els déus. La teva majestat en persona els farà créixer [en el camp a banda i banda] del meu temple, perquè jo gaudeixi amb ells».

 

Els egipcis transportant arbres de Punt per trasplantar-los als jardins de Karnak

Els egipcis transportant arbres de Punt per trasplantar-los als jardins de Karnak


 
 
 

Anuncis

Expedició a Punt (I)

 
Mapa País de Punt
 
El País de Punt fou un territori amb el qual van comerciar els antics egipcis. La situació exacta de Punt encara és debatuda pels historiadors. La majoria dels estudiosos avui dia creuen que Punt estava situat a la regió del cap Guardafui, al nord-est de Somàlia. En el que sí tots estan d’acord és en el fet que estava situada en algun punt al sud-est d’Egipte, en algun lloc de la regió costanera del modern Djibouti, Eritrea, el nord-est d’Etiòpia, Somàlia i el litoral del Mar Roig del Sudan.

Els egipcis van donar aquest nom a una terra amb la qual comerciaven des de l’Imperi mitjà. En aquestes terres aconseguien productes que consideraven com molt valuosos com ara or, encens, ivori, pells de lleopard, babuïns, plomes d’estruç, fusta de banús i altres mercaderies.

La primera expedició egípcia registrada a Punt va ser organitzada pel faraó Sahure de la V Dinastia (2,500 anys aC). No obstant això, l’or de Punt ja corria per Egipte des del temps del faraó Khufu (conegut també com Keops) de la IV dinastia. Posteriorment es tenen documentades diferents expedicions a Punt en la VI, XI, XII i XVIII dinasties d’Egipte.

Sabem que durant el regnat de Mentuhotep III (XI dinastia, cap a 2000 aC), un oficial anomenat Hannu va organitzar un o més viatges a Punt, el que no sabem del cert és si ell hi va viatjar personalment o només en va ser el promotor del viatge. També sabem que les missions comercials dels faraons de la XII dinastia Senusret I (més conegut com a Sesostris I), Amenemhet II i Amenemhet IV també van navegar amb èxit cap a la misteriosa terra de Punt. Durant la XVIII dinastia els successors d’Hatxepsut, Tuthmosis III i Amenhotep III, també van continuar la tradició egípcia de comerciar amb aquest territori.

Estàtua sedent d'Hatxepsut conservada   al Museu  Metropolità d'Art a New York

Estàtua sedent d’Hatxepsut conservada al Museu Metropolità d’Art a New York

L’expedició ordenada per la reina-faraó Hatxepsut al segle XV aC. és la més famosa de totes. Hatxepsut va fer construir una flota al Mar Roig per facilitar el comerç entre el cap del golf d’Aqaba i centres comercials al sud que arribaven fins a Punt. Les mercaderies adquirides es pagaven amb l’or provinent de Núbia i es transportaven posteriorment fins a Karnak. Durant el regnat de la reina Hatxepsut, els vaixells travessaven periòdicament el Mar Roig per obtenir betums, coure, amulets tallats, nafta i altres mercaderies transportades tant per mar com per terra.

Un informe d’aquest viatge de cinc vaixells amb trenta remers a cada nau sobreviu en els relleus situats a la terrassa intermèdia del temple mortuori d’Hatxepsut a Deir el-Bahri. Aquesta expedició va ser considerada per la reina com un dels més grans moments del seu pacífic regnat en el qual es va dedicar, bàsicament, a mantenir relacions comercials amb l’estranger. El viatge a Punt marca el punt més àlgid d’aquesta política.

Al llarg dels textos del temple, Hatxepsut manté la ficció que el déu Amon de Tebes inspira a la seva protegida la idea de realitzar una excepcional missió cap a la regió de l’encens, que els sacerdots consumien a bastament en cerimònies religioses. També manté la ficció que el seu enviat, el canceller Nehsi, que s’esmenta com el cap de l’expedició, havia viatjat a Punt “per tal d’extreure homenatge dels indígenes” que admeten la seva lleialtat al Faraó egipci.

En realitat, l’expedició de Nehsi era una simple missió comercial a Punt que en aquell moment era un lloc comercial ben establert.

Els habitants de Punt comerciaven no només amb els seus propis productes com l’encens, el banús i bestiar, sinó que també ho feien amb mercaderies d’altres territoris africans que inclourien pells d’animals, or i ivori.

Aquesta ben il•lustrada expedició d’Hatxepsut (tal i com veurem a les properes entrades) es va produir l’any 9 del regnat de la faraó femenina amb la benedicció del déu Amon.

 

Temple mortuori d'Hatxepsut a Deir el-Bahri

Temple mortuori d’Hatxepsut a Deir el-Bahri


 
 
 

Viaje alucinante II. Destino: cerebro

 
Portada de Viaje alucinante II. Destino: cerebro

L’any 1966 Isaac Asimov va rebre l’encàrrec de novel•lar el guió del film Fantastic Voyage (titulada a Espanya Viaje alucinante) que molts recordem com una entretinguda pel•lícula de ciència-ficció interpretada per Raquel Welch on un submarí era miniaturitzat i introduït en un cos humà per tal de realitzar una operació quirúrgica a un pacient en coma. Com que el llibre d’Asimov va ser escrit en sis setmanes va aparèixer sis mesos abans de l’estrena de la pel•lícula i molts van pensar que aquesta es basava en el llibre i no a l’inrevés.

Isaac Asimov mai va considerar aquest llibre com completament seu ja que el guió era d’altres autors i ell personalment ni tan sols va quedar totalment satisfet amb la novel•lització que va escriure tot i que va canviar, com ell mateix deia ‘les més intolerables inconsistències científiques’. Així ho va manifestar nombroses vegades en converses i ho va deixar per escrit a la seva tercera autobiografia titulada modestament, com era típic en l’autor, Jo, Asimov (l’edició espanyola va canviar el títol per Memorias).

L’any 1985, Hollywood va començar a elaborar el projecta de realitzar una segona part del film. Compraren el títol de la pel•lícula i contractaren a Asimov per escriure Viatge al•lucinant II i fer la pel•lícula a partir del llibre. L’agència literària William Morris es va ocupar de contactar Asimov i aquest va accedir davant una bona oferta econòmica, la convicció de l’agència de què tenia entre mans un best-seller, la intenció de filmar-la de Hollywood i la possibilitat d’escriure, aquesta vegada sí, una obra completament seva que milloraria en molt l’obra escrita gairebé vint anys enrere.

Hollywood va presentar una petita sinopsi del que volia: dos submarins miniaturitzats, un americà, l’altre soviètic, dins el cos d’un científic en coma on es lliuraria una versió microscòpica de la III Guerra Mundial. Asimov es va negar en rodó a escriure aquesta història i van començar les amenaces de portar-lo als tribunals per incompliment de contracte que finalment no es van dur a terme.

Portada de Viaje alucinante II en l'edició de Debolsillo

Portada de Viaje alucinante II en l’edició de Debolsillo

Però Hollywood volia tirar endavant el projecta i van contractar l’excel•lent escriptor de ciència-ficció Philip Jose Farmer per tal que materialitzés la història que ells volien.
Farmer va rebre el tractament de 20 pàgines i un avanç de 56,000 dòlars. Va escriure la novel•la seguint el guió i la va enviar al seu editor que va rebutjar el manuscrit i en va demanar una reescriptura. Farmer va escriure una segona novel•la que es va basar en les idees però que no va seguir el tractament de manera fidel. Aquesta segona versió també va ser rebutjada.

Per aquest motiu es va tornar a contactar amb Asimov i li van fer arribar el manuscrit que Philip Farmer havia escrit. Asimov el considerà fantàstic a més de perfectament ajustat als requisits de la sinopsi abans esmentada. Tot i això, Asimov començà a escriure el llibre el febrer de 1986 i, en paraules del mateix Asimov, escriu:

un llibre més llarg, més detallat, més científic i amb millor caracterització (dels personatges)’, en opinió meva, era superior en tots els aspectes. Estava satisfet dels resultats i Doubleday el va publicar el 1987.”

La història que en va sortir és la següent: a mig segle XXI els Estats Units i l’URSS coexisteixen pacíficament malgrat es continuen espiant. El científic soviètic Shapirov, mundialment famós, està en coma profund. Un equip de científics soviètics estan preparats per ser miniaturitzats i viatjar en un submarí fins al cervell del científic per tal d’intentar llegir, amb un ordinador, els seus pensaments. Uns pensaments que teòricament guarden un dels millors avenços científics de la humanitat. Però per fer-ho necessiten a un professor universitari americà d’idees heterodoxes al qual no dubten en segrestar i enrolar en el viatge. Un cop reduïts són introduïts dins el cos del científic del qual hauran de sortir en un màxim de dotze hores durant les quals s’hauran d’enfrontar a les defenses del cos, a errors de construcció del submarí i a l’acabament d’energia que propulsa la nau. Tot això amanit amb una mica d’intriga política (recordem que el 1987 encara no havia caigut el bloc soviètic i l’actual Rússia es deia Unió Soviètica), tensions entre els tripulants, actes de valentia i desesperació.

Portada de Fantastic Voyage II. Destination Brain en edició de Doubleday

Portada de Fantastic Voyage II. Destination Brain en edició de Doubleday

Un dels punts a favor del llibre és que l’heroi nord-americà no és valent, musculós i testosterònic. És un covard simpàtic, molt humà, que a l’hora de la veritat donarà el millor d’ell mateix i portarà a bon port la missió. Un altre punt a favor és la idea que el submarí pot variar els seus camps elèctrics per simular ser una cèl•lula viva i evitar ser atacada pels anticossos.

Punts en contra. Gairebé tots. Els personatges són poc profunds i interessants. Tot i que l’aspecte científic de la novel•la està més ben cuidat que a la versió de 1966 tampoc és molt destacable, i menys tractant-se d’una novel•la del gran divulgador científic que fou Asimov. Al llibre li manca el ‘sentit de la meravella’ que sí que tenen altres llibres de ficció de l’autor.

L’acció triga molt a arrencar. El llibre de 1966 era breu i prou excitant per a perdonar alguns errors de la trama, però aquest és més del doble de gruixut, és lent i a estones es fa pesat amb tota la xerrameca de la tripulació discutint a totes hores. El llibre està farcit de tòpics argumentals i tot i que es llegeix fàcilment no deixarà cap impressió persistent en la ment dels seus lectors.

Em sap greu dir-ho perquè sóc un gran admirador d’Asimov, però tot i que el llibre es llegeix bé i d’alguna manera pretén fer-nos reflexionar sobre els límits de la ciència, estem davant d’una de les pitjors obres que mai va escriure el ‘bon doctor’.

Com tots sabeu, o ja sospiteu, la segona part de la pel•lícula que volia realitzar Hollywood no es va arribar a filmar mai i les dues versions del llibre que va escriure Philip Jose Farmer no han estat mai publicades en cap idioma i resten inèdites. Coneixent una mica la trajectòria com escriptor de Philip Farmer estic segur que no poden ser tan dolentes com per no ser publicades.

Capítol a part es mereixen els encarregats de l’edició castellana. El llibre està farcit d’errors ortogràfics (‘cabiar’ en lloc de ‘caviar’, ‘izquirda’ en lloc de ‘izquierda’, ‘coriosidad’ en lloc de ‘curiosidad’, ‘efecto’ enlloc d’ ‘afecto’ i cinquanta imperdonables errors més). També es va lluir la traductora parlant de ‘red neuròtica’ en lloc de xarxa neuronal o de membranes ‘neurónicas’ en lloc de neuronals (prou es veu que la fisiologia no era el seu fort).

Portada de Viaje alucinante II de Plaza Janes