El juego de los Vor

 

 

El protagonista d’aquest space-opera és Miles Vorkosigan, un personatge polifacètic. Miles és un jove militar fill d’aristòcrates de la casa Vor, una de les famílies nobles del planeta Barrayar. És intel•ligent, rebel i sobretot un estrateg nat. Per culpa d’un atemptat químic que va patir la seva mare durant la seva gestació, Miles és un nan hiperactiu amb els ossos fràgils que constantment ha de lluitar contra els prejudicis que provoca la seva curta estatura perquè la majoria de la població el veu com un mutant.

Miles Workosigan és el genial personatge creat per l’escriptora nord-americana Lois McMaster Bujold protagonista d’una magnífica i multi premiada sèrie de ciència-ficció iniciada l’any 1986 amb la novel•la El aprendiz de guerrero. En aquesta novel•la veiem com un Miles amb divuit anys s’allista a l’exèrcit i comença a treballar per al servei d’intel•ligència militar de Barrayar. En una de les missions encomanades es converteix en el líder dels Dendarii i de la seva flota mercenària sota el nom d’almirall Naismith.

A El juego de los Vor Miles Vorkosigan obté el seu primer destí després de sortir de l’acadèmia militar. Per no semblar que és, com a fill de polític i aristòcrata, un privilegiat, les altes esferes l’envien a la pitjor destinació possible, la base Lazkowsky a la remota i gelada illa de Kyril, on haurà de defensar que tot i ser un tolit és un oficial competent i aprendre la rutina militar a la qual no és gaire propens. A l’illa Miles coneix a un comandant sense escrúpols i com podeu suposar s’acaba amotinant i és arrestat. Jutjat per insubordinat i traïdor, acaba, gràcies a algunes gestions diplomàtiques, entrant al servei secret de Barrayar.

Poc després, realitzant un simple treball com a correu, Miles descobreix que l’emperador Gregor Vorbarra (parent, amic i company de jocs a la infantesa), ha escapat del palau per veure món i ha estat segrestat per Cavilo, una dona jove, baixeta, bonica, intel•ligent i manipuladora, molt digna antagonista d’un Miles que no dubte en ficar-se en problemes per tal d’alliberar el seu amic. Per això, Miles es tornarà a reunir amb els mercenaris Dendarii i farà front a una situació que es complica en descobrir un pla secret de l’imperi cetagandès, enemic de Barrayar, per fer-se els amos del comerç a tot el sector de la galàxia on viuen.

 

El juego de los Vor en la seva edició de butxaca

El juego de los Vor en la seva edició de butxaca


 

La novel•la té dues parts massa diferenciades. La primera, amb l’aventura de la insubordinació de Miles a la gèlida illa Kyril, era un relat independent escrit per Bujold sota el títol de ‘L’home del temps‘ que després intenta enllaçar d’una forma poc convincent, o poc afortunada, amb la resta de la història que se’ns explica tot i recuperar alguns personatges de la primera part per fer-los servir de pont entre les dues parts.

Els personatges de Cavilo i Miles són exactament iguals a excepció del gènere, si bé el segon, com tot ésser humà, té dubtes i consciència. És d’agrair que l’autora faci servir molt més la diplomàcia en aquest món d’intrigues que no pas la violència, que és utilitzada en comptagotes durant tota la trama i només utilitzada obertament en l’episodi de la batalla final.

El juego de los Vor és una intriga interplanetària ben escrita per McMaster Bujold, plena d’aventures i girs dramàtics, però a la vegada és una novel•la amb poques idees malgrat el complicat de les intrigues i aventures progressivament poc creïbles. És divertida però massa lleugera. Evidentment serà una delícia per a tots els incondicionals de Miles Vorkosigan però, a parer meu, és una de les novel•les més prescindibles de tota la sèrie. És literatura escapista idònia per passar una estona entretinguda i poc més.

El juego de los Vor es va publicar l’any 1990 als Estats Units i incomprensiblement per a mi, l’any 1991 va guanyar el Premi Hugo a la millor novel•la de ciència-ficció deixant com a finalistes a les superiors Tierra (‘Earth’ de David Brin) o La caída de Hyperion (‘The Fall of Hyperion’ de Dan Simmons).

Si realment voleu gaudir d’una bona història d’en Miles, llegiu la primera de la saga: El aprendiz de guerrero.

 

Portada del llibre editat per Baen Books l'any 1990

Portada del llibre editat per Baen Books l’any 1990


 
 

Anuncis

El resurgir (The Wake)

Portada de 'El resurgir'

El resurgir‘ és un meravellós còctel de ciència-ficció, terror i fantasia que ens atrapa des de les primeres planes pels magnífics dibuixos i una història prou enrevessada i exigent pel lector.

El primer destacable d’aquest còmic és la qualitat dels seus artistes: el guionista Scott Snyder, famós per haver elaborat nombrosos còmics de Batman, Superman o American Vampire. Però igualment destacable és el meticulós treball de l’il•lustrador Sean Murphy que va treballar també a la sèrie d’American Vampire: Selecció natural, Joe el bàrbar o Punk Rock Jesus. Aquest àlbum va guanyar el premi Eisner al millor dibuixant i a la millor sèrie limitada l’any 2014.

La primera part del còmic ens explica com davant l’alarma suscitada per una sorprenent troballa en les profunditats del cercle polar àrtic, el Departament de Seguretat Nacional dels Estats Units sol•licita l’ajuda de la biòloga marina Lee Archer. I encara que aquesta biòloga respon inicialment amb reticència a la crida, aviat comprèn l’abast d’una missió que potser permet desentranyar aterridors misteris relacionats amb la mitologia, el folklore marins, l’origen de la humanitat … i el seu descoratjador futur.

La segona part del còmic transcorre 200 anys després de la ‘troballa’ i és on acabem sent testimonis del naixement de diferents espècies, una de les quals té la possibilitat de plorar i oblidar tot el mal que ha fet com espècie. Una història que va començar fa 3800 milions d’anys enrere. Aquesta segona part ens dibuixa un futur distòpic en el qual les ciutats més importants estan submergides pels oceans de tot el món i on la civilització, tal qual la coneixem ara, ja no existeix.

 

 

Si us en voleu fer una idea a partir de referents cinematogràfics podríem dir que la història conté elements de The Abyss de James Cameron, Alien de Ridley Scott, Creature from the Black Lagoon (La dona i el monstre a casa nostra) de Jack Arnold, Esfera de Barry Levinson, Waterworld de Kevin Reynolds, La cosa de John Carpenter… i alguna altra que hi vulgueu afegir.

També és destacable que cadascuna de les dues parts del còmic tenen com a protagonista a un personatge femení molt potent. Són dues dones valentes, fortes i intel•ligents que són capaces de moure’s per escenaris perillosos i hostils, cosa la qual és d’agrair.

 

 

L’acció salta del present al passat i al futur. En un primer moment els lectors no acabem d’entendre com aniran encaixant aquestes peces amb la trama, però, al final, encaixaran. El relat, a més d’aquests salts temporals, ens descol•loca amb un cert to oníric on la realitat dóna pas a escenes de somnis o a al•lucinacions induïdes per les neurotoxines que secreten els ‘monstres’.

Les vinyetes són obscures i detallistes, fetes amb una traçada plena d’angles que t’obliga a admirar l’estructura de cada plana. En aquestes vinyetes hi conviuen sense gaires problemes d’encaix pirates amb elements futuristes steampunk. Les imatges panoràmiques són fascinants (els anglosaxons ho denominen ‘splash page’ que és quan el dibuix pren l’espai d’una o dues planes senceres). L’ús de llums i ombres és perfecta.

 

 

Però, per ficar alguna pega, diré que després d’una magistral primera part, la segona, sense deixar de ser entretinguda, decau en algun moment. Això sí, el final de la història és massa obert i per mi, fins i tot, decebedor en no donar una resposta clara a certs interrogants plantejats al llarg de la història. Es poden buscar errors científics o històrics, que n’hi ha (per exemple les sirenes grecollatines no eren meitat peixos, meitat dones, com ara les coneixem popularment, sinó aus) però és millor que ens ho prenguem com a part de les llibertats que el guionista es pot prendre per portar la trama a bon port.

Un bon còmic per a tots els amants del novè art, especialment indicat pels amants del terror i la ciència-ficció que explica una història èpica i profunda amb preguntes com ¿qui som? i d’on venim? Un guió que abraça tota la història de la humanitat des de l’origen de la vida humana al desconeixement actual de la vida que habita en els fons marins amanit amb històries mitològiques. Una història que ens enganxa fins al final amb les aventures que ens va explicant.

I com he dit abans, un còmic exigent, que requereix més d’una lectura per comprendre’l en la seva totalitat, una història que et demana constantment passar planes enrere per entendre realment el que està explicant i encaixar les peces presentades.

Aquest tomo de ‘El resurgir‘ ha estat publicat per ECC Ediciones en cartoné de tapa dura. Conté 256 pàgines a color i inclou els 10 números originals de la sèrie ‘The wake‘.

 

 
 
 

La espada de Rhiannon

La espada de Rhiannon. Ed. Martínez Roca (1977)

La espada de Rhiannon. Ed. Martínez Roca (1977)

L’escriptora Leigh Brackett (1915-1978) és una de les grans autores de ciència-ficció proclamada com la reina del space opera. Els amants del bon cinema la coneixem pels guions cinematogràfics que va escriure, o en els que va col•laborar, com El son etern (1946) de Howard Hawks, escrit juntament amb William Faulkner. La seva col•laboració amb el director Howard Hawks va continuar amb films protagonitzats per John Wayne com Rio Bravo (1959), Hatari! (1962), El Dorado (1966), o Rio Lobo (1970). Per a Robert Altman va escriure el guió d’El llarg adéu(1973); però les generacions més joves, principalment els seguidors de la saga Star Wars, la coneixen per haver elaborat el primer guió de L’Imperi contraataca (1980) de Lawrence Kasdan, la millor pel•lícula, a parer meu, de tota la sèrie. Malauradament la col•laboració amb Kasdan va estar interrompuda per la mort de l’autora el 1978 i el guió va estar modificat i acabat per Kasdan.

Portada de l'edició d'Ace Books (1970)

Portada de l’edició d’Ace Books (1970)

Guions de cinema a part, Leigh Brackett, va escriure durant les dècades dels anys 40 i 50 del segle passat un bon nombre de novel•les pulp de ciència-ficció on fa un homenatge magnífic i sincer a l’escriptor Edgar Rice Burroughs en un cicle de novel•les marcianes a la qual pertany la novel•la que comento. Fins i tot el cognom del protagonista, Matt Carse, és un encreuament de noms del protagonista burroughsià de la sèrie de Barsoom, John Carter, i el protagonista de la sèrie de Venus, Carson. Sóc del parer que Brackett, posseïdora d’una gran cultura literària i un magnífic estil a l’hora d’escriure, és superior al mestre Burroughs.

La història original va ser publicada a la revista Thrilling Wonder Stories el juny de 1949 sota el títol de Sea-Kings of Mars. La espada de Rhiannon és el nom que va prendre en ser publicat en forma de llibre l’any 1953.

Portada de Thrilling Wonder Stories del mes de juny de 1949

Portada de Thrilling Wonder Stories del mes de juny de 1949

La novel•la és un bon exponent de les aventures fantàstiques que es publicaven a les revistes pulp d’aquells anys. Un breu i magnífic space opera que mescla sense complexos el gènere d’espasa i bruixeria amb la ciència-ficció. El protagonista sempre és monolíticament bo, els dolents, molt dolents, al límit de la paròdia. No hi ha matisos psicològics, les emocions són clares, diàfanes, primàries: amor, odi, venjança, gana, ànsies de poder, matar, sobreviure…

Però deixeu-me que us expliqui breument la història. Matt Carse és un explorador i aventurer que viu en el planeta Mart d’un futur indeterminat. Mart és tal com el coneixem ara, sec i desèrtic. Milions d’anys enrere Mart tenia oceans, vegetació i al planeta convivien diferents races humanoides. Entre aquestes races els híbrids i els quiru van marcar la història i mitologia marcianes. Un quiru anomenat Rhiannon va compartir la seva ciència amb els dhuvians, uns homes-serpent, que van utilitzar la tecnologia per dominar i sotmetre a la resta de races. Per aquest fet els quiru van condemnar Rhiannon a ser tancat en una cova i a viure eternament en un estat d’animació suspesa.

Amb els anys Rhiannon es converteix en llegenda i és anomenat el Maleït. I vet aquí que arriba Carse, descobreix la seva tomba, agafa la famosa espasa del títol i per obra d’una tecnologia desconeguda, fa un salt temporal d’un milió d’anys cap enrere i queda posseït parcialment per la ment de Rhiannon el Maleït que vol redimir-se de l’error comès en el passat.

Portada de la primera edició britànica de la novel·la (1955).

Portada de la primera edició britànica de la novel·la (1955).

A partir d’aquest moment les aventures no tenen fi, Carse és capturat i condemnat a galeres. Fuig, arriba a un nou continent, una malvada reina desperta el seu desig. Primer s’odien i després de demostrar la seva superioritat d’home blanc sobre la seva raça, s’estimen. Hi ha baralles i persecucions a dojo, escenaris fantàstics i imaginatius, morts, aliats que no ho són, éssers humanoides alats i éssers aquàtics que prenen part en les lluites. I quan tot sembla perdut per a Carse sempre succeeix algun fet que el fa reeixir de la complicada situació en què es troba. I sí, finalment Rhiannon es redimeix davant la seva raça i és perdonat, els dictadors dhuvians són aniquilats i Carson retorna al planeta Mart del futur acompanyat per la reina exmalvada per viure noves aventures.

Els diàlegs, com no podria ser d’altre forma en una guionista cinematogràfica, són fluids i amens. És literatura escapista, masclista, un punt racista, poc reflexiva i profunda però alhora és sentit de la meravella en estat pur. Un artefacte cultural confeccionat en una època ja desapareguda i amb uns paràmetres que no són del nostre temps. Una breu novel•la mortalment entretinguda i addictiva que es llegeixen en un no res.

 

Portada de l'edició d'Ace Books (1967)

Portada de l’edició d’Ace Books (1967)