Els celtibers i l’1 de gener

 
Hispània romana
 

Arrel de l’article que vaig publicar sobre el nom dels mesos en Xavi Novell, autor del bloc Notes de Balsareny, va fer un comentari a l’article en el que em llençava un amable repte: per què el mes de gener va passar a ser el primer mes del calendari romà? En Xavier apuntava en el comentari que la culpa la van tenir els habitants de Sòria. Ràpidament em va picar la curiositat sobre aquest tema del que no en sabia absolutament res. Això és el que he pogut aclarir:

La decisió de començar l’any el mes de gener té el seu origen en el segle II a.C. a l’antiga Roma. L’any romà començava tradicionalment el mes de març, un mes dedicat a Mart, el deu guerrer. Els idus de març marcavan l’inici de les campanyes militars romanes amb la designació dels cònsols pel Senat de Roma.

Quan les guerres es produïen a la península itàlica això permetia traslladar l’exèrcit al lloc de la confrontació, lliurar la batalla a l’estiu o a la tardor i tornar a casa abans de l’hivern.

L’any 154 a.C. la població de Sekaisa (Segeda), capital de la tribu dels bel•les, era una petita ciutat celtibera situada a la comarca de Calataiud entre l’actual Mara (ciutat vella) i Belmonte de Gracián (ciutat nova). Aquell any els dirigents de Sekaisa van decidir ampliar les muralles de la seva ciutat. Els Senat Romà va considerar les obres d’ampliació com una infracció als acords que mantenia amb la ciutat des de l’any 179 a.C. a més d’una amenaça als seus interessos a Hispània, és a dir, va ser el pretexta per declarar la guerra a la ciutat i començar les anomenades Segones Guerres Celtiberes per ampliar el poder que Roma ja tenia sobre la península ibèrica. Els bel•les es van aliar ràpidament amb una de les tribus més poderoses i properes que tenien, els arevacs, la ciutat més important dels quals era Numància, a l’actual província de Sòria.

Com que la campanya militar aquesta vegada quedava lluny de Roma, el general Quint Fulvi Nobílior va demanar al Senat de Roma que anomenés els cònsols amb antelació per tal de començar les activitats militars abans del que era habitual i poder així traslladar les tropes, preparar la campanya durant la primavera i aprofitar l’estiu per lliurar la batalla. L’any 153 a.C. es va fixar el començament de l’any per les calendes de Januarius (el dia 1 de gener) enlloc dels idus de març com era costum, és a dir, dos mesos abans del que era habitual.

 

Ruïnes de Numància

Ruïnes de Numància


 

El general Quint Fulvi Nobílior es va presentar a Sekaisa amb 30000 soldats. La ciutat estava indefensa perquè bona part de les muralles estaven derruïdes i la població va anar a refugiar-se amb els seus aliats a Numància on les forces combinades dels dos pobles (20000 soldats i 5000 genets) dirigides per Car (Carus) de Sekaisa, un dels refugiats, van saber aprofitar la superioritat que tenien en cavalleria, foners i el coneixement del terreny per atacar als romans de Quint Fulvi Nobílor als quals van vèncer donant mort a més de 6000 romans el dia 23 d’agost, dia de la Vulcanàlia. El desastre va ser tan gros que Roma va declarar el dia com a nefast i, en posterioritat, cap general romà lluitaria aquell dia a menys que es veiés obligat a fer-ho.

D’aquí neix la història que atribueix als celtibers el mèrit d’haver canviat el calendari més important de la seva època. No cal dir que el poble de Roma va continuar celebrant el començament de l’any pel mes de març, encara que des de l’any 153 a.C. l’any consular romà comencés oficialment l’1 de gener.

 
SPQR
 
 
 
 

Anuncis

El nom dels mesos

 

Calendari Romà

Calendari Romà


 

L’origen del nom dels nostres mesos de l’any es remunta a l’antic calendari romà i per tant els noms dels mesos també tenen aquest origen. Originàriament el calendari primitiu de Roma es dividia en deu mesos. Segons la tradició, Numa Pompili al segle VII aC. va promulgar una reforma del calendari que ajustava els anys lunars i solars i l’any va passar de tenir deu mesos a tenir-ne dotze.

Amb els anys el calendari de Numa Pompili es va anar desfasant fins a oferir tres mesos de diferència sobre el temps real. Juli Cèsar va encarregar l’elaboració d’un nou calendari al filòsof i astrònom Sosígenes d’Alexandria el qual va ajustar el calendari a 365 dies anuals.

Aquest nou calendari, conegut com a julià, (i que comet un error de 7,5 dies cada 1000 anys raó per la qual es va canviar posteriorment pel gregorià) es va implantar l’any 46 aC. Des del 45 aC., es va acordar que tots els anys es comptaren de 365 dies i que únicament cada quatre anys se’n comptarien 366. Aquests anys s’anomenaren anys bisextils, perquè es dataven dos dies consecutius com 23 de febrer (últim dia del calendari romà en aquell moment).

 

Calendari conegut com el Fasti Antiates Maiores, anterior a la reforma del calendari julià, amb els mesos de juliol i agost anomenats Quintilis i Sextilis.

Calendari conegut com el Fasti Antiates Maiores, anterior a la reforma del calendari julià, amb els mesos de juliol i agost anomenats Quintilis i Sextilis.


 

Però anem a l’origen dels noms:

GENER (Januarius): Deu el seu nom a Janus el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes i més tard el guardià de les entrades de les cases. A vegades se’l representa amb el numero 365 inscrit a les mans per recordar l’any que ell “obre”.

FEBRER (Februarius): Februus va ser un déu romà en honor al qual, segons es va consagrar aquest mes. El febrer era el mes durant el qual es purificava la ciutat, calmant els morts amb sacrificis i ofrenes. Aquestes festes portaven el nom de Februalia (“les purificacions”), i sembla que Februus era la personificació d’aquesta festa.

MARÇ (Martius): En el primitiu calendari romà era el mes que obria l’any fins a la instauració del calendari julià, quan va passar a ser el tercer mes. El mes estava consagrat a Mart deu de la guerra.

ABRIL (Aprilis): El nom llatí aprilis està format a partir d’Apru, nom etrusc de la deessa grega Afrodita (la Venus dels romans). També es creu que evoca la paraula “obrir” en llatí, ja que s’obren més els dies, duren més, encara que també hi ha qui diu que es perquè en aquest mes és quan floreixen les plantes. Abril tenia trenta dies en el primitiu calendari romà, però va passar a tenir-ne 29 en el calendari lunar de Numa Pompili. El calendari julià li va restituir el trentè dia.

MAIG (Maius): El seu nom sembla provenir de la deessa grega Maia una de les Plèiades, la més gran en edat i també la més tímida. Filla d’Atles i de Plèione., identificada pels romans amb la Bona Dea que tenia el seu festival en aquest mes. La nostre paraula ‘mare’ deriva d’aquesta deessa i el seu culte ha arribat fins el nostre temps en que encara celebrem el dia de la mare el primer diumenge del mes de maig.

JUNY (Iunius): El seu nom en llatí ve donat per la deessa romana Juno, esposa i germana de Júpiter, protectora de les dones i encarregada de vetllar per la felicitat i la prosperitat domèstiques. Juny com abril, tenia 30 dies en el primitiu calendari romà, però va passar a tenir-ne 29 en el calendari lunar de Numa Pompili. Amb el calendari julià va recuperar la quantitat de 30 dies.

JULIOL (Iulius): mes anomenat així en honor del dictador Juli Cèsar. Va ser creat l’any 44 aC. per iniciativa de Marc Antoni. En l’antic calendari romà es deia quintilis perquè ocupava la cinquena posició.

AGOST (Augustus): En l’antic calendari romà es deia sextilis perquè ocupava la sisena posició, tenia 30 dies, però va passar a tenir-ne 29 amb el calendari lunar de Numa Pompili. El calendari julià li va restituir el nombre de 30. El mes es va consagrar a Octavi August, per iniciativa del Senat en el 23 aC., i se l’anomenà August, però per satisfer la vanitat del primer emperador romà li’n van afegir un dia més (que es va treure al mes de febrer) perquè no tingués menys dies que juliol, mes dedicat al seu pare adoptiu Juli Cèsar.

S’ha de dir que els mesos de Iulius i Augustus no van ser acceptats fàcilment entre la població i una bona prova d’això ho trobem en el fet de que en diferents escrits medievals encara es fa servir els noms originals de quintilis i sextilis.

SETEMBRE (Septembris): El nom li ve de septem que significa set en llatí, el setè mes del primitiu calendari romà abans la reforma de Numa Pompili.

OCTUBRE (Octobris): Prové de la paraula llatina octo, és a dir, 8, el vuitè mes de l’antic calendari romà abans la reforma de Numa Pompili.

NOVEMBRE (Novembris): Prové de la paraula novem, 9 en llatí, el novè mes de l’antic calendari romà abans la reforma de Numa Pompili .

DESEMBRE (Decembris): Prové de la paraula decem, que es 10 en llatí. Desè mes de l’antic calendari romà abans la reforma de Numa Pompili.

Emperadors romans posteriors a Octavi August van intentar modificar els noms d’alguns mesos durant el seu mandat i així Calígula va anomenar germanicus (pel nom del seu pare) al mes de setembre l’any 37. Neró va anomenar neroneus a l’abril, claudius a maig i germanicus a juny l’any 65. Domicià també va anomenar germanicus a setembre i domitianus a octubre l’any 84. Còmmode l’any 190 va reanomenar tot el calendari en honor seu i els mesos van passar a ser (de gener a desembre): Lucius, Aelius, Aurelius, Commodus, Augustus, Herculeus, Romanus, Exsuperatorius, Amazonius, Invictus, Felix i Pius.

Anteriorment Tiberi va rebutjar una proposta senatorial que pretenia anomenar setembre com a Tiberius i a octubre com a Livius en honor a la seva mare Lívia Drusil•la. De la mateixa manera Antoní Pius també va rebutjar un decret senatorial que rebatejava setembre com Antoninus i novembre com a Faustina en honor a la seva esposa i emperadriu Ànnia Galèria Faustina.

Afortunadament aquestes modificacions no van perdurar en el temps i van fracassar restablint-se els noms que han donat origen al nostre calendari.

 

Calendari romà

Calendari romà