Bestias

Portada de Jean-Yves Kervevan en l'edició de La Factoria de Ideas

Portada de Jean-Yves Kervevan en l’edició de La Factoria de Ideas

Autor: John Crowley
Títol original: Beasts
Traducció: María Otero González
Any de publicació original: 1976
Editorial/Col•lecció: La Factoria de Ideas, 167 (2012)

La fragmentació ideològica i l’elevada taxa d’atur amenacen l’estabilitat dels Estats Units. Els experiments científics amb fins militars que consisteixen a barrejar l’ADN humà amb el de certs animals toquen a la seva fi per falta de finançament, i els mutants són abandonats a la seva sort, sense feina ni protecció social, ja que no se’ls considera humans. En un clima de màxima tensió, violents grups de bàrbars i anarquistes lluiten contra els agents del Sindicat per l’Enginyeria Social, que planegen fer-se amb el control total. L’únic que ambdues faccions tenen en comú és el seu odi cap als Leos. Tots estan en contra d’aquestes criatures, meitat homes, meitat animals, aquests depredadors als que els homes anomenen bèsties.”

L’autor

John Crowley va néixer a Presque Isle a l’estat de Maine el 1942. Es va llicenciar a la universitat d’Indiana i es va traslladar a Nova York on va treballar com a guionista i realitzador de documentals. Crowley, és famós per les seves novel•les de fantasia Pequeño, Grande (Little, Big, 1981, obra que va guanyar el premi World Fantasy de l’any 1982) i Aegypt Quartet publicades entre 1987-2007, sèrie coneguda com La història secreta del món i formada per Aegypt (Aegipto, 1987), Love & Sleep (Amor y sueños, 1994), Daemonomani (Daemonomanía, 2000) i Endless Things (2007).

John Crowley, durant els anys 70, al inici de la seva carrera com escriptor, va produir tres obres de ciència ficció, The Deep (1975), Bestias (1976), i Engine Summer (1979, traduïda al castellà com El verano del pequeño San John). Bestias és potser l’obra menys coneguda de les tres.

John Crowley, l'autor del llibre

John Crowley, l’autor del llibre

L’obra

L’autor ens submergeix en uns Estats Units alternatius d’un futur pròxim marcat per una segona guerra civil on la tecnologia i societat han donat un gran pas enrere. El lector va deduint quina és la societat resultant d’aquesta situació a mesura que avança en la narració, tot i que les arrels del conflicte no s’expliquen a l’obra, de la mateixa manera que se’ns amaguen els experiments genètics.

En aquest futur alternatiu s’han realitzat experiments per dotar alguns animals amb característiques humanes mitjançant recombinació genètica , però a causa de la crisi econòmica els resultats d’aquests experiments, anomenats Leos, són descartats, i els subjectes d’estudi són abandonats a la seva sort. Agrupats en bandes errants, vivint com marginats i fora de la llei, no son considerats humans.

Volen matar-nos a tots, ja saps. Estan intentant-ho. […] El govern. Els homes. Tu. -Els seus ulls seguien escodrinyant-la-. No els som d’utilitat. Pitjor que això. Ens consideren caçadors furtius. Lladres. Polígams. No serem esterilitzats. No poden treure res de bo de nosaltres. Som la seva creació i ens volen aniquilar gradualment. Quan puguin capturar-nos.”

Portada a l'edició de Minotauro

Portada a l’edició de Minotauro

La Unió d’Enginyeria Social, compost per propagandistes, diuen ser capaços d’acabar amb la guerra i fan la promesa de tornar a la “planificació central i la cooperació racional” entre els diferents estats. Els Leos, creats per governs anteriors, son despietadament perseguits com a part d’un pla més gran per controlar totes les entitats tribals, els estats independents i les restes de l’anterior govern federal.

La narració la porten nou personatges diferents (entre ells alguns animals, híbrids entre homes i animals i humans) cada un té veu pròpia i forma part d’un mosaic d’imatges i filosofies en la seva lluita per sobreviure o extingir-se. Crowley aconsegueix que tots ells tinguin interès pel lector.

Portada de la primera edició de Beasts realitzada per John Cayea

Portada de la primera edició de Beasts realitzada per John Cayea

Una trama segueix Loren Casaubon, etòleg, que es converteix en tutor de dos nens superdotats fills de Gregorius, el líder del Govern Federal. Una altra segueix Painter, el leo proscrit, que fuig de la Unió d’Enginyeria Social i que acaba reunint al seu voltant alguns éssers humans i híbrids que se senten atrets per la seva presència i forma de vida. Painter, violentament oposat a la civilització humana, encarna una visió que molts éssers humans troben atractiva, el retorn a la natura. Manipulant tot (per a fins sovint ambigus) està Reynard, la Guineu, exemplar únic d’híbrid entre humà i guineu que comença a fer tractes amb Painter.

Els homes fan plans. Jo no sóc un home. L’aparença és un engany. Una mentida. Pura xerrameca – va dir Reynard.”

L’acció ens és presentada a vegades d’una manera un tant confusa i pot despistar els lectors menys atents per que hi ha situacions que es ramifiquen i que interconnecten els personatges creant una sensació d’estranyesa no sempre estimulant per el lector. No és una narració senzilla.

Portada de Michael Lye a l'edició de 1987

Portada de Michael Lye a l’edició de 1987

Crowley va escriure el llibre a meitat dels anys setanta, i és mèrit seu el que, en absència de molts coneixements i avanços posteriors de la genètica, com ara el mapeig del genoma humà, el llibre no hagi envellit malament. Hem de tenir present que l’autor possiblement estigués fortament influenciat pels moviments contestataris i contraculturals de l’època que es van diversificar i van començar un incipient ecologisme inspirat directament en el ‘hippisme’. En un moment en el que van revifar moviments reivindicatius com el dels pobles indígenes nord americans víctimes de genocidi. Aquest rerefons argumental dona peu a diferents nivells de lectura, el lector hi trobarà aquests que acabo de mencionar i d’altres que ell descobreixi.

En definitiva ciència ficció literària, on destaca la magnífica prosa de Crowley (tot i ser un dels seus primers treballs) i que conté passatges poètics amb imatges evocadores que fan reflexionar al lector sobre la natura i la civilització, sobre l’home i la seva relació amb els animals i, sobre tot, amb la relació de l’home amb els homes d’altres cultures.

Estem davant una proposta humanista i solidària: reconèixer en els animals i en els altres, als nostres companys de ruta en l’esdevenir del planeta. Recomanable.

Portada no acreditada del 1978

Portada no acreditada del 1978

Anuncis