Els jueus catalans

Portada d'Els jueus catalans de manuel forcano editat per cossetania

Títol: Els jueus catalans. La història que mai no t’han explicat
Autor: Manuel Forcano
Col•lecció: Inspira, 44. Angle Editorial
1a edició: octubre 2014

El llibre es un compendi de dos mil anys de presència jueva a Catalunya, la història cronològica del pas i de l’empremta del judaisme al nostre país des de l’arribada dels jueus, molt abans que es configuri l’actual Catalunya, fins al temps present.

Els jueus són presents a Catalunya des dels temps més remots, quan a les platges de les nostres costes es comercia amb fenicis i grecs i, posteriorment, quan els jueus pateixen la seva diàspora pel món arran de la expulsió dels seus territoris per part dels romans. Segons Forcano:

abans que Catalunya i els catalans existissin, ells ja hi eren.”

El desig de l’autor es:

que aquest llibre sigui un record i un homenatge a tots aquells als quals mai no es va considerar habitants d’aquest país, per bé que, certament, ho eren.”

Planell del call Major i el call Menor de Barcelona

Planell del call Major i el call Menor de Barcelona

Forcano rastreja els primers objectes trobats a Catalunya que en demostren la seva presència: una àmfora a Eivissa amb inscripció hebrea, algunes monedes trobades a Llívia i Empúries (totes elles del segle I d.C.) Repassa l’època visigòtica que constata com a molt dura pels jueus que vivien sota el seu domini i com, a partir del domini musulmà de la península ibèrica, els jueus troben una certa estabilitat, a més d’un intercanvi cultural enriquidor gràcies a la lliure circulació d’idees i llibres que van ser traduïts de l’àrab gràcies a ells.

És en temps dels àrabs que es forja la idea de Sefarad, un territori de feliç convivència entre cultures diferents, però, segons l’autor, els jueus de Catalunya es diferencien dels de Sefarad i conformen un territori diferent.

 Salomó Vidal, un prestamista jueu de Vic. Liber Iudeorum 1334-1340. Tinta sobre paper. Arxiu Episcopal de Vic (Cúria Fumada). Facsímil al Museu dels Jueus de Girona

Salomó
Vidal, un prestamista jueu de Vic. Liber Iudeorum 1334-1340.
Tinta sobre paper.
Arxiu Episcopal de Vic (Cúria Fumada).
Facsímil al Museu dels Jueus de Girona. Fotografia extreta de Bereshit: Terres d’Edom

Durant el segle XIII i sota la protecció dels reis catalans, les comunitats jueves viuen el seu moment més dolç. Els reis tenien els calls de tot el país sota la seva protecció. Una protecció interessada per que els jueus no pagaven el delme a l’església sinó a ells i aquest és un dels motius pel que l’església buscava conversions en massa, per tal de que aquests diners no anessin a la butxaca del rei sinó a les seves.

Els pogroms de 1391 i les conversions en massa en que derivaren, van provocar la pràctica extinció dels jueus a Catalunya un segle abans de l’expulsió el 1492. Encara que segons explica l’autor, els que van marxar van ser pocs, la majoria es van quedar, vigilats, això sí, per la Inquisició. Precisament degut a aquest control sorgeix la necessitat de demostrar que no es practica el judaisme d’amagat, i a partir del segle XVI, es fan matances del porc en públic, o es fa dissabte de neteja i treball ‘perquè tothom vegi que el šabbat treballo’ demostrant fervor cap a la religió cristiana.

Carrer del Call de Girona

Carrer del Call de Girona

El llibre ens ofereix gran quantitat d’informació, curiositats i anècdotes com ara que de les comunitats jueves catalanes van sorgir personalitats intel•lectuals rellevants (Maimònides per exemple) que encara avui en dia tenen un enorme prestigi i que són molt poc coneguts a casa nostra; que a Catalunya van néixer geògrafs, metges, filòsofs i cabalistes que parlaven en català però escrivien en hebreu; que els terrenys que avui són la plaça de Catalunya de Barcelona al segle XII eren propietat d’un jueu; que un dels primers batlles catalans de Lleida va ser un jueu i va exercir el càrrec durant divuit anys; que als calls de Barcelona i Girona existien dues escoles de càbala d’una gran influència a tot el món jueu; que un jueu de Tortosa va escriure al segle X el primer diccionari de la llengua hebrea; que la primera comunitat jueva moderna de l’Estat espanyol després de 1492 va ser la de Barcelona…

Molta informació en un llibre de to divulgatiu i entretingut que caldrà anar visitant sovint degut en que en una sola lectura ens es impossible de recordar-ho tot.

Portada del llibre 'Iggeret ha-Kodesh' popularment atribuida a Bonastruc ça Porta

Portada del llibre ‘Iggeret ha-Kodesh’ obra popularment atribuida a Bonastruc ça Porta

Per cert que un dels molts successos històrics esmentats en aquest llibre va ser objecte d’una entrada d’aquest bloc fa unes setmanes, es tracta de la carta del bisbe Sever de Menorca que documenta el primer cas de conversió forçada massiva de jueus, el primer cas de crema i destrucció d’una sinagoga i el primer escrit de polèmica cristiana contra els jueus.

Sobre l’autor

Manuel Forcano va néixer a Barcelona el 1968, és doctor en Filologia Semítica i ha treballat com a professor d’hebreu i d’arameu a la Universitat de Barcelona. Especialitzat en la història del judaisme ha publicat la Història de la Catalunya jueva (2010), així com l’assaig històric A fil d’espasa: Les Croades vistes pels jueus (2007), la traducció de l’opuscle hebreu El Llibre de la Creació (2012) i El Gólem i els fets miraculosos del Maharal de Praga (2013). Ha antologat i traduït poetes moderns israelians com Iehuda Amikhai, Pinkhas Sadé i Ronny Someck. També ha traduït la novel•la El mateix mar d’Amós Oz, Els viatges d’Ibn Battuta amb l’arabista Margarida Castells, Faros i Farelló: una evocació d’Alexandria d’E. M. Forster, i El Martiri de Sant Sebastià de Gabrielle D’Annunzio, així com el text integral de La descripció del món o Llibre de Meravelles de Marco Polo. De la seva pròpia producció poètica, destaquen els poemaris Corint, Com un persa, El Tren de Bagdad (premi Carles Riba de Poesia 2003), Llei d’estrangeria (2008) i Estàtues sense cap (2013). Des de 2004 és el director general de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga Jordi Savall.

Fragment d'una obra de Bonastruc ça Porta

Fragment d’una obra de Bonastruc ça Porta

Anuncis

La carta del bisbe Sever

Sever fou bisbe de Menorca que residia a la ciutat de Iamona (Ciutadella) al començament del segle V, quan un gran nombre de jueus residien a l’illa i es van convertir al cristianisme, cosa que fou atribuïda pel bisbe a la presència de les relíquies de Sant Esteve el protomàrtir, que havien estat dipositades a l’església de Magó (Maó) per Orosi quan va retornar de l’orient i ho va anunciar en una epístola a tots els eclesiàstics del món. La carta és un pur document antijueu.

Invenció del cos de Sant Esteve (Un dels plafons del retaule de Sant Esteve de Granollers). Tremp sobre fusta del taller Vergós (1495-1500) MNAC

Invenció del cos de Sant Esteve (Un dels plafons del retaule de Sant Esteve de Granollers). Tremp sobre fusta del taller Vergós (1495-1500) MNAC

Aquesta carta encíclica del bisbe Sever documenta el primer cas de conversió forçada massiva de jueus, el primer cas de crema i destrucció d’una sinagoga (també anomenades schola o scola) i el primer escrit de polèmica cristiana contra els jueus.

Iamona era el centre del cristianisme insular. La comunitat jueva de l’illa posseïa terres i es dedicava a activitats comercials, residien majoritàriament a Magona, on monopolitzava els càrrecs polítics i administratius.

Sever ho explica així a la seva carta:

L’illa de Menorca és una de les Balears el nom de les quals ha estat divulgat entre tots els pobles per autors profans. Està situada a la meitat del braç que hi ha entre Mauritània cesarenca i la Hispània. Es tancada per unes dimensions bastant estretes, és a dir, té una llargada de trenta mil passos per una amplada de quasi deu mil. […] En aquesta illa, que és l’última de totes per la seva petitesa […] els cartaginesos fundaren dues ciutats, una a cada extrem, Iamona a ponent i Magona a llevant. Fa poc que a mi, el darrer dels mortals,m’han imposat el pes de l’ofici episcopal per aquests indrets.

Ara bé, Iamona encara conserva l’antic do de Déu que no hi puguin habitar els jueus. Molts ho han pretès temeràriament; però, com diuen els antics, o be els ha expulsat una malaltia imprevista, o els ha fet desaparèixer una mort sobtada, o potser un llamp els ha partit per la meitat, de tal manera que la fama notòria d’aquests fets ha provocat tanta por als jueus que no tornaran a intentar-ho.[…]

Doncs, mentre a Iamona, encara que sigui de passada, no s’atreveix a viure cap jueu –els quals per la seva ferocitat i malícia, amb raó són comparats amb els llops i les guineus-, al contrari, Magona està tant infestada de jueus –que són com serps i escorpins- que diàriament l’església de Crist era mortificada per ells. Ara bé, aquell privilegi corporal se’ns ha convertit en espiritual, de manera que –com està escrit- aquella cria d’escorpins, de sobte ferida per una força divina, ha vomitat aquell verí de la incredulitat”

Representació medieval de dos jueus alemanys, amb els típics barrets que els identificaven

Representació medieval de dos jueus alemanys, amb els típics barrets que els identificaven

La disputa entre jueus i cristians anà pujant de to, segons Sever:

… ens abrasava el zel de la fe i ens excitava l’esperança de salvar aquella multitud (de jueus) […] de seguida deixàrem de saludar-nos i no sols rompérem el tracte familiar, ans més encara el dany de l’antiga aparença de caritat s’ha convertit en un odi temporal; però per amor de la salvació eterna. A totes les places hi havia bregues contra els jueus sobre la Llei i a totes les cases es mantenien disputes sobre la fe”

Finalment cristians i jueus s’enfrontaren físicament. Tal i com explica Sever:

Ens encaminàrem cap a la sinagoga i, plens d’immensa alegria, cantàvem per la plaça l’himne a Crist […] però, abans que arribéssim a la sinagoga, algunes dones jueves, crec que per voluntat de Déu, feren exhibició de gran valentia, per tal d’excitar la nostre mansuetud, des d’una altura començaren a tirar damunt nosaltres pedres esfereïdores. I, cosa admirable, caient com una calabruixada sobre una gernació ben apinyada, no feriren ni tan sols tocaren cap de nosaltres.”

Tot seguit són els cristians qui tiren les pedres als jueus, encara que, segons Sever:

…cap dels jueus fou atès (per cap pedrada) ni tan sols cap d’ells maliciosament gosà fingir-lo, com solen fer[…] Havent-se retirat els jueus, prenguérem la sinagoga i ningú no tan sols no agafà res, sinó que ni els passà per l’enteniment. Tots els seus objectes, exceptuant els llibres i l’argent [sagrat], feren flamarada amb la mateixa sinagoga. Per tal que no fossin malmenats pels jueus, nosaltres prenguérem els llibres sants, en canvi els tornàrem la plata per tal de no donar-los motiu de queixa pel nostre lladronici o pel dany seu.”

Crema de jueus durant la Pesta Negra. Imatge de la Crònica de Nuremberg

Crema de jueus durant la Pesta Negra. Imatge de la Crònica de Nuremberg

En posterioritat i després de diversos prodigis atribuïts a Sant Esteve, els jueus es convertiren en massa. Sever ho explica així:

…veiérem que ens venia a l’encontre una gran multitud de jueus. Tots unànimement demanaven rebre de mi, indigne pastor, el signe de Crist. Retornats, per tant, a l’església i donant gràcies al Senyor misericordiós, a l’instant signàrem els seus fronts amb el senyal de la salvació.”

D’aquesta ‘cristiana’ manera van convertir als jueus de Menorca. Mentre que els jueus, a canvi de la seva conversió, aconseguiren mantenir les seves propietats i posició econòmica a l’illa.

Diu la tradició que sobre les runes d’aquella sinagoga s’erigí la basílica paleocristiana de Son Bou.

Menorà (canelobre de set braços un dels elements rituals del judaisme)

Menorà (canelobre de set braços un dels elements rituals del judaisme)

Bibliografia i enllaços:

Totes les cites textuals han estat extretes de: Sever, Epístola. Traducció de Josep Amengual, Els orígens del cristianisme a les Balears (Palma, 1991).

Amengual i Batle, Josep; Consentius/Severus de Menorca vint-i-cinc anys d’estudis (1975-2000) Butlletí bibliogràfic de l’Arxiu de Textos Catalans Antics (ATCA).

Sever; Epistola Ad Omnem Ecclesiam De Virtutibus Ad Judaeorum Conversionem Text complet de la carta de Sever en llatí (text PDF).

Sever; Amengual i Batle, Josep (Traducció); Versió catalana de la carta-encíclica del bisbe Sever (s.V) Revista LLUC, 694 (Text PDF).

Muntaner, Lleonard; La carta-encíclica del bisbe Sever de Menorca Revista LLUC, 694 (Text PDF).

Sever de Menorca Article de Viquipèdia.

Sever de Menorca Article de la Gran Enciclopèdia Catalana

Lascorz, Andreu; Els jueus a les terres catalanes fins al 1492. DivÈrsia 1, juliol 2012. Universitat Pompeu Fabra (text PDF)